7. Història del segle XX a Catalunya i Espanya (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Historia del periodisme a Catalunya i Espanya
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya   Lia  Feliu  Grau     07/04/2016   Per  recordar...     La  Primera  Revolució  industrial  va  ser  durant  el  XVIII  a  Anglaterra.  L’energia  protagonista   va  se  rel  vapor.   La  Segona  Revolució  industrial  va  ser  a  finals  XIX  i  a  principis  del  XX,  a  EUA  i  Europa.  En   aquell   moment   van   aparèixer   noves   energies   com   el   petroli,   electricitat,   les   quals   van   provocar  que  la  productivitat  de  les  màquines  es  multipliqués.     Conseqüències  de  la  Segona  Revolució  industrial:     Modificació   del   concepte   de   família:   es   passa   d’una   unitat   de   producció   a   una   unitat  de  consum   Nova  York  es  va  convertir  en  el  gran  exemple  urbà.   Va   aparèixer   la   primera   gra   industria   cultural,   la   premsa   de   masses.   Nord   Amèrica   va  ser  el  precursor  gràcies  a  la  preeminència  en  el  camp  de  les  industries  culturals:     premsa,  cinema,  radiodifusió,  discogràfica,  TV,...   Organització  d’un  nou  orde  mundial  jeràrquic.     Capitalisme  s’acabava  de  convertir  en  el  sistema  econòmic  que  dominava  el  món.       Globalització     La   globalització   va   començar   amb   el   colonialisme   (s’incia   el   segle   XVI   i   es   consolida   el   segle   XVII).   La   1ª   fase   de   mundialització   va   ser   a   causa   del   capitalisme   mercantilista,   quan   les  colònies  europees  van  ocupar  la  resta  del  món.     Les   potències   més   importants   d’aquell   moment   eren   Europa   i   Amèrica.   L’esperançà   de   vida   dels   països   més   desenvolupats   el   1900   era   de   40   anys.   Actualment   és   aproximadament  de  80  anys.     Hi   ha   factors   amb   gran   impacte   cultural   que   han   causat   que   l’esperança   es   multipliqui   per   dos:   Millora  condicions  higièniques,  a  la  via  urbana,  laborals,...   Descobriment  de  la  penicil·lina   Aparició  de  l’aspirina  (primera  droga  legal  que  permet  disminuir  el  dolor)     Entre   1870   i   1914,   un   moment   capitalista   i   imperialista,   va   haver-­‐hi   una   època   de   “relativa”  tranquil·litat  a  Europa  i  Amèrica,  on  hi  havia  un  creixement  molt  intens:   Les  condicions  laborals  van  millorar  de  forma  favorable.   La  política  parlamentària  (sufragi  universal  masculí)  es  va  generalitzar  a  la  majoria   dels  països  europeus  i  nord-­‐americans.       Concretament,   durant   el   segle   XIX   a   França   van   haver-­‐hi   diverses   revolucions   liberals   que  obrien  pas  a  democràcies  parlamentaries.     L’any  1870  a  París  es  va  produir  La  comuna  de  París,  una  nova  revolució  obrera   que  rebutjava  el  capitalisme,  però  va  fracassar.     A  partir  d’aquí  Europa  i  Nord  Amèrica  van  entrar  en  una  fase  d’estabilitat  i  el  capitalisme   ja  apareixia  a  escala  mundial.  En   aquest   context   va   prendre   forma   la   comunicació   de   masses.     Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya   Lia  Feliu  Grau     07/04/2016     Espanya  i  Catalunya     El  1868  va  començar  el  Sexenni   Revolucionari,  un  període  històric  que  va  suposar  la  fi   del  Regnat  d’Isabel  II  d’Espanya.     El  Sexenni  Revolucionari  va  donar  pas  a  la  Primera  República  Espanyola  el  1873,  la  qual   va  durar  11  mesos.       El   desembre   del   1874   la   liquidació   de   la   Primera   República   va   suposar   la   Restauració   borbònica  amb  Alfons  XII,  moment  on  va  finalitzar  el  Sexenni  Revolucionari.     Bipartidisme       L’any   1884   va   iniciar-­‐se   la   Restauració   amb   Cànovas   del   Castillo,   un   polític     del   Partit   Conservador,  i  Sagasta,  del  Partit  Liberal.  Van  dissenyar  un  sistema  polític  relacionat  amb   el   sistema   anglosaxó   que   es   basava   en   el   bipartidisme   i   suposava   l’alternança   entre   els   dos:  Partit  Conversador  i  Partit  Liberal.     A  més,  la  societat  espanyola  era  majoritàriament  analfabeta  i  dual  (hi  havia  centres  urbans   però   també   rodalies   i   centres).   Això   feia   que   Espanya   no   tingués   força   pel   procés   d’homogeneïtzació  lingüística  i  cultural,  contràriament  a  França,  que  ho  va  imposar-­‐ho  a  la   força.       A   Espanya   hi   havia   un   sistema   de   democràcia   parlamentària   coronada   per   la   monarquia   que  tenia  atribucions  polítiques  importants.     Es   va   imposar   el   concepte   de   “partits   dinàstics”,   que   imposava   que   aquells   que   es   presentaven   a   la   política   havien   de   ser   partits   monàrquics.   Per   exemple,   el   PSOE   era   un   partit  que  estava  al  marge  de  la  perquè  es  considerava  un  partit  republicà  i,  per  tant,  no   podia  participar  en  política.     El   1884   es   va   instaurar   el   sufragi   censatari.   És   a   dir,   només   podien   votar   aquells   que  tenien  patrimoni  econòmic.   El  1890  el  Partit  Liberal  va  convertir  la  llei  de  sufragi  censatari  en  una  de  sufragi   universal  masculí.       El  sistema  electoral  espanyol  estava  basat  en  el  caciquisme,  que  impulsava  el  bipartidisme.   Era   un   sistema   opac   i   on   els   casos   de   corrupció   es   produïen   de   forma   contínua.   Quan   es   produïa  un  cas  de  corrupció  hi  havia  una  crisi  política  i  es  convocaven  eleccions  en  les  que,   casualment,   sortia   guanyador   el   partit   que   estava   a   l’oposició.     Això   va   passar   des   de   1884   fins  1923.     En   una   de   les   últimes   crisis   del   sistema   polític   Primo   de   Rivera,   d’acord   amb   el   Rei,   va   provocar   un   cop   militar   (1923-­‐1930)   i   va   suspendre   totes   les   garanties   democràtiques.   Davant  l’amenaça  republicana  el  rei  Alfons  XIII  va  rellevar  a  Primo  de  Rivera  i  va  substituir   el  militar  per  Berenguer.  La  crisi  es  va  accentuar  molt  ràpidament  i  el  12  d’abril  de  1931  es   van  convocar  eleccions,  on  les  forces  republicanes  van  guanyar.     Dins  d’aquest  context  s’havia  de  desenvolupar  un  sistema  de  masses  i  la  comunicació.  Però   hi  havia  una  societat  poc  alfabetitzada  i  un  sistema  polític  amb  aquestes  característiques.     Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya   Lia  Feliu  Grau     07/04/2016   Economia     A   finals   del   segle   XIX   la   societat   catalana   ja   estava   més   urbanitzada,   alfabetitzada   i   industrialitzada  que  la  resta  de  l’Estat.       A  l’Estat  Espanyol  hi  havia  3  nuclis  industrials:   País   Basc,   on   predominava   la   indústria   siderúrgica   i   del   carbó.   Això   comportava   gran  inversió  de  capital  i  que  aparegués  gran  capital  financer.   Catalunya,  sobretot  industrial  tèxtil  i  metal·lúrgica,  orientada  al  consum  de  masses.   Aquesta   industria   no   necessita   inversions   tan   intensives   i   no   hi   havia   un   capital   financer  tan  important.     Madrid   era   el   nucli   més   capitalitat,   on   hi   havia   concertació   de   burocràcia   d’Estat,   com  els  bancs.       La  unificació  política  a  Espanya  funcionava  de  manera  diferent  que  a  Alemanya  o  Itàlia.  A   aquests   països   europeus   els   territoris   més   industrialitzats   controlaven   la   unificació   política  del  país.  Si  aquesta  situació  es  donés  a  l’Estat  Espanyol,  el  territori  més  important   seria  Barcelona.  Però  l’Estat-­‐Nació  espanyol  només  es  podia  controlar  a  Madrid.     Per  tant,  la  dinàmica  estava  molt  condicionat  per  l’estat,  l’exercit  i  l’alta  aristocràcia.       El   règim   de   la   Restauració   va   ser   un   pacte   entre   la   classe   dirigent   de   Madrid,   la   de   Barcelona   i   la   del   País   Basc.   La   burgesia   catalana   tenia   un   interès   objectiu   perquè   funcionés   i   es   mantingués   l’Estat:   la   industria   catalana   era   poc   competitiva,   no   era   tan   productiva  com  la  francesa,  la  britànica  o  l’alemanya.     Perquè   les   industries   fessin   negoci   calia   que   el   poder   garantís   el   proteccionisme   i   unes   barreres   d’entrada   al   mercat   interior   molt   altes.     Aquesta   burgesia   va   fer   un   pacte   amb   l’Estat:   ells   contribuïen   en   el   funcionament   de   l’estat   però   aquest   ha   de   garantir   una   política  proteccionista  del  mercat  interior  i  ha  de  garantir  l’ordre  públic  (guàrdia  civil)  ja   que   la   hegemonia   sindical   a   Catalunya   forma   part   de   la   CNT,   un   sindicat   anarco-­‐ sindicalista.   Al   País   Basc   sector   més   important   de   la   burgesia   va   fer   el   mateix   pacte   amb   l’Estat:   proteccionisme  i  ordre  públic,  tot  i  que  el  sindicat  que  hi  havia  allà  era  la  UGT.   La   burgesia   de   Madrid,   Barcelona   i   País   Basc   va   fer   un   pacte   per   mantenir   el   bon   funcionament  de  l’Estat.  A  canvi,  aquest  havia  de  garantir  el  proteccionisme,  amb  unes   barreres  d’entrada  al  mercat  interior  molt  altes,  i  l’orde  públic.     A  Catalunya  va  haver-­‐hi  divisió  entre  sectors:   Sector  monàrquic     Sector  sindical  i  associatiu  que  va  donar  forma  a  les  bases  de  Manresa  el  1892.       El  que  abans  veiem  com  a  la  Renaixença  ara  ho  coneixem  com  catalanisme  polític.             Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya   Lia  Feliu  Grau     07/04/2016   Comunicació  de  masses  a  Catalunya     El  primer  terç  del  segle  XX  a  Catalunya  marca  la  transició  i  transformació  definitiva  cap  a   la  modernitat  de  la  cultura  i  comunicació  de  masses.       Evolució  de  la  població  a  Catalunya:     1900  !  1.966.382   1910  !  2.084.868   1920  !  2.340.719   1930  !  2.791.293     L’increment   de   la   població   té   a   veure   amb   la   Segona   Onada   Migratòria   provinent   de   la   resta  d’Espanya,  sobretot  Aragonesa,  mallorquina,  andalusa,  murciana...     Entre  1800  i  1900  !  1ª  Onada  Migratòria  interna  a  Catalunya.  De  zones  rurals  a  la  ciutat   1930  !  2ª  Onada  Migratòria  Externa  d’Espanya   Després  de  la  Guerra  Civil  !    3ª  Onada  Migratòria   Entre  1990  i  2010  !  4ª  Onada  Migratòria  de  caràcter  global.         Sector  Primari   Sector  Secundari   Sector  Terciari   1910   373.500  (51%)   235.200  (32%)   117.050  (16%)   1930   321.250  (27%)   612.240  (51%)   265.700  (22%)     Al  1930  Catalunya  estava  homologada  a  la  resta  de  societats  industrials  d’Europa  gràcies  a   diversos  aspectes  socials  i  econòmics.     L’inici   de   la   gran   transformació   va   ser   amb   l’Exposició   Universal   del   1888   ja   que   va   haver-­‐hi  una  gran  urbanització  i  industrialització.   La   transformació   dins   l’etapa   política   va   ser   amb   les   Bases   de   Manresa   el   1892,   que   va   significar   l’inici   de   l’unionisme   catalanista   i   la   consolidació   de   la   CNT   com   a   sindicat   popular  de  Catalunya.       La   Lliga   Regionalista   va   ser   un   partit   creat   per   un   sector   no   hegemònic   de   la   burgesia   catalana  liderada  per  Prat   de   la   Riba.  El  segon  líder,  que  va  agafar  el  relleu  de  Prat  de  la   Riba   va   ser   Francesc  Cambó.     La   Lliga   Regionalista   era   un   partit   democràtic,   conservador   i   catalanista.   Comparat   amb   el   partit   de   conversador   sembla   d’esquerres,   però   comparat   amb  Europa  la  Lliga  Regionalista  era  un  partit  conversador.     Dins  del  sistema  polític  trobàvem:   Partit  monàrquic,  liderat  per  Alfons  Sala   Lliga  Regionalista,  liderat  per  Prat  de  la  Riba.       La  Lliga  Regionalista  era  un  partit  democràtic,  conservador  i  catalanista   Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya   Lia  Feliu  Grau     07/04/2016   La  societat  es  divideix  en:   Anarcosindicalistes   Republicanisme  catalanista   Lerrouxsisme:  republicanisme  no  catalanista.       Fins   el   1923,   amb   el   cop   d’Estat   de   Primo   de   Rivera,   el   partit   dominant   era   la   Lliga   Regionalista,  un  partit  sistèmic  i  monàrquic.    Però  amb  el  cop  militar  de  Primo  de  Rivera  la   Lliga  Regionalista  es  va  sumar  i  va  recolzar  el  militar.       No  va  ser  casualitat  que  el  cop  d’estat  del  1923  impulsat  per  Primo  de  Rivera  comencés   a  Barcelona,  ja  que  era  la  zona  més  conflictiva  del  país.     L’any  1892  el  republicans  catalanistes  i  la  lliga  regionalista  van  reivindicar  cert  govern  o   autonomia   de   Catalunya.   Demanaven   un   Estatut   d’Autonomia.   Com   que   l’Estat   Espanyol   no  l’atorgava  van  aconseguir  una  consagració  unificada  de  les  4  diputacions  catalanes:    la   mancomunitat   de   les   diputacions   (1914).     El   president   de   la   diputació   de   Barcelona,   Enric  Prat  de  la  Riba,  va  passar  a  ser  el  President  de  Catalunya  perquè  era  el  president  de   la  mancomunitat  de  les  4  diputacions.  Va  ser  el  moment  en  que  es  va  reconèixer  Catalunya   com  a  pròpia  unitat  administrativa.     El  1914  amb  la  Mancomunitat  de  les  4  diputacions  catalanes  va  ser  el  moment  en  que   es  va  reconèixer  Catalunya  com  a  unitat  administrativa.       La   Mancomunitat   de   Catalunya   va   néixer   el   1914,   quan   a   Europa   hi   havia   la   Primera   Guerra  Mundial.  Dins  d’aquest  conflicte  Espanya  va  ser  un  país  neutral.  Gràcies  a  això  i  a  la   gran   demanda   del   productes   del   mercat   espanyol   va   fer   que   Catalunya   també   experimentés  un  increment  de  la  demanda  molt  gran.     A   l’acabar   la   Primer   Guerra   Mundial   hi   havia   tensions   socials   i   sindicals   molt   fortes   que   van  desembocar  a  Vaga   de   la   Canadenca  (1919),  que  va  paralitzar  l’economia  catalana.   La   vaga   va   finalitzar   quan   Salvador   Seguí   (El   noi   de   Sucre)   va   arribar   a   un   acord   per   tornar   al   treball   amb   els   representants   patronals,   que   preveia   la   readmissió   dels   treballadors  acomiadats  i  la  millora  en  les  condicions  laborals  obreres.     La  patronal  espantada     Entre  1919  i  1923  va  haver-­‐hi  el  pistolerisme.    A  partir  dels  grans  conflictes  laborals  entre   empresaris   i   obrers   van   apareixen   moments   de   crispació   i   violència.   Els   empresaris,   que   comptaven  amb  el  suport  del  govern1,    van  recórrer  al  pistolerisme  per  matar  a  dirigents   sindicals.   D’altra   banda,   els   anarquistes   van   respondre   amb   atemptats   contra   els   empresaris,  polítics  i  forces  de  l’ordre.     Aquests  anys  van  estar  marcats  per  la  violència  i  una  conflictivitat  social  molt  forta.       Va  haver-­‐hi  una  lluita  entre  el  pistolerisme  blanc  i  el  pistolerisme  reactiu-­‐anarquista.                                                                                                                     1  Un  exemple  és  la  promulgació  de  la  Llei  de  Fugues,  que  autoritzava  a  la  policía  a  disparar  als  acusats  que   escapessin  de  la  pressió  (tot  i  que  moltes  d’aquestes  fugides  eren  simulades  per  policía)     Hª  del  Periodisme  a  Catalunya  i  Espanya   Lia  Feliu  Grau     07/04/2016     Llavors   també   va   ser   el   final   de   la   transició   cap   a   la   modernitat.     La   Barcelona   moderna   acabava   de   formar-­‐se   i   se   li   començava   a   donar   importància   a   les   Rambles,   el   futbol,   el   cinema  i  els  toros.  També  van  aparèixer  les  primeres  línies  de  metro,  la  primera  emissora   radiofònica,  la  indústria  cinematogràfica  i  publicitària,  els  clubs  de  jazz...     L’Exposició  Internacional  de  1929  havia  de  ser  la  culminació  de  l’esforç  de  modernització   de   la   dictadura.   L’Exposició   havia   de   ser   un   aparador   de   les   conquestes   de   Catalunya   en   el   camp   de   l’industria   i   la   electricitat.     Però   des   del   punt   de   vista   internacional   va   ser   un   desastre,  ja  que  a  escala  mundial  hi  havia  el  crack  del  29.         ...