EMULSIÓ (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmàcia Galènica 3 i Gestió de la Qualitat
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Galènica  III   1   yanirefj         Producció  industrial  d’emulsió   Formes  farmacèutiques  semisolides  que  normalment  s'administren  per  via  tòpica.  Les  cremes   són   de   consistència   molt   més   lleugera   que   les   pomades.   Una   crema   és   sempre   un   sistema   dispers,   sempre   són   dues   fases:   aigua   i   oli.   S'anomena   sistema   dispers,  perquè   NO   es   poden   BARREJAR   ja   que   són   immiscibles,   el   que   SI   es   pot   fer   és   DISPERSAR.   Estan   constituïdes   per   dues  fases:     -­‐Fase  dispersa  o  interna:  Formada  per  gotes  dins  de  l’altre  fase   -­‐Fase  continua  o  externa:  Envolta  les  gotes  de  la  fase  dispersa     EMULSIONS  SIMPLES   • Crema  lipòfila:  Fase  externa  oleosa:  A/O   • Crema  hidròfila:  Fase  externa  aquosa:  O/A     El  emulgent  és  el  que  genera  la  orientació,  és  a  dir,  el  tipus  d'emulsió,  no  és  ni  la  proporció  ni   l'ordre  d'addició.     El  principi  de  fabricació  de  les  emulsions  es  basa  en  disminuir  la  mida  de  les  partícules/gotes   de   la   fase   interna   per   augmentar   la   superfície   de   contacte   entre   les   fases.   Per   dispersar   una   fase  interna  en  una  externa  no  val  qualsevol  agitació,  sinó  que  necessitem  agitacions  que  ens   proporcionin  un  alt  nivell  de  cisalla,  és  a  dir  aplicació  d’alts  nivells  d’energia  cinètica:     • rotorstator:   màquina   que   constituïda   per   una   una   part   interna   que   gira   molt   ràpid,   i   una   part   externa   que   està   estàtica.   Ex:   turrax.   Això   produeix   una   succió   dins   de   la   cambra  i  posterior  expulsió,  per  tant  trenca  les  fases  i  genera  les  gotes.       Un   cop   feta   la   emulsió,   l’única   cosa   que   pot   passar   és   que   es   separi   les   fases,   ja   que   està   dispersat  i  de  forma  natural  es  separen  per  densitats.  Així  doncs,  les  emulsions  són  estables  un   cert   temps,   però   seguidament   pateixen   un   procés   de   desestabilització   que   segueix   les   següents  fases:     FASES  REVERSIBLES     1.Emulsió  estable:  Les  gotes  de  la  fase  interna  estan  disperses  en  la  fase  externa.     2.Sedimentacio  /  cremado:  Es  dóna  degut  a  la  força  de  la  gravetat,  separant  les  fases  segons  la   densitat.    En  el  cas  de  la  sedimentació,  la  fase  interna  és  més  densa  que  la  externa.  En  canvi,  el   cremado,  la  fase  externa  és  més  densa  que  la  interna.     3.Agregació/floculació:   Es   dóna   degut   a   que   les   gotes   formen   agregats   que   sedimenten   més   ràpidament.       FASE  IRREVRSIBLE     4.  Coalescència:  s'ajunten  les  gotes  i  densifiquen.       En   els   casos   reversibles   encara   es   podria   redispersar   l’emulsió,   NO   ho   podem   fer   quan   hi   ha   hagut  coalescència  ja  que  es  una  fase  irreversible.           El  que  podem  fer  es  retardar  la  separació  de  fases,  i  ho  podem  fer  de  dues  maneres:     -­‐Mitjançant  formulació:  perllonguem  l'estabilitat  de  l'emulsió   • Afegint  emulsionants:  tensioactius,  ajuda  a  separar  la  fase  externa  de   la  fase  interna.  Aquets  tensioactius,  disminueixen  la  tensió  superficial  i   eviten   la   coalescència   de   les   gotes.   El   tipus   de   tensioactiu   depèn   del   caràcter  (A/O  o  O/A)  de  l’emulsió,  i  la  proporció  depèn  de  la  mida  de   les  gotes:  gotes  més  petites  !  més  superfície  !  més  emulsionant.       • Afegint  viscositzants:  Dificultar  que  la  fase  interna  s'apropi  a  l'externa   ja  que  és  més  viscosa  i  evita  la  coalescència.     • Addicionar  electròlits:  Són  agents  floculants  que  augmenten  els  valors   de   Z,   és   a   dir   fomenta   la   repulsió   electrostàtica   de   les   partícules   disperses.   • Temperatura:  no  es  gaire  bona   opció,  ja  que  augmenta  la  velocitat  de   les   partícules   (augmenta   energia   cinètica)   i   disminueix   la   viscositat,   i   per  tant  disminueix  l’estabilitat  dels  sistemes  dispersos.         -­‐Mitjançant  tecnologia:       !AT  LINE   El   turrax   es   troba   fora,   en   la   cambra   de   descarrega.   Tens   la   fase   oleosa,   i   quan   s'ha   d'addicionar  la  aquosa,  es  posa  en  marxa  el  turrax,  i  s'addicionen  a  la  mateixa  vegada  la  fase   aquosa   i   la   oleosa   a   la   cambra   de   descarrega   i   en   aquesta   es   recircula   tants   cops   com   es   consideri  que  son  suficients  per  obtenir  la  mida  partícula  desitjada.       AVANTATGES:   degut   a   la   geometria   de   la   cambra,   (esta   tancada)   la   capacitat   de   dispersió   es   molt   elevada   i   la   mida   de   partícula   és   molt   més   petita   que   la   que   s’aconsegueix   amb   altres   tipus.     Això  és  degut  a  que  amb  aquest  sistema,  al  addicionar  la  fase  aquosa  i  oliosa  al  mateix  temps  i   a  la  mateixa  zona  on  es  troba  el  turrax,  t’assegura  que  tota  l'aigua  que  es  descarrega  ha  sigut   dispersada  en  el  oli  pel  turrax.  Aquest  fet,  no  te  l’assegura  els  mètodes  convencionals.     Així   doncs   amb   aquest   mètode   obtenim   partícules   molt   més   petites   i   per   tant   augmenta   l'estabilitat  de  les  cremes  fabricades.       Factors  que  intervenen  en  el  tractament  tòpic:   La  pell   • • • Zona  anatòmica  on  anem  a  aplicar  la  crema  ja  que  cada  una  te  un  gruix  diferent.   Edat:  els  nens  tenen  la  pell  més  fina  i  els  ancians  també.     Lesions   cutanies:   qualsevol   lesió   cutània   incrementa   exponencialment   l'absorció   del   API.         2   Galènica  III   3   yanirefj     El  API/excipients   API:  hem  de  tenir  en  compte  la  seva  potència   Excipients:     o pH:   ha   de   ser   igual   que   la   pell,   però   s'ha   de   tenir   en   compte   el   pH   el   qual   sigui     més   estable   el   API   o   el   pH   que   sigui   més   estable   la   emulsió   (el   pH   altera   el   potencial  Z).   o Propietats   reològiques:     max   extensibilitat   (crema   solar)   i   min   extensibilitat   (pomada  per  herpes).     o Fàcil  eliminable   o No  irritable   o No  taqui  (las  A/O  taquen  més)   Excipients:   -­‐Conservants  antimicrobians         -­‐Estabilitzants   -­‐Emulgents           -­‐antioxidants:  per  evitar  la  oxidació  dels  greixos   -­‐Humectants   -­‐Viscositzants   -­‐Agents  de  penetració   -­‐Regulador  de  pH     • • El  vehicle   Condiciona   a   l’absorció   i   la   duració   de   l’acció.   Hem   de   tenir   en   compte   la   OCLUSIVITAT,   aquesta  el  que  fa  es  augmentar  la  temperatura  i  la  hidratació,  ja  que  evita  pèrdues  de  aigua  de   la  pell,  per  tant  augmenta  l'absorció  del  API.  Com  es  pot  aconseguir  una  alta  oclusivitat:     -­‐Bandatge  oclusió.   -­‐Administrar  dosis  en  excés.   -­‐   Augment   del   contingut   gras:   com   més   olios   sigui   el   vehicle,   major   és   l’absorció   i   la   duració   d’acció.       La  forma  farmacèutica         Projecte:  Crema  d’acetat  d’  hidrocortisona  1%  via  tòpica  baixa  potencia                                         LA   DERMATOSIS   es   una   enfermedad   inflamatoria   de   la   piel   con   distribución   universal.   Las   causas   son   variadas.   El   empleo   de   corticoides   vía   tópica   está   ampliamente   aceptado   como   tratamiento  de  elección.     Substancia   F:   API   que   es   va   sintetitzar   al   1952   i   que   era   tòpicament   actiu.   Es   va   realitzar     diferents   modificacions   i   l'esterificació   d'un   grup   va   donar   lloc   als   corticoides   de   baixa   potencia.  S’anomenen  així  ja  que  es  va  aconseguir  que  es  metabolitzes  a  nivell  de  la  pell  i  per   tant  que  arribés  menys  quantitat  de  via  sistèmica.       Farmacocinètica:   Farmacodinàmica   Inhibidor  de  la  síntesi  de  PG  i  disminueix  la  dilatació  vascular  per  tant  disminueix  l’edema.   Efecte  tòxic   pocs,  sensibilització,  efecte  rebot     4   Galènica  III   5   yanirefj     Posologia   Mínima  dispensable,  a  vegades  si  s’utilitza  molta  quantitat  produeix  oclusió,  i  això  no  és  bo  per   les  dermatitis.       Característiques  de  acetat  d’hidrocortisona   Insoluble  en  aigua,  s'ha  de  protegir  de  la  llum:  al  ser  insoluble  en  aigua  s'ha  de  posar  la  fase  O  i   com  s'ha  de  protegir  de  la  llum  la  fase  O  serà  fase  interna:  O/A   Fórmula  proposta     Fabricació   Utilitzem  el  reactor  de  cremes  i    un  altre  reactor  per  la  fase  aquosa.         1.Es   carrega   la   fase   oliosa   en   el   reactor   de   cremes   a   temperatura   de   fusió   70-­‐80   ºC,   ja   que   normalment  els  excipients  d’aquesta  fase  són  sòlids,  i  s'agita  amb  agitador  d’àncora.   2.  Per  separat  es  carrega  la  fase  aquosa,  el  perfum  i  s'escalfa  i  es  dissolt.     3.Al'hora   d'unir   les   fases   ha   d'estar   a   temperatures   similars   (70-­‐80ºC).   Traspassem   la   fase   aquosa  en  la  oliosa  i  en  aquest  moment  es  posa  en  marxa  el  turrax,  i  es  deixa  un    determinat   temps  el  qual  hem  validat  anteriorment.     4.A   continuació   disminuïm   la   temperatura   de   la   crema   fins   a   uns   30-­‐40   graus   (   el   temps   de   refredament  és  un  temps  molt  important,  ja  que  ha  de  ser  gradual)   5.Seguidament  s'ha  de  desairejar,  a  través  del  buit.  Això  es    fa  perquè  hi  hagi  menys  oxigen  a  la   crema  (emulsió),  ja  que  l'oxigen  oxida.  La  millor  forma  que  no  hi  hagi  oxigen  es  que  no  entri,  ja   que  la  bomba  del  buit  només  extreu  oxigen  superficial  i  no  el  del  interior  de  la  crema.       NORMALMENT  LA  AQUOSA  S'ADDICIONA  A  LA  OLIOSA,  PERO  NO  SEMPRE                 PROJECTE:   Si  l’objectiu  final  és  una  adequada  dispersió,  la  fase  critica  que  afecta  a  l'estabilitat  de  l’emulsió   és  quan  es  dispersa  la  crema  (  quan  s'ajunten  les  dues  fases).       QA:   atributs   de   qualitat:   quin   atribut   de   la   crema   farà   que   tinguem   més   estabilitat,   és   a   dir,   que  mirarem  a  la  crema  per  saber  si  és  estable?  mida  de  partícula   MA:   atributs   de   material:   tipus   de   greix,   proporció   d'un   determinat   excipient,   tipus   d'emulgent.   PP:  paràmetres  del  procés:  temperatura,  el  temps  de  refredament,  temps  de  buidat,  temps  de   dispersió,  grau  de  buit,  ordre  d'addició.         6   Galènica  III   7   yanirefj     Es   seleccionen   els   atributs   que   considerem   crítics   i   establiríem   un   espai   de   disseny:   realitzar   rangs  de  cada  un  dels  atributs  crítics  (seleccionats  en  vermell).                                           Seguidament  farem  un  control  space:  per  cada  valor  crític  faríem  un  rang  més  restringit.               ...