Seminari (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Fisiologia
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 01/01/2015
Descargas 12

Vista previa del texto

SEMINARI ENDOCRINOLOGIA H+R  H-R  Amplificació  Resposta Si fem valoracions de nivell d’hormones podem saber aproximadament el que està passant al sistema. Normalment fem una campana de gauss però pot ser que hi hagi individus que estan per sobre de la població normal i no sabem si són alts dels normals o els baixos dels patològics. Les taules de referència en donen valors mitjans en una població relativament amplia. En l’espècie humana, depèn de com ho consideri sanitat, no hi ha veritats absolutes, pot portar-nos a confusió. Una dada concreta pot variar segons com la interpretem, les valoracions úniques tenen limitacions.
VALORACIONS ÚNIQUES DELS NIVELLS D’HORMONA EN SANG: Podem extreure conclusions, si circula unida a proteïnes i veiem que hi ha molta quantitat podem saber si hi ha problemes o no. Els efectes depenen de la fracció lliure.
Podem determinar la semivida biològica per a saber si és normal. El grau de proteïnes la condiciona.
Moltes variabilitats que observem venen donades pel fet que les mostres s’han obtingut en un moment determinat del dia i de l’any. El patró de secreció de les hormones és diferent, n’hi ha de diürnes i de nocturnes. N’hi ha que es secreten per estacions. Hi ha ritmes circadiaris, estacionals, etc. També determina el grau de metabolització.
Les valoracions úniques aporten informació però tenen moltes limitacions, s’han de tenir en compte moltes coses en relació al moment en que s’ha agafat la mostra.
Si tenen una semivida molt curta no tenim massa temps de fer valoracions en sang i hem de recórrer a metabòlits de l’orina. Si a animal per treure-li una mostra de sang l’hem de manipular, modifiquem el paràmetre que volem mesurar. Per això és millor l’orina. També podem monitoritzar, per exemple l’adrenalina, mirant com respon davant d’aquesta, administrem una dosi determinada de la hormona i mirem com hi respon.
VALORACIONS MULTIPLES DELS NIVELLS EN SANG: Hi ha moltes secrecions que es modifiquen amb el temps i si fem valoracions múltiples podem veure si hem agafat la mostra en un mal moment o si està descoordinat. Podem veure gràfiques 4 en total sobre els nivells de cortisol i ACTH en sang. Veiem que a l’esquerre segueixen un patró bastant semblant.
1 Veiem les oscil·lacions característiques de la secreció de la hormona i les diferents situacions que es donen al llarg del dia. Podem extreure la norma general que hem vist moltes gràfiques.
1. NORMAL  Veiem un patró més o menys regular.
2. CUSHING  Els nivells de cortisol no tenen cap tipus de patró, pugen i baixen. En el normal veiem com oscil·la al principi en valors molt baixos i en els pics augmenta molt. En el cushing no hi ha ben bé pics, oscil·la sempre en valors molt elevats. No segueix cap tipus de patró. Si nomes féssim una prova no sabem on l’hem agafada i no podem veure que l’animal té un descontrol molt gran perquè no segueix cap ritme circadià. La ACTH també es troba per sobre i ens dóna molta informació. Un animal que té nivells molt alt el cortisol, l’ACTH pot trobar-se molt baixa o molt alta perquè regula el cortisol.
a. Si tenim cortisol alt i ACTH alta vol dir que la hipòfisi no funciona bé perquè no s’autoregula.
b. Tenim cortisol alt i poca ACTH vol dir que la hipòfisi funciona bé perquè el cortisol inhibeix la seva pròpia producció inhibint la ACTH.
VALORACIONS DE NIVELLS EN SANG DE DIVERSES HORMONES RELACIONADES FUNCIONALMENT: Per exemple un gos que té poca quantitat de tiroïdals i molta TSH per tant el problema es troba a la hipòfisi. Analitzem hormones relaciones entre si funcionalment.
TEST D’ESTIMULACIÓ: Podem fer test d’estimulació per determinar en els llocs de confusió si es tracta dels alts dels normals o els baixos dels patològics.
Utilitzem un estímul per a induir la glàndula a fabricar hormones. Podem mesurar com funcionen les adrenals administrant abans i després ACTH.
Si no funcionen no sintetitzarà més cortisol en presencia de l’ACTH. No tindrà resposta significativa, si no tenen problemes però es trobem a la banda baixa de valors respondran bé a la ACTH. Així podem saber si està malalt o no quan no estem segurs. Forcem la resposta per a poder discriminar un valor.
2 TEST DE SUPRESSIÓ: Si tenim nivells elevats de cortisol podem fer la prova abans o després de la dexametasona per interferir en el feed-back entre ACTH i cortisol. Si tenim nivells elevats de cortisol els nivells de ACTH poden ser alts o baixos. La dexametasona és un anàleg del cortisol i hauria de frenar la producció d’ACTH i per tant disminuir el cortisol. És un test de supressió. En un animal normal es redueix la producció de cortisol. Si té malament la hipòfisi o les adrenals els nivells es mantindran igual. En aquest cas qui no respon és l’adrenal.
Si tenim nivells alts d’ACTH i donem dexametasona l’ACTH es veurà reduïda si un animal és normal. Si tenen la hipòfisis malament no reduiran els nivells d’ACTH.
VALORACIONS FUNCIONALS O METABOLIQUES: Donem glucosa a l’animal i no produeix insulina veiem una gràfica diferent. Podem fer valoracions al llarg del dia o davant de diferents estímuls per veure si es tot el tiroides el que no funciona.
  Prova 1 Donem una quantitat de glucosa i mirem com evoluciona la tolerància a la glucosa.
Prova 2 Donem insulina i mesurem la glucosa en plasma.
3 La situació fisiològica en la primera prova és la A, partim d’uns nivells de glucosa i augmenten i es consumeixen ràpid. En la B els nivells de glucosa disminueixen molt a poc a poc i queden com en l’aire per això és patològic. No retorna als nivells basals de glucèmia en poca estona.
En la prova 2 la gràfica fisiològica és la C perquè l’animal respon a la insulina, els nivells baixen molt i torna a pujar la glucosa. La D no fa gaire cas de la insulina.
GOOFY: Veiem el resultat d’un gos que té uns nivells elevats de glucosa inicials i en administrar-ne més puja més i es manté una estona. L’animal no sabem que té però no assimila la glucosa prou de pressa. Si li donem insulina per via intravenosa respons bé per tant o no produeix insulina o les cèl·lules beta no detecten l’estímul de presencia de glucosa i no alliberen insulina. Té un problema de secreció de insulina.
FOSC: En Fosc té un problema amb la insulina, no l’assimila bé però tampoc respon bé a la insulina. El seu problema pot ser que respongui malament a la quantitat d’insulina que nosaltres li donem.
Podem determinar la insulina per la quantitat de pèptid C que tenim.
HEMOGLOBINA GLICOSILADA: De vegades pot ser útil determinar els seus nivells. És la unió no enzimàtica de la glucosa amb l’hemoglobina. Varia amb nivells molt significatius de la glucèmia. Si es troba en valors normals és estable. Podem saber-ho sense haver de fer massa proves a l’animal. Si normalment l’animal té la glucosa en nivells elevats la hemoglobina glicosilada també la tindrà augmentada. És a dir si està elevada la glucèmia està elevada. Després hem de determinar perquè.
Hem de conèixer el mecanisme per saber on actuar.
4 EXPERIMENT: Resultats d’un estudi del metabolisme glucídic d’un cavall que veiem en les línies discontinues. Els traçats continus representen el que passa en animals normals.
PROVA 1: Administrem glucosa per via endovenosa i seguim la glucèmia i el nivell d’insulina en sang.
  L’animal de l’estudi assimila la glucosa massa de pressa.
La dosi de glucosa és suficient per a desencadenar els dos pics, però el nostre cavall no fa el segon pic d’insulina.
Segrega menys insulina però els resultats són més bèsties. Pot tenir més sensibilitat a la insulina o que no la metabolitzi prou ràpid.
PROVA 2: Nivells plasmàtics de glucosa després d’administrar insulina per via intravenosa.
 Disminueix molt la glucosa i quasi bé no puja després. Té baixada de glucosa i li costa remuntar.
És més sensible a la insulina del que tocaria.
PROVA 3: Donem insulina i mirem la insulina.
Massa sensibilitat a la insulina o massa resposta. Emmagatzemen glucogen.
*Quan nosaltres fem una gràfica amb dues variables, la x és la independent. Vol dir que per exemple si tenim la concentració de glucosa i el temps vol dir que la glucosa varia en funció del temps no que si tenim un temps determinat tindrem x glucosa.
Tenim una gràfica de les diferents hormones importants en el metabolisme.
5 REMUGANTS: No tenen pràcticament glucosa en la seva dieta, però no en poden prescindir. Els seus nivells en sang són una mica més baixos però la necessiten igualment. Moltes vegades els volem per a produir llet, però a la llet hi ha sucres que depenen de la glucosa. Al seu tub digestiu absorbeixen àcids grassos que són producte de la fermentació bacteriana, els àcids grassos no es poden quedar allà i s’han d’esterificar i per fer-ho necessiten glicerol. Una part important de la glucosa que fabriquen la transformen en glicerol. És important la glucosa per a fer les reserves.
Dins els àcids grassos volàtils només el propionat pot fabricar glucosa per gluconeogènesis i és crític pels remugants.
Els àcids grassos de cadena més curta poden servir per a fabricar àcids grassos de cadena més llarga. El lloc per esterificar-se és el propionat que fabrica glucosa.
En els carnívors com que tenen una dieta molt rica en proteïnes els aminoàcids són molt importants. Hi ha situacions on la dieta conte molts glúcids i farem servir altres substrats per a fabricar glucosa. Si predomina l’hormona del creixement hi ha una major deriva de totes les substàncies com el lactat i el glicerol per afavorir la síntesi de glucosa en detriment dels aminoàcids que es guarden per al creixement.
6 Els remugants sempre tenen que fer gluconeogènesi.
Els carnívors estrictes sempre fan la gluconeogènesi perquè mengen molt poques vegades i estan sempre pràcticament en dejuni.
Els omnívors es salven d’això i fan la gluconeogesi en situacions de dejuni.
CAS: Una empresa tenia un menjador per al personal i van servir fetge de vedella. Hi va haver una intoxicació molt gran a causa de la utilització de clenbuterol per engreixar el bestiar. És un agonista beta. Tenien taquicàrdia, broncodilatació, vasodilatació en vasos cerebrals i múscul esquelètic. Tenien sufocacions i estaven molt inquiets.
Es notava en els que consumien fetge perquè és on es metabolitzen les substàncies que venen del tub digestiu pels vasos porta. Es tracta amb bloquejants beta.
És un anàleg de l’adrenalina. És una hormona lipolítica que afavoreix la irrigació en els músculs. Quan una hormona és lipolítica fa que hi hagi més proteïna i menys greix a la carn. Dóna benefici econòmic.
És un fàrmac que augmenta l’activitat lipolítica. El seu perfil és diferent de les substàncies endògenes.
7 ...