Tema 1: Historia constitucional romana (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Romano
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 16/03/2016 (Actualizado: 16/03/2016)
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

RCOSTA 1. Història constitucional romana Periodització històrica El dret romà està comprès en un aevi espatium concret que va del segle VIII a.C. al segle VI d.C. Es fa una triple partició en que es diferència: 1. L'època de l'Estat-ciutat: que va des de la fundació de Roma l'any 753 a.C. fins a començaments del segle III a.C., i que es correspon amb l'etapa del dret arcaic. Amb la Monarquia i la República.
2. L'època de l'imperi universal: que compren el dret preclàssic i el dret clàssic, i va des del segle III a.C. fins a començaments del segle III d.C. Amb la República i el Principat.
3. L'Estat romà tarda: que comprèn el dret post clàssic i va des del segle III d.C. fins al VI d.C., i el dret justinianeu al segle VI d.C. Amb el Dominat.
Organització política romana La història jurídica romana es desenvolupa sota la successió de quatre formes d'organització política: Monarquia En l'època més antiga, al mandat d'una persona. El rei és (escollit) revelat pels déus, que transmetien la voluntat a través del pontífex maximus, el qual ho comunicava amb el poble en l'acte formal de la inauguratio. El rei es el màxim sacerdot, jutge suprem i l'alt comandament militar. S'escollia a través dels auguris. Els primers reis van ser els llatins i després els etruscs. La caiguda de l'últim rei té lloc cap a l'any 509 a.C.
Fonts de producció de dret: • • • • • La principal font de producció es el rei.
Leges regiae (lleis reals): rex.
Els costums o mores maiorum: regles de conducta no escrites, nascudes en el si de la comunitat i fixades per la seva pràctica constant i l'adequació de la voluntat divina. Eren la base de la societat i estaven controlats pel sensó. Es van formant al llarg del temps. Els pontífexs tenien el monopoli del coneixement del dret. Els pontífexs (sacerdots) feien de pont entre els humans i els déus.
Comicis curiats: assemblees populars. No eren font de producció material. Aclamació al nou rei, adopció i testament.
Senat: òrgan consultiu. No es font de producció de normes. Està format pels patricis. Més endavant s'accepten els plebeus (367 a.C.). Tenien competència en assumptes exteriors. Mentres no es nominava un nou rei, ells ocupaven el lloc. Es feia càrrec de l'agenda pública.
República La Monarquia ve seguida pel període constitucional republicà (509-27 a.C.), en que el poder polític es reparteix entre diverses magistratures (cònsols) temporals i col·legiades elegides pel poble en assemblees (comicis centuriats), cosa que confereix un caràcter de legitimitat. Per tant, en aquesta època el govern es assumit per una magistratura doble i anual que absorbeix les funcions militars i polítiques del rei, que ara sols té funcions religioses. El senat dóna un equilibri a la Constitució Republicana.
Hem de destacar en aquesta època la lluita entre patricis i plebeus, que va donar lloc a una gran tensió política i social durant la primera meitat del segle V a.C. Els plebeus aconsegueixen tenir els seus propis RCOSTA magistrats (tribuns i edils plebeus) i la seva pròpia assemblea, els concilia plebis (els plebiscits son equiparats a les lleis per una Lex Hortensia l'any 286 a.C.). Votaven però no tenien força legal, no vinculava als patricis.
També s'ha de destacar la redacció de les XII Taules (451 a.C.), primer cos normatiu escrit del dret romà. Es una recopilació de totes les costums. Va representar un event polític pels plebeus. Tenien accés al dret per escrit, i no tenien que acudir al monopoli dels pontífexs. Van garantir protecció e igualtat al pas de la història. Leges canuleya es el matrimoni entre plebeus i patricis.
Fonts de producció de dret: • • • • • En 286 a.C. apareix Concilia plebis que era font de producció de dret (època de transició entre la Monarquia i la República).
Consols o pretors: 367 a.C. aparició del pretor urbà (romans) com a collega minor, i l'any 242 a.C. del pretor pelegrí (estrangers, feia més flexible el dret). Tenien una potestat, la juridictio, que era el dret de partir justícia. Edictes: dret honorari o pretorià que eren normes que pensen seguir en la seva magistratura en relació amb la protecció jurídica judicial i administrativa. El dret pretori servia per anar canviant el dret depenent el temps i les necessitats socials. Edicte traslatisi es trasllada el edicte d'un consol a un altre.
El ius civile/ius gentium: el primer és el dret aplicable als romans i el segon es el dret romà aplicable als estrangers (població que està sota el domini romà). El dret pretorià es ius civile.
Assemblees populars: Comitia centuriata son assemblees del poble formades pels plebeus i els patricis.
Votaven les lleis, escollien als pretors, castigaven amb la pena de mort. La divisió era timocràtica, hi havia importància de la riquesa. Els plebeus es quedaven sense votar moltes vegades. Es una forma militar. Comitia tributa era una divisió territorial de 34 zones. No s'elegien magistrats majors, sinó els magistrats menors. Es castigaven per penes menys greus. I concilia plebis. Son font de dret els comitia centuriata.
Senat: òrgan consultiu. No es font de producció de normes. Té una força moral, autoritas.
Principat La crisi de la Constitució Republicana genera una nova forma d'organització política (27 a.C. a 235 d.C), instaurada per Octavi August 27 a.C. a 14 d.C. El Principat es presenta en el pla polític com una aparent restauració de la tradició republicana, pertorbada especialment per les guerres civils del segle I a.C.
Encara que les institucions polítiques republicanes no queden suprimides, el règim polític evoluciona des dels primers moments cap una concentració progressiva del poder polític i militar en la nova figura dels prínceps, en la qual es concentra: • • • • L' imperium, reflexat en el títol de emperator que representa la potestat de les magistratures.
Una nova autoritas, principis que tenia el senat.
La maiestas que en la Constitució Republicana era pròpia dels populus.
La concentració del poder religiós en mans dels prínceps mitjançant el títol de pontífex maximus.
Des del segle II d.C. es comença a implantar la idea de que els prínceps està per sobre de l'ordenament jurídic, per la qual cosa té poder per modificar-lo.
En aquesta època hem de destacar la important tasca de la jurisprudència clàssica. A més, s'entén el procés de concessió de la ciutadania romana a comunitats no romanes fins que l'any 212 un edicte de Caracal·la concedeix la ciutadania amb caràcter general a tots els habitants lliures de l'imperi, per la qual cosa el dret romà té vigència a tot l'imperi.
RCOSTA Fonts de producció de dret: • • • • • Príncep: Constitucions imperials (segle II d.C): o Edicta: normes d'aplicació i caràcter general.
o Mandata: instruccions del príncep adreçades a funcionaris (directrius) amb caràcter administratiu i també dret privat.
o Decreta: sentències dictades pel tribunal imperial en primera instància o en apel·lació. El príncep pot jutjà com un jutge.
o Rescripta: respostes de l'emperador a les consultes que provenien de persones privades.
Normalment es feien públiques. Tenien força vinculant.
o Epistula: respostes de l'emperador a les consultes que provenien d'autoritats o funcionaris.
Contestació per carta.
Dret honorari consolidat: a partir de 130 d.C.: Edictum perpetuum, del jurista Salvi Julià, sota l'emperador Adrià que va reunir tot l'edicte.
Jurisprudència: font de dret: ius respondendi ex auctoritate principis significa que hi han respostes perquè hi ha l'autoritat del príncep per darrere (juristes oficials: sabinians).
Senat: font de dret: Orationes principis in senatu habitae. El príncep es darrere de les propostes dels senatconsults.
Els comicis o assemblees perden força per l'autoritat del príncep (segle I d.C.) Dominat El Principat acaba amb Alexandre Sever 222 a 235 d.C., que mor en un període d'anarquia militar que representa la desaparició del règim instaurat per August. En el Dominat desapareix tot vestigi de l'antiga tradició republicana i el poder es fa autocràtic ( la voluntat d'una persona es la suprema llei). Pel Dominat (235 a 565 d.C.) passen 22 emperadors.
La instauració del nou règim la va dur a terme Dioclesià (284 a 305 d.C.) i va ser consolidat per Constantí. Amb Dioclesià hi ha una crisi econòmica molt gran.
Aquesta forma d'organització política es manté en la part occidental de l'imperi fins la caiguda de Roma a l'any 476 d.C. Però es reforça en la part oriental (separada d'Occident des del 395 d.C., Teodosi I), on sobreviu fins la caiguda de Constantinoble, l'any 1453. Hem de destacar en aquesta època la Compilació de Justinià (527 a 565 d.C.) de iura i leges: el Corpus iuris Civilis.
Fonts de producció de dret: • • • • • L'emperador es la principal font de dret: constitucions imperials.
Important tendència codificadora: sistema tancat de l'ordenament (Codex Gregorianus, Hermogenianus, Theodosianus).
La jurisprudència perd força creadora, i no es font de dret, però les escoles orientals ajuden a conservar i a sistematitzar el dret dels juristes clàssics.
Dret vulgar: dret romà corromput aplicat a les províncies en la pràctica i influït per les concepcions locals.
Compilació de Justinià: o Digesta: recopilació d'escrits de juristes clàssics (iura).
o Codex: recopilació de constitucions imperials (leges).
o Institutiones: tractat per a principiants.
o Novellae: recopilació de constitucions imperials posterior a la Compilació de Justinià (534 d.C.).
...