Primera Guerra Mundial I (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Història econòmica mundial
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 28/11/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL Primera Guerra Mundial I HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL La Primera Guerra Mundial Frenada econòmica a partir de la Primera Guerra mundial. A partir de la P.G.M es frena els fluxos migratoris d'Europa sobretot cap Amèrica. Pel que fa al comerç exterior a partir de la P.G.M creixerà a un ritme molt més lent que la producció. En tots els anys 20 no hi haurà una recuperació dels ritmes del creixement internacional. A més a més en aquests comerç internacional el paper o l'hegemonia d'Europa entra en decadència.
Europa perd protagonisme a favor d'altres països (EEUU, Canadà, Japó). I pel que fa als fluxos de capitals que havien crescut, mostren un canvi molt important tant pel que fa a l'evolució com a la direcció dels fluxos. Durant i quan acaba la P.G.M algunes de les potències europees perden part de les seves inversions en l'estranger. I durant la guerra, el principal país creditor mundial ja no serà GB, sinó que els EEUU. Per tant hi ha una clara alteració de les economies mundials.
La P.G.M afronta dos bàndols: Potències o imperis centrals: Almanya, Imperi Austro-hongarés i una certa participació de Bulgària i Turquia Triple Entesa: França, GB, Rússia, i després s'hi afegiran altres països com USA, Itàlia, Japó,...
És una guerra de desgast que no hi ha un clar vencedor. Abans que va acabar la guerra es predeia que els vencedor són els de la Triple Entesa, de fet el que va passar va ser el desmembrament dels imperis centrals (els imperis s'enfonsen).
Durant la guerra els estats han tingut un paper més actiu en l'economia perquè es van mobilitzat molts soldats, molt capital,.....(fabricació del material de guerra>fet molt costós) per això va caldre una organització molt més centralitzada, perquè calia que cada país concentri els seus recursos per aconseguir la finalitat: guanyar la guerra. Per tant tots els esforços es van orientar a proveïments, material de guerra, armes,....>>la guerra és un revulsiu enorme.
Com es va pagar la guerra? Els estats que van participar més activament en la guerra es trobaven en un moment en que la despesa pública augmenta d'una manera molt important. Davant d'això tenien unes alternatives per finançar aquesta despesa creixent: ·Intentar compensar-ho amb els ingressos, per tant incrementar els impostos (aquesta possibilitat és difícil que es produís perquè presenta una pressió fiscal sobre la població).
·Demanar crèdit en termes de: bons de l'estat, demanar préstec a l'exterior, i demanar préstec a l'interior al Banc Central del país.
Els dos bàndols en conflicte no tenien les mateixes possibilitats de finançament.
(Alemanya evidentment no podia demanar crèdit a GB, ni als EUA...) Per exemple França i Rússia van optar per utilitzar les reserves d'or i demanar préstec a l'exterior.
I GB va finançar-se una tercera part de les despeses amb impostos. Alemanya també va augmentar impostos però no era suficient i va utilitzar préstec a l'interior al Banc Central i va començar a posar en marxa l’espoliació dels territoris ocupats.
Això va suposar la fi del patró or que s'havia mantingut perquè hi va haver una gran estabilitat de preus, però durant la guerra que tot això va quedar alterat el patró or va quedar afectat i viu la seva fi.
EEUU va ser el principal creditor durant la guerra (prestava a França , GB, i altres països). Bona part del crèdit que ha ofert els EEUU a aquests països aliats ha estat per pagar compres als productes dels EEUU. Quan acaba la guerra, un dels grans problemes és que els EEUU no va poder sustentar l'hegemonia que té (demana el deute que tenia amb tots els països). I un altre fet a tenir en compte és la convicció d'alguns països aliats que els que perden són els que han de pagar el deute (Exemple: França que no oblida la pèrdua de la guerra francoprusiana amb Alemanya, i vol que aquesta vegada sigui Alemanya la que li pagui per perdre).
Al acabar la guerra pràcticament la meitat dels països modifiquen les seves fronteres.
Rússia: Perd els territoris que acaben independitzant-se: Estònia, Letònia i Lituània, Finlàndia i Romania.
Imperi Austro-Hngarés: es divideix : Àustria, Hongria, Iugoslàvia i un tros va cap al nord d'Itàlia.
Alemanya: Alsàcia i Lorena cap a França i la resta de l'imperi queda totalment segregat.
Els nous països creats eren països econòmics però no estructures econòmiques integrades. Els canvis en les fronteres són importants perquè un canvi de fronteres era una dificultat afegida en un moment en què l'economia europea va suposar una recuperació lenta després dels anys 20. Això suposa la creació de 18.000 km de fronteres. La majoria d'aquests països eren països fonamentalment agraris amb un sector artesanal petit i aquests havien d'encarar el repte de la modernització de les economies, creant estructures econòmiques nacionals de complementarietat entre les activitats productives.
La guerra va suposar un canvi molt importat per un seguit d'elements i evidentment qualsevol guerra requereix una recuperació: -Destrucció d'algunes infraestructures, bestiar, camps...
-Fam, caiguda de les condicions de vida -Pèrdua de vides humanes(mortalitat, no nascuts,epidèmia de grip, invàlids..
En aquesta situació era evident prendre les mesures corresponent per: -Reposar material destruït o obsolet, maquinària -Importar matèries primeres i energètiques per incrementar l'activitat econòmica.
-Reestructurar alguns sectors sobredimensionats en temps de guerra (fàbriques armament,..) Però aquestes mesures de recuperació topen amb una situació d'endeutament extern o intern (depenent de cada país com es va finançar durant la guerra). A això s'hi afegeix la recomposició del mapa europeu i les reparacions de guerra (en el tractat de Versalles).
...