Tema 10 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 19
Fecha de subida 21/02/2015
Descargas 88
Subido por

Vista previa del texto

María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Tema 10. SISTEMA REPRODUCTOR FUNCIÓ REPRODUCTORA L’eix que controla l’activitat de les hormones sexuals és l’eix hipotàlem – hipofisari – gonodal:  Nivell hipotalàmic: està format per la GnRH, una hormona alliberadora de gonotropines. Les cèl·lules secretores d’aquesta hormona es troben en el nucli arquejat del hipotàlem.
 Nivell hipofisari: la GnRH controla la secreció de gonotropines a la hipòfisi. Les gonotropines són la FSH i la LG que s’anomenen per la seva funció en l’ovari. D’aquesta manera, la FSH és la hormona estimulador de furícles i la LH és la hormona lutinitzant.
 Nivell gonadal: cal establir una diferència entre mascles i femelles: o Mascles: la gònada està formada pel testicle que té dues funcions principals; la gametogènesi (espermatogènesi) i la formació de la hormona sexual masculina (testosterona) o Femelles: la gònada és l’ovari i també té dues funcions principals; la gametogènesi (ovogènesi) i la formació d’hormones sexuals femenines (progesterona i estrògens) Hem de tenir present que les gonotropines són iguals pels dos sexes. Tant en testicles com en ovaris es sintetitza una hormona de tipus proteic (inhibina) que permet controlar la secreció d’hormones a la adenohipòfisi, on té un efecte inhibidor de la FSH.
DIFERENCIACIÓ SEXUAL La diferenciació sexual començaria en primer lloc per la determinació del sexe genètic, que comportaria a la determinació del sexe gonadal que provoca la determinació d’un sexe fenotípic.
Determinació del sexe 1) Sexe genètic Aquest ve donat per la dotació cromosòmica; en mamífers dos cromosomes X provoca l’aparició d’una femella mentre que la dotació XY provoca la formació d’un mascle. L’existència del cromosoma Y és essencial per determinar el sexe gonadal.
2) Sexe gonadal En el cromosoma Y hi ha un gen (SRY) que determina l’expressió d’una proteïna (SRY) que augmenta l’expressió d’altres gens importants com SOX0, WT-1, SF1 que provocaran que la gònada bipotencial es diferenciï en sentit masculí.
1 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 3) Sexe fenotípic Tant la formació del testicle com la de l’ovari parteixen d’estructures bipotencials (gònada bipotencial) que es donen en l’embrió humà en la 7na setmana de desenvolupament. És a partir d’aquesta quan es comença l’expressió de la proteïna SRY de manera que la gònada bipotencial es desenvoluparà en sentit masculí, per la formació del testicle. Si es dóna aquesta formació de testicles es comencen a sintetitzar hormones i per tant, el testicle es trobarà sota l’acció de gonotropines. Les principals hormones que es sintetitzen son els andrògens i la AMH, que permetran la mascularització dels tractes reproductors i els genitals externs.
Si no hi ha cromosoma Y la gònada bipotencial es diferencia sempre en sentit femení, l’ovari pot generar petites quantitats d’estrògens però aquests no són importants perquè totes les estructures bipotencials es diferencien en sentit femení. Així doncs, ens adonem que la determinació del sexe fenotípic ve donat per l’existència del cromosoma Y.
Diferenciació sexual Observem que en les estructures bipotencials que es formen en el desenvolupament embrionari hi ha dos tipus de gònades, dos conductes diferenciats: el conducte de Wolff i el conducte de Müller.
En el cas que l’embrió sigui genèticament masculí tindrem que la gònada es diferenciarà en un testicle i la producció de la hormona AMH farà que els conductes de Müller involucionin mentre que el conducte de Wolff es diferenciï per la formació del tracte masculí (conductes deferents, canal ejaculador....).
En el cas de la diferenciació femenina sabem que la gònada es transformarà en un ovari i en aquest cas, les estructures del tracte reproductor femení (trompes de falòpi, úter...) es formen a partir dels conductes de Müller i són els de Wolff els que involucionen.
En general sabem que els genitals externs necessiten una mascularització que requereix de la presència d’hormones com la testosterona i la AMH mentre que si aquestes no estan present es formarà l’estructura femenina.
2 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 FUNCIÓ REPRODUCTORA MASCULINA L’òrgan principal està format per dos testicles, que en mamífers estan fora de la cavitat abdominals, suspessos en una bossa escontral essencial per mantenir la temperatura dels testicles 2 graus per sota la temperatura corporal (molt important en la gametogènesi). Si els testicles no baixen de la cavitat abdominal l’individu no és estèril.
A partir del testicle hi ha el epiridi, després hi ha una connexió amb els conductes eferents que aboquen en el canal ejaculador, que aboca a la uretra (comuna amb el sistema excretor). A més, tenim altres glàndules que estan involucrades en al funció reproductora com la pròstata, vesícules seminals i glàndules bulbouretrals, que formen secrecions necessàries per la nutrició i manteniment dels espermatozoides (el semen conté les secrecions i els espermatozoides).
El testicle El testicle està format per dos compartiments importants: el 80% està format pels túbuls seminífers, on té lloc la espermatogènesi, i al voltant d’aquest trobem el teixit intersticial (20%) que conté una de les cèl·lules més importants són les cèl·lules de Leydig, on té lloc la formació de la hormona sexual masculina i vasos sanguinis.
Túbul seminífer Els túbuls seminífers són tubs petits, fins i contonegats que poden fer de l’ordre d’un metre de llargada tot i que es torben molt enrotllats. Es caracteritzen perquè els dos extrems dels tubs estan units entre ells, es fusionen en un túbul recte.
Tots els túbuls aboquen en una xarxa de conductes anomenada xarxa testicular, que acaba abocant al epiridi des d’on desprès pot sortir del testicle (per mitjà d’altres canals).
En el túbul seminífer trobem les cèl·lules germinals i les cèl·lules de Sertoli.
3 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Cèl·lules germinals Les cèl·lules germinals les podem trobar a partir de la pubertat en diferents estadis espermatogònies de – maduració: espermatòcit primari – espermatòcit secundari – espermàtida – espermatozoide.
Aquestes cèl·lules germinals es disposen de forma ordenada formant un epiteli poliestratificat on les cèl·lules més madures (espermatozoides) estan a prop de la llum del túbul seminífer, a punt d’abandonar aquest per anar cap als conductes reproductors. A prop de la membrana basal tindrem doncs, les espermatogònies.
En la formació dels espermatozoides sabem que les espermatogònies són cèl·lules diploides que es divideixen per mitosis per donar una població d’espermatòcits primaris diploides, algunes d’aquestes es comencen a diferenciar per donar lloc als espermatòcits secundaris per mitjà de la meiosi I de manera que, aquesta població ja és haploide. Per mitjà de la meiosi II es formarà la espermàtida (també haploide) que per un procés de diferenciació donarà lloc al espermatozoide.
Les cèl·lules germinals més immadures (espermatogònies) durant el desenvolupament embrionari en el testicle estan innactivades de manera que, la síntesi d’espermatozoides no es dóna. A partir de la pubertat es comença a activar la secreció de gonodotropines de manera que, la gametogènesi s’inicia amb la formació d’espermatozoides madurs fins que l’individu acaba morint.
En l’home, l’espermatogènesi dura 74 dies dels quals 60 tenen lloc dins el testicle i la última fase té lloc dins l’epidídim, on els espermatozoides ja estan formats però necessiten d’un estadi de maduració per tal que adquireixin la motilitat i activitat enzimàtica necessària per elaborar la seva funció, la fecundació.
Aquest procés és essencial i necessita de gonadotropines (FSH i LH, la segona actua sobre les cèl·lules de Leydig per la formació de testosterona) i de testosterona per promoure una bona formació d’espermatozoides.
4 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Cèl·lules de Sertoli Aquestes cèl·lules de Sertoli són molt més grans i en principi el tamany va des de la membrana basal fins al final de l’epiteli (fins la llum). Aquestes cèl·lules són essencials per la maduració de les cèl·lules germinals, que fan de suport d’aquestes i a més, les cèl3lules de Sertoli estan unides per mitjà d’unions GAP i tenen la membrana hematotesticular, essencial perquè les substàncies produïdes durant la espermatogènesi vagin cap a circulació sanguínia. A més, aquesta membrana permet preservar l’ambient en el túbul seminífer perquè no hi hagi interferències, que no entri ni surti res.
Una altra funció d’aquestes cèl·lules és la formació de proteïnes com la ABP, una proteïna que s’uneix a la testosterona, que es sintetitza a les cèl·lules de Leydig, fora dels túbuls. Si no tinguéssim aquesta proteïna com que al testosterona és hidrosoluble marxaria a circulació sanguínia de manera que, al proteïna serveix tant per retindre la hormona com per generar una concentració elevada de testosterona en els túbuls ja que és important per la gametogènesi.
La formació de inhibicina estimula la secreció de factor a les cèl·lules germinals, que intervé en la circulació i conservació de les cèl·lules gonotròpiques. En la espermatogènesi hem de tenir present que és essencial nivells elevats de gonotropina (per les cèl·lules de Sertoli) i de testosterona (per les cèl·lules germinals).
Teixit intersticial: esteridogènesi En el teixit intersticial (cèl·lules de Leydig) del testicle es on es dóna la esteridogènesi, la síntesi d’hormones sexuals masculines. La hormona sexual masculina (testosterona) és una hormona esteroide i precursora del colesterol, que principalment prové de circulació tot i que també la podem obtenir de la hidròlisi d’ésters de colesterol a la cèl·lula de Leydig.
En el testicle el principal androgen que es forma és la testosterona, una hormona esteroide de 19 carbonis. A més, es poden sintetitzar altres hormones com la DHEH, androsteneidona o androsteneidol però de totes aquestes la que té més activitat androgènica és la testosterona. També hi ha una altra hormona esteroide amb acció androgènica gran que és la DHT, que es forma principalment en alguns teixits diana per mitjà d’una reacció enzimàtica catalitzada per l’enzim 5-αreductasa.
La testosterona en circulació és una hormona liposoluble que la trobem unida a una proteïna sintetitzada al fetge, amb la SHBG en un 60% de les ocasions. La testosterona però, també es pot unir a la albúmina (en menor quantitat un 30%) o la podem trobar lliure (2%) 5 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Regulació síntesi de testosterona La regulació de la síntesi de testosterona es dóna per la LH, els receptors d’aquesta hormona estan a les cèl·lules de Leydig i actua sobre un receptor de membrana acoblat a proteïna G de manera que, es modula l’activitat de l’adenilat ciclasa que condueix a un augment de AMPc, el que provoca una sèrie de canvis en la cèl·lula:  Augment de l’entrada de colesterol (augmentem el nombre de receptors)  Augment de la disponibilitat de colesterol (augmenta la hidrolasa del colesterol, que hidrolitza les reserves)  Activació de StAR (augmenta l’entrada de colesterol al mitocondri, on té lloc el primer pas per la formació d’hormones esteroides)  Activació de l’enzim limitant de la síntesi d’hormones esteroides (on s’inclou la testosterona) que és el citocrom P450-SCC, que intervé en la conversió de colesterol fins la pregnenolona, un precursor que no té cap activitat hormonal.
Tal com hem dit anteriorment en les cèl·lules de Leydig es sintetitzen altres andrògens i hem de tenir present que el DHT és essencial per les funcions de la testosterona i es pot produir en molts teixits. Hi ha petites quantitats d’andrògens que es sintetitzen a la zona reticular de l’escorça renal però la seva gran síntesi es dona en el testicle.
Accions de la testosterona El mecanisme d’acció dels andrògens és a través d’un receptor intracel·lular (AR) i tant la testosterona com la DHT s’uneixen al mateix receptor però hem de tenir present que aquest té molta més afinitat per la DHT. En alguns teixits, la testosterona actua directament sobre aquests receptors com per exemple als testicles, vesícules seminals, epidídim, vasos deferents, múscul, hipòfisi o laringe; en altres teixits en canvi la testosterona entra convertint-se en DHT i és aquesta la que s’uneix al receptor intracel·lular. Aquesta conversió en que la testosterona actua com una prehormona es dóna en la pròstata, penis, tracte urogenital, pell, furicl·les pilosos i teixit ossi.
En altres teixits la testosterona en lloc de convertir-se en DHT es converteix en estradiol per mitjà d’una aromatasa com per exemple en el teixit adipós, fetge, sistema nerviós i teixit ossi. En aquest cas, l’estradiol s’uneix a un receptor intracel·lular diferent (ER).
6 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Funcions dels andrògens 1) Essencial durant el desenvolupament embrionari A partir de la 8/9 setmana de desenvolupament embrionari es comencen a produir hormones sexuals masculines (DHT i testosterona) que són essencials per la mascunilització de les estructures bipotencials. La testosterona intervé en la masculinització del sistema nerviós central on hi ha algunes diferències inclús amb el número de neurones en alguns nuclis (nombre més elevat en l’àrea preòptica o la amígdala) tot i que les connexions són més nombroses en les dones.
2) Acció en teixits reproductors Els testicles no tenen una formació d’espermatozoides fins la pubertat amb l’activació de la secreció de gonadotropines que comencen a sintetitzar hormones sexuals masculines. Aquestes intervenen en teixits reproductors i somàtics.
En els teixits reproductors les gonadotropines són essencials per mantenir la espermatogènesi i en la pubertat per permetre el creixement del teixit reproductor (les estructures d’aquest). Hem de tenir present que un cop aquest ja està format, les hormones són necessàries pel manteniment d’aquestes estructures.
3) Acció en els teixits somàtics Les gonadotropines també són molt importants pel creixement del pèl a la cara (barba, bigoti), al tors, axil·les... També són important pel retrocés de la línia d’implantació del cabell, augment de l’activitat de les glànduels sebàcies (produeixen l’acne), canvis en el to de veu (creixement de la laringe i les cordes vocals), masculinització del SNC que provoca l’afectació a determinades conductes, com la conducta sexual.
Cal diferenciar en alguns teixits l’efecte que tenen:  Musculatura esquelètica i cardíaca: té un efecte anabòlic, augmenta la taxa de síntesi de proteïnes i conseqüentment augmenta la massa corporal. Si s’introdueixen anabolitzants musculars es pot produir infertilitat (inhibeix la secreció de gonadotropines) o tumors pancreàtics.
 Esquelet: la modificació d’aquest és una característica sexual secundària de manera que, s’augmenten les estructures com les espatlles, que es tornen més amples, o els malucs més estrets. En el creixement longitudinal s’estimula la secreció de GH i IGF1 i també s’estimulen directament els osteoblasts, augmentant l’ossificació el que produirà la fusió entre la epífisi i diàfisi que aturaria el creixement dos o tres anys després la pubertat.
 Ronyó: estimula la formació d’eritropoetina i en conseqüència els homes tenen nivells més elevats d’hemoglobina. També s’estimula la formació d’eritròcits i conseqüentment un augment del hematòcrit.
 Teixit adipós: augment dels dipòsits del teixit adipós en l’àrea abdominal i en el fetge, on hi ha un augment de la formació de lipoproteïnes que provoquen una major probabilitat de patir patologies cardiovasculars ja que s’augmenta la formació de VLDL i LDL mentre que les HDL es disminueixen.
7 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Regulació de la testosterona A nivell del hipotàlem tenim la GnRH, una hormona formada per 10 aminoàcids i les cèl·lules neurosecretores d’aquesta es troben en el nucli arquejat del hipotàlem. La funció principal d’aquesta hormona és actuar sobre les cèl·lules gonadotropes que provoquen la síntesi i secreció de gonadotropines (LH i FSH), dues glucoproteïnes que estan formades per dues cadenes α idèntiques i una β que les diferencia.
 FSH: el seu teixit diana és el testicle, sobre les cèl·lules de Sertoli, el que permet mantenir l’activitat d’aquestes, que són essencials en el manteniment de l’espermatogènesi. A més, també produeixen inhibina, una hormona proteica que té com a funció inhibir sobre les cèl·lules goandotropes la secreció de FSH (feedback negatiu).
 LH: actua principalment en les cèl·lules de Leydig, estimulant la secreció i síntesi de testosterona i andrògens. Té efectes tant en els teixits reproductors.
reproductors com Aquesta hormona els no també intervé en la regulació del eix hipotàlem – hipofisari – gonodal, on elabora un feedback negatiu sobre la hipòfisi, inhibint la secreció de gonadotropines i sobre l’hipotàlem inhibint la secreció de GnRH.
Diferents estímuls poden actuar modulant la secreció de GnRH i aquests són inhibidors: malalties que provoquen l’alliberació d’interleuquines inflamatòries, malnutrició, estímuls estressants de molta intensitat, exercici molt intens....
SISTEMA REPRODUCTOR FEMENÍ L’òrgan principal del sistema reproductor femení són els ovaris, que estan situats en la part pèlvica i units amb l’úter a través del lligament ovàric. Tenim a continuació el tracte reproductor femení format per oviductes (trompes de Fal·lopi), úter i vagina.
Trompes de Fal·lopi Trobem que a l’extrem de les trompes de Fal·lopi que toquen l’ovari hi ha unes prolongacions anomenades findries que tenen mobilitat i el seu moviment és essencial per poder captar els ovòcits que s’alliberen en el cas de la dona per cada mes per tal que puguin ser fecundats. La fecundació dels ovòcits tindria lloc en el primer terç de les trompes de Fal·lopi.
8 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Úter L’úter és un òrgan musculós i buit per dins i és on es dóna la implantació i desenvolupament de l’embrió si existeix la fecundació. Totes les parets del tracte reproductor femení estan formades per un epiteli que canvia cíclicament al llarg del cicle ovàric ja que està sota influència de les hormones que es produeixen en aquest. Els canvis més importants que es produeixen són en l’epiteli de l’úter.
L’úter està format per tres capes diferenciades:  Perimetri: capa més externa i de teixit conjuntiu  Miometri: capa intermèdia i formada per varies capes de musculatura llisa, que és la que es contrau en el moment del part per tal d’expulsar el fetus.
 Endometri: capa més interna que recobreix les parets. Cal diferenciar-hi dues zones: o Zona basal: es la més propera al miometri o Zona funcional: zona més externa que està sota la influència de la producció d’hormones de manera que, quan els nivells d’estrògens són elevats aquesta creix.
Acompanyant l’endometri tenim glàndules endometrials molt vascularitzades i per efecte de les hormones aquestes estan molt o poc inactives i els vasos estan molt o poc ramificats. Al final del cicle ovàric tota aquesta capa funcionalis es perd perquè disminueixen els nivells d’estrògens de manera que, els vasos sanguinis es trenquen, donant lloc al sagnat de la menstruació.
Ovari L’escorça de l’ovari és la part més desenvolupada i a partir de la pubertat és on podem trobar els fol·licles ovàrics que poden estar en diferents estadis de maduració: primordial – primari – secundari – parental – de Graff o preovulatori). Al voltant dels fol·licle ovàrics tenim el teixit intersticial i dins d’aquest destaquem un tipus de cèl·lula (cel·lules de la Teca) que participen en la maduració d’aquests fol·licles ovàrics.
Aquestes estructures fol·liculars són importants perquè en elles tenim les cèl·lules germinals de manera que, cada fol·licle conté un ovòcit primari que va començar la seva meiosi durant el desenvolupament embrionari i està aturat en profase I (de la meiosi I) i per tant, és un ovòcit primari.
9 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Al fol·licle tenim altres cèl·lules rodejant el ovòcit primari: tenim les cèl·lules de la granulosa que són essencials per nodrir aquest ovòcit primari i a més, són les que inhibeixen la seva divisió perquè no es formi l’ovòcit secundari.
Durant el període de maduració el que passa és que les cèl·lules de la granulosa van formant diferents capes en l’ovòcit i aquestes són les que produeixen les hormones sexuals femenines (estrògens) i a més, produeixen i excreten altres substàncies cap a l’exterior. A mesura que aquestes són més actives les substàncies que s’aboquen formen l’antre (cova). Així doncs, a mesura que van creixent les cèl·lules que tenim al voltant són les cèl·lules del teixit intersticial (cèl·lules de la Teca), que es disposen formant dos capes: teca interna (cèl·lules més rodones) i teca externa (cèl·lules més allargades), les últimes són les que elaboren un paper de protecció mentre que les internes són importants perquè tenen una funció hormonal, sintetitzen andrògens que portaran cap a dins les cèl·lules de la granulosa perquè sintetitzin els estrògens.
Al final de la maduració del fol·licle l’antre ha crescut tant que ha desplaçat l’ovòcit, que està acompanyat per una capa de cèl·lules de granulòcits que s’anomena cumuloofor, que en produir-se l’ovulació (trencament de la membrana basal) surt. En el cas que hi hagi ovulació és perquè es produeix un pic de gonadotropines que permeten el trencament de la membrana basal i s’allibera el cumuloforo a les trompes de Fal·lopi.
L’estadi del primordial al primari es pot donar sense que hi hagi hormones però tots els altres processos de maduració si que en necessiten de manera que si s’arriba a un fol·licle primari i no hi ha hormona aquest es perd. A partir de la pubertat és quan es poden formar els fol·licles preovulatòries i per tant, es poden alliberar ovòcits primaris a les trompes de Fal·lopi.
10 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 A la següent imatge observem la formació del fol·licle de Graff i si hi ha gonadotropines es produeix la ovulació de manera que s’allibera el cumuloofor i la resta de cèl·lules el que fan és que si els nivells de gonadotropines són necessaris (han de tenir LH) es forma el cos luti, l’estructura que produeix hormones sexuals femenines (estrògens i progesterona). Durant la primera fase es produeixen estrògens principalment mentre que un cop ja s’ha format el cos luti també es produeix progesterona.
El cos luti va sintetitzant hormones mentre hi ha gonadotropines però aquestes elaboren un feedback negatiu sobre la secreció d’hormones a l’adenohipòfisi de manera que, hi ha una inhibició de gonadotropines el que provoca que el cos luti degeneri, el que forma el corpus albicans, que ja no és productor d’hormones.
Ovogènesi A diferència de la maduració de cèl·lules germinals en mascles, en femelles únicament es forma un òvul madur a partir d’una ovogònia o ovòcit primari.
Les ovogònies són cèl·lules diploides i les més indiferenciades, aquestes es poden dividir per mitosi per obtenir més ovogònies o bé elaborar la meiosi I per formar l’ovòcit primari, que continua sent diploide. L’ovòcit primari continuarà la meiosi I per formar un ovòcit secundari i un corpuscle polar, que degenera i no donarà lloc a cap cèl·lula germinal fecundable. L’ovòcit secundari comença la meiosi II amb el que s’obté un òvul madur i un segon corpuscle polar que també degenerarà.
Una altra diferència important envers la maduració de cèl·lules germinals en mascles és que l’espermatogènesi es produeix de forma continua, en canvi, la ovogènesi es produeix de forma discontinua. Això és degut que el procés que elaboren les ovogònies per esdevenir en ovòcits primaris es duu a terme durant el desenvolupament embrionari de manera que, totes les ovogònies comencen meiosi a la vegada i queden aturades en profase I; aquests ovòcits primaris estan dins de l’estructura fol·licular, als fol·licles primordials i les cèl·lules de la granulosa que envolten aquests fol·licles estan controlant els ovòcits per tal que quedin retinguts a profase I.
La següent fase no continua fins a la pubertat on es produeixen pics de LH que són essencials perquè es produeixi la maduració. Es encara cicle ovàric de producció d’hormones quan es produeix l’ovulació i es trenca la membrana basal del fol·licle de grà madur, degut als pics de LH, fent que s’alliberi l’ovòcit a les trompes de Falopi i es continua amb la meiosi I per formar l’ovòcit secundari.
11 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 L’ovòcit secundari inicia la meiosi II però es torna a aturar a metafase II. Només hi ha formació d’òvul en el cas que l’ovòcit secundari sigui fecundat, de manera que ha d’arribar un espermatozoide a les trompes de Falopi per fecundar l’òvul. Si no hi ha fecundació, l’ovòcit es perd en metafase II.
En el cinquè mes de desenvolupament embrionari ja tenim l’ovari amb tota la dotació potencial d’ovòcits que seran fecundables; en les dones trobem de l’ordre de 6 a 7 milions d’ovòcits primaris que estan retinguts en metafase I a l’estructura fol·licular. Esporàdicament, els fol·licles primordials poden anar madurant i passant de fol·licle primordial a fol·licle primari però com que no hi ha gonadotropines, tots aquells que s’hagin desenvolupat degeneren. Quan naixem, queden de l’ordre de 2 milions d’ovòcits primaris ja que alguns d’ells han degenerat. Des de la infantesa fins a la pubertat, que és quan hi hauran pics de secreció de gonadotropines, acabaran quedant 300.00 que són els ovòcits potencialment fecundables. Aquests 300.000 són els que tindrem a l’etapa fèrtil i a la menopausa el que succeeix és que ja no queden fol·licles primordials.
12 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Esteroidogènesi ovàrica La esteroidogènesi ovàrica és la síntesi d’hormones sexuals femenines i les principals hormones que es troben a l’estructura fol·licular son la progesterona i l’estradiol que s’obtenen a partir del colesterol.
 Progesterona és la hormona esteroidea que trobem en les primeres etapes de les hormones esteroidees. El colesterol és transformat pel citocrom P450scc a pregnenolona que es transforma ja a progesterona. Té 21 carbonis.
 Estradiol s’obté de la modificació de la progesterona fins a obtenir androsteneidona de la qual es pot sintetitzar testosterona (19) que per aromatització dóna estradiol (18 C).
 Estrona té 18 carbonis i també és una altra possible hormona estrogènica.
Per la síntesi d’aquestes hormones, sobretot dels estrògens, es requereix de la participació de les cèl·lules de la teca i de les cèl·lules de la granulosa. Les cèl·lules de la granulosa són les encarregades de produir estrògens però no tenen la dotació enzimàtica per produir andrògens, que són els precursors dels estrògens; per tant, necessiten de les cèl·lules de la teca que sí tenen aquesta dotació.
Fase fol·licular Les cèl·lules de la teca agafen colesterol de la sang o bé de les pròpies cèl·lules que estigui emmagatzemat en lipoproteïnes i sintetitzen andostreneidones que les cèl·lules de la granulosa podran aromatitzar i produir estradiol que sortirà cap a la sang o bé cap al líquid fol·licular per ajudar al manteniment de l’estructura fol·licular.
Les cèl·lules de la granulosa estan controlades hormonalment per la FSH i les de la teca per la LH.
Podríem dir que les cèl·lules de la teca són semblants a les cèl·lules de Leydig del testicle i les de la granulosa a les cèl·lules de Sertoli. Recordem que a l’estructura fol·licular hi ha la teca interna i la externa i la que veiem representada és la interna ja que la externa és la que fa protecció de l’estructura fol·licular.
13 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Fase lútia Després de l’ovulació, les cèl·lules de la granulosa i les cèl·lules de la teca es lutinitzen per la formació del cos luti; les cèl·lules de la teca lutinitzades continuen sintetitzant andrògens (androsteneidona) i a continuació, les cèl·lules de la granulosa lutinitzades, a partir de la androsteneidona produïda a les cèl·lules de la teca, sintetitzaran progesterona i estradiol que són les principals hormones que produeix l’ovari durant la fase lútia.
Pel que fa a la inhibina, tant durant la fase fol·licular com a la fase lútia es produeix a les cèl·lules de la granulosa.
En el control hormonal tenim que les cèl·lules de la teca continuen tenint receptors per la LH que és el que controlarà la síntesi d’andrògens, mentre que les cèl·lules de la granulosa luteinitzades, a més de tenir receptors per la FSH, també tenen receptors per la LH i intervé en la síntesi de progesterona i també en la síntesi d’estradiol.
Estradiol i progesterona Tant l’estradiol com la progesterona són dues hormones liposolubles i les podem trobar unides a proteïnes plasmàtiques.
L’estradiol s’uneix a la SHBG i a la albúmina i la progesterona s’uneix a la CBG i a la albúmina; recordem que la CBG té molta afinitat per les hormones de 21 C com els glucocorticoides i l’aldosterona.
14 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Cicles reproductors en mamífers En tots els mamífers, tant en la producció d’òvuls com en la secreció d’hormones es dóna de forma cíclica i això és el que produeix els cicles ovàrics. Per una banda tenim els cicles astrals que passen per les fases: proestro – estro – metaestro – diestro; a les dues primeres predomina l’estructura fol·licular i a les dues últimes la estructura lútia i l’ovulació es produeix a la meitat de la estro. Per una altra banda, els cicles menstruals només es troben en primats (ximpanzés, orangutans i humans) i es diferencia de l’anterior en què la menstruació és una de les fases.
En funció del nombre de cicles que hi ha a l’any diferenciem:  Monoastrals que únicament tenen un cicle a l’any, com el cas de la guineu roja.
 Poliastrals que tenen més d’un cicle a l’any. Hi ha alguns que són fèrtils tot l’any com en alguns rosegadors i conills i altres que són estacionals de manera que només són fèrtils unes determinades èpoques de l’any.
En els humans, el que determina la etapa fèrtil en el procés és una hormona essencial: la melatonina que es produeix a la glàndula pineal. En mamífers, la ovulació ve marcada per un pic de LH que pot ser espontània on es passa a la forma fol·licular, ovulació i posteriorment fase lútia.
També trobem altres animals de fase reflexa o induïda que estan sempre en la fase fol·licular i només es dóna la maduració quan hi ha copula; es produeix un pic de LH i l’ovulació. Aquest cicle el trobem en gats i conills.
15 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Cicle menstrual A la imatge veiem representats tots els canvis que es donen en quant a la secreció de gonadotropines al llarg dels 28 dies que dura el cicle menstrual en la dona. Els canvis de gonadotropines són els que condicionen els canvis en l’estructura del fol·licle i el cos luti.
La primera etapa és la fase fol·licular que dura aproximadament uns 10 – 14 dies; posteriorment es produeix l’ovulació que dura hores i a continuació tenim la fase lútia on predomina el cos luti. A la fase fol·licular se secreten estrògens amb un pic abans de l’ovulació i a la fase lútia trobem nivells elevats de progesterona i estrògens que comencen a disminuir quan es comença a desfer el cos luti.
Aquests canvis en les hormones són els responsables en els canvis que es donen en el teixit reproductor, que sobretot afecta a l’endometri. Degut a aquests canvis podem parlar de la fase de menstruació on es produeix el despreniment de l’epiteli; fase proliferativa que ve donada per nivells elevats d’estrògens i que augmenten la mida de l’endometri; fase secretora on augmenten els nivells de progesterona i estrògens que quan tornen a disminuir hi ha una altra vegada la fase de menstruació.
Fase fol·licular A la fase fol·licular es parteix dels fol·licles primordials que són les estructures més immadures que trobem, i és per aquest motiu que els nivells de producció d’estrògens i progesterona són baixos. Quan el fol·licle primordial es comença a desenvolupar s’alliberen gonadotropines on l’acció de la FSH és la més important.
En cada inici de fase fol·licular, s’inicia la maduració de 5 a 7 fol·licles primordials que comencen a desenvolupar-se. Si els nivells d’hormones són els adequats, l’estructura va creixent i madurant, sintetitzant cada vegada més estrògens. De tots els fol·licles que han iniciat la maduració, el que és mes funcional i allibera més estrògens, és a dir, el fol·licle dominant és el que arribarà al final de tot; els altres fol·licles entraran a un estat de degeneració.
16 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Ovulació A mesura que es produeix el desenvolupament del fol·licle primordial, anem produint hormones i cada vegada són més elevats els nivells d’estrògens.
Els nivells elevats d’estrògens durant un temps determinat, entre 24 i 48 hores, en l’hipotàlem i la hipòfisi produeix un canvi en la regulació. Una escassa producció de progesterona provoca feedback positiu sobre la secreció de LH de manera que es produeix un pic en la secreció d’aquesta gonadotropina. Aquest feedback positiu ve donat tant a nivell hipotalàmic, perquè es produeix major secreció de GnRH i a nivell hipofisari perquè augmenta el nivell de receptors per les cèl·lules gonadotropes (cèl·lules que produeixen gonadotropines).
Els nivells elevats de LH són els responsables que es produeixi l’ovulació ja que estimulen l’alliberació d’enzims que provoquen el trencament de la membrana basal de l’estructura fol·licular, alliberant així l’ovòcit primari cap a les trompes de Falopi i a més, s’activa la meiosi perquè es produeixi l’ovòcit secundari.
Fase lútia Amb els nivells adequats de LH i FSH es produeix la lutinització i formació del cos luti que produiran nivells alts de progesterona i estrògens que fan feedback negatiu sobre els nivells de gonadotropines; com a conseqüència, es produeix la luteòlisi del cos luti que esdevé en cos alicans. En aquest moment no hi ha producció d’hormones ovàriques i el cicle torna a començar.
Funcions de la glàndula pineal La glàndula pineal se situa a la part posterior del coll callós i a sobre del tercer ventricle. Produeix la melatonina. La melatonina és una hormona que només es produeix durant la nit (regulació nerviosa, reben terminacions nervioses del SN simpàtic). Quan hi ha llum està inhibida la secreció de melatonina i durant la nit està estimulada la producció de melatonina. (No en tots els animals la melatonina fa aquesta funció).
17 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Aquesta funció de la glàndula pineal quant a la secreció de melatonina per regular la fertilitat només es dóna en els mamífers. En la resta dels vertebrats, les cèl·lules de la glàndula pineal són únicament fotorreceptores (directament sensibles a la llum) i estan exposades (tercer ojo -> zona amb el crani molt finet). Poden produir en funció d'aquesta informació de la llum secreció de melatonina, informant del fotoperíode a la resta del sistema nerviós.
Funcions: transformar el fotoperíode en una secreció endocrina. En humans està implicada en la regulació dels ritmes de son i vigília. En alguns individus cecs aquests ritmes estan alterats i per tant, no hi ha una correcta percepció de la presència de llum.
La funció més important és la sincronització del cicle de fertilitat en els animals amb reproducció estacional:  Reproductors de dies llargs (ex hàmster siri)  Reproductors de dies curts (ex cérvols, remugadors) Si fem una pinealectomía a un animal amb reproducció de dies llargs aquests animals mantenen durant tot l'any les seves funcions reproductores. Durant l'estiu tenim menys melatonina i aquesta té una funció antigonadal en els reproductors de dies llargs i progonadal en dies curts. Depèn del ritme de l'individu. Per exemple, si li fem una pinealectomía a un cérvol aquest seria estèril tot l'any.
El temps de gestació de les espècies determina el seu tipus de reproducció:  Dies llargs hi ha un període de gestació molt curt i amb això assegurem que els animals creixin durant l'estiu.
 Dies curts hi ha un període de gestació gran i amb això assegurem que les cries neixin a l'estiu o primavera.
18 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Fisiologia Animal. T10 Acció dels estrògens El estrògens no són importants fins arribar a la pubertat on tenen una funció en la diferenciació i maduració de tot el teixit reproductor femení sobre el tracte reproductor: úter, trompes de Falopi, genitals externs... Aquesta hormona també és important pel creixement de les glàndules mamàries, sobretot en la seva ramificació; els estrògens també augmenten el dipòsit de teixit adipós i són els responsables de donar forma a les mames.
A part d’aquests efectes que trobem a la pubertat, al llarg de tota la vida fèrtil de les femelles els estrògens són els responsables de tots els canvis cíclics que es produeixen a les glàndules mamàries i a les estructures reproductores.
També hi ha efecte dels estrògens a nivell somàtic. Per una banda, són els responsables de característiques sexuals secundàries com ara un augment del dipòsit de greix sobre els malucs, cuixes i sobre la conducta sexual. També afecten al creixement d’algunes estructures òssies i maduració de l’esquelet, sobretot de l’àrea pèlvica per si es donés gestació.
Per una altra banda, augmenten la formació de lipoproteïnes com la HDL (colesterol bo) i això disminueix el risc de patir malalties cardiovasculars. Un altre fet que dóna avantatges respecte el nivell cardiovascular és que els estrògens augmenten l’òxid nítric que és una substància vasodilatadora. Cal tenir present que aquests avantatges es perden en la menopausa.
Acció de la progesterona LA progesterona té uns efectes molt més limitats en l’úter. Per una banda afecta a l’endometri, concretament al desenvolupament de les glàndules endometrials. Per una altra banda, en el miometri inhibeix les contraccions uterines per evitar els avortaments espontanis.
A les glàndules mamàries intervenen en el teixit alveolar, en la lactogènesi que és la diferenciació de les glàndules mamàries per produir llet.
En el cervell té efectes perquè augmenta el set point (?) i és per això que durant la fase lútia, les dones tenen la temperatura 0,2 – 0,5°C per sobre.
19 ...