2. El dret i altres sistemes normatius (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Profesor E.T.
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 20/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura teoria del dret, de primer de dret a la UAB amb la professora Emma Teodoro, de l'any 2016

Vista previa del texto

Teoria del dret 1º Dret UAB TEMA 2: EL DRET I ALTRES SISTEMES NORMATIUS 2.1: DRET I ALTRES SISTEMES NORMATIUS - No és possible reduir la “realitat jurídica” nomes a la seva dimensió normativa. Per tal de definir el concepte de dret, caldrà també tenir en compte la dimensió social i valorativa del dret.
- En tota estructura social desenvolupada podem trobar altres sistemes normatius a més del dret, com per exemple la moral o els usos socials.
- Tot sistema normatiu pretén definir els comportaments idonis per a la realització de determinades aspiracions socials. També faciliten el control dels comportaments dels individus. Institucionalitzen, oficialitzen una sèrie de directrius que imposen pautes de comportament.
Dret / usos socials Ús social: conjunt de pràctiques, regles o pautes de comportament acceptades socialment en un context determinat que incideixen sobre diferents aspectes del nostre comportament.
Hi ha dos tipus d’usos socials: els normatius i els no normatius. Els no normatius són acords socials que en cas d’incompliment no passa res. Amb els usos normatius tampoc passa res en cas d’incompliment, però si es repeteixen, s’acaba canalitzant una resposta.
- - Semblances amb el dret (especialment usos normatius): o Vinculació / obligació social o Estan proveïts de coacció externa Diferències amb el dret: o Institucionalització de la sanció en dret (major seguretat jurídica); en els usos normatius la sanció no està organitzada, és difusa.
Existeixen connexions entre els dos sistemes normatius, fins i tot de vegades són coincidents (una norma jurídica te el seu origen en un us normatiu i no a l’inrevés).
1 Teoria del dret 1º Dret UAB 2.2: DRET I MORAL Àmbits de la moral: - Moral de la consciència individual: Parteix de la idea del “bé”. És en la nostra consciència individual on sorgeix la norma de conducta. La nostra consciencia “fa” d’instància jutjadora pel que fa a si complim o no una determinada norma. I en cas d’incompliment la sanció seria el remordiment.
- Moral dels sistemes religiosos o filosòfics: Consisteix en un conjunt de doctrines de caràcter moral que formen part d’una concepció del món i de l’ésser humà en sentit més ampli. En aquestes doctrines ens sotmetem voluntàriament.
- Moral social o positiva: Conjunt de regles de caràcter moral que cada grup considera rellevants. Gaudeixen d’efectivitat en aquest grup social, en un moment històric determinat. Aquest tipus de moral s’expressa moltes vegades mitjançant els usos socials.
Aquests tres àmbits de la moral es comuniquen i interrelacionen. Clarament el més important és el de la consciència personal, i concretament el de la consciència ètica personal. És a dir, els individus poden criticar racionalment les estructures socials vigents i la moral social.
Elements diferencials entre dret i moral Diversitat de perspectives del dret i de la moral - Dret: contempla una conducta humana en termes de rellevància o transcendència social. És a dir, en la mesura que afecta a un altre.
- Moral: contempla una acció humana des de la dimensió personal, en el seu valor i significat personal.
- Dret: ha de limitar-se a garantir a l’individu un espai de llibertat on aquest es pugui desenvolupar lliurement, evitant les possibles ingerències d’altres o dels poders públics.
L’exterioritat del dret i la interioritat de la moral - Dret: s’interessa per l’aspecte exterior d’una acció. És a dir, al dret no li interessa ni ens exigeix el convenciment moral d’estar d’acord amb una norma jurídica. Només exigeix el compliment.
- Moral: per l’aspecte intern, la part interna d’una acció.
Tipicitat del dret No es refereix mai a la persona de forma global, sinó que la referència és en funció de les posicions jurídiques que aquest individu ocupa segons la regulació vigent en cada matèria.
2 Teoria del dret 1º Dret UAB Coacció - Dret: pot ser imposat mitjançant la coacció externa i, si es necessari, la força física.
- Moral: la moral personal i la dels sistemes religiosos no s’imposa mitjançant la coacció ni la força. Depèn íntimament del nostre estat d’ànim i actitud interior. Per altra banda, la moral social no te institucionalitzada la sanció, ni existeix possibilitat de judici.
Imperativitat – atributivitat del dret - Dret: el dret té caràcter imperatiu-atributiu: imposa deures, obligacions i atribueix drets.
- Moral: imposa només deures i obligacions.
Relacions entre dret i moral No és fins el segle XVIII que es separen conceptualment el món íntim de la moral i el dret. Van ser els pensadors il·lustrats els que van elaborar teòricament aquesta distinció per tal d’aïllar una parcel·la de llibertat individual i preservar-la del mandat de l’autoritat política.
Positivisme jurídic - Defensen la independència entre dret i moral.
- Les normes jurídiques existeixen i s’apliquen al marge de la seva qualificació moral. Una cosa és el valor moral del dret i l’altre la seva validesa (KELSEN) - En un estat democràtic es poden emetre judicis de valor morals sobre una determinada norma, però si es vol canviar (ja que la majoria la censura moralment) haurem de seguir el sistema de reforma previst al propi ordenament jurídic.
Jusnaturalisme Subordinació del dret a la moral.
- Seguint Tomàs d’Aquino: els principis morals són principis absoluts que tenen valor universal i han de ser acceptats tots, també pel legislador. Si aquest és humà (imperfecte) no segueix aquests principis, les lleis poden ser imperfectes i per tant no obligaran en consciència a aquells que es trobin subjectes a elles.
3 Teoria del dret 1º Dret UAB 2.3: OBEDIÈNCIA AL DRET Hi ha dues teories sobre l’obediència al dret: - Teories de la coacció: fonamenten l’obediència al dret en l’element de la força, en l’existència de la coacció, la possibilitat de sanció.
- Teories del reconeixement: (general/individual) Aquells que fonamenten l’obediència al dret en la convicció sobre la validesa de l’obligatorietat de les normes jurídiques.
- Aquells que consideren que tots dos factors (coacció i consens) influeixen en l’obediència al dret.
2.4: DESOBEDIÈNCIA AL DRET Hi ha dues formes de desobediència a les normes jurídiques per raons morals: l’objecció de consciència i la desobediència civil.
Semblances: - En tots dos casos s’accepta l’ordenament jurídic en el seu conjunt. El rebuig és puntual per una raó concreta a una norma jurídica o bé a un conjunt d’elles.
- Són formes no violentes de desobediència.
Objecció de consciència - Supòsit: un individu per motius de consciència es nega a complir una determinada obligació que conté una norma jurídica.
- Motiu: allò que ha de fer està en contradicció amb les seves obligacions morals o religioses.
- Rebutja la norma personalment, no intenta, però, la modificació de la norma en concret.
Desobediència civil - Supòsit: consisteix en no observar una determinada norma jurídica o un conjunt d’aquestes amb la finalitat d’aconseguir la modificació.
- Motiu: es considera que la norma jurídica és injusta o moralment inacceptable (justificació moral); o per inconstitucionalitat d’una norma (justificació jurídica).
- Té una finalitat política, per tant ha de ser pública i manifesta.
Consisteix en infringir una norma i en desobeir altres normes que en si mateixes no es qüestionen, però que mostrarien la disconformitat amb altres lleis. Aquell que desobeeix és 4 Teoria del dret 1º Dret UAB conscient que hi ha una sanció i està disposat a acceptar la sanció que es derivi de l’acte de desobediència.
Sovint aquest acte de desobediència civil és dut a terme per un grup de persones. Pot ser, per exemple, una persona que ajuda a impedir un desnonament. Mentre que un objector de consciència, per exemple, seria un bomber o un policia que es nega a dur a terme un desnonament perquè va en contra dels seus principis morals.
5 ...

Tags:
Comprar Previsualizar