TEMA 5. EL FREE CINEMA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Història del Cinema II
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 26/07/2014
Descargas 8
Subido por

Descripción

Prof: Xavier Pérez / Alan Salvadó

Vista previa del texto

TEMA 5. FREE CINEMA - Angry young men - Sequence / Sight and sound - John Osborne/ Alan Sillitoe Royal Court - Look Back in Anger, Tony Richardson 1959 - Saturday Night and Sunday Morning Karel Reiszt 1960 - The Loneliness of the long distance runner Tony Richardson 1962 - This sporting Life Lindsay Anderson 1963 Anglaterra també va tenir el seu nou cinema, el Free Cinema, que entre els anys 1959-1963 va arribar a la seva màxima esplendor. Si Anglaterra destaca pel seu teatre, en la industria cinematogràfica no és de les més rellevants tot i tenir bons directors, Alfred Hitchcock, i un cinema industrial i/o acadèmic molt poc diferenciat del de Hollywood.
El Free Cinema va ser una revolta més ideològica que no formal. Es va consolidar amb l’aparició de la TV. Hi ha un col•lectiu jove que protesta contra el cinema que estaven fent el seus “pares”, molt ancorat en el discurs social i que havia de parlar sobre els problemes socials.
Angry Young Men és un moviment cultural d’aquests joves que no volen saber res de la generació dels pares. És un cinema que beu de dues grans fonts: -De la visió documentalista a Anglaterra, des del punt de vista cinematogràfic. Fan diversos curtmetratges documentals on la música té molta importància i els presenten conjuntament al National Film Theatre.
- DREAMLAND, LINDSAY ANDERSON 1953 - MOMMA DON’T ALLOW , KAREL REISZ I TONY RICHARDSON 1955.
Automatisme de la vida moderna amb una certa objectivitat, importància de la música i de les noves formes de comunicació Element literari. La “Royal Court" que va renovar l’escena teatral anglesa. Destaca John Osbourne i la seva obra Sight and sound que posteriorment es va adaptar al cinema i fou el primer llargmetratge del Free Cinema. Les novel•les d’Allan Silliote van ser adaptades per aquest col•lectiu.
El pas al llargmetratge té lloc entre el 1958 i el 1959. L’any 1958 Jack Clayton fa una pel•lícula que introdueix aquest element de crítica social. Tot i així la pel•lícula que marca aquest inici és Look Back in Anger de Tonny Richardson. Saturday Night and Sunday Morning de Karel Reisz presentació en el món de la fàbrica on treballa el protagonista. Miner que ha intentat dedicarse al món de l’esport. Es tracta d’un tipus de cinema que planteja amb extrem realisme la vida quotidiana d’uns herois marcats pel context social des d’un cert pessimisme, des de la impossibilitat d’assolir els somnis en un món alienat pel treball. La seva importància formal és relativa ja que no hi ha la intenció de donar autoria a uns directors concrets, hi ha una manera general de fer el cinema. Gran qualitat interpretativa dels actors provinents de la Royal Court.
- LOOK BANCK IN ANGER, TONY RICHARDSON 1959 Pel•lícula manifest del Free Cinema. L’actitud dels personatges que entren al teatre convencional per fer una altre cosa és la pròpia d’aquests joves irats. Joventut que no s’identifica amb disconforme amb la societat on viuen com els Món del puritanisme anglès, del colonialisme i de la legió Van a veure una pel•lícula sobre les colònies, temàtica a la que el Free cinema s’oposa, i també s’hi confronta. És funcional, està al servei dels actors i de la història, no hi ha cap personalitat darrera, no aspira ala creació de genis de la escriptura, tradició que s’allarga fins les pel•lícules de Ken Lodge. Pel•lícules que s’inscriuen dins un cinema més convencional però amb temàtiques més progressistes. Tradició de posar en escena les preocupacions de la societat; de fet, Richardson prové del món del teatre.
...