Lliçó 12 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Dret Penal
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 29/01/2015
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Dret Penal-Crimiología Prof. Mir Anna Sánchez Martí 17/11/2014 DRET PENAL LLIÇÓ 12 Tema 10. El tipo de omisión.
El delito son acciones y omisiones dolosas o imprudentes tipificadas en el CP.
Exemple: omissió de socors. Veure un accident i no parar es delicte. Poder impedir fàcilment algun delicte i no fer-ho es també delicte per omissió.
La manera de descriure la conducta típica de les accions i les omissions son diferents.
Acció→ el que robi/mati/etc.
Omissió→ el que no socorri/avisi/ajudi/etc.
L’omissió no seria falta d’acció, sinó realització d’una acció diferent a la que havies de fer. Exemple: marxar amb el cotxe es delicte si ho fas en un moment/ context en que t’havies de quedar a socórrer.
Tots els delictes tant d’omissió com d’acció requereixen algun tipus de conducta.
2 classes de normes: − Normes prohibitives. Prohibeixen conductes nocives − Normes perceptives. Obliguen a realitzar conductes que eviten danys.
Conductes convenients.
Criteri de causalitat En cas de dubte en una conducta, (determinar si el resultat final es produït per acció o omissió) ens quedem amb l’acció. Preferència de l’acció en casos complicats o dubtosos.
Preferència de l’acció sempre que l’acció es pugui considerar delictiva, tipificada. Obrir un pacient per operar-lo es una conducta correcte, si després marxa el metge a mitja operació i mor l’acció típica seria l’omissió. També exemple nen piscina.
Classes: 1 Dret Penal-Crimiología Prof. Mir − Omissió pura→ està tipificada al CP. Mera activitat, es delicte encara que no hi hagi resultat. Exemple: una omissió de socors, encara que al final la persona es salves, es un delicte.
− Comissió per omissió→ Hi ha un resultat. Imputen un resultat típic a una omissió. Temptativa per omissió. S’imputa la omissió i el resultat.
Delicte d'omissió.
TIPUS OBJECTIU: *art. 195 CP 1) Situació típica / Posició de garant.
2) Absència de l'acció indicada / +posició del resultat típic.
3) Capacitat de realitzar-la / + d'evitar el resultat.
En cada tipus d'omissió la situació típica es diferent.
L'art. 195 agreuja la pena si la persona que ha sigut víctima ho ha estat també per la persona que no socorre. Exemple: Jo atropello algú, i després a més no aviso ni socorro. (Exemple d'omissió pura) Una mare te un fill i l'abandona al bosc, (comissió per omissió). Posició de garant, hi ha un perill, i a més la persona que la de socórrer no ho fa. Omissió + producció del resultat típic. La mare abandona, per tant no alimenta el fill i aquest mor. Si algú el veu i salva el nen la mare només seria imputada per temptativa.
Els delictes d'omissió (pura) estan tipificats al codi penal. Els delictes de comissió per omissió no estan determinats específicament.
La mare que no alimenta no fa res sobre el nen, no causa cap lesió, cap conseqüència que causi la mort del nen. El nen mor de gana.
No es pot causar un resultat en sentit estricte no fent res. Només es pot produir fent alguna cosa. L'omissió no causa la mort, simplement no la impedeix. Del no fer no sorgeix res.
Tot això porta a la posició de garant.
2 Dret Penal-Crimiología Prof. Mir El que es troba amb la situació típica produïda per l'omissió pura, no te res a veure amb l’accident. El que esta en posició de garant, tindrà que veure amb el perill que existeix.
No sempre que es produeix un resultat que s’hagués pogut evitar es pot imputar.
Els delictes que consisteixin en el a producció d'un resultat només es podran imputar a l'omissió quan la no evitació del resultat equivalgui a la seva causació.
A tal efecte la no evitació equivaldrà a la causació quan: - Hi hagi una obligació legal o contractual.
- Quan l'omitent hagués creat anteriorment la situació de risc. (Actuar precedent) Imputació del resultat per comissió per omissió.
Aquest supòsit es el cas del que ha creat voluntàriament la situació de risc.
Si un conductor ha causat l’accident fortuïtament, no es comissió per omissió.
No es un delicte d'homicidi sinó un delicte per omissió abreujat. Si l'atropellen voluntàriament, i després no el socorren i mor, aquesta mort es pot imputar per comissió per omissió. *Perquè l'objectiu no era matar-lo. Si l'objectiu inicial fos la mort seria homicidi dolos.
Teoria de les funcions.
1) Funció de protecció d'un bé jurídic: a. Estricta vinculació familiar.
b. Comunitat de perill. (exemple esports de risc es fan en grup, per poder ajudar-se entre ells en cas de perill) c. Assumpció voluntària de risc. ( Una persona assumeix la protecció d'una altre, i s'origina una posició de garant.) 2) Control d'una font de perill: a. Actuar precedent. (qui ha causat un perill té l'obligació de controlar-lo) 3 Dret Penal-Crimiología Prof. Mir b. Té una font de perill en el propi àmbit. (Tenir un gos perillós és una font de perill, l'amo es responsable d'aquet perill. Un cotxe es una font de perill, som responsables de controlar-lo) c. Funció de control d'una altre persona. La mare es responsable de les accions del seu nen. (però fins a quina edat??) No n'hi ha prou amb l'obligació legal, és massa genèrica. Per la posició de garant necessitem una obligació més especifica.
4 ...