3. Ramón Llull a la cultura catalana (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Seminari 3. Ramón Llull a la cultura catalana i a l’espai del Mediterrani Ramón Llull a la cultura catalana i a l’espai del Mediterrani El món medieval, sobretot a les zones mediterrànies, es defineixen per la coexistència i relacions entre tres espais: cristians, islam i bizantins. Tenen múltiples contactes entre ells, tan econòmics, socials i violents.
A Catalunya té relacions amb Bizanci i Islam, sobretot l’Islam del Nord d’Àfrica. La consciència de l’existència dels tres espais és molt conscient a l’època.
Ramón Llull neix el 1232, 3 anys després de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I. Va ser un intel·lectual. La conquesta de Mallorca no va tenir capitulacions, això va fer que la població autòctona fos eliminada. És un període amb una forta presencia islàmica, però cada cop va augmentant la força cristiana catalana. Mallorca tenia llaços molt intensos amb el Nord d’Àfrica.
El 1311 Ramon Llull decideix dictar la seva vida, pràctica molt comuna en el món medieval. Dicta la seva vida a un monjo Cartoixà. L’obra es diu Vita Coetania. Primer la dicta en llatí, serà un deixeble de Llull qui ho traduirà en català. Es fan diferents copies, algunes molt luxoses i il·lustrada, un da d’aquestes copies la fa Thomas le Myésier, s’anomena Breviculum.
La Vita Coetania és una reflexió espiritual sobre els actes de Ramon Llull al llarg de la seva vida adulta. Ens permet reconstruir les etapes de la seva vida, i col·locar les obres en el moment que van ser fetes i perquè. També veure la visió del món que té Ramon Llull en cada moment.
Ens parla molt poc de la seva infància, però sabem que neix a Mallorca el 122/33, en una família noble de Barcelona que s’estableix a Mallorca després de la Conquesta. En el Llibre dels feyts veiem com aquest trasllat a Mallorca per part de la noblesa està propiciada per la pròpia ciutat de Barcelona. Llull naixerà i creixerà en la cort de Jaume II. Era cortesa i componia cançons trobadoresques. Es casa amb una tal Blanca, i té dos fills.
Amb 30 anys té una experiència “especial”, que provoca la seva conversió (1232-1263).
Diu que mirant un crucifix va tenir una il·luminació i va decidir deixar el món cortesà i dedicar-se a la vida espiritual, activa i contemplativa.
En el moment que decideix dedicar-se a la vida espiritual no té clar com fer-ho. El primer que fa és una doble peregrinació: a Sante Marie de Rocamadour i a Santago de Compostela. Quan va cap a Santiago decideix fer una parada a Barcelona. Allà decideix anar a París, però l’hi aconsellen que no ho faci. Torna a Mallorca i es dedica a estudiar Àrab, es compra un esclau àrab, i amb ell estudia la cultura musulmana. Després de 9 anys d’estudi escriu: Lógica d’Algatzell i Llibre de Contemplació. Tradueix les seves obres a l’àrab.
El 1274 té una “il·luminació divina”, diu que rep la seva Art. Per a ell l’Art era la seva metodologia. Escriu l’Art compendiosa inveniendi veritatem. És un Art de contemplació.
Seminari 3. Ramón Llull a la cultura catalana i a l’espai del Mediterrani Un any després Jaume II crida a Ramón Llull a Montpeller perquè li expliqui el seu Art, serà aprovat i entrarà com a mecenes del rei. Llull diu que s’ha de formar frares basats en idiomes. Per tant crea un monestir de Miramar de frares franciscans. Escriu el llibre d’Evast i de Blanquerna i el llibre del Gentil i dels tres savis.
A partir 1283 és l’etapa de major producció de la vida de Llull. Pol posar en practica el seu Art, a través de la predicació. Vol crear noves escoles de llengües i experimentar en terres islàmiques. Va a Paris i Roma, no se l’hi fa gaire cas. A terres islàmiques vol dur a terme la seva predicació.
Ramón Llull mor el 1316. Va ser un personatge. molt preocupat per la llengua i es lletres.
Crea un pa sistemàtic de divulgació de la seva obra, això ho fa a través de la traducció, vol que l’obra arribi a tot el món. Es preocupa de crear fons bibliogràfics per a la conservació de l’obra. Dedicava i regalava la seva obra a personatges rellevants del moment.
Actualment es conserven 30 Còdex directa o indirectament relacionats amb Llull, i 20 més contemporanis a ell però que no sabem si són d’ell o no. De copies posteriors en conservem moltes més obres.
...