TCI resumen (2014)

Resumen Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura TCI
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 02/02/2015
Descargas 11

Vista previa del texto

TCI     1.COMUNICACIÓ  I  INFORMACIÓ.  LA   INTERACCIÓ  COMUNICATIVA       1.1  DEFINICIÓ  DE  COMUNICACIÓ  I  FEEDBACK     Llatí   “communicare”:   significa   “fer   regals”   i,   per   tant,   implica   interacció   i   col·laboració  entre  organismes.  La  comunicació  implica  :   • Confiança   • Seguretat   • Complicitat   • Responsabilitat  comunicativa   • Contacte   Tot  això  crea  el  vincle  d’una  situació  comunicativa.     Què  seria  el  contrari  a  la  comunicació?   • Soroll   • Ignorancia   • Indiferencia   En   el   fons,   són   causes   de   violencia   que   impedeixen   “fer-­‐se   regals”   (comunicar-­‐ se).     Odi  i  gelosia  =  inherent  a  la  condició  humana  de  l’ésser  humà.     No   ens   podem   desenganxar   tan   fàcilment   de   les   nostres   creences   amb   les   que   hem  crescut  per  això  diem  que  són  les  millors  i  són  tan  relatives  com  les  d'una   altra  cultura.  Hi  ha  un  egocentrisme  que  ens  mata.         VIOLÈNCIA  NO  ÉS AGRESSIVITAT       Feedback:  Resposta  a  una  determinada  informació,  que  no  hauria   existit  en  absència  d’una  informació  original.  Aquest  efecte  o   resposta  determina  un  efecte  següent.   La  informació  que  té  una  persona,  i  com  la  utilitza  per  actuar  en  les   situacions  en  que  es  troba.  Un  fenòmen  actua  sobre  la  causa  que   l’ha  produït.  Informació  que  té  un  sistema  per  actuar  en  un  sentit  o   un  altre.  Resultat  del  jo  com  a  sistema  que  em  diu  en  quina  direcció   he  d’actuar.       o El   feedback   positiu   té   lloc   quan   es   produeix   el   canvi   entre   sistemes   interactius   que   intercanvien   informació.   És   a   dir,   el   missatge   pot   fer   canviar   la   opinió   de   qui   l'està   escoltant,   ja   que   aquesta   està   "oberta"   a   possibles  alteracions.     o 2.   El   feedback   negatiu   es   produeix   quan,   al   contrari   que   l'altre,   ens   "tanquem"   a   rebre   nova   informacio   que   pugui   produir   algun   canvi   dins   nostre.  Estem,  doncs,  a  la  expectativa  i  constantment  controlant  el  nostre   voltant.       S'ha   de   tenir   en   compte,   però,   que   el   feedback   negatiu   no   sempre   és   dolent,   ja   que   sempre   hi   ha   moments   en   els   quals   necessitem   desconectar   i   estabilitzar-­‐ nos.         1.2   DEFINICIÓ   DE   INFORMACIÓ   I   APROXIMACIÓ   A   LES   BASES   DE   LA     TEORIA  DE  LA  COMUNICACIÓ  I  LA  INFORMACIÓ     Quina  és  la  conseqüència  de  comunicar-­‐se?       L’ensenyament/  l’aprenentatge  d’una  informació     IN(dins)-­‐FORMACIÓ(de  formar-­‐se)         Bona  part  de  la  informació  que  tenim  dins  està  inconscient  i,  a  vegades,  actuem   com  autòmates.     No  hi  ha  res  que  es  pugui  entendre  d'una  manera  aïllada.  Cada  sistema  té,  alhora,   subsistemes   que   el   condicionen.   I   és   important   tenir   en   compte   que   aquestes   petites  parts  poden  modificar  el  tot.   Sistema:  Un  sistema  és  la  suma  de  tots  els  seus  elements.     o Sistema  obert:  Les  condicions  inicials  no  condicionen  les  finals.  Es   “compartir“amb  altres  persones  i  el  medi.   o Sistema  tancat:  està  determinat  per  les  condicions  de  partida.     La  redundància  és  aquell  esquema  pautat  en  els  sistemes  comunicatius.  Sempre   han   de   ser   presents   aquestes   regles   per   a   poder   entendre   el   funcionament   d'aquest   sistema.   Ens   permetrà   entendre,   entre   altres   coses,   el   comportament   dels  diferents  integrants  i  les  relacions  existents  entre  ells.     Equifinalitat:   Allò  important  en  tot  sistema  no  és  el  principi.  És  a  dir,  no  estem   condicionats   per   les   condicions   inicials.     Uns   mateixos   resultats   poden   tenir   orígens   diferents.   El   més   important   és   el   procés.   Es   tracta   d’una   propietat   dels   sistemes  oberts,  segons  la  qual  idèntics  resultats  es  poden  aconseguir  des  d’inicis   diferents.  L’important  en  un  sistema  viu  és  el  procés.         • LECTURA  DOSSIER:  SOBRE  EL  DIÁLOGO  (DAVID  BOHM)     Aquest   text   ens   diu   que   la   comunicació   está   trencada   i   que   hi   ha   un   existent   conflicte  entre  els  interlocutors.     Primer   de   tot,   defineix   diáleg   com:   intercanvi   de   comunicació   que   implica   la   forma   en   la   que   les   nostres   estructures   neurofisiològiques   organitzen   la   experiència.  A  més,  diu  que  el  diàleg  no  només  serveix  per  a  fer  comunes  algunes   idees   ja   conegudes,   sinó   per   a   fer   alguna   cosa   nova   en   comú,   és   a   dir,   per   a   crear  conjuntament.     No   obstant,   la   comunicació   només   és   possible   sense   prejudicis   y   sense   l’intent   d’imposar   res   als   altres   interlocutors.   Quan   la   única   intenció   d’aquests   és   transmetre  unes  idees  com  si  fóssin  ítems,  estarán  condemnats  al  fracàs  perquè   escoltaran   els   altres   a   través   del   filtre   dels   seus   propis   pensaments   i   tendirà   a   mantenir-­‐los   i   a   defensar-­‐los,   independentment   de   la   seva   veritat   y   de   la   seva   coherència.   És   aquí   quan   ens   trobem   amb   el   problema   més   gran   de   la   comunicació.    Aquesta   incapacitat   d’escoltar   ens   bloqueja.   No   obstant,   la   propia   naturalesa   d’aqest   bloqueig   evidencia   la   nostra   insensibilitat   i   ens   anestesia   davant   les   pròpies  contradiccions  i  la  importància,  en  conseqüència,  de  prendre  consciència   dels   nostres   bloqueigs.   Si   un   está   despert   i   atent,   no   tardará   en   adonar-­‐se   que   algunes   qüestions   desperten   sensacions   de   por   (ens   allunyen)   o   de   plaer   (atrauen  el  nostre  pensament  i  ens  aparten  del  tema).  No  és  d’extranyar,  doncs,   que  un  s’allunyi  del  que  creu  que  pot  pertorbar-­‐lo.     Tot  ensenyament  pot  ser  una  pertorbació,  ja  que  ens  fa  perdre  l’estabilitat  de   les  nostres  idees  prèvies.     -­‐La  comunicació  està  trencada.   -­‐El  diàleg  suposa  crear  una  cosa  nova  en  comú.   -­‐Quan  només  imposem  idees,  el  diàleg  és  un  fracàs.   -­‐Quan  posem  un  filtre  al  que  diuen  els  altres,  estem  bloquejats.   -­‐Tot  ensenyament  pot  ser  una  pertorbació.       • LECTURA  DOSSIER:  TEORÍA  DE  LA  COMUNICACIÓN  HUMANA   AXIOMES  DE  LA  COMUNICACIÓ       1.  ÉS  IMPOSSIBLE  NO  COMUNICAR-­‐SE    Tot   i   que   en   el   text   anterior   se'ns   diu   que   la   comunicació   està   trencada,   en   aquest  altre  se'ns  intenta  demostrar  que  aquesta  pot  arribar  a  ser  satisfactòria,  ja   que  les  seves  propietats  participen  de  la  pròpia  naturalesa.   Dit   d'una   altra   manera,   aquest   text   ens   vol   demostrar   la   impossibilitat   de   no   comunicar  (axioma  metacomunicacional).     Primer  de  tot,  cal  tenir  clars  els  conceptes  que  defineix  al  llarg  de  la  lectura:   Missatge:  Unitat  comunicacional  singular.   Interacció:  intercanvi  de  missatges  entre  persones.   Comunicació:  Seqüència  interrumpida  d'intercanvis.  (pàg.56)     Despres,   ens   diu   que   inclús   sense   utilitzar   el   codi   verbal,   ens   comuniquem   sempre   de   forma   inconscient.   Tota   conducta   (verbal,   tonal,   postural,...)   té   un   missatge  que  és  transmès.  No  existeix  la  no-­‐conducta  (no  podem  no  comportar-­‐ nos).  Per  tant,  l'ésser  humà  no  pot  deixar  mai  de  comunicar-­‐se.   Amb   l'exemple   dels   esquizofrènics   arriba   a   la   conclusió   que   tota   comunicació   implica   un   compromís.   aquest,   conseqüentment,   defineix   la   relació   que,   segons   quina  sigui,  imposarà  tot  un  seguit  de  conductes.  (Pàg.51)                   2.TOTA  COMUNICACIÓ  TÉ  CONTINGUTT  I  UN  NIVELL  DE  RELACIÓ     L'aspecte  referencial  ens  indica  la  informació  i  el  contingut  del  missatge  (dades   de  la  comunicació)1   L'aspecte   conatiu  ens  indica  el  tipus  de  missatge  i,  per  tant,  la  relació  entre  els   comunicants   (com   ha   d'entendre's   la   comunicació).   Aquest   aspecte   pot   entendre's   a   partir   del   context   en   el   qual   té   lloc   la   comunicació.   És,   doncs,   un   concepte  idèntic  a  la  metacomunicació.  (Pàg.55)   Metacomunicació:  Es  refereix  a  com  s'ha  d'interpretar  allò  que  se'ns  està  transmetent   en  funció  del  codi  emprat  per  a  això  (sistema  de  signes  i  de  regles  que  permet  formular   i  comprendre  un  missatge)  i  de  la  relació  que  té  amb  l'emissor.  La  comunicació  ha  de   ser  el  tema  de  comunicació.  La  comunicació  es  deixa  d'usar  per  comunicar  alguna  cosa,   i  es  fa  servir  per  fer  referencia  a  la  comunicació  que  està  tenint  lloc.  És  una  eina  per  a   reflexionar   sobre   l’acte   comunicatiu.   L'objectiu   de     l’anàlisi   metacomunicativa   és   millorar  la  pròpia  comunicació.     Va  més  enllà  de  la  comunicació,  serveix  per  a  entendre  els  termes  en  que  es  produeix   la  comunicació.
  Dos  missatges  poden  tenir  el  mateix  contingut,  però  definir  relacions  diferents.  I,   a   més,   és   possible   construir   missatges   amb   indicis   metacomunicatius   molt   ambigus  (sobretot  en  la  comunicació  escrita).   Per   a   resumir   la   relació   entre   aquests   dos   aspectes,   cal   tenir   clar   que   tota   comunicació   té   un   aspecte   de   contingut   i   un   de   relacional,   el   segon   dels   quals   classifica   el   primer   i   és,   per   tant,   una   metacomunicació   (informació   de   la   informació  que  es  donarà).       3.LA   RELACIÓ   DEPÈN   DE   LA   MANERA   EN   QUÈ   S'ESTABLEIXEN   LES   SEQÜÈNCIES   DE   COMUNICACIÓ   QUE   CADA   ACTOR   DE   LA   COMUNICACIÓ   ESTABLEIX   Seguidament,   ens   parla   de   que   els   intercanvis   constitueixen   una   cadena   de   vincles  sobreposats,  comparabe  a  la  seqüència  estímul-­‐resposta-­‐reforç.                                                                                                                   1  En   termes   semàntics   (puntuació   semántica).   Això   és   la   manera   d'interpretar   una   realitat   a   partir   del   llenguatge   usat   per   l'emissor.   Aquesta   interpretació   ens   permetrà   comprendre,doncs,   el   missatge.   No   obstant,   cadascú   segueix   procediments   diferents   per   arribar  a  comprendre  aquesta  realitat  i  és  per  això  que  existeix  el  conflicte  i  la  diversitat   d'opinions.   Les   definicions   d'aquests   rols   només   depenen   de   la   disposició   dels   organismes   a   acceptar  el  sistema  de  puntuació.  La  puntuació  organitza  els  fets  de  la  conducta   y,  per  tant,  resulta  vital  per  a  les  interaccions  en  marcha.  (Pàg.57)       4.COMUNICACIÓ  DIGITAL  I  COMUNICACIÓ  ANALÒGICA     L'aspecte  relatiu  al  contingut  (aspecte  referencial)  es  transmet  de  forma  digital,   mentres  que  l'aspecte  conatiu  és  de  naturalesa  analògica.   COMUNICACIÓ  DIGITAL=VERBAL   COMUNICACIÓ  ANALÒGICA=GESTUAL,  CONDUCTA,  ETC.     A  vegades,  la  comunicació  analògica  eclipsa  la  digital,  ja  que  pot  transmetre   moltíssima  més  informació.           5.TOTA  RELACIÓ  ÉS  SIMÈTRICA  O  COMPLEMENTÀRIA     En   un   sistema   comunicatiu   és   imprescindible   la   relació:   Tota   conducta   està   determinada  pel  seu  context  de  relació.  Aquesta  existeix,  inclús  quan  no  en  som   conscients.     RELACIÓ   COMPLEMENTÀRIA:   Es   pot   alterar   l'ordre   jeràrquic   del   sistema   comunicatiu.   Un   està   per   sobre   de   l'altre,   el   qual   es   torna   absolutament   dependent  (relació  submissa).  Pot  arribar  a  ser  una  relació  repressiva.   RELACIÓ   SIMÈTRICA:   Entre   els   components   d'una   comunicació   existeix   el   mateix  grau  de  poder,  autoritat,etc.  Ningú  està  per  sobre  de  l'altre.  És,  doncs,  una   relació  basada  en  la  igualtat.       ANTROPOLOGIA  PSICOLÒGICA         Les  cèl·lules  parlen  entre  elles,  es  fan  amiguetes  i  creen  sistemes  complexos.  La   col·laboracó  és  el  fruit  de  la  vida.                                             Jo  i  tu:  col·laboració     Jo  o  tu:  Competència       Tu  i  jo:  El  tu  i  el  jo  són  inherents  a  la  vida,  són  formats  per  la  reproducció  (si  no  hi   ha  tu,  no  hi  ha  jo).  Entre  el  tu  i  el  jo  hi  ha  cooperació,  això  fa  que  en  una  comunitat  hi   pugui  haver  comunicació.     Tu   o   jo:   El   tu   o   el   jo   venen   donats   per   la   producció   (els   processos   econòmics):   la   competitivitat,  la  rivalitat,  la  individualitat...  fets  que  comporten  odi,  enveja  entre  les   persones  que  lluiten  per  una  superar  a  l’altre.     Vivim   en   una   societat   competent,   que   té   uns   valor   que   van   en   contra   de   la   vida   i,   per  tant,  de  la  col·laboració.  "Jo  guanyo,  tu  perds".  Aquesta  societat  es  mou  per  tot   un   seguit   d'institucions   que   l'allunya   de   la   cultura   i   de   de   tots   aquells   principis   morals,  ja  que  "el  que  importa"  és  el  poder.     Per  viure  necesitem  comunicar-­‐nos  i  crear  vincles  per  aprendre  i  progressar  (joc   simbòlic).  Ha  d'haver  una  relació  de  comparació  per  a  definir  models,  que  servirà   per  a  les  posteriors  relacions  comunicatives.  La  relació  de  comparació  és  la  que   té   una   mare   amb   el   seu   nadó.   D'alguna   manera,   li   està   ensenyant   codis   comunicatius.  Hi  ha  tot  un  seguit  d'elements  que  interfereixen  en  aquesta  relació   prèvia  i,  per  això,  no  som  perfectes.     Les   nostres   cèl·lules   estan   impregnades   de   tot   el   que   hem   viscut,   de   les   referències  de  la  nostra  educació,  de  la  nostra  cultura,  etc.   "Som  una  energia  súperrr!"  (paraules  de  Caterina).   "Despisto,  luego  no  existo"  (Caterina).         A  vegades  odiem  allò  que  tenim  més  a  dins  i  que  coneixem  més.         • LECTURA  ERIC  ERIKSON  "EL  CICLO  VITAL  COMPLETADO".     Al  segle  XX,  gràcies  al  psicoanàlisis,  descobrim:     Psicosexualitat:   s'estableix   un   vincle   entre   el   desenvolupament   psicosexual   i   el   psicosocial.   És   a   dir,   un   ésser   humà   és   un   sistema   que   busca   satisfer   les   seves   necessitats  i  ho  fa  en  un  context  social  en  el  qual  conviu  amb  altres  éssers  que,   com  ell,  busquen  plaer.  La  interacció  entre  ells  donarà  lloc  a  la  integració  del  lloc.   A   mesura   que   va   madurant,   se   n'adona   que   la   seva   experiència   dóna   sentit   i   coherència  a  la  seva  vida.   La  relació  amb  el  grup  té  una  redundància  històrica.       • LECTURA  SIMONE  WEIL     -­‐Una  dona  amb  una  gran  intel·ligència  que  havia  nascut  a  França.   -­‐No   va   voler   fugir   quan   va   haver   el   nazisme   a   Europa.   De   fet,   va   tornar   per   plantar-­‐li  cara.  Se  la  considera  una  llum,  una  mística  del  segle  XX  a  Europa.   -­‐Si   estem   ben   encaminats   al   bé,   aquest   ens   reforça.   Si   li   donem   l'esquena,   aquest   no  ens  toca.   -­‐Només  podem  accedir  al  món  exterior  mitjançant  el  consentiment  i  l'atenció   -­‐El   vincle   que   lliga   al   ésser   humà   amb   la   realitat   està   fora   de   totes   les   percepcions   humanes.   El   vincle   entre   el   bé   i   les   nostres   necessites   i   la   dels   altres   s'estableix  a  partir  de  la  nostra  sensibilitat.   -­‐La   sensibilitat   dels   delinqüents   no   ha   estat   tractada   correctament   i,   per   això,   no   estan  lligats  a  la  idea  del  bé.   -­‐Als  nens  se'ls  ha  de  tractar  empàticament  perquè  rebin  una  educació  afectiva  i   de   sensibilitat.   Si   se'ls   dóna   un   seguit   de   pautes   de   comportament,   aquests   les   integraran  al  llarg  de  la  seva  maduració  .   -­‐El  ésser  humà  mereix  respecte  i  estem  obligats  a  donar-­‐li.   -­‐Hem  d'estar  connectats  al  bé  (el  portem  a  dins).  Hem  d'estar  atents  a  les  nostres   necessitats  i  a  la  nostre  sensibilitat  per  no  fer  el  mal.    -­‐Les   necessitats   són   tant   les   terrenals   com   les   de   l'ànima.   De   fet,   són   una   sola   cosa,  ja  que  amdues  dimensions  estan  connectades.   -­‐Les  necessitats  i  la  manera  de  satisfer-­‐les  de  cada  individu  és  el  que  determina   la  societat  en  el  seu  conjunt.   -­‐L'ànima  necessita  propietat  personal  i  col·lectiva,  càstig  i  honor,  veritat,  llibertat   d'expressió,  soletat,  intimitat.  l'ànima  necessita  seguretat  i  risc.  l'ànima  humana   necessita  comunicar-­‐se  a  través  de  diferents  ambients  per  tal  de  conèixer  el  món.             Hem  vist:     -­‐La  família  de  las  Nieves  del  Kilimanjaro     -­‐El  noi  que  mata  els  porcs     -­‐La  família  de  la  Supernanny   En  les  tres  situacions,  hi  ha  conflicte.   Hem  vist  l'escola  a:     -­‐Un  mestre  que  parlava  amb  els  infants  per  ensenyar-­‐los  que  els           problemes  s'han  de  dialogar.                 • LECTURA  DE  PEIRCE     El  pragmatisme  és  la  principal  aportació  filosòfica  americana.   Peirce   intenta   entendre   de   quina   manera   les   persones   pensen.   Era   un   matemàtic   molt  ordenat  i  seriós  pel  que  fa  a  les  seves  indagacions.     Va  escriure  El  hombre,  un  signo.  Els  éssers  humans,  a  través  dels  sentits,    tenen   una   experiència   de   la   realitat.   Veuen   signes   com   a   cosa   primera   i   aquests   sempre  estan  relacionats  amb  un  objecte.   Parla   d'objecte   dinàmic   i   immediat:   El   món   existia   abans   de   ser   conegut   (objecte   dinàmic)  però  quan  nosaltres  el  coneixem  i  tenim  constància  d'ell,  és  un  objecte   immediat.  Un  altre  exemple  seria,  que  abans  que  ningú  ens  ho  expliqués,  Peirce   existia     i   era   dinàmic,   però   quan   nosaltres   el   coneixem   i   ens   expliquen   qui   era,   passa  a  ser  un  objecte  immediat.     Simbiòtica:  intercanvi  entre  les  dues  parts  (no  confondre!!).   Semiòtica:  llenguatge  dels  signes.   Signe:  és  una  representació  d'una  cosa  que  no  es  veu.  L'indici  és  aquell  signe  que   té  una  relació  de  contigüitat  amb  el  seu  objecte.     Triangle  semiòtic:  un  extrem  Objecte,  l'altre  interpretació  i  l'altre  signe.   Qualsevol  cosa  pot  ser  considerada  un  objecte.  Hem  d'apreciar  els  signes  que  es   manifesten  per  analitzat-­‐lo.  Els  signes  s'han  d'entendre  dins  d'un  context,  d'una   història,  etc.     TIPUS  DE  CREENCES     TENACITAT:   s'assembla   molta   als   prejudicis.   Ens   ressistim   a   canviar   la   percepció   que   tenim   de   la   realitat.   Només   és   possible   canviar   una   creença   concreta  amb  el  contacte  i  la  relació  amb  els  altres.   CREENÇA   AUTORITÀRIA:   aquella   imposada   a   la   força   per   un   govern,   etc.   Aquesta   és   molt   difícil   d'irradicar,   ja   que   genera   una   pressió   sobre   nostre   que   ens  fa  sentir  por.   LA  CREENÇA  A  PRIORI:  és  allò  que  li  agrada  pensar  a  la  raó  prèviament.     Quina   és   la   veritable   creença?   segons   Peirce,   és   la   creença   científica.   Aquesta   està   al   marge   d'allò   que   volem   i   dels   nostres   interessos   i   intenta   explicar   la   realitat   objectivament.   la   veritable   creença   científica,   doncs,   és   aquella   que   s'enfronta  a  la  realitat  intentant  comprendre-­‐la.               ...

Tags: