BLOC 2 (part 4) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 20/02/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

- És un cas rar pel fet de presentar una estadística demogràfica estranya. El problema és que els individus trobats són d’una edat que és molt poc freqüent per morir-se en el passat. Hi ha més adults morts que nens i vells.
- Comportament funerari? - Perfil catastròfica? Hauria de reflectir el seu esquema demogràfic, de tota la comunitat.
- Perfil atricional? (animals que els cacen) Generalment els depredadors ataquen els més dèbils, normalment vells i cries. De moment descartat.
- Canibalisme no gaire possible...
 És possible deduir un comportament específic a partir d’aquest esquema, com seria la justícia? No ho sabem de moment, però certament és un fet no natural sinó artificial, i és possible que estigui relacionat amb algun tipus de comportament simbòlic.
 Si això fos cert ens podríem remuntar a aquests comportaments entre fa 350 i 600mil anys, amb l’Homo heidelbergensis. No obstant, aquest cas és més, de moment per la seva incertesa, una flor que fa primavera, ja que les primeres evidències segures d’aquest comportament estan datades al voltant dels 90 anys.
El Paleolític Mitjà: el món cultural dels neandertals (c. 150-30 mil anys) - Trobem neandertals. La cultura material és essencialment lítica. A aquestes indústries se les denomina mosterià, presentant millores tecnològiques respecte el paleolític inferior, tot i que hi ha clar vincle entre elles.
- Tret més definitori: talla Levallois, ja present a finals de l’inferior, però que es generalitza en aquest moment.
Es tracta d’una preparació del nucli, que queda preconfigurat per anar obtenint una sèrie de ascles de morfologia bastant estandarditzada. Apareixen nous instruments més especialitzats = més eficaços.
- A diferència dels Modes 1 i 2, bastant homogenis podem dir, el Mosterià dins de les seves indústries presenta una certa heterogeneïtat, diferents tipus: - Rascadora: element amb retoc simple lateral i/o transversal, idoni per treballar les pells; rasca no talla.
- Bifaç mosterià, incorporat després de l’acheulià, encara present.
- Denticulat: peces amb les vores retocades com si s’haguessin mossegat, com el fil d’una serra, forma irregular. Funció: sobretot suposem treball de la fusta.
- Ganivet de dors: una de les vores s’ha rebaixat perquè no talli.
- Punta mosteriana: element amb retoc simple lateral per els dos fils i que convergeixen en un extrem, apuntant-lo. Es tractaria de verdaderes puntes de llança amb mànec de llenya.
Bifaç mosterià Denticulat Ganivet de dors Punta mosteriana Rascadora La diversitat del Mosterià i la seva problemàtica - Els tipus de Mosterià segons F. Bordes (anys 60):  Mosterià de tradició axeliana: - Bifaços, rascadores i pocs ganivets.
- Pocs bifaços i molts ganivets de dors.
 Mosterià típic: pocs bifaços, pocs ganivets, pocs denticulats, moltes rascadores i bastantes puntes.
 Mosterià ‘’charentià’’:  - Tipus Quina (sense talla Levallois), pocs denticulats i moltes rascadores.
- Tipus Ferrassie (amb les mateixes peces però amb talla Levallois).
Mosterià de denticulats: molts denticulats.
- Els diferents tipus no presenten un ordre cronològic clar. S’intercalen en les estratigrafies dins d’un mateix jaciment. Teoria no cronològica sinó més probablement ètnica. Hipòtesi Bordes: ètnica.
- És a dir: no sembla que tinguin una explicació geogràfica o cronològica a l’Europa del Paleolític Mitjà, sinó serviria més bé per explicar la variabilitat centrada en el fet de que cada tipus fos el resultat de tradicions culturals autònomes que es desplaçaven per diversos territoris.
- Hipòtesi L. Binford: funcional. No explica l’etnicitat d’un grup sinó la funcionalitat d’aquests estris en un determinat espai i moment concret.
- Actualment, els estudis traceològics tampoc semblen corroborar totalment les hipòtesis de Binford (els diferents conjunts no presenten diferències substancials en les activitats desenvolupades), per el que avui s’accepta que els causes de la diversitat del mosterià poden ser en part degudes a diferents funcions de l’assentament i en part a tradicions culturals dels grups humans.
 És més un problema metodològic i epistemològic nostre, amb un afany sempre de classificar-ho tot amb les nostres pròpies variables. Potser els neandertals no pensaven així, i la teoria de Bordes sigui errònia en tant que és una classificació de tipus tipològic.
Altres aspectes culturals: hàbitat i territori  Ocupació estacional de coves.
 Campaments a l’aire lliure.
 Essencialment model ‘’forager’’.
 Molodova I (Ucraïna): zona plana sense coves: lògic assentament a l’aire lliure.
Una cacera poc especialitzada i la competència amb els grans carnívors - A més de les proves lítiques (a les que hem d’afegir algun fragment de fusta, mal conservació de la fusta), ja hem parlat d’un cert comportament funerari en neandertals.
- La recuperació d’aquests ossos (esquelets gairebé complerts), més fàcil per ser enterrats, i el seu estudi ens han ajudat a veure que presentaven moltes fractures.
- Comparant amb activitats de risc actuals, les proporcions de fractures i traumatismes són fins i tot superiors.
- Això ens fa suposar que probablement la cacera encara seria cos a cos amb l’animal.
- Altre aspecte que cal destacar és una possible convivència, a les coves, amb els grans animals carnívors com ossos i hienes. No obstant, trobem un patró d’alternança en el poblament animal-neandertal.
- És a dir que no convivien sinó que s’anaven alternant en aquests llocs per viure-hi, ja que la industria lítica i la tecnologia dels neandertals encara no els permetia fer-los fora.
El món simbòlic dels Neandertals. Els primers cultes funeraris - La abundància d’esquelets en connexió, bastant complets, de neandertals respecte d’altres formes homínides anteriors (si deixem de banda l’excepcional cas de la Sima de los Huesos per l’H. Heidelbergensis) és el resultat del clar comportament funerari que desenvolupà aquesta espècie.
- Aquest comportament no sols es manifesta en els enterraments sinó també en altres manipulacions post mortem dels individus.
- Hem de diferenciar, de primeres, el reconeixement de si es tracta d’una ofrena (ex: ofrenes de flors trobades), que generalment implica sols pena per la mort del difunt, i l’aixovar, que suposa ja una creença en un més enllà.
     Shanidar (Iraq, 70-45 mil anys), segons els estudis pol·línics, sembla que en el moment de l’enterrament es realitzaren ofrenes florals, segurament amb espècies medicinals (no vol dir simbolisme, o si...).
Chapelle aux Saints (França). Individu enterrat en posició fetal.
Teshik-Tash. Individu infantil rodejat de banyes de cabra salvatge disposats en forma de corona.
Krapina (Eslovènia). S’han trobat ossos de neandertal amb marques de descarnament. Canibalisme ritual? No exclusivament nutricional com ja passava abans, sinó que ara podria tenir un component simbòlic. No és segur.
Monte Circeo (Itàlia). Altres evidències de possible canibalisme entre els neandertals, interpretats actualment com activitat substancial de carronyeig per part d’altres animals com les hienes.
El Paleolític Superior europeu: Homo Sapiens arriba a Europa (40 -12/10 mil anys) - El terme només té validesa a Europa, com al paleolític mitjà. El Paleolític superior defineix culturalment l’arribada dels primers humans anatòmicament moderns a Europa, al voltant de fa 40 mil anys.
- Amb aquesta arribada d’homo sapiens, s’implanten els comportaments culturals dels humans anatòmicament moderns:  Primeres manifestacions artístiques amb continuïtat clarament establerta.
 Una nova tecnologia lítica que supera la idea de la ‘’talla en superfície’’ per la de ‘’talla en volum’’ i permet estandarditzar i rendibilitzar les eines obtingudes i la primera matèria, respectivament (‘’talla laminar’’): sols es troba, majoritàriament, en humans anatòmicament moderns.
 Utilització de noves primeres matèries per a nous estris, fabricats amb tecnologia pròpia (indústria òssia). Tècnica del poliment.
 Novetats tecnològiques aplicades a la subsistència (cacera-recol·lecció).
 Tot plegat influiria en major èxit reproductiu i de supervivència i, per tant, en progressiu augment demogràfic.
- Però el P. Superior europeu no és homogeni, i podem diferenciar diverses tecnocultures, segons siguin els tipus més significatius entre els elements materials que les caracteritzen.
- Entre aquests hi ha instruments tant de pedra com ós. Talla de pedra, alguns ja presents abans, però que ara es generalitzen i es milloren, adoptant formes de talla concrets que ens permeten emprar-los com fòssils directors: - Gratadors: peces amb un retoc simple frontal, que les dona una forma semicircular en l’extrem útil; s’empraven principalment per l’adobat (cast. curtido) de la pell.
- Burins: elements amb un angle diedre o bisell obtingut pel colpeig, que permet el seu ús com els burins actuals. S’emprarien fonamentalment per a gravar/ranurar matèries dures com la fusta, l’ós o la pedra, ja fos amb finalitat utilitària (obtenció d’altres instruments), ja amb finalitat ‘artística’’ (per a gravar figures en parets o elements mobles).
- Làmines de dors rebaixat: làmines de fil tallant que, mitjançant retoc abrupte, vertical, que destrueix el fil de la peça, han estat rebaixades en un dels seus dors o fils (o en els dos).
Aquesta part rebaixada acostuma a ser la que s’emmanega i la part no rebaixada, encara tallant, l’element actiu de la peça. Segons el tipus de rebaix, la peça pot usar-se com a punta, ganivet, element lateral d’un projectil...
- Puntes foliàcies: puntes treballades amb retoc pla, fet per pressió, no per percussió, típiques d’un moment molt concret (solutrià); molt especialitzades i el seu ús limitat a les parts actives de les llances i algunes fletxes.
1 = gratador 2= punta foliàcia 3 = làmines de dors rebaixat 4= burins - Respecte els elements treballats sobre suport ossi, podem destacar, entre d’altres:  Atzagaies: denominem així al que, de fet, són les puntes de les atzagaies fetes sobre ós o asta. És un element bastant generalitzat durant tot el paleolític superior, però les diferents morfologies, especialment en la base, permeten dar- les una atribució cronològica més específica.
 Bastons de comandament: elements allargats, amb una perforació arrodonida en la part distal i que solen estar decorats. No es sap ben bé la seva funció.
 Agulles: com actuals agulles de cosir, són molt fines, apuntades per un extrem i perforades per l’altre.
 Arpons: fets sobre ós o sobre asta, apareixen també al final del Superior i poden diferenciar-se dos models segons tinguin una o dues fileres de dents. Ús per la pesca i caça de grans mamífers.
Els tecnocomplexos culturals (cronocultures) del Paleolític superior europeu - Aurinyacià (40/38 – 25 mil anys aprox., i segons les àrees geogràfiques):  Gran abundància d’útils carenats (molt durs), com gratadors (semblants a les rascadores però més elaborats i amb mànec).
 Gran presència de làmines de dors rebaixat i làmines estrangulades (ja no parlem d’ascles).
 Indústria òssia: atzagaies losàngiques i de base fesa (cast. hendida).
- Chatelperronià (40 – 35 mil anys aprox., i segons les àrees geogràfiques):  Sembla tractar-se d’una cultura més vinculada a les poblacions mosterianes, però que, per mestissatge cultural, hauria incorporat tecnologies pròpies del paleolític superior.
 Es tracta, doncs, de les últimes indústries realitzades per els neandertals que foren contemporanis als primers humans anatòmicament moderns.
 Si hi va haver contaminació hibrida i biològica també hi pogué haver-la de tipus cultural.
- Gravetià (25 – 20 mil anys aprox., i segons les àrees geogràfiques):  Element característic: punta de la Gravette, gran element de dors acabat en punta,.
 Presència de laminites de dors rebaixat.
 Presència de rascadores (cast. raedera).
 Moment àlgid de l’art moble, especialment de les anomenades ‘’venus paleolítiques’’ i figures d’animals.
- Solutrià (20 – 17 mil anys aprox., i segons les àrees geogràfiques):  Limitada exclusivament a la península Ibèrica i França. Curta durada.
 Element més característic: presència de figures amb retoc pla: fulles de llorer i de salze, puntes amb aletes i peduncle, de peduncle desviant...
- Magdalenià (17 – 12/10 mil anys aprox., i segons les àrees geogràfiques):  Importància dels útils sobre suport ossi (atzagaies, agulles, arpons...).
 Industria lítica: abundància de burins (relacionats amb el treball de l’os.
 Altres peces importants: gratadors, laminites i puntes de dors.
- Hem de dir que la certa homogeneïtat cultural que s’havia observat fins a inicis del paleolític superior es romp en aquest moment i comencen a sorgir moltes evolucions industrials de tipus regional.
Estratègies d’hàbitat i economia al Paleolític Superior europeu - Hàbitat:  Augment de poblament: + jaciments localitzats arreu d’Europa respecte etapes anteriors. Major densitat de jaciments = major densitat poblacional.
 Els jaciments mostren ocupacions més intenses (més llargues, més reiterades, i de major nombre d’individus).
 Sembla observar-se menor competència pels assentaments (en cova) amb els grans carnívors, respecte etapes anteriors: més eficaços que neandertals.
 Continuen existint ocupacions en cova, però augmenten considerablement els assentaments a l’aire lliure amb presència d’estructures habitacionals (Pincevent a França).
-  Model ‘’tipi’’ de Pincevent: hipòtesi de cabana semblant a la dels indis nord-americans, de A.
Leroi- Gourhan, a través de la delimitació circular de les troballes, semblaven dibuixar un recinte de cabana.
Hipòtesi alternativa al model tipi, de L. Binford, el model ‘’toss-drop’’. Aquesta àrea seria la delimitació de les deixalles entorn d’un foc que tirarien els que menjaven. Aire lliure.
O campament base (més típic de la primera) o subcampament (més de la segona): model ‘’forager’’ o ‘’collector’’ respectivament. Podria ser un dels dos.
Altres estructures semiglobulars realitzades amb ossos de mamut en les estepes del centre i est d’Europa, conegudes des del paleolític mitjà (Molodova I), però ara amb casos més clars com el de Mezhirich (Ucraïna).
- Cacera:  Noves estratègies de caça i millores tecnològiques que converteixen la caça en menys perillosa (més distància animal-humà) i més efectiva.
 Manifest en les grans extincions de moltes espècies d’animals que es produeixen al moment en algunes regions, sobretot aquelles que no havien estat ocupades per homínids: permeten veure l’entrada humana a Amèrica o Austràlia, com ho faran més endavant en les extincions de moltes illes.
 L’ús de mecanisme de propulsió dels projectils: el propulsor.
 El propulsor en societats caçadores-recol·lectores actuals: australians i esquimals.
 La cacera especialitzada. El cas del jaciment de Solutré (França), des d’on sembla ser que feien conduir els cavalls salvatges per fer-los caure per un gran precipici.
 Altres recursos explotables gràcies a la millora tecnològica (peixos, aus, petits vertebrats...).
- La pesca al Paleolític inferior superior es generalitza (proves anteriors però més de caràcter oportunista).
- Al Superior evidències de l’increment d’eines que relacionem amb l’explotació d’aquests recursos marítims, com els arpons magdalenians.
- Àrees de captació de primeres matèries més extenses. Jaciment de vall del Côn a Portugal (àrea de captació de recursos d’uns 100 km). Possible intercanvi? L’art del Paleolític Superior L’origen de l’art - Què és l’art? Perspectiva occidental: aquells elements que no tenen una funcionalitat específica.
- Fins fa uns anys:  Primeres manifestacions de l’art conegudes es troben a Europa.
 Visió històrica clarament etnocentrista i eurocentrista.
 tot: generalització de la idea de que l’art sorgeix a Europa no abans d’uns 40 mil anys. 7 - Avui en dia paradigmes clàssics clarament superats i noves evidències fora d’Europa, que demostren la falsedat de tals plantejaments. Les primeres manifestacions artístiques de la nostra espècie no comencen a Europa.
- D’altra manera, és l’art més conegut, degut a la intensitat històrica d’investigació, i respon a un període de generalització d’aquestes manifestacions artístiques.
- Antecedents... abans d’Homo sapiens? És possible...
1. Bilzingsleben (Alemanya). Placa gravada, de 350-300 mil anys, amb escissions que semblen presentar un cert ritme i disseny i que, per tant, no han de considerar-se com involuntàries com les que es produeixen en descarnar els ossos.
2. Berekhat-Ram (Israel), 250 mil anys. Pedra en la que una escissió antròpica sembla delimitar el que seria el cap de la resta del cos. Dubtes sobre la naturalesa del tall.
1 / Bifaç axelià amb petxina 2/ - Independentment de que es tracti o no d’objectes intencionats, no suposen una continuació ni generalització dels comportaments simbòlico-artístics en rel registre (igualment amb les primeres mostres comportament funerari).
- Sembla ser que el verdader origen del comportament simbòlico-artísitc de la humanitat actual neix amb Homo sapiens. Origen africà = origen art Àfrica? - Abans contacte amb els humans, els neandertals no tenen cap indici de comportament artístic.
- Problema: art efímer en aquestes comunitats (tradicions orals, art sobre materials poc durables o sobre la pell…) i tècniques semblants a les prehistòriques: dificulta la datació.
- Tot i així, avui, les primeres evidències artístiques (a excepció dels casos aquells) es troben a Àfrica.
- Representació més antiga: Blombos Cave (Sudàfrica), 75.000 anys, plaques gravades amb motius geomètrics i pintades amb ocre. Fa poc (2004), mateix jaciment aparició de petxines marines perforades que correspondrien a objectes de decoració personal, novament els més antics del registre arqueològic.
L’art Paleolític europeu - Dos grans blocs, depenent del suport: 1. Art moble - Aquells objectes decorats que podrien traslladar-se:  Elements artístics per si mateixos, o no funcionals: estatuetes, plaques pintades o gravades, figures femenines o animals... problema sobre el que nosaltres considerem funcional.
 Elements funcionals: arpons, propulsors decorats...
- Suports: pedra, os, asta, ivori, argila... tècniques: escultura, gravat o pintura (os o pedra).
- Temàtica: figura humana abundant (sobretot femenina): - Gravetià: Venus paleolítiques: determinats caràcters sexuals molt marcats (Willendorf, Lespugue...) i estatuetes d’animals.
- Solutrià i magdalenià: gran nombre de plaquetes gravades i pintades (pedra, os).
- Magdalenià: altre tipus de figures femenines molt esquematitzades. Característics els contorns retallats, peces que representen caps d’animals realitzades sobre os. Indústria òssia es decora amb diferents motius figuratius i abstractes, i major profusió d’objectes decoratius sobre dents o petxines.
2. Art rupestre - Conjunt de pintures, gravats i relleus realitzats en les parets., generalment en els fons de les coves, però també a l’aire lliure, en els abrics exteriors.
- Generalment animals, les més realistes, i concretament grans herbívors (bisons, cavalls, mamuts, cérvols...). no sembla haver-hi relació directa entre animals més caçats i més representats.
- Figura humana menys representada i menys realista. En general no hi ha escenes (no interacció entre les figures) sinó composicions soltes.
- Representacions figuratives // representacions abstractes: símbols i altres elements. Alguns de caràcter més figuratiu, com les vulves, penis, negatius de mans; però d’altres no poden considerar-se en absolut com representacions figuratives: formes geomètriques, alineacions de punts...
- Determinats parts humanes molt recurrents, com les mans o òrgans reproductius. Abstracte: no sabem el que són, diverses interpretacions.
- Tècniques: dibuix (amb o sense pintura), gravats (superfícies dures o toves) i relleus.
- Tot i que certa fama de ser art pictòric amb policromia, no acostumen a intervenir més de dos colors (un dibuix i l’altre pintura): es juga amb la proporció de pigment o color natural de la roca, cosa que dona diferents tonalitats i sensació de volum.
- Colors més utilitzats: negre (òxid de manganès o carbó vegetal), ocre (vermell, groc, a partir d’òxids de ferro).
Els pigments s’apliquen directament amb l’ajuda d’aglutinants d’origen natural (ou, animal, resina, sang...).
- Gravats a les parets amb instruments durs d’os i pedra (burins) o amb les mans si suport tou.
- Relleus realitzats rebaixant la pedra en superfícies que d’una manera natural tenien formes que podien suggerir volums o modelant les figures en argila.
La cronologia de l’art paleolític - Caràcter moble datació més fàcil, per els estrats arqueològics. Però art rupestre més dificultat fins fa poc.
- Es basava, entre d’altres, en l’arcaisme o perfecció de determinats ‘’estils’’ artístics.
- Així, hipòtesi més reconeguda era la de A. Leroi-Gourhan, que va establir, en una seqüencia cronològica, la existència de 4 estils que grosso modo corresponien a les etapes d’aurinyacià, gravetià, solutrià i magdalenià.
- Actualment, amb la incoporació de les tècniques de datació de carboni 14 per accelerador (AMS), ha estat possible datar proporcions més petites de matèria orgànica de les pintures que abans.
- No obstant, les limitacions del sistema només permeten datar les pintures, concentrada en l’estil IV de Leroi-Gourhan.
- En un primer moment, les datacions semblaven confirmar la seva hipòtesi: cronologies magdalenianes, entre 15 i 10000 anys, a Altamira, Lascaux, Niaux… - La sorpresa va ser quan es datà la cova recent descoberta de Chauvet (32/30 mil anys) i la cova de Cosquer (27/19 mil anys).
- Les seves representacions semblaven del IV, però les datacions absolutes van donar cronologies d’inicis del paleolitic superior, entre 35 i 25000 anys.
- La problemàtica al respecte de la evolució estilística i cronològica de l’art rupestre paleolític segueix oberta tot i els recents avanços tecnològics.
- Hi ha que dir que la seqüència de Leroi, tot i que en cert punt vàlida avui en dia, ja es veu més com estilística i no purament cronològica, ja que aquests no sempre corresponen a un moment concret (ex: gòtic – neogòtic).
- Sembla que l’art rupestre es mantingué pràcticament sense canvis durant uns 20-30 mil anys.
Interpretació cultural de l’art paleolític - Saber què volen dir és verdaderament impossible, tot i que sigui l’aspecte tal vegada més fascinant d’aquest tipus de registre arqueològic.
- Mai sabrem el significat, no autors, però podem fer una aproximació als possibles significats mitjançant l’etnoarqueologia, és a dir, estudiant societats que avui en dia realitzen manifestacions similars.
- Multiplicitat d’aproximacions, com diuen els antropòlegs. Ja que no tenen un únic sentit i una única funcionalitat.
- Evident que estan relacionades amb el món de les mentalitats, idees, religió... solen representar, com a tota cultura, escenes arquetípiques dels mites d’aquestes cultures.
- Si desconeixem els mites, el panteó religiós, no podem explicar les seves representacions (ex: representacions església = interpretació de la Bíblia).
- Llarg de 20000 anys segurament els significats haurien canviat, com passa amb els nostres propis símbols.
- De totes maneres, la interpretació del significat de l’art prehistòric en general ha passat per diferents estadis segons fossin les diferents corrents del pensament: 1. Inicis, després dels primers descobriments (M. Sanz de Sautuola a Altamira el 1879), gran part de la comunitat científica no accepta aquest art com fruit de capacitats tècniques i simbòliques d’homes primitius.
- Les coses canvien a mesura que es van descobrint altres manifestacions a altres punts d’Europa.
- A principis XX, encara que la autoria prehistòrica no es posa en dubte, seguien les interpretacions fonamentades en la impossibilitat d’una capacitat reflexiva dels seus autors.
 teoria de l’art per l’art, no més que elements decoratius sense cap altre tipus de significat o transcendència simbòlica.
2. Les primeres interpretacions de caràcter simbòlic 1a meitat s. XX, gràcies als inicis de l’etnografia de mans dels antropòlegs (colònies).
- Va proposar que les figures d’animals ens remetien a figures totèmiques dels grups caçadors del paleolític superior. Determinats animals potser són representacions totèmiques dels diversos clans - Crítiques: poques espècies representades respecte grups totèmics. Hi havia pocs clans? 3. H. Breuil: atribuir les pintures a actes propiciatoris de màgia simpàtica (per contacte o proximitat). Els grups paleolítics, abans de la caça, representarien els animals en les parets de les coves, amb la intenció de ‘’posseirlos’’ i ‘’caçar-los simbòlicament’’ per, posteriorment, facilitar les activitats cinètiques; semblant al vudú.
- Crítiques: les espècies representades no solen coincidir amb les més freqüentment caçades.
4. La incorporació de l’antropologia estructuralista a la investigació prehistòrica va permetre desenvolupar algunes interpretacions interessants: - A. Leroi-Gourhan i Laming-Emperaire, 2a meitat XX, idea de la cova com ‘’santuari’’ en la que, després d’estudis quantitatius, semblava demostrar-se una certa ordenació de les diferents figures en les coves, un ‘’ordre de lectura’’ que podem veure per exemple en una església.
- En algun cas es proposà que les representacions es podien agrupar, i formaven composicions, en les que es distingirien dos forces sobrenaturals oposades i complementàries, unes que representaven la figura femenina i altres la masculina.
- Lògicament, aquests plantejaments no poden ser contrastats arqueològicament i els propis estudis quantitatius s’encarregaren en molts casos de desmentir tals associacions.
5. Finalment, entre les explicacions més de moda, seguint els plantejaments fonamentalment de caràcter estructuralista, destacaríem la proposta que relaciona l’art rupestre amb els rituals xamànics.
- Animisme: els elements que formen part de l’univers que ens envolta estan animats: animals, plantes, objectes...
- L’univers que ens envolta presenta una sèrie de forces i elements que són observables i altres que no, però uns i altres interactuen en el mateix món.
 porta al xamanisme.
- Xamanisme: per poder influir i dominar les forces i elements que no són observables en el nostre estat de consciència normal hem de modificar-ho. Aquells individus dins d’un grup que són capaços de canviar l’estat de consciència i interactuar en els diferents plans de la realitat són els xamans.
- Les creences/religió de gran part de les societats humanes (caçadores-recol·lectores) es basen en l’animisme i el xamanisme. Part de les creences religioses actuals s’arrelen a alguns elements que neixen amb l’animisme.
- Segons aquesta teoria, les representacions artístiques ens remetrien a les visions dels xamans prehistòrics en els seus estats modificats de consciència, que veurien els seus referents culturals (ex: monjo veuria la mare de déu).
Com es modifiquen els estats normals de consciència? - De manera natural en individus amb patologies mentals.
- Mitjançant la ingesta de productes tòxics (sobretot psicotròpics).
- Mitjançant música i danses de ritmes molt constants.
- Mitjançant la mortificació del cos:  Provocant dolor.
 Evitant el consum d’aliments i líquids.
 Amb llargs períodes de vetlla.
- Els estrats modificats de consciència estan molt relacionats amb diferents expressions artístiques actuals i subactuals.
Estadis de l’al·lucinació 1. Superposició de ‘’fosfens’’ (pulsacions lluminoses de formes abstractes). Possibles punts representats.
2. Interpretació o racionalització de les percepcions abstractes.
3- Les formes prenen volums (al·lucinacions icòniques). Es mantenen perifèricament els fosfens.
Quin és, doncs, el sentit de l’art prehistòric? - Necessàriament un sentit sagrat.
- Multiplicitat funcional. Lectures diverses.
- El gran problema lingüístic: literal o simbòlic?  si bé la hipòtesi del xamanisme aclareix el sentit religiós-simbòlic de l’art rupestre, segueix sense explicar el significat dels símbols emprats ni ens permet reconstruir els mites de les poblacions del passat.
- En aquest sentit, la acceptació de dita hipòtesi no suposa necessàriament refusar alguns aspectes de les altres anteriorment exposades, sinó més be complementar-les.
...