Apuntes de classe (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Educación Primaria - 3º curso
Asignatura Diferències i inclusió
Año del apunte 2017
Páginas 15
Fecha de subida 18/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Índex 1.
Diferències............................................................................................................................. 2 1.1 Fonts de diversitat personal, social i cultural ................................................................ 2 1.2 Les diferències en l’educació escolar ............................................................................ 4 Els factors de diversitat psicopedagògica ............................................................................. 4 2.
Inclusió .................................................................................................................................. 6 2.1 De la integració a la inclusió .......................................................................................... 6 Confusions al voltant del concepte d’inclusió ....................................................................... 6 3.
2.2 Conceptes clau en l’educació inclusiva (Booth i Aiscow, 2002) .................................... 7 2.3 Conceptes clau en l’educació inclusiva ......................................................................... 9 Escoles cap a la inclusió ....................................................................................................... 10 3.1 Factors que condicionen els processos d’inclusió ............................................................. 10 3.2 Planificació, implementació i avaluació dels plans de millora .......................................... 11 3.3 Participació de la comunitat escolar ................................................................................. 13 4. Resposta inclusiva a l’aula ....................................................................................................... 14 4.1 Estratègies per a la inclusió: planificació per a tothom .................................................... 14 5. L’aprenentatge entre iguals .................................................................................................... 14 5.1 Interrogants més freqüents sobre l’aprenentatge cooperatiu ......................................... 14 5.1.1 Característiques del treball cooperatiu ...................................................................... 14 1 06/03/2017 DIFERÈNCIES I INCLUSIÓ 1. Diferències - Què sabem de les diferències humanes? - En què som diferents?  Anatomia, físicament, ...
- I iguals? A vegades ens fixem amb allò que tenim en comú i amb quelcom que tenim de diferent  Podem dir que és una mirada subjectiva.
- Busquem la singularitat de les persones? Exemple de dues persones bessones  Malgrat que dues persones genèticament siguin idèntiques, a la que entren en contacte amb l’entorn ho deixen de ser.
1.1 Fonts de diversitat personal, social i cultural Lectura 5 del dossier: Introducció del llibre “Instantànies...” 4 fonts de diversitat: 2 PLA BIOFISIOLÓGIC  La genètica. El que disposem en el moment de néixer. És la base, però no condiciona. Depèn de com desenvolupem aquesta capacitat, doncs són més hàbils o no. Per exemple: córrer, no tothom pot córrer i per tant, estem parlant de la discapacitat. Seran importants l’entorn i els estímuls i serà bo un bon diagnòstic precoç pel fet que s’utilitzin els recursos i les estratègies correctes per afavorir al infant. Seran importants les expectatives que es tenen.
PLA SOCIOPSICOLÒGIC  (Vigotsky) Entorn (família, el barri, la cultura, la interacció que tindran amb les persones més properes a ells i elles). El fet que hi hagi mancances per part de l’adult o que hi hagi mancances per part del nadó, limita la possibilitat de pensament humà. O també, quan hi sobreprotecció, també limita al nadó i a la interacció i el mateix passa amb el mestre. Quan no entén el que li hem de transmetre, el docent, doncs, desconnecta. Com a mestres hem d’ajustar a les necessitats i característiques de cada alumne a l’aula i intervenir amb elements per ajudar a les famílies en la interacció entre ells i elles.
PLA EDUCATIU  No és només escolar, sinó que va més enllà i per tant, poden haver elements significatius diferencials. Tots els infants haurien de poder accedir als mateixos hàbits d’entorn, a la informació, coneixements, etc., que els altres, però no és així (hi ha diferències). L’escola ha d’ajudar a compensar si hi ha mancances en l’accés a coneixements, a entendre el món, etc. Hem de poder vetllar per un sistema educatiu per tothom.
PLA CULTURAL  Es refereix al valor (importància) que se li dona a l’educació. Has de poder entendre les diferents tipologies de famílies.
PLA CULTURAL PLA BIOFISIOLÒGIC PLA EDUCATIU PLA SOCIOPSICOLÒGIC Per tant...
3 Les persones som diferents a nivell  Cultural, ètnic, lingüístic, de gènere, orientació sexual, capacitat...
La diferencia es pot veure/ viure en negatiu: Construcció d’una imatge estereotipada.
Vídeo: www.youtube.com/whatch?v=RS3iB47nQ6E&feature=youtu.be 1.2 Les diferències en l’educació escolar Els factors de diversitat psicopedagògica Què fa que els infants siguin diferents en relació a la seva qüestió d’aprenentatge? - Ritmes d’aprenentatge  Rapidesa amb que l’alumne aprèn una matèria o una tasca: Mesura: lent, moderat, accelerat.
- Coneixements previs  Coneixements de què disposa l’alumne en relació a una matèria o habilitat específica. Mesura: Alta, mitjana, baixa.
- Habilitats d’aprenentatge  Domini de mètodes i tècniques d’estudi bàsiques i d’estratègies generals de resolució. Mesura: Alta, mitjana, baixa.
- INPUT  Preferència sensorial per a l’entrada d’informació. Mesira: Auditiva, tàctil, oral, gràfica, motòrica.
- OUTPUT  Preferència efecto-motòrica per a la sortida de informació. Mesura: Auditiva, visual, tàctic, oral, escrita.
- Autonomia  Preferència a l’hora de rebre moltes o poques instruccions en la realització d’una tasca. Mesura: Alta, mitjana, baixa.
- Persistència  Preferència a un esforç continuat o amb intervals.
- Agrupaments  Preferència per treballar sol, amb un company, en grup petit, en grup gran o amb grup classe.
- Modalitats d’interacció  Preferència a l’hora d’establir relacions socials de treball.
Mesura: Solitari, dominant, cooperatiu, participatiu.
- Motivació  Atribució d’èxits i fracassos a causes internes o externes. Mesura: Internes controlables (no he estudiat però la pròxima vegada ho podré fer), internes incontrolables (no ho sé fer perquè he nascut així) externes controlables (estava de 4 festa i no vaig estudiar), externes incontrolables (al carrer estaven picant i no em podia concentrar) - Interessos  Ventall d’àrees d’interès.
TIPUS RITME DEFINICIÓ Rapidesa amb què l’alumne MESURA Lent, moderat, accelerat...
aprèn una matèria o realitza una tasca CONEIXEMENTS PREVIS Coneixement de què disposa Alta, mitjana, baixa...
l’alumne en relació a una matèria o habilitat específica HABILITATS Domini de mètodes i D’APRENENTATGE tècniques d’estudi bàsiques i Alta, mitjana, baixa...
d’estratègies generals de resolució de problemes INPUT OUTPUT Preferència sensorial per a Auditiva, visual, tàctil, oral, l’entrada d’informació gràfica, motorica Preferència efectora- Auditiva, visual, tàctil, oral, motòrica per a la sortida gràfica, motorica...
d’informació AUTONOMIA Preferència a l’hora de rebre Alta, mitjana, baixa moltes o poques instruccions en la realització d’una tasca PERSISTÈNCIA Preferència a un esforç Alta, mitjana, baixa continuat o amb intervals AGRUPAMENT Preferència per treballar sol, Individual, parella, petit grup, amb un company, en grup gran grup, classe petit, en grup gran o amb el grup-classe MODALITATS D’INTERACCIÓ Preferència a l’hora d’establir Solitari, dominant, 5 MOTIVACIÓ relacions socials de treball cooperatiu, participatiu Atribució d’èxits i fracassos a Internes controlables, causes internes o externes internes incontrolables, externes controlables, externes incontrolables INTERESSOS Ventall d’àrees d’interès ------------------ 13/03/2017 Vídeo: “Per quatre cantonades de no res” 2. Inclusió 2.1 De la integració a la inclusió - El que hem de canviar és el que oferim als alumnes. Hem de pensar activitats o metodologies prou flexibles per les possibilitats de tothom.
Diferència entre integració i inclusió:  Integració  (L’accés d’infants amb NEE a l’escola ordinària). Estem junts però cada infant ha de fer l’esforç de fer quelcom que fan la resta.
 Inclusió  Són les escoles les que s’han d’adaptar a les necessitats i capacitats de cada alumne.
Integració o inclusió és el mateix? Confusions al voltant del concepte d’inclusió Entendre inclusió com a: 6  Escolarització en centres ordinaris d’alumnat amb NEE  No per tenir alumnes amb NEE vol dir que sigui una escola inclusiva.
 Resposta als problemes de conducta  No perquè tinguem una especialista en mediació i en problemes de conducta, hem de ser una escola inclusiva.
 Resposta als grups de major risc d’exclusió social  No perquè una escola rebi alumnat de risc escolar, vol dir que sigui una escola inclusiva. S’ha d’atendre a tothom.
 Escola comprensiva (oferta educativa comú)  Organització estatal  “Educació per a tothom” (països pobres-nenes) PRINCIPI PER ENTENDRE L’EDUCACIÓ I LA SOCIETAT (basat en els valors –drets, respecte-; Presència- participació- èxit)  Oferir educació obligatòria fins a una certa edat per a tothom.
Presència  Que en un país hi hagi més presència de nens i de nenes que es considerin amb NEE, va en funció dels criteris i les polítiques educatives que es tinguin a cada país. A mesura que els alumnes van avançant en els estudis, es van sentint cada vegada pitjor.
Perspectiva Perspectiva curricular individual o model o model social mèdic Qui en pot tenir Origen Intervenció educativa Ajudes Qui les ofereix Suport al professorat 20/03/2017 2.2 Conceptes clau en l’educació inclusiva (Booth i Aiscow, 2002) Vídeo: “A brief history” 7  Barreres a l’aprenentatge i a la participació  Dirigit a tothom, no només a l’alumnat amb NNE. El terme ‘NEE’ per ell mateix ja pot ser una barrera (etiqueta, centra la font del problema en l’estudiant). Vol dir que estem d’acord en el concepte de que el sistema educatiu ens posa unes barreres. Som nosaltres, els docents, de com utilitzem els termes (etiquetatge) com a positiu i negatiu i per tant, hem de treballar i saber que cada subjecte té les seves necessitats i que tothom ho pot fer, per això hem d’intervenir dintre de la zona de desenvolupament proper.
Hi pot haver barreres en tots els aspectes del centre educatiu, en la comunitat, en les polítiques.
 Recursos  Per reduir les barreres s’han de mobilitzar recursos. Es poden trobar aquests recursos en qualsevol aspecte del centre (alumnat, professorat, famílies, comunitat). S’ha d’ampliar la visió.
 Suport a la diversitat  Totes les activitats que augmenten la capacitat d’un centre educatiu per atendre la diversitat de l’alumnat. Ja no està enfocada a especialistes, tothom hi està implicat.
 Un model social per a l’abordatge de les dificultats educatives de les discapacitats  Les barreres a l’aprenentatge i a la participació sorgeixen de la interacció de l’alumnat i els seus contextos: la no adaptació a les necessitats.
Quan l’entorn no s’adapta a les necessitats, posa barreres.
Es pot fer poc per superar les disminucions per+o es poden reduir les discapacitats produïdes per actituds, comportaments discriminatoris i barreres institucionals.
El capítol 4 del llibre “La educació inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado”.
És l’experiència concreta d’una escola i ens aporta més dades sobre les possibles barreres que un centre educatiu es pot trobar i que li dificulten l’avenç cap a ser més inclusiu.
A l’hora, també us permetrà conèixer una escola real, de Barcelona, i que fa molt de temps que està treballant per ser cada cop més inclusiva.
27/03/2017 8 2.3 Conceptes clau en l’educació inclusiva Què diu l’OMS? Que cal superar aquesta terminologia.
 Discapacitat  És universal: tots els éssers humans tenim de fet o potencialment alguna limitació en el funcionament corporal, personal o social.
o Graus de funcionalitat com a continu o Discapacitat relativa a les expectatives Diversitat funcional  Que en el nivell de funcionament humà som diversos.
Exemple: Persona cega.  Té un dèficit en el funcionament sensorial visual, això li provoca una limitació en la seva activitat (p.ex. en la lectura, conducció viària...) que el restringeixen en la seva participació en l’entorn on es desenvolupament (social, laboral, acadèmica, familiar.
Dèficit en el funcionament  Mèdic Limitació en la seva activitat  Recursos = Braille, ...
Restringeixen en la seva participació  Perquè la seva limitació sigui el menor possible, haurem de mobilitzar recursos que hi ha avui en dia. Hem de tenir una mirada cap al futur perquè cada vegada hi ha més possibilitats d’avenç.
Les persones del seu entorn, hauran d’animar-lo, posar empeny, etc. Perquè d’aquesta manera la persona tindrà moltes més ganes i força de voluntat.
 LISMI Deficiència, discapacitat, minusvalidesa.
“Llei d’integració social dels 1982 minusvàlids” Decret 117/84 sobre ordenació de l’EE i la 1984 seva integració en el sistema educatiu ordinari Declaració de Salamanca de principis, política 1994 i pràctica per a les NEE i el Marc d’Acció.
9 Decret 299/97 sobre l’atenció educativa a 1997 l’alumnat amb NEE.
CIF “Classificació internacional del 2001 funcionament de la discapacitat i de la salut”.
Discapacitat: fenomen humà universal; diversitat és fruit de la interacció personalentorn.
Convenció per a la Defensa dels Drets 2006 Humans de les Persones amb Discapacitat – ONU -. Dret de tots els infants de gaudir d’un sistema d’educació inclusiu.
LEC “Llei d’Educació de Catalunya” 2009 Ordenació del curs + Document sobre 2016-17 l’atenció educativa 08/05/2017 3. Escoles cap a la inclusió 3.1 Factors que condicionen els processos d’inclusió  Graella d’observació dels factors que condicionen els processos d’inclusió  Capítol 10 del llibre: En aquest capítol ens parlen de dades de recerques internacionals que s’han identificat factors que poden facilitar uns i dificultar uns altres, les pràctiques inclusives a les escoles. Dos factors bàsics que actuen com a ‘palanques de canvi’: Mesurar allò al que li donem valor (el que considerem un rendiment important). La claredat de la definició d’inclusió, que també té a veure amb: - Un procés (recerca constant de millores).
- Identificar i eliminar barreres.
- La presència, la participació i l’èxit de tot l’alumnat (Treballar per a què tothom pugui aprendre d’acord amb les seves capacitats necessitats, etc.).
10 - Posar èmfasi en els grups d’alumnes amb risc d’exclusió social.
Aquestes idees bàsiques són claus per tal que l’escola avanci cap a una escola inclusiva.
Les formes d’evidències utilitzades per mesurar el rendiment educatiu (Les formes d’evidències son es dades que ens permeten saber el rendiment educatiu) El rendiment de molts alumnes no és arribar al màxim sinó que a partir d’allò que saben, amb les ajudes necessàries, puguin avançar.
Altres idees que ens aporten el capítol: L’educació inclusiva és un procés. En aquest podem identificar unes característiques que ens ajuden a veure si aquestes escoles van avançant: a) El concepte d’inclusió ha de poder orientar el sistema educatiu.
b) Polítiques educatives  Hem de poder veure que hi ha una presència d’inclusió del document. Aquests documents són el PEC (intencions, valors de centre, Projecte Curricular de Centre –com s’organitza el centre psicopedagògica i pedagògicament, el NOFC-.
“ Els sistemes educatius saben més del què realment fan”. Però el fet de no tenir el suport necessari fa que els dificulti desenvolupar tot allò que saben, la seva creativitat, etc. “ 3.2 Planificació, implementació i avaluació dels plans de millora Mel Aisncow. Algunes idees: - S’ha de pensar en els infants.
- Atendre a les seves necessitats per tal que puguin tenir èxit escolar.
- Els mestres han de prendre el rol d’investigadors - El professor s’ha de desenvolupar en la pròpia institució i ha de rebre suport.
- Les famílies no han de ser tan conservadores, han d’apostar per escolaritzar els seus fills dins d’escoles ordinàries, ja que són les que més s’apropen a la realitat social.
Índex per a la inclusió (Booth i Ainscow, 2002). Traduit i adaptat al català per E. Miquel, D.
Duran. C. Gine i J Font A l’any 2000 es va presentar un Índex per a la inclusió com un element d’ajuda per als centres a avançar cap a la inclusió i donar eines per tal de treballar els objectius de millora.
Aquest va resultar una bona eina per tal de portar a terme un procés de canvi, un procés 11 d’aprenentatge de cada centre, que és necessari, singular (que parteix dels coneixements precis i interessos de cada escola) i complet (implica la comunitat educativa). Més endavant, es va millorar i es va traduir a moltes llengües.
Guia per a l’avaluació i millora de l’educació inclusiva: Part 1: Un enfocament inclusiu per a la millora dels centres educatius Part 2: El procés de l’Índex Part 3: Els materals per a l’avaluació, els indicadors i les preguntes.
Part 4: Fulls de resum i qüestionaris. (Com avaluar la inclusivitat dels centres? Ens basem en l’opinió, la percepció del professorat sobre diferents preguntes que se’ls presenta a nivell de centre. També l’opinió dels pares, alumnes i diferents agents educatius de les persones que participen en l’escola.
Part 5: Lectures complementàries.
Què és el que hem d’identificar per determinar si realment és més o menys inclusiu? El marc teòric de l’índex per a la inclusió ens diferencia 3 dimensions: 1. Crear cultures inclusives  Es refereix als valors i les intencions inclusives, valorar les diferències, actituds inclusives, etc. Aspectes bàsics per tal de crear cultures inclusives: Construir comunitat i establir valors inclusius. Dins d’aquestes subdimensions hi ha una sèrie d’indicadors que contenen preguntes per tal d’avaluar o comprovar si aquests es compleixen o no.
2. Generar polítiques inclusives  L’estructura, organització de centre també estan en la línia de ser una organització pensada per a la inclusió (distribució de recursos, sports, etc.). Aspectes bàsics per generar polítiques inclusives: Promoure una escola per a tothom i organitzar el suport d’atenció a la diversitat. Dins d’aquestes subdimensions hi ha una sèrie d’indicadors que contenen preguntes per tal d’avaluar o comprovar is aquests es compleixen o no.
3. Desenvolupament pràctiques inclusives  Treballar pràctiques inclusives dins l’aula.
Aspectes bàsics per desenvolupar pràctiques inclusives: Orquestrar l’aprenentatge i mobilitzar els recursos. Dins d’aquestes subdimensions hi ha una sèrie d’indicadors que contenen preguntes per tal d’avaluar o comprovar si aquestes es compleixen o no.
L’important serà començar pels objectius de millora que el centre considerin més factibles.
12 El procés de l’índex 1a fase. Inici del procés. L’escola fa la demanda i es crea un grup coordinador del centre. Una persona externa que coneix el centre assessora al centre a utilitzar el material, és a dir, l’índex per a la inclusió. Aquest grup coordinador s’encarrega de pensar i veure els materials, qüestionaris, etc. Que dóna l’índex per tal de fer l’anàlisi del centre.
2a fase. Anàlisi del centre. Es recullen els qüestionaris, es fa un buidatge, una recollida d’informació i amb tota la informació es fa una triangulació de dades.
3a fase. Elaboració d’un pla de millora del centre. Fem una planificació d’allò que volem millorar, qui ho portarà a terme, etc...
4a fase. Implementació dels aspectes prioritaris de millora 5a fase. Avaluació del procés de l’índex: avaluació de l’índex es fa cada 3 o 4 anys.
3.3 Participació de la comunitat escolar Al 2014 va sortir un document dels plans educatius d’entorn / Amb els plans educatius es poden conèixer els reursos que estan a l’abast de l’escola i intenta crear lligams de com podem interaccionar amb els diferents recursos (llars, casals d’infants, centres cívics, etc.). Aquesta idea es lidera des dels ajuntaments però també des dels equips directius de les escoles.
El Departament d’Ensenyament posa a l’abast dels centres els documents i l’aplicació informàtica “Escola i família”, amb orientacions i recursos per promoure la implicació de les famílies en el procés escolar i educatiu dels seus fills i la participació en el funcionament del centre.  Ajuda a incentivar a les famílies a participar amb les escoles.
Sense la participació de les famílies els mestres no poden tirar cap endavant un projecte d’escola inclusiva. Necessitem la participació de la comunitat educativa així com també de les famílies, d’aquesta manera s’avança cap a la inclusió.
Què són els plans educatius d’entorn?  (FALTA) 15/05/2017 13 4. Resposta inclusiva a l’aula 4.1 Estratègies per a la inclusió: planificació per a tothom Quines activitats farem a l’aula? Com els distribuiré en el temps? Quins elements hem de tenir en compte?...
29/05/2017 5. L’aprenentatge entre iguals - La interacció amb els altres coma a mecanisme d’aprenentatge  No qualsevol tipus d’interacció - Mobilitzar la capacitat mediadora  Aprendre a partir de les ajudes mútues - Els mestres com a iguals: Col·laboració docent com a font d’aprenentatge - Els alumnes coma iguals: Utilitzar el seu potencial mediador com a font d’aprenentatge 5.1 Interrogants més freqüents sobre l’aprenentatge cooperatiu 1. Si sempre els toca ajudar, els alumnes més capaços no deixen d’aprendre? 2. Si els alumnes han d’interactuar entre ells (parlar, discutrir...), no tindré problemes de disciplina a l’aula? 3. Si hem de preparar per a un món competitiu, per què hem d’ensenyar amb aprenentatge cooperatiu? 4. En els treballs de grup no hi ha sempre algun alumne que no fa res i s’aprofita dels altres? 5. No és més efectiu i més ràpid explicar un contingut que fer-lo aprendre a través de treball cooperatiu? 6. I amb tanta cooperació, no pot ser que els alumnes perdin la individualitat? 5.1.1 Característiques del treball cooperatiu  Interdependència positiva 14 o A través de  Objectius de grup, reconeixement grupal, divisió de recursos i rols complementaris.
 Interaccions cara a cara  Assistència, suport, encoratjament i reforç entre els membres del grup (implica limitar el nombre de membres).
 Responsabilitat individual (Falta)  Habilitats socials (Falta)  Autoreflexió de grup 15 ...

Comprar Previsualizar