Artròpodes. Bloc 1 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Artròpodes
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 21/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Artròpodes Núria Roura Pascual BLOC 1: SISTEMÀTICA I TAXONOMIA Els artròpodes són invertebrats dotats d’un exosquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs. Els artròpodes inclouen els insectes, els aràcnids, els crustacis, els miriàpodes i altres. Els artròpodes es caracteritzen per les seves extremitats articulades i la seva cutícula, composta principalment d’alfa-quitina.
Trobem més d’un milió d’espècies descrites, més que no pas estrelles descrites. Tenen un paper important en l’impacte econòmic i ecològic (en el consum i producció de la matèria), ja que si no fos pels artròpodes el planeta no seria com el coneixem ara, i probablement nosaltres no existiríem. Segons els diagrames d’espècies-scape, els insectes (que estan dins els artròpodes) són el organismes més abundants seguits dels artròpodes que no són insectes. Això encara demostra més la seva importància.
Els artròpodes són metazous (pluricel·lulars), tenen un ou amb segmentació en espiral, són triblàstics, esquizocelomats, protostomats, hiponeures (cadena nerviosa en posició ventral per sota del tub digestiu) i metameritzats (amb segments o metàmers).
Tenen una cutícula de quitina i proteïnes que forma un exosquelet, és a dir, un esquelet extern que els hi permet el moviment. Aquest exosquelet és rígid i si l’organisme vol créixer necessitarà fer mudes d’aquest exosquelet. Tenen apèndixs articulats (artells), on tenen un parell d’apèndix per segment. Disposen de feixos musculars estirats longitudinals fixats als apodemes i finalment disposen d’un aparell circulatori i completament tancat (cor amb ostíols).
El segment artropodià Són animals metamèrics, és a dir, que estan formats per porcions mesodèrmiques internes repetitives (externament visibles com a segments) que posteriorment es diferencien i s’especialitzen. Per tant podem dir que els artròpodes són animals metamèrics on se’ls hi distingeix un cap anomenat àcron (part anterior del cos) seguit d’un nº variable de segments, on no hi ha celoma i finalment una part final que s’anomena tèlson (part posterior del cos).
Aquestes dues parts no es consideren metàmers. La segmentació és més visible en els individus post-embrionaris, ja que en la forma adulta s’ha donat la tagmatització i no és tan clara.
Els feixos musculars uneixen artells amb apèndixs. Distingim 3 regions:    Regió dorsal o tèrgum – tergita Regió pleural – pleurita Regió ventral o estern – esternita Procés d’artropodització L’adquisició dels caràcters artropodians es va donar per diferents motius. El fet de tenir exosquelet provoca que si l’individu vol créixer necessita fer mudes de l’exosquelet. Les articulacions poden estar formades per musculatura llisa (estriada), circular (feixos) o bé continua (longitudinal). La musculatura s’insereix ens els apodemes. L’exosquelet dóna duresa i rígidesa a les articulacions Aquestes articulacions o apèndixs s’han anat especialitzant en estructures sensorials, premsores, peces bucals o bé ens estructures locomotores.
Això va provocar una major independència del medi, donant lloc a més possibilitats evolutives, més complicació morfològica i per tant més formes variades i finalment més ocupació de nínxols ecològics.
La tagmosi és l’agrupació de diversos segments fins a formar un tagma. Si ho comparem amb una construcció d’un cotxe, el model metaritzat equivaldria a aquell on dues persones s’ocupen de construir tot el cotxe, on tots els metàmers han de fer totes les funcions vitals. En canvi el model de construcció en cadena equivaldria al model tagmatitzat, on cada persona s’especialitza en la construcció d’una part del cotxe només, hi ha una especialització regional i per tant millorar l’eficàcia operativa.
Dins el grup dels artròpodes tenim diferents nivells d’artropodització. Així doncs els miriàpodes estan format per un cap i un tronc, els quelicerats per un prosoma i un opistosoma, els crustacis per un cefalotòrax (que inclou cèfalon i perèon) i el plèon i finalment els hexàpodes estan formats per un cap, tòrax i abdomen.
...

Comprar Previsualizar