Tema 6 - La Recuperació (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Memòria i Representació
Año del apunte 2014
Páginas 15
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 18
Subido por

Descripción

Apunts tema 6 - Lluís Fuentemilla

Vista previa del texto

asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com TEMA 6: La Recuperació +Sovint els nostres records estan ben emmagatzemats però, per alguna raó, ens resulta difícil recuperar-los. Tenir una bona memòria, doncs, no es limita a fer una bona codificació de la informació, sinó que requereix també una bona recuperació de la mateixa. +El fenomen de la “punta de la llengua”: de vegades, estem segurs que sabem la resposta a alguna cosa, però som incapaços de generar-la en un moment determinat. Brown i McNeil, dos psicòlegs de Harvard, van decidir esbrinar si la sensació de tenir una cosa “a la punta de la llengua” era real o si es tractava, més aviat, d’una il·lusió. Els investigadors van generar aquest fenomen llegint als seus participants definicions de paraules relativament poc conegudes i demanant-los que diguessin els objectes als quals es referien aquestes definicions. Llavors es demanava als participants que indiquessin si estaven experimentant el fenomen de la punta de la llengua (convençuts que coneixien la paraula , però incapaços de reproduir-la) i, en cas que fos així, havien d’informar sobre el número de síl·labes de la paraula o sobre qualsevol altra informació d’aquesta, com la seva lletra inicial. Els participants ho feien força bé, molt millor del que s’esperaria per atzar, quan facilitaven aquest tipus d’informació sobre les paraules que no podien recordar. Altres estudis han demostrar que si es proporciona la lletra inicial se sol produir la paraula correcta. En general, la sensació que se sap alguna cosa és un bon indicador que realment se sap, en cas que la situació ajuda a que la informació pugui sortir a la llum. Per tant, hem de considerar que la nostra memòria conté més informació que la que ens resulta accessible en un moment determinat. +El procés de recuperació. Principis generals: Recuperació: procés pel qual s’accedeix a un record objectiu a partir d’una o més claus, i es porta a la consciència. • Durant la recuperació, acostumem a buscar un record específic (un fet, una idea, una experiència específica, etc.), que sovint s’anomena record o petjada objectiu (target trace). Per exemple, si vols recordar que vas sopar ahir, intentaràs accedir a aquest esdeveniment en memòria. Quan busquem alguna cosa en memòria, normalment tenim una idea d’allò que volem trobar. Aquesta especificació pot comparar-se amb les paraules que es teclegen per torbar alguna cosa a Internet. Si no s’especifica, no hi ha res amb què la memòria pugui funcionar i no trobarà res. Aquests fragments d’informació que ens permeten accedir als nostres records es coneixen com a claus o pistes de recuperació. Normalment la recuperació funciona en progressió des d’una o més claus fins la petjada objectiu, fent que aquesta pugui influir en la cognició en curs. • Com ajuden les claus a recuperar el que es necessita recordar? • asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Es creu que les petjades de memòria estan relacionades unes amb altres mitjançant connexions que s’anomenen associacions. Hi ha conceptes, com ara gos i gat, que estan fortament connectats en la memòria de la majoria de les persones. Les associacions són connexions estructurals entre petjades que varien en força. La recuperació, per tant, transcorre en direcció a una determinada petjada, a partir d’una o més claus, per mitjà de les associacions. • Els records poden recuperar-se a partir de diferents claus, ja que són moltes les coses que poden funcionar com a claus. Els nostres records són sorprenentment flexibles: qualsevol aspecte del contingut d’un record pot funcionar com a pista per a accedir a l’experiència que el va generar (en anglès, aquesta propietat rep el nom de content addressable memory). En essència, disposem d’un “motor de recerca mental”, però podem buscar mitjançant qualsevol tipus d’informació. • Com arribem als records des de les claus, a través de les associacions? Tot i que hi ha moltes teories, una idea crucial és que la recuperació es produeix mitjançant un procés anomenat propagació de l’activació. Segons aquesta idea, cada representació de memòria manté un estat intern que reflecteix com està d’excitat o actiu, i es coneix com a “nivell d’activació” de la petjada. Aquest nivell d’activació varia i això determina el grau d’accessibilitat de la petjada: nivells més alts d’activació comporten una major accessibilitat. El grau d’activació augmenta quan es percep en l’entorn alguna cosa relacionada amb ell o quan l’atenció es focalitza directament en la petjada. L’activació persisteix durant algun temps, inclús després de que l’atenció s’orienti cap a una altra cosa. • Com ens ajuda el concepte d’activació a entendre la recuperació? Una idea important és que les petjades de memòria propaguen automàticament la seva activació cap a altres amb les quals estan associades. Aquesta propagació de l’activació és com una “energia” que flueix a través de les connexions que uneixen les diverses petjades. La quantitat d’activació que es propaga des de la clau fins un associat és major com més forta sigui l’associació, i l’activació es dispersa en paral·lel entre tots els associats. Si la petjada objectiu acumula activació suficient es recuperarà, tot i que altres associats podrien activar-se també. Així doncs, si veus la paraula Beckham, la atenció cap a aquesta idea augmentarà la seva activació, fet que activarà també els seus associats (com ara futbol). +Factors determinants de l’èxit en la recuperació: 1. Atenció a les claus: la recuperació és menys eficaç si no es presta atenció a les claus, o almenys no la suficient, tot i que estiguin presents. Moltes teories suposen que l’activació d’un concepte s’incrementa si se li presta atenció. Si és així, disminuir l’atenció cap a una clau podria fer que resultés menys útil i no portés a la recuperació. Si es proporciona a una persona una segona tasca a realitzar i es desvia així la seva atenció, la seva recuperació sol empitjorar, sobretot si la tasca secundària requereix que es presti atenció a materials relacionats. Aquests efectes d’atenció dividida són majors quan la tasca de memòria és de record, però també es troben en tasques de reconeixement. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Dividir l’atenció pot afectar també la recuperació inclús quan la tasca secundària no està en absolut relacionada, tot i que no es donarà una gran afectació. Els efectes d’interferència de les tasques no relacionades s’incrementen quan aquestes són més demandants. No obstant, cal ressaltar que dividir l’atenció durant la recuperació afecta menys al record que fer-ho durant la codificació. Aquesta asimetria s’ha utilitzat com a recolzament de la idea que la recuperació pot operar amb menys atenció que a codificació. Una idea que encaixa ambla proposta que un cop s’han presentat les claus i se’ls ha prestat atenció, la propagació automàtica de l’activació pot portar un record a la ment. Tot i així, si es necessita una recuperació precisa i exhaustiva, es requereix atenció total. 2. Rellevància de les claus: comptar amb claus de recuperació és de molt poca utilitat si aquestes no tenen relació amb el que cal recordar. ü Principi d’especificitat de la codificació: per tal que una clau sigui útil, cal que hagi estat present durant la codificació i que hagi estat codificada amb la petjada desitjada. De fet, les claus que es codifiquen específicament amb una petjada objectiu són més eficaces tot i que, en aparença, puguin semblar menys efectives que altres claus prèviament relacionades amb la petjada. Aquest efecte és molt potent. En definitiva, recordem les nostres experiències i accedim a la nostra memòria fent ús de fragments d’aquestes experiències que funcionen com a claus per a la resta. 3. Força associativa entre claus i objectiu: la recuperació pot fallar si les claus són adequades però dèbils. La força que hi ha entre les associacions determina la velocitat amb la qual l’activació es propaga entre la representació de la clau i la petjada objectiu. Per tant, si l’associació entre la clau i l’objectiu és pobra, podrien donar-se problemes de recuperació (com per exemple associar el nom i la cara d’una persona que acabem de conèixer). Així doncs, l’èxit en la recuperació depèn de com s’associïn les claus a l’objectiu, fet que alhora depèn del temps i l’atenció que dediquem a codificar l’associació. 4. Número de claus: de vegades, la recuperació millora quan s’afegeixen claus més rellevants. Té sentit pensar que afegir claus ajuda a recordar, ja que si, per exemple, una persona para atenció a dues claus, ambdues activaran les seves respectives representacions en la memòria i aquesta activació es propagarà a la petjada objectiu; pel fet que hi ha dues fonts d’activació, l’objectiu augmentarà la seva activació ràpidament i es recuperarà amb més facilitat. Hi ha dades que suggereixen que afegir claus no només té efectes additiu en la millora de la recuperació, sinó que de vegades són multiplicadors. La investigació sobre “doble assenyalament” indica que disposar de dues claus és sovint més beneficiós del que esperaríem sumant la probabilitat de recuperar alguna cosa a partir de cada clau per separat. Aquesta podria ser una de les raons per les quals és tan útil codificar la informació de manera elaborada. L’elaboració genera associacions del material amb moltes claus que poden, més tard, fer-se servir per la recuperació. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com 5. Força de la petjada: si un record es codifica de forma massa dèbil, fins i tot una bona clau podria ser insuficient per a desencadenar la seva recuperació. Si la petjada objectiu parteix d’un nivell d’activació baix, a la clau li resultarà més difícil incrementar-la per sobre de cert punt, per molt bona que sigui. Les paraules més freqüents es recorden millor (les que més fem servir). Una interpretació és que les paraules d’alta freqüència es representen amb nivells més alts d’activació, a causa de la repetida exposició a elles. De la mateixa manera, el record de sèries de paraules o dibuixos presentats individualment varia en funció de la quantitat de temps que es dedica a la seva codificació. 6. Estratègia de recuperació: la recuperació pot estar influïda per l’estratègia adoptada. Si els materials s’organitzen durant la codificació, utilitzar la mateixa organització durant la recuperació seria molt bona estratègia. A més, l’ordre en què es recorda un conjunt d’ítems també pot fer-se de forma estratègica. Podem adoptar determinat punt de vista per recordar, i aquesta perspectiva pot proporcionar un esquema que guiï la recuperació, restringint el nostre record a elements relacionats amb ell. Per a maximitzar el record, es podria intentar recordar des de perspectives diferents. 7. Mode de recuperació: cal tenir en compte que, tot i que molts dels estímuls que ens rodegen en la nostra vida quotidiana estan associats amb vivències passades, els records no ens bombardegen constantment. Sembla, per tant, que en alguns casos és necessari que ens trobem en l’estat mental adequat o en el “mode de recuperació” que ens permeti recordar el nostre passat. Per tal que la recuperació sigui efectiva és necessari adoptar una configuració cognitiva que asseguri que els estímuls processen com claus de la memòria episòdica. Un estudi recent de Herron i Wilding (2006) demostra que el fet de preparar-se per recuperar certa informació es reflecteix en patrons d’activació neuronal diferents: van trobar una activitat cerebral positiva relativament major a l’escorça frontal dreta (àrea involucrada en el control atencional) quan les persones es preparaven per la recuperació, en comparació amb la preparació prèvia a la decisió semàntica (que s’havia de prendre en una de les dues condicions experimentals que no requeria recordar el que s’havia vist abans). A més, la precisió i la rapidesa de l’execució de la prova millorava a cada assaig, de manera que la recuperació es beneficia del fet de crear una configuració mental adequada, tasca realitzada per l’escorça prefrontal dreta. +Claus contextuals: són un tipus de clau bastant complexes. El context fa referència a les circumstàncies en les quals un estímul s’ha codificat. Els records episòdics es caracteritzen pel lloc i el moment en què van tenir lloc. La recuperació de la memòria està sovint influenciada pel context, de vegades intencionalment i de vegades no. Quan recordem de forma intencional, és necessari especificar la fracció de passat que pretenem recordar. Per tant, una de les claus que operen durant la recuperació és el context espaciotemporal de l’esdeveniment que es vol recordar. El concepte de context no es limita al context espaciotemporal, sinó que també inclou altres aspectes: asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com ü Estat d’ànim d’un esdeveniment: context referent a l’estat emocional en què una persona es trobava quan l’episodi va tenir lloc. ü Context fisiològic: estat farmacològic/físic en què es trobava el subjecte (ex: estava sota els efectes de les drogues). ü Context cognitiu o mental: conjunt específic de conceptes sobre els quals s’ha pensat en un moment proper a l’esdeveniment. +Tasques de recuperació: 1. Proves directes/explícites de memòria: Es demana a les persones que recordin experiències específiques. Requereixen el context com a clau. Varien en el número de claus proporcionades, en la quantitat d’informació a recuperar i en la implicació d’estratègies de recuperació. § Record lliure: prova que més depèn del context com a clau, ja que les persones han de recuperar un conjunt sencer d’elements estudiats sense altres claus externes i en qualsevol ordre. Simula les situacions quotidianes en què hem de generar molta informació sense seguir un ordre específic. També necessita l’ús d’estratègies per generar les respostes en algun ordre. És una prova sensible a les habilitats individuals en la organització de la informació durant la codificació, i en la selecció de les estratègies durant la recuperació. § Record amb claus: a diferència del record lliure, es compta amb pistes addicionals i sovint l’objectiu és recordar coses molt específiques. Aquestes proves pretenen simular les situacions en què hem de recuperar un ítem o experiència específics en resposta a una clau. El record amb claus requereix disposar del context com a clau, però es complementa amb més detalls que focalitzen la recerca. Amb freqüència, el record amb claus resulta més senzill que el record lliure, i no depèn tant d’estratègies de recuperació. § Tasques de reconeixement: solen ser les proves directes de memòria més senzilles de realitzar, ja que només requereixen una decisió. Poden ser de dues maneres: molt dependents del context o molt poc dependents d’ell. 2. Proves indirectes/implícites de memòria: § Hi ha molts casos de criptomnèsia, en què una persona creu que està creant alguna cosa nova i, en realitat, està recordant un treball similar ja existent (ex: plagis inconscients de cançons que es van donar perquè el cantant recordava inconscientment la cançó plagiada). Aquest és un exemple de com els records poden influir-nos sense ser-ne conscients: les nostres experiències ens influeixen, amb freqüència, sense que ens n’adonem. § Aquestes proves mesuren la influència d’experiències prèvies sense demanar directament al subjecte que recordi aquella experiència. § § § asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Intenten eliminar, des del punt de vista dels participants, qualsevol rastre de requerir memorització o recuperació. § En totes aquestes proves, els participants ho fan millor quan han de fer tasques amb paraules ja vistes que amb paraules noves, tot i que no siguin conscients d’haver-les vist abans. § Memòria dependent del context: benefici observat en el record quan els contextos espaciotemporal, de l’estat d’ànim, fisiològic o cognitiu que caracteritzen la recuperació es corresponen amb els de codificació. § Sovint el benefici anterior és sensible a la similitud perceptiva entre la codificació i la prova: un canvi en la modalitat perceptiva entre la fase d’estudi i la de test pot reduir els beneficis observats. § Proves indirectes dirigides conceptualment: no se centren en les qualitats perceptives de l’estímul (no estan dirigides perceptualment), sinó que mesuren la influència d’experiències prèvies en tasques conceptuals. § Es diferencien de les proves directes en que: ü Proporcionen claus que inicien un procés de recuperació que accedeix a la petjada d’experiència, potser mitjançant la propagació de l’activació. ü No requereixen recordar alguna cosa passada, i per això el context no s’utilitza de forma intencionada com a clau (més aviat, només les claus presentades directament. ü Tot i l’absència de claus contextuals, l’experiència recent amb l’estímul millora l’execució, fenomen conegut com “facilitació per repetició”, que sol ser un exemple de com el nostre passat pot influir-nos de manera inconscient. ü En resum, les proves indirectes es diferencien tant per l’absència de claus contextuals, com pel contingut i la ubicació neural de les petjades a les quals accedeixen. § Els pacients amnèsics, que no poden recordar una cosa al cap d’uns instants, mostren una execució perfectament normal en les proves indirectes. § asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com 6. LA IMPORTÀNCIA DEL CONTEXT INCIDENTAL EN LA RECUPERACIÓ EPISÒDICA: Quan la gent recorda el seu passat utilitza el context per focalitzar la recuperació cap al lloc i el moment desitjats. La similitud entre el context actual i el del que estem intentant recordar és important; memòria dependent del context à benefici observat en el record quan els diferents tipus de contexts (entorn físic, estat emocional, estat fisiològic i estat cognitiu) que caracteritzen la recuperació es corresponen amb el de la codificació. Tipus de contexts: 6.1 MEMÒRIA DEPENDENT DE L’ENTORN FÍSIC: tornar a l’espai original restableix el context espacial en el que es va codificar alguna cosa, i això sembla ajudar a la seva recuperació. à Ex 1: si estic a l’habitació i penso en fer-me un cafè, baixo a la cuina i no recordo que volia. Al tornar a l’habitació hi ha més possibilitats que ho recordi, per ser el lloc o context espacial s’ha codificat el record. à Ex 2: les paraules apreses i posades a prova en el mateix context espacial (classe) es recorden millor que les que s’estudien i proven en contextos espacials diferents (parc). Smith i Vela van arribar a conclusions importants: 1. La sensibilitat al context ambiental depèn de l’atenció que es presta a l’entorn físic durant el moment de codificació. 2. Focalitzar l’atenció cap a un mateix durant la codificació redueix o elimina els efectes del context. 3. Els efectes de memòria dependent del context augmenten conforme s’incrementa la demora entre la codificació i la recuperació. 4. El simple fet de restaurar mentalment el context redueix de forma considerable els efectes de memòria dependent del context à si s’està intentant recuperar una experiència o un fet codificat en un context significativament diferent, sovint resulta beneficiós imaginar els elements del context físic de codificació, com els objectes que hi havia, la seva ubicació i altres detalls. 6.2 MEMÒRIA DEPENDENT DE L’ESTAT: els efectes de memòria dependent del context també es produeixen quan canvia l’estat intern de la persona (dependència de l’estat). Eich va demostrar de manera convincent que la dependència de l’estat s’observa només quan la memòria s’avalua amb proves de record; desapareix si s’utilitza una prova de reconeixement. L’estat intern del participant ajuda a asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com accedir a la petja de memòria, però si es facilita l’accés presentant l’ítem pel seu reconeixement, la cerca és innecessària. D’altra banda, els efectes de memòria dependent de l’estat també es produeixen amb canvis fisiològics que succeeixen de manera natural. Alguns aspectes del nostre estat fisiològic es codifiquen incidentalment com a part de l’episodi i recrear aquest estat durant la recuperació ajuda a la memòria. à Ex: en un experiment es va demostrar que els participants que recordaven les paraules en el mateix estat cardiovascular (sempre en repòs o sempre fent exercici) recordaven un 20% més de paraules que qui canviava d’estat entre la codificació i la prova de record (primer repòs, després exercici o al revés). 6.3 MEMÒRIA CONGRUENT I MEMÒRIA DEPENDENT DE L’ESTAT D’ÀNIM: una primera idea era que resulta més senzill recordar coses que tenen una naturalesa emocional similar a l’estat d’ànim que es té durant la recuperació (memòria congruent amb l’estat d’ànim de Blaney). à Ex: és més fàcil recordar successos feliços si s’està feliç i records tristos si s’està trist. Tot i així, no és que l’estat d’ànim durant la codificació s’agregui accidentalment a esdeveniments neutres i acabi actuant com a context incidental; per poder parlar de memòria dependent de l’estat d’ànim és precís demostrar que la facilitat amb la que quelcom es recorda depèn de la coincidència entre l’estat d’ànim durant la codificació i el de la recuperació, i no tant de la congruència entre el que es recorda i l’estat d’ànim durant la recuperació. à Ex: en un experiment es demanava a persones que recordessin esdeveniments del passat en base a claus com vaixell o carrer. Durant la codificació se’ls induïa un estat agradable o desagradable i durant la recuperació igual. Els resultats mostren que el record lliure dels esdeveniments evocats era millor quan l’estat d’ànim durant la prova corresponia amb el de la codificació, independentment de si l’esdeveniment en sí era de valència emocional positiva o no. 6.4 MEMÒRIA DEPENDENT DEL CONTEXT COGNITIU: el context intern d’una persona també inclou idees, pensaments i conceptes als quals se’ls ha prestat atenció durant la codificació i la recuperació. El context cognitiu general en el què es codifica una experiència pot influir en la nostra habilitat per asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com recuperar-la posteriorment. Un exemple és la tendència del context lingüístic a influir sobre a quins records s’accedeix més fàcilment: à Ex 1: estudis demostren que els bilingües es caracteritzen per una millor execució a l’hora de recordar informació si se’ls posa a prova en la mateixa llengua en la que van estudiar el material. Marian i Neisser proposen que el context lingüístic actua com una altra forma de context incidental. Suggereixen que els bilingües tenen dos models lingüístics en els que els records es produeixen i s’emmagatzemen. 6.5 MEMÒRIA RECONSTRUCTIVA: procés actiu i inferencial de la recuperació pel qual s’omplen els espais en blanc de la memòria a partir de les experiències prèvies, la lògica o els objectius. Hi ha processos de recuperació automàtics amb els que la informació emergeix sense raó aparent. Quan no ve a la ment la informació adequada, sembla ser que agafem els fragments d’informació i els utilitzem com un detectiu utilitzaria una pista. La reconstrucció es basa sovint en el coneixement previ, que suggereix inferències plausibles. Aquestes inferències poden portar-nos a creure que estem recordant una cosa que en realitat no estem recordant. Encara que els processos reconstructius portin sovint a errades en el record, són bastant útils, atès que ajuden a recordar informació vertadera al fer inferències plausibles sobre el que pot haver passat. à Ex: en un estudi van proporcionar un text a uns participants sobre una dona i una setmana després a la meitat se’ls va dir, just abans de la prova de record, que la dona en qüestió era una famosa sorda i cega (Carol Harris) i a l’altra meitat res. Els resultats van ser que la primera meitat afirmava que paraules com sorda, muda i cega, estaven presents en el text, quan mai hi havien estat (per pura reconstrucció; era lògic i plausible que hi fossin). 7. LA MEMÒRIA DE RECONEIXEMENT: Amb freqüència, el que fem amb la nostre memòria és prendre decisions sobre si ja ens hem trobat abans enfront d’un determinat estímul. Aquest ús de la memòria l’anomenem memòria de reconeixement, i implica diferents processos. A diferència del què passa amb el record, en el reconeixement es presenta l’estímul intacte i es requereix prendre la decisió de si ja s’ha vist o no. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Les proves de reconeixement requereixen sobretot una discriminació entre els estímuls amb els que una persona ha tingut alguna experiència prèvia en un context específic i els que no. Una prova d’aquest tipus només té sentit si inclou tant ítems antics (experimentats o estudiats prèviament) com nous, obligant a la persona que ha de recordar a demostrar la seva habilitat per discriminar. Els ítems no estudiats o experimentats s’anomenen distractors (ex: zebra a classe). Els distractors a vegades es presenten amb els ítems antics i la persona ha d’escollir un dels ítems à prova de reconeixement d’elecció forçada. Altres proves presenten un sol ítem a cada assaig i es demana als participants que diguin sí o no a cadascun à prova de reconeixement sí/no. Els distractors proporcionen informació molt valuosa sobre com duu a terme una persona la tasca de reconeixement i si pot un fiar-se de la seva execució. S’ha de tenir en compte la tendència de la gent a endevinar quan realitzen una tasca de reconeixement. A vegades, dir “sí” a una davant un estímul nou no reflecteix una vertadera creença en haver vist l’ítem abans.¡, sinó la inseguretat d’una persona que ha de prendre una decisió basant-se en la familiaritat. 7.1 LA TEORIA DE DETECCIÓ DE SENYALS COM A MODEL DE RECONEIXEMENT: en una prova de reconeixement sí/no, la persona ha de decidir si un estímul li resulta suficientment familiar com per considerar-lo “antic”. Hi ha 4 resultats possibles: - L’ítem va ser estudiat i la persona el classifica com a “antic” à encert. - L’ítem és “antic” però erròniament considerat “nou” per la persona à error. - L’ítem és “nou” però la persona el classifica com a “antic” à falsa alarma. - L’ítem és “nou” i la persona el considera “nou” à rebuig correcte. La teoria de detecció de senyals proporciona una manera útil de concebre el reconeixement i l’eina necessària per diferenciar entre memòria i endevinació. La teoria proposa que les petges de memòria tenen valors de força que reflecteixen la seva activació en la memòria i que determinen si resulten familiars. Es pensa que les petges varien quant a la seva familiaritat en funció de l’atenció que es va prestar a l’ítem durant la codificació o de quantes vegades es va repetir. La teoria suposa també que els nous ítems també tenen un cert nivell de familiaritat, encara que normalment en menor mesura que els ítems estudiats. La seva familiaritat podria ser major si els nous ítems s’han vist amb freqüència fora de l’experiment o si són semblants als ítems estudiats. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com La familiaritat d’un conjunt d’ítems es distribueix normalment, i els ítems estudiats i els nous posseeixen les seves pròpies distribucions, encara que és probable que amb diferents mitjanes de familiaritat. En la majoria dels casos, la familiaritat mitjana pels ítems estudiats (antics) és major que la dels nous, degut a la seva recent exposició. Emperò, aquestes distribucions poden solapar-se, i aquest solapament es produeix perquè alguns ítems antics poden haver tingut una mala codificació i, conseqüentment, les seves petges de memòria tindrien poca activació, o perquè alguns nous ítems poden semblar especialment familiars. Augmentar el temps d’estudi o el nombre de repeticions de cada ítem estudiat sol allunyar la distribució dels ítems antics de la dels nous, a l’incrementar la seva familiaritat general. El rendiment a l’hora de discriminar els ítems estudiats dels nous depèn de la diferència entre les mitjanes de familiaritat d’ambdues distribucions. La capacitat d’un participant per discriminar entre els dos conjunts d’ítems s’estima a partir de la distància entre les mitjanes de les distribucions dels ítems estudiats i nous. Aquesta distància s’anomena d’ (d prima). Una d’ baixa implica una menor distància entre mitjanes à molt solapament i baixa discriminabilitat. La teoria proposa que les persones escullen un nivell crític (nivell criterion o β) de familiaritat per sobre del qual consideraran a un ítem com estudiat, i per sota del qual el consideraran nou (intensitat que un necessita per determinar que la senyal és present). Alguns ítems antics cauran per sota de l’àrea d’antiguitat, raó per la qual produiran errades. Els ítems antics que cauen per sobre del criteri, per contra, seran encerts. Alguns ítems nous disposaran d’un valor de familiaritat que supera el criteri, fet que portarà a considerar-los erròniament com estudiats (falses alarmes). Per últim, els ítems nous que caiguin per sota del criteri es classificaran com a rebuigs correctes. Les persones poden seguir dues estratègies: liberal i conservadora. En una estratègia liberal, la persona necessita poca familiaritat per classificar l’ítem com a estudiat, mentre que en una estratègia conservadora, es necessitarà molta familiaritat per fer-ho. Una persona liberal, doncs, tindrà un criterion més desplaçat a l’esquerra i acceptarà més ítems com a antics (més encerts i més falses alarmes). Per contra, una persona conservadora tindrà un criterion més desplaçat a la dreta i tindrà menys encerts però menys falses alarmes. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com è Com funciona el reconeixement? Dues teories: o Teories de procés únic: la recuperació és un procés únic i independent de la tasca. o Teories del procés dual: la recuperació consta de 2 processos (pot ser dependent de la tasca): model saber/conèixer (remember/know - R/K). 7.2 EXPLICACIONS DE DOBLE PROCÉS DEL RECONEIXEMENT: a vegades tenim la sensació de conèixer algú o alguna cosa sense recordar de què. És possible que un estímul resulti molt familiar i, a la vegada, tenir la sensació que el reconeixement està incomplet. Jutjar si reconeixem o no alguna cosa es pot dur a terme de dues maneres: asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com - A partir de quant familiar ens sembla l’estímul (reconeixement basat en la familiaritat). La familiaritat és un procés ràpid i automàtic. - Recuperant els detalls de l’episodi concret (un procés anomenat recol·lecció/record). És un procés més lent i dependent de l’atenció. Segons les teories de doble procés del reconeixement, ambdós processos contribueixen al reconeixement. S’han desenvolupat diferents procediments per aïllar les contribucions de la familiaritat i la recol·lecció/record al reconeixement. Un d’ells és el procediment de recordar saber (model R/K) de Tulving. Aquest, consisteix en demanar als participants que expliquin durant la prova per què reconeixen un ítem; si reconeixen cada ítem perquè el recorden (R) o perquè només saben (K) que l’han vist abans. Les respostes recordades (R) es prenen com a mesura de la recol·lecció/record, mentre que aquelles basades en la sensació de saber (K) serveixen per mesurar el reconeixement basat en la familiaritat. 8. MONITORITZACIÓ DE LA FONT: La monitorització de la font és el procés pel qual s’analitzen els orígens contextuals d’un record per determinar si va ser codificat a partir d’una font específica; equival als processos mitjançant els quals examinem la procedència dels nostres records i decidim el seu origen. A vegades es cometen errors d’atribució de la font. à Ex: Podria recordar que la Maria em va dir alguna cosa que realment em va comentar la Susanna, fet que podria causar-li problemes a la Maria. 9. RECONEIXEMENT DE CARES: El reconeixement de cares opera diferent a la resta de reconeixements. Té sentit i és adaptatiu perquè la cara ens mostra molt més de la persona que no pas la seva postura, per exemple. Quan processem i recordem cares, els mecanismes són diferents a altres processos de reconeixement. Les cares ens activen familiaritat amb molt poca evidència o detall. Evidències: asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com - Prosopagnòsia: les lesions en una zona específica del cervell fan que no es pugui reconèixer la cara de gent propera, però les persones amb prosopagnòsia no mostren problemes en reconèixer altres ítems. - Preferència dels nounats: al néixer miren més (dediquen més temps) a mirar les cares que altres ítems à La preferència per mirar cares és innata. - Efecte de la cara invertida: a l'hora de reconèixer objectes en posició invertida, no tenim problemes en seguir detectant el tipus d'objecte independentment de la posició, però en el cas de les cares, aquestes han d'estar rectes per tenir-ne la percepció real. à Ex: Il·lusió de Tatcher (power). - Efecte de l'emergència de les cares: en una graella d'imatges, identificar el més ràpid possible la cara humana es fa molt més fàcil que altres elements com ara un animal. 10. NEUROANATOMIA DEL RECORD: L'hipocamp només s'activa quan recorda el context (R), però no quan només s'és conscient que hi ha record (K). El lòbul temporal medial dóna recolzament a la familiaritat i el record. Una lesió a l'hipocamp impedeix R (no poden evocar el context, sinó simplement si, per exemple, les paraules s'han presentat). Una lesió a l’escorça entorrinal afecta K (reducció de la familiaritat, no el record). 11. REACTIVACIÓ NEURONAL I RECORD LLIURE: Quan recordem, un dels mecanismes bàsics és la capacitat de reactivar la petja del record (el cervell torna a activar patrons semblants als que es van activar en el moment en què es van viure els fets, i això explica la possibilitat de tornar a visualitzar fets viscuts quan tanquem els ulls). En un experiment es va demostrar que amb un alt índex d'encert es podia saber si la persona recordava una cara, un indret, etc. només en funció del patró de reactivació. Gràfica: temps 0 indica el moment en què un declara conscientment el record. La línia negra indica el grau en què hi ha similitud entre records, i els * marquen el moment en què aquestes semblances es troben per sobre de l'atzar. El moment en què una persona declara el record és en realitat el moment final, ja que prèviament es donen molts altres processos que determinaran si es pot recordar la informació o no. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com ...