Tema 2. La Constitució com a norma jurídica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2. La Constitució com a norma jurídica  1. La legitimitat democràtica de l’Estat  La legitimitat democràtica s’associa al ​ Subjecte​  i al ​ Procediment d’elaboració de la Constitució​  (conjunt de normes jurídiques superior  en el nostre sistema)  ➢ A més, la legitimitat democràtica ve donada per la “Ley puente” per a la reforma política del règim franquista a règim  predemocràtic.   ➢ S’elabora la Constitució per mitjà de les Corts generals elegides per el poble, i que posterior a l’elaboració, va ser sometida a  referèndum popular.    El ​ Poder Constituent​  és el subjecte, és qui fa la Constitució. Aquest ve constituït per la Constitució. ⇒ El poder constituent constituït; el  màxim poder dins de l’Estat.  ➔ El poder constituent es creat per al procediment de la Constitució.  ➔ La seva reforma no es igual que la reforma d’una llei, aquesta és més complexa. I a més, cal ratificar­la a referèndum.  2. El valor jurídic de la Constitució.  La Constitució és la norma jurídica que forma part de l’ordenament jurídic. Ocupa el lloc més alt dins l’Ordenament jurídic ⇒ Norma  Suprema. ​ Art. 9.1. CE​  “​ Els ciutadans i els poders públics estan sota les normes de la Constitució i de la resta de l’Ordenament Jurídic”    Per tal de garantir i exigir el respecte i la força obligatòria de l’Estat, es crea el ​ Tribunal Constitucional​ .  3. Els tipus de normes constitucionals.  Segons el Contingut:  ❖ Normes principals:​  Trets generals, principis estructurals del Sistema normatiu. Aquest tipus de norma tenen relació amb els  principis generals del dret, per la seva formulació (Les idees, la seva formulació breu i tenen conseqüències en altres normes  jurídiques.   ➢ Ex. ​ Art. 1.3. CE ​ “La forma política de l’Estat espanyol es la Monarquia parlamentària.” Es poden deduir conseqüències  interpretatives.  ➢ Ex. ​ Títol II CE ​ “De la Corona”  ❖ Normes reguladores de l’activitat dels poders públics:   ➢ Mandats al legislador. Ex. ​ Art. 54 CE ​ “​ Una llei orgànica regularà la institució del Defensor del Poble, com a “alto  comisionado” de les Corts Generals, designat per aquestes per la defensa dels drets compressos en aquest títol,  l’efecte del qual es podrà supervisar l’activitat de l’Administració, donant compte a les Corts Generals​ ”  ➢ S’estableix una llei reservada. Ex. Art 53 CE “Regulació fonamental d’una matèria)  ❖ Normes organitzadores:  ➢ Ex. ​ Art. 159 CE​  regula el Tribunal Constitucional.  ❖ Normes materials:​  Regulen una matèria concreta, amb l’objectiu d’aconseguir estabilitat.  ➢ Art. 3 CE ​ “​ 1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y  el derecho a usarla. 2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades  Autónomas de acuerdo con sus Estatutos. 3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un  patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.”  ➢ Art. 4 CE ​ “​ 1. La bandera de España está formada por tres franjas horizontales, roja, amarilla y roja, siendo la amarilla  de doble anchura que cada una de las rojas. 2. Los Estatutos podrán reconocer banderas y enseñas propias de las  Comunidades Autónomas. Estas se utilizarán junto a la bandera de España en sus edificios públicos y en sus actos  oficiales.”  ❖ Normes garantitzadores:​  Estableixen garantíes dels Drets Fonamentals.  ➢ Art. 53 CE​  “​ 1. Los derechos y libertades reconocidos en el Capítulo segundo del presente Título vinculan a todos los  poderes públicos.”  ➢ Art. 54 CE ​ “​ Una ley orgánica regulará la institución del Defensor del Pueblo, como alto comisionado de las Cortes  Generales, designado por éstas para la defensa de los derechos comprendidos en este Título, a cuyo efecto podrá  supervisar la actividad de la Administración, dando cuenta a las Cortes Generales.”    4. Relacions de la Constitució amb la resta de l'Ordenament  Jurídic.  La Constitució, de caràcter suprem, forma part de la supremacia de l’Ordenament jurídic. D’això, es deriven unes característiques:  ❏ En l’elaboració i la reforma, s’ha d’efectuar per mitjà d’un poder superior ⇒ Poder Constituent i Poder Constituent derivat.  ❏ La Constitució té una ​ importància política​ , donat que el contingut fonamental de la C es organitzar el poder polític i determinar  els drets de les persones.  ❏ Principi de Constitucionalitat:  ❏ Supremacia jeràrquica de la CE, respecte a l’ordenament jurídic. La qual cosa significa que el contingut de la  Constitució deroga qualsevol altre norma anterior contrària a aquesta. (​ Eficàcia Derogatòria)  ❏ Problema de vigència​ ⇒ Norma derogada  ❏ Suposa la nul·litat de qualsevol norma posterior que sigui contrària.  ❏ Problema de validesa​ ⇒ Nul·litat de la norma  ❏ La interpretació de l’Ordenament Jurídic. Diverses conseqüències:  ❏ Una llei susceptible de diverses interpretacions (Diversos sentits al text), s’haurà d’imposar la interpretació  NO contrària a la Constitució. ⇒ Per donar rellevància a la Constitució amb el caràcter informador. També  suposa un ​ Principi de Conservació de la norma​  (Si la llei no queda anul·lada per la Constitució, continua  vigent)  ❏ La Constitució es la “​ norma normarum, ​ la norma de les normes​ ” ​ Aquella que defineix els elements principals  de l’ordenament jurídic, on es veu la supremacía de la Constitució amb la resta de les normes jurídiques.  5. El poder constituent derivat: la reforma de la Constitució.  L’òrgan que pot reformar la Constitució és el poder Constituent derivat. Cal destacar:  ➢ A diferència d’altres sistemes, la CE no té clàusules d’intangibilitat (Alemanya), és a dir, que no hi ha res que NO es pugui  reformar de la CE.  ➢ Per a la regulació cal tenir en compte alguns articles de la Constitució.  Art. 166 CE “​ La iniciativa de reforma constitucional se ejercerá en los términos previstos en los apartados 1 y 2 del artículo 87.”  Art. 87 CE​  “​ 1. La iniciativa legislativa corresponde al Gobierno, al Congreso y al Senado, de acuerdo con la Constitución y los  Reglamentos de las Cámaras.  2. Las Asambleas de las Comunidades Autónomas podrán solicitar del Gobierno la adopción de un proyecto de ley o remitir a la Mesa del  Congreso una proposición de ley, delegando ante dicha Cámara un máximo de tres miembros de la Asamblea encargados de su defensa.  Art. 169 CE​  ​ “No podrá iniciarse la reforma constitucional en tiempo de guerra o de vigencia de alguno de los estados previstos en el  artículo 116.”  Art. 116 CE “​ 1. Una ley orgánica regulará los estados de alarma, de excepción y de sitio, y las competencias y limitaciones  correspondientes.  2. El estado de alarma será declarado por el Gobierno mediante decreto acordado en Consejo de Ministros por un plazo máximo de  quince días, dando cuenta al Congreso de los Diputados, reunido inmediatamente al efecto y sin cuya autorización no podrá ser  prorrogado dicho plazo. El decreto determinará el ámbito territorial a que se extienden los efectos de la declaración.  3. El estado de excepción será declarado por el Gobierno mediante decreto acordado en Consejo de Ministros, previa autorización del  Congreso de los Diputados. La autorización y proclamación del estado de excepción deberá determinar expresamente los efectos del  mismo, el ámbito territorial a que se extiende y su duración, que no podrá exceder de treinta días, prorrogables por otro plazo igual, con  los mismos requisitos.  4. El estado de sitio será declarado por la mayoría absoluta del Congreso de los Diputados, a propuesta exclusiva del Gobierno. El  Congreso determinará su ámbito territorial, duración y condiciones.  5. No podrá procederse a la disolución del Congreso mientras estén declarados algunos de los estados comprendidos en el presente  artículo, quedando automáticamente convocadas las Cámaras si no estuvieren en período de sesiones. Su funcionamiento, así como el  de los demás poderes constitucionales del Estado, no podrán interrumpirse durante la vigencia de estos estados.  Disuelto el Congreso o expirado su mandato, si se produjere alguna de las situaciones que dan lugar a cualquiera de dichos estados, las  competencias del Congreso serán asumidas por su Diputación Permanente.  6. La declaración de los estados de alarma, de excepción y de sitio no modificarán el principio de responsabilidad del Gobierno y de sus  agentes reconocidos en la Constitución y en las leyes.”          ➢ Tot el procediment de reforma està regulat als següents articles.  Art 167 CE⇒ Procediment rígid u ordinari.  1. Los proyectos de reforma constitucional deberán ser aprobados por una mayoría de ​ tres quintos de cada una de las Cámaras.​  Si no  hubiera acuerdo entre ambas, se intentará obtenerlo ​ mediante la creación de una Comisión de composición paritaria de Diputados y  Senadores, que presentará un texto que será votado por el Congreso y el Senado. ​ (No cal la dissolució de les cambres)  2. De no lograrse la aprobación mediante el procedimiento del apartado anterior, y siempre que el texto hubiere obtenido el ​ voto  favorable de la mayoría absoluta del Senado, el Congreso, por mayoría de dos tercios​ , podrá aprobar la reforma. (​ Totes les matèries que  no s’utilitza el PSR)  3. Aprobada la reforma por las Cortes Generales, será sometida a ​ referéndum ​ (no obligatori)​ para su ratificación cuando así lo soliciten,  dentro de los quince días siguientes a su aprobación, una décima parte de los miembros de cualquiera de las Cámaras.  Art. 168 CE⇒ Procediment Súper Rígid  1. Cuando se propusiere la revisión​  total de la Constitución o una parcial​  que afecte al ​ Título preliminar (​ 1­9​ )​ , al ​ Capítulo segundo,  Sección primera del Título I ​ (15­29)​ , o al ​ Título II​  ​ (Dedicat a la Corona) (Drets especialment rellevants)​ , se procederá a la aprobación del  principio por mayoría de dos tercios de cada Cámara, y a la ​ disolución inmediata de las Cortes.  2. Las Cámaras elegidas (​ popular, eleccions​ ) deberán ratificar la decisión (​ Tema campanya electoral​ ) y proceder al estudio del nuevo  texto constitucional, que deberá ser aprobado ​ por mayoría de dos tercios de ambas Cámaras.  3. Aprobada la reforma por las Cortes Generales, será sometida a ​ referéndum popular​  para su ratificación ​ (Obligatori)        ...