4. Periodisme liberal (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Historia del periodisme a Catalunya i Espanya
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 39
Subido por

Vista previa del texto

Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya     Lia  Feliu       10/03/2016     El   protoperiodisme   és   el   periodisme   que   trobem   des   de   l’Edat   Mitjana   fins   al   segle   XVII.   També  el  podríem  anomenar  periodisme  artesanal.       A  finals  del  segle  XVII  s’acaba  amb  l’absolutisme  i  apareixen  monarquies  parlamentàries,   tot  i  que  molt  restrictives  que  reconeixen  –  formalment  i  de  forma  molt  limitada  –  els  drets   polítics  d’una  part  de  la  població.    A  partir  d’aquest  moment  s’aboleix  la  regulació  de  la   censura  prèvia.       Anglaterra     Anglaterra,  com  a  pioner,  va  establir  un  principi  liberal:  el  dret  a  la  informació  pertany  a  la   població.   Això,   conseqüentment,   va   portar   que   Londres   fos   la   primera   ciutat   editorial   d’Europa.     El  primer  diari  va  aparèixer  a  Anglaterra  l’any  1702  (fins  l’any  1735)  amb  el  nom   de  Daily  Courant.  La  llargada  del  diari  era  d’una  plana.       El   1712   a   Londres   es   publicaven   10   periòdics   diferents,   amb   una   tirada   total   de   40.000   exemplars.  Aquest  fenomen  va  anar  creixent  ràpidament.         Segle  XVIII:  premsa  liberal  (fins  la  1ª  meitat  del  s.XIX)     Al   segle   XVIII   Anglaterra   i   Holanda   eren   els   més   liberals:   tenien   una   monarquia   parlamentària  que  permetia  un  nou  periodisme.     Amb   la   revolució   industrial   es   va   crear   un   periodisme   de   masses   que   va   perdurar   fins   a   finals  del  segle  XX,  amb  l’aparició  de  la  revolució  tecnològica.  La  revolució  tecnològica  va   suposar  un  canvi  de  les  regles  i  les  necessitats  socials  i  d’informació.     A  partir  del  segle  XVIII  i  a  com  a  conseqüència  dels  seus  processos  periodístics,  Anglaterra   es  va  convertir  en  el  model  de  referència.   Els  diaris  anglesos  llavors  marcaven  molt  clarament  la  distinció  entre  opinió  i  informació:   La  opinió  es  basava  en  el  debat  polític  i  l’activitat  parlamentària   La  informació  tractava  l’activitat  econòmica  i  social.     Això  va  portar  un  conflicte  entre  el  Parlament  i  els  diaris  ja  que  els  diaris  consideraven  que   la  informació  relacionada  amb  el  parlament  l’havien  de  tractar  els  periodistes.       En  la  literatura...   L’escriptor  Daniel  Dafoe  al  l’obra   Robinson  Crusoe  parlava  sobre  un  nàufrag  que  fa  vida   en   una   illa,   on   reconstrueix   la   civilització.   Després   descobreix   que   no   està   sol   i   que   a   l’illa   hi   ha   indígenes.   Dafoe   vol   fer   una   metàfora   entre   Anglaterra,   que   representa   la   civilització,    i  els  indígenes.       Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya     Lia  Feliu       10/03/2016   Anglaterra  va  ser  la  primera  potència  mundial  fins  a  principis  del  segle  XX.  Era  una  gran   colònia  que  mica  en  mica  va  anar  creant  una  hegemonia  anglosaxona  i  va  estendre  el  seu   idioma,  l’anglès.  A  més,    a  principis  del  segle  XVIII  també  es  va  convertir  en  el  primer   centre  informatiu  del  món.       A   mesura   que   s’abolien   les   restriccions   de   la   societat   el   consum   d’informació   augmentava.   Aquesta  conseqüència  espantava  a  la  monarquia  ja  que  fins  llavors  era  la  única  que  tenia   drets   polítics.   Segons   ells,   la   resta   no   podia   opinar   i   per   evitar-­‐ho   van   establir   els   impostos   sobre   el   coneixement   (que   van   perdurar   fins   el   1856).   Aquests   impostos   volien   limitar   la   difusió   de   llibres   i   periòdics   i,   per   tant,   el   seu   consum.   Ho   van   fer   augmentant,  de  manera  artificial,  el  preu  dels  productes.   Els  impostos  van  marcar  l’evolució  del    periodisme  a  Europa  des  del  s  XVIII  fins  a  mitjans   del  segle  XIX.  Els  impostos  van  anar  baixant  mentre  que  el  tret  social  augmentava,  fins  que   es  va  establir  el  dret  públic.     Els  impostos  sobre  el  coneixement  van  perdurar  fins  el  1856.  La  monarquia  va  pujar   els  preus  dels  productes  culturals  amb  l’objectiu  limitar  la  difusió  de  llibres  i  periòdics  i   el  consum  d’aquets.       L’any  1788  va  aparèixer  el  primer  diari  a  Anglaterra:  el  Times.  Era  un  diari  conservador   que   va   marcar   el   moment   en   que   la   premsa   liberal   estava   normalitzada,   just   abans   d’entrar  a  l’esfera  industrial  del  segle  XIX.       Fets  del  segle  XVIII  que  van  influir  en  el  periodisme  liberal:     Revolució  industrial     Revolució  americana  (guerra  d’independència  dels  Estats  Units)   Revolució  francesa     La  primera  afecta  a  la  part  econòmica  i  les  dues  darreres  a  la  part  política.     1. Revolució  industrial     La   revolució   industrial   va   arrencar   a   Anglaterra   el   1750,   on   es   va   passar   d’una   lògica   agrària  a  una  lògica  de  l’assalariat.       La  revolució  industrial  va  ser  la  2ª  gran  transformació  de  la  societat  (la  primera  va  ser  la   implantació   de   l’agricultura)   i   amb   ella,   a   finals   del   segle   XVIII,     va   portar   la   màquina   de   vapor,   que   va   permetre   la   fabricació   en   massa.   A   Barcelona   la   màquina   de   vapor   va   aparèixer  el  1833.       El   fenomen   més   important   va   ser   les   migracions   del   poble   a   la   ciutat.   És   a   dir,   la   urbanització.  Les  conseqüències  més  importants  de  la  revolució  industrial  van  ser:     Urbanització  de  la  població:  en  aquell  moment  un  98%  de  la  població  era  urbana,   quan  abans  als  països  més  metropolitans  (EEUU)  representava  un  10%  i  als  menys   urbans  (Rússia)  només  un  2%.       Implantació  d’una  cultura  urbana.   Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya     Lia  Feliu       10/03/2016   Perd  importància  l’aristocràcia  i  guanya  pes  la  burgesia  industrial.   Transformació  de  professions:  de  camperols  a  obrers.     Periodisme  del  segle  XVIII  i  XIX     2. Revolució  americana     La  revolució  americana  tenia  un  doble  objectiu/condició:     Revolució  republicana  -­‐  antimonàrquica     Revolució  independentista     Moltes   colònies   americanes   estaven   subordinades   a   la   gran   potència   anglosaxona   i   es   trobaven  incòmodes  amb  el  tracte  econòmic  que  rebien.  La  revolució  tenia  l’objectiu  crear   una  república  parlamentària.       Volien   implantar   el   model   d’Anglaterra   però   amb   una   sola   Cambra   (Anglaterra   en   tenia   dos),  amb  més  radicalitat  democràtica  i  amb  la  substitució  del  rei  per  un  president.       Amb  la  revolució  americana  es  va  establir  un  nou  orde  econòmic  i  es  va  crear  un  sistema   polític  republicà  de  base  parlamentària.       A   finals   del   segle   XVIII   Estats   Units   tenia   les   millors   condicions   pel   periodisme:   una   economia   moderna   i   un   sistema   democràtic.     En   aquell   moment   el   periodisme   estava   protegit   constitucionalment.     El   sistema   polític   era   inviable   sense   un   sistema   informatiu  fort.       3. Revolució  francesa  (1789-­‐  1799)     A  França,  durant  el  segle  XVIII,  l’Estat  de  referència  era  la  monarquia  absoluta,  un  règim   autoritari  i  autocràtic.  El  rei  era  considerat  una  divinitat.       A   mesura   que   avançava   el   segle   XVIII   va   aparèixer   una   contradicció   entre   la   estructura   política   i   la   social.   La   estructura   política   dificultava   el   desenvolupament   d’un   bon   sistema   econòmic  i  social.       D’una  monarquia  absoluta  a  la  República       L’esclat  revolucionari  va  provocar  el  canvi  d’estatus  de  la  monarquia,  la  qual  va  passar  a   ser  limitada  i  parlamentària.   El  rei  Lluís  XVI  es  va  sentir  desautoritzat  i  no  estava  d’acord  amb  la  convenció  imposada.   En  una  de  les  seves  operacions  antirevolucionàries  va  marxar  a  Àustria,  on  el  van  detenir,   condemnar   i   executar.   La   decapitació   del   rei   va   tenir   un   efecte   simbòlic   molt   gran   a   tot   Europa  i  Amèrica.       El   Parlament   escollit   a   França   el   1792   va   eliminar   la   monarquia   parlamentària   i   va   proclamar  una  la  Primera  República  Francesa.     També   es   va   promulgar   la   “Declaració   dels   drets   de   l’home   i   el   ciutadà”   -­‐   que   es   trobava  en  el  sistema  americà  des  de  1789  -­‐  ,  la  primera  declaració  sistemàtica  on   Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya     Lia  Feliu       10/03/2016   es  presenten  els  drets  de  la  societat  (només  dels  homes)  com  el  dret  a  expressar  i   publicar  l’opinió,  sempre  que  es  trobi  dins  dels  límits  de  la  llei.       Retorn  a  la  monarquia  absoluta     Al   concloure   la   revolució   francesa,   l’any   1799,   Napoleó   Bonaparte   va   ser   anomenat   el   primer  cònsol  de  la  República.     Amb   l’expulsió   de   Napoleó   l’any   1814   es   va   restablir   la   monarquia   absoluta   (amb   el   nom   de   Restauració)   amb   el   rei   Lluís   XVIII   i   posteriorment   Carlos   X.     Aquests   dos   reis,   però,   van   haver   de   cedir   en   alguns   aspectes   implantats   durant   la   República,   com   una   monarquia  constitucional  i  parlamentària.       Des  de  el  segle  XIX  va  haver-­‐hi  un  creixement  progressiu  de  la  importància  de  la  premsa.     En  general,  a  Europa  es  va  evolucionar  en  l’escolarització,  la  urbanització,  l’ampliació  de   drets  polítics  i  la  premsa.  A  la  base  de  tot  això  hi  havia  la  massificació  urbana,  on  es  van   crear  unes  classes  populars  urbanes  reivindicatives  que  tenien  la  seva  única  convicció  era   tenir  una  vida  digna:  feina,  política  i  cultura.   Les  classes  populars  rurals  a  més  de  reivindicar  un  accés  digne  a  la  feina,  a  la  terra   i   a   la   cultura,   volien   alfabetització   i,   per   tant,   la   creació   d’escoles.   A   més   de   més   drets  polítics,  com  poder  decidir  i  votar.    A  la  Declaració  dels  drets  o  a  les  diferents   revolucions  això  era  un  ideal.       L’escriptura   va   passar   a   ser   un   dret   social  i  no  només  de  la  burgesia.  És  a  dir,  va  passar   a  ser  un  coneixement  compartit.  Amb  aquesta  conquesta  popular  la  premsa  industrial  va   començar  a  prendre  formar  i  a  respondre  a  la  lògica  dels  drets  socials.       Espanya     Espanya  porta  40  –  50  anys  de  retard  en  l’àmbit  de  la  informació  i  la  comunicació.  No  es  va   plantejar  centrar-­‐se  en  aquesta  fins  la  crisi  de  la  invasió  napoleònica.       El  1810  es  va  establir   a  Espanya  la  llibertat  d’impremta,  és  a  dir,  llibertat  d’escriure,   imprimir  i  publicar  les  idees  polítiques  individuals,  sense  revisió  ni  aprovació.    Aquest   dret  trencava  amb  la  censura  prèvia  instaurada  anteriorment.       L’any  1812  (un  segle  més  tard  que  Anglaterra)  es  van  reunir  les  Corts  de  Cadis  i  van   aprovar  la  Constitució  de  1812,  que  protegia  la  llibertat  d’impremta.         El  periodisme  a  Espanya  copiava  el  model  francès.  La  diferència  entre  els  dos  països  era   que  Espanya  tenia  població  més  analfabeta  i  rural  i,  per  tant,  hi  havia  menys  demanda.     Si  analitzem  la  situació  d’aquella  època  a  Barcelona  i  Mataró  una  tercera  part  de  la   població  era  analfabeta,  mentre  que  a  Andalusia  només  un  4%.       La  situació  econòmica  a  Espanya  no  es  va  estabilitzar  fins  el  1833,  quan  a  va  instal·lar  la   primera  fàbrica  de  vapor.         Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya     Lia  Feliu       10/03/2016   Estats  Units     La  Declaració  d’Independència  del  1776  presentava  llibertats  com  la  llibertat  d’edició.       En  aquell  moment  el  problema  va  recaure  en  la  contradicció  entre  federalistes  (més   conservadors)  i  republicans  (més  progressistes)  i  la  seva  alternança  en  el  govern.       Els  federals  van  impulsar  2  lleis  restrictives  l’any  1788:     Alien  Act,  on  deia  que  els  immigrants  no  podien  ser  editors  fins  que  no  portessin  5   anys  adaptats  al  país.     Sedition  Act,  on  limitava  la  llibertat  periodística  per  tal  que  no  es  pogués  atacar  al   govern.       Aquestes  lleis  van  ser  derogades  pel  republicà  Thomas  Jefferson.  Al  1791  Jefferson  va   afegir  la  primera  esmena  a  la  Constitució  on  apareixia  la  llibertat  d’expressió.  En  aquell   moment  va  néixer  el  periodisme  modern.         “Millor  premsa  sense  govern  que  govern  sense  premsa”  Thomas  Jefferson         Al  1800  a  EEUU  les  condicions  per  desenvolupar  la  premsa  de  masses  eren  òptimes.     A  Estats  Units  durant  el  segle  XIX  hi  havia  13  colònies  i  s’hi  publicaven  un  total  de   17  diaris  i  més  de  200  periòdics.       Importància  dels  Estats  Units:     Innovadors  en  la  informació  i  la  comunicació     Militarment  era  poderosos.  Una  conquesta  els  feia  obtenir  beneficis.  A  més,   després  de  la  Primera  Guerra  Mundial  va  ser  la  potència  militar  del  món  gràcies  a   la  bomba  atòmica.     Econòmicament  tenia  poder  com  a  conseqüència  del  cos  militar.     Culturalment  era  important  gràcies  al  periodisme.  Nova  York  es  va  convertir  en  la   capital  mundial  del  periodisme  l’any  1830  i  continua  en  la  mateixa  posició  a  dia   d’avui.     ...