Sessió 12-4-16 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes de Recerca en Comunciació
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

Mètodes de Recerca en comunicació Tema 4. L’aplicació de tècniques quantitatives: L’enquesta L’enquesta és una tècnica de recerca de tipus quantitatiu. L’enquesta tracta de fer preguntes a grans quantitats de persones, amb l’objectiu de trobar una tendència. Aquesta tendència ha de ser extrapolable: si nosaltres hem fet l’enquesta a un grup gran de persones, podem afirmar que la tendència és certa per tota la població.
L’enquesta prové del s. XIX. Les primeres utilitzacions de l’enquesta les van fer Marx i Weber, per saber les condicions dels treballadors. Més tard, Conte i Durkheim també les van fer servir.
A l’any 1930, Neymar va introduïr els conceptes de mostreig i representativitat.
Tipus d’enquesta: 1. Personalitzada o col·lectiva 2. Presencial/Online/Telefònica/Correu Postal Un dels principals problemes que presenta l’enquesta és aconseguir que et contestin. A part d’això, també cal que les persones que contestin l’enquesta ho facin de manera sincera i responguin realment el que pensen. Les enquestes online, particularment, tenen el desaventatge de que no podem estar segurs de que les contesti la persona a qui li hem enviat.
Per altra banda, són fàcils de difondre i d’acumular i analitzar les dades.
Continguts de les enquestes: 1. Fets o dades censals 2. Estats d’opinió 3. Conducta Totes aquestes variables serveixen, com hem dit, per detectar unes tendències en fets, opinió o conducta.
Temporalitat de les enquestes: 1. Sincròniques: Són aquelles que analitzen un període de temps molt concret.
2. Diacròniques: Són aquelles que no analitzen un moment concret, sinó un període al llarg del temps. Poden ser de 3 tipus:  Tendències: Un exemple podria ser l’evolució del vot al llarg de deu anys.
 Cohort: Enquestes a un mateix col·lectiu al llarg del temps.
Apuntes de David Magaña Mètodes de Recerca en comunicació  De Panel: Relacionades amb Lazersfeld. Un mateix grup de persones (ja no col·lectiu, sinó exactament les mateixes persones) al llarg del temps.
Disseny de les enquestes 1. Decidir el caràcter de les enquestes: Les enquestes no són obertes; tenen unes opcions concretes. La dificultat que suposa elaborar un qüestionari tancat facilita després la resolució del qüestionari. Si jo pregunto, per exemple, a qui vota, em poden contestar PSOE o socialistes… És més fàcil analitzar els resultats si les preguntes tenen opcions tancades.
2. Tipus de preguntes: Les preguntes poden ser:  Acció: Què fas quan…  Informació: Sexe, freqüència de…  Intenció: Què votaràs en les pròximes eleccions?  Opinió: Prefereixo…  Filtre: Serveixen per discriminar als enquestats en grups grans, com en dos “camins”. Per exemple, si preguntem “Vostè fa servir habitualment les xarxes socials?” la resposta pot ser sí o no i, a partir d’aquí, l’enquesta pot prendre un camí per uns i un altre per la resta  Control: serveixen per detectar si l’enquestat diu la veritat o està intentant quedar bé. Són similars a les preguntes de consistència, que serveixen per detectar la coherència deles respostes de caire ideològic.
Apuntes de David Magaña Mètodes de Recerca en comunicació 3. Redacció i instruccions: L’enquesta ha de començar amb una petita explicació sobre de què va i un agraïment a l’enquestat per participar. Es recomana que es vagi dels temes més generals als més específics i comprometedors.
4. Codificació, pretest i prova pilot: Les respostes tenen una qualificació numèrica que després ens permetrà fer percentatges i detectar les tendències. El procés d’extreure els percentatges s’anomena codificació. Els pretests i proves pilot serveixen per detectar preguntes conflictives o que s’han de revisar o canviar.
Redacció i formulació de les preguntes: 1. Dicotòmiques: Sí o no, veritat o fals. Presenten preguntes tancades que només poden tenir dues respostes.
2. Elecció múltiple: Una llista d’opcions.
3. Escales de mesura:  Una d'elles és la formulada per Likert l’any 1930. Permet mesurar les respostes en una escala de gradació. Per exemple, són aquelles on les respostes poden ser puntuades de l’1 al 5 segons afinitat.
 Una altra és l'escala de Guttman o escalograma, que s’acostuma a fer servir per actituds o opinions, on qualsevol de les opcions pressuposa les anteriors (és a dir, si pregunta nivell d’estudis, si contestes màster ja es dóna per suposat que tens un grau).
4. Diferencial semàntic: “Twitter és: Progressista/reaccionari” I després, puntuar a una banda o a l’altra segons el nostre acord amb una paraula o l’altra.
5. Ordenació jeràrquica: S’han d’ordenar els elements segons la nostra opinió o percepció.
6. Elecció forçada: Et dónen dues frases més o menys llargues i n’has de triar una; la que s'assembli més al teu pensament.
7. Espais per omplir: Has d’afegir dades o opinions en un espai en blanc.
Apuntes de David Magaña ...

Tags: