Tema 2: eritròcits i leucòcits (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Fisiologia y fisiopatología II
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 31/03/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

FISIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA II TEMA – 2: ERITRÒCITS I LEUCÒCITS MORFOLOGIA - 7 – 8 µm de diàmetre Forma característica de disc bicòncau Fa que augmenti la superfície d’intercanvi d’O2 . Permet que l’intercanvi d’O2 amb els teixits es faci ràpid.
- Membrana molt resistent però a l’hora molt flexible Aquestes dues darreres característiques permeten que es pugui replegar i travessar capil·lars de 3 o 4 µm de diàmetre.
- No presenta nucli i pràcticament no té orgànuls (element cel·lular).
- Tenen glucolípids de membrana que li donen diferents funcions i característiques Alguns d’aquests són els responsables dels grups sanguinis Per exemple: AgA: grup sanguini A AgB: grup sanguini B AgA + AgB: grup sanguini AB Cap: grup sanguini 0 - Quasi tot el contingut del citoplasma és Hb, que dóna les funcions dels eritròcits.
El nombre d’eritròcits en sang varia segons el sexe.
♂ 4’5 – 6’2 x 10^12/L ♀ 4’2 – 5’5 x 10^12/L FUNCIONS TRANSPORT D’O2 1 eritròcit té 280 x 10^6 molècules d’Hb Dels pulmons als teixits.
1 molècula d’Hb transporta 4 O2 Presenta una capacitat enorme.
TRANSPORT DE CO2 Transporta una part, un 20/25% del CO2. La resta del CO2 pot transportar-se lliure dissolt al plasma.
AMORTIDORA Tenen capacitat amortidora del pH. L’Hb presenta residus que li permeten captar o alliberar protons.
HEMOGLOBINA ESTRUCTURA - Part proteica – globina Formada per 4 cadenes polipeptídiques iguals 2 a 2. Reben el nom mitjançant lletres gregues: - α β γ δ ε Donen lloc a diferents tipus de Hb Segons l’etapa, la forma majoritària d’Hb va variant: - - Adult: HbA1 (>90%, no és la única) – α2β2 Embrió: HbE – α2ε2 Fetus: HbF – α2γ2 (els adults en conserven una mica) Pigment – protoporfirina IX (grup hemo) Hi ha 1 grup hemo a cada cadena polipeptídica, per tant, hi haurà 4 grups hemo/ Hb.
A la part central d’aquest grup trobem el Fe, que és el responsable de combinar-se amb l’O2.
4 O2 – 4 Fe – 4 grups hemo – 4 cadenes – 1 Hb ÍNDEX ERITROCITARIS Són els que permeten detectar alteracions, n’hi ha molts però els més freqüents són: CONCENTRACIÓ D’HB EN SANG Varia també segons el sexe, els homes en tenir més eritròcits tindran més Hb.
♂ 150 ± 20 g/L ♀ 140 ± 20 g/L HEMATÒCRIT Fracció de volum sanguini ocupat pels eritròcits. Es sol donar en tant per un (0 – 1).
♂ 0’45 ± 0’05 ♀ 0’42 ± 0’05 HCM (Hemoglobina Corpuscular Mitjana) Quantitat d’Hb mitjana que té un eritròcit. Segons aquest índex podem dividir els eritròcits en: - Hipocròmics : menys Hb del normal Normocròmics: condicions fisiològiques ( 27 – 32 pg) Hipercròmics: més Hb del normal VCM (Volum Corpuscular Mitjà) Volum que ocupa un eritròcit. Segons aquest índex podem dividir els eritròcits en: - Micròcits: volum menor que en condicions fisiològiques Normòcits/ Normocític: condicions fisiològiques (80 – 100 ft) Macròcits: volum major que en condicions fisiològiques ERITROPOESI Procés de formació dels eritròcits.
S’inicia a la medul·la òssia a partir d’una cèl·lula mare pluripotent que es diferencia a cèl·lula mare mieloide i després a unitat formadora de colònies eritrocítica (UFC-E).
Gràcies a la EPO i a altres factors, aquesta UFC-E es va dividint i diferenciant.
1. Proeritroblast 2. Eritroblast 3. Normoblast formes immadures Fins aquí es produeix: - Reducció de la mida cel·lular Retracció del nucli (cada cop més petit) Pèrdua d’orgànuls Comença la síntesi d’Hb La concentració de reticulòcit en sang és molt baixa en condicions fisiològiques.
El normoblast perd el nucli degut a l’augment d’Hb. Un cop expulsat rebrà el nom de reticulòcit (més madur). Aquest surt a circulació sanguínia i acaba de madurar de manera força ràpida cap a eritròcit.
Aquest procés dura entre 5 – 7 dies però pot modular segons les necessitats. En un dia fabriquem entre 100 – 256 x 10^9 eritròcits.
REQUISITS PER LA CORRECTA FORMACIÓ D’ERITRÒCITS - Aminoàcids: aportació proteica en la dieta - Vitamina B12 Àcid fòlic - Fe: per la correcta formació d’Hb En necessitarem sempre que hi hagi síntesi de DNA Per cada eritroblast surten 16 eritròcits, en necessitem.
REGULACIÓ DE L’ERITROPOESI La formació d’eritròcits és un procés que es dóna de manera continua, però es pot veure augmentat o disminuït en segons quines situacions.
Certs estímuls són els encarregats de regular l’eritropoesi: HIPÒXIA Disminució de la quantitat d’O2 que arriba als teixits, i és proporcional a la quantitat d’O2 en sang.
Pot ser produïda per: anèmies, les alçades...
Aquesta hipòxia pot afectar als ronyons (hipòxia renal), que són capaços de estimular la síntesi de EPO.
Aquesta EPO anirà a la sang i d’allà a la medul·la òssia, on farà que augmenti la formació d’eritròcits. Si augmenten els eritròcits, en principi (no sempre, segons la causa), també augmenta O2 en sang i als teixits.
HORMONES Certes hormones també poden estimular la síntesi d’eritròcits.
Per això la concentració d’eritròcits és major en homes Per exemple: la testosterona També intervenen: - Hormona de creixement: si l’organisme ha de créixer requereix més O2 Glucocorticoides: adrenalina Hormones a nivell tiroïdal 11/ 02/ 2016 CICLE VITAL DELS ERITRÒCITS La maduració del eritròcits comença a la medul·la òssia i acaba a la circulació sanguínia.
Una vegada a la sang tenen una vida mitja de 120 dies (relativament curta). Això és degut a que en realitzar l’esforç de plegament per passar per capil·lars estrets es van trencant. A més a més, al no tenir nucli ni orgànuls, tenen pocs mecanismes de reparació.
Els eritròcits trencats són fagocitats per macròfags a la melsa sobretot, però també al fetge. Fet que comporta la alliberació de Hb , que començarà el seu metabolisme.
METABOLISME DE LA HB La Hb es separarà en els seus dos components principals: - Globina Estructura proteica formada per aminoàcids que seran reutilitzats per a la síntesi de proteïnes.
- Grup hemo Es separarà en: - FE: que es metabolitzarà PIGMENT PROTOPORFIRINA IX: Es convertirà en un pigment verdós anomenat biliverdina. I aquest, en un pigment anomenat bilirubina.
La bilirubina anirà a parar a la sang i de la sang al fetge, on es conjugarà (mecanisme d’eliminació) per tal de que pugui ser eliminada. S’eliminarà per la bilis cap a l’intestí prim, anirà a parar al còlon, on serà metabolitzada per la microbiota i convertida en urobilinogen .
Una part de l’urobilinogen es convertirà en estercobilina, que serà eliminada per les femtes (li dóna la coloració).
L’altre part serà reabsorbit a la sang i anirà al ronyó on es convertirà en urobilina, que s’eliminarà per l’orina (també responsable de la coloració).
METABOLISME DEL FERRO L’aportació de Fe al nostre organisme prové de la ingesta d’aliments. Si la dieta és equilibrada, ens aporta un 10 – 20 mg/dia. Tot i així només n’absorbim el 10% (biodisponibilitat baixa).
El Fe absorbit anirà a l’interior dels enteròcits (cèl·lules de l’intestí prim responsables de l’absorció de nutrients) on s’unirà a la apoferritina, formant una proteïna anomenada ferritina. Aquesta, té la funció d’emmagatzemar el Fe.
La ferritina serà alliberada a la circulació sanguínia (plasma) i es combinarà amb la proteïna plasmàtica transferrina (transportadora de Fe de forma específica). A la sang arribarà més Fe procedent de la melsa (allà on es destrueixen els eritròcits).
Tot el Fe serà distribuït als diferents teixits: - Muscular Fe formarà part de la mioglobina.
- Fetge S’emmagatzemarà en forma de ferritina i hemosiderina (un altre lloc de magatzem).
- Medul·la òssia S’utilitzarà per sintetitzar Hb i formar de manera correcta els eritròcits.
Com s’elimina? - Femtes Degut a la no absorció en l’alimentació i a la descamació d’eritròcits a l’intestí prim.
- Orina, suor, pell, cabells i ungles (Fe absorbit).
1 -2 mg/dia, gairebé tot el que hem absorbit.
- ♀ menstruació LEUCOPOESI Procés de formació dels leucòcits.
REPÀS TEMA – 2 Els leucòcits deriven de la sèrie mieloide i també limfoide. La formació i maduració es produeix a la medul·la òssia a excepció del cas del limfòcits T, que es produeix al timus.
Alguns, un cop a la sang, tenen la capacitat d’infiltrar-se en teixits i diferenciar-se en altres tipus cel·lulars per desenvolupar de manera correcta la seva funció: - Basòfils – mastòcits Monòcits – macròfags Limfòcits B – cèl·lules plasmàtiques DISTRIBUCIÓ TISSULAR La distribució dels leucòcits és complexa: van a diferents parts del cos de forma heterogènia.
Aquestes parts del cos s’anomenen òrgans i teixits limfoides, i n’hi ha de dos tipus: PRIMARIS Responsables de la formació i maduració dels leucòcits. Són: - Medul·la òssia Timus SECUNDARIS És allà on es produeix la funció de defensa/immunitat dels leucòcits, on es troben acumulats.
- Ganglis limfàtics: permet la defensa davant agents nocius provinents de la limfa.
- Melsa: permet la defensa davant agents nocius provinents de la sang.
- Malt: permet la defensa davant agents nocius provinents de les mucoses.
- Aparell respiratori Aparell digestiu Aparell genito-urinari TIPUS I MORFOLOGIA Els leucòcits són veritables cèl·lules, tenen nucli i orgànuls citoplasmàtics. Tots estan implicats en la defensa de l’organisme; poden dividir-se en: GRANULÒCITS Neutròfils (57 – 67%) Són els més abundants, també anomenats: petits fagocitadors. Formen part de les primeres barreres de defensa, defensa inespecífica.
Eosinòfils (2 – 4%) Participen sobretot en al·lèrgies i infeccions parasitàries. En aquets dos casos el seu nº augmenta.
Basòfils (0’5 – 1%) Tenen una gran quantitat de grànuls amb histamina. Als teixits es diferenciaran a mastòcits, grans alliberadors d’histamina també.
AGRANULÒCITS Monòcits (3 – 7%) Als teixits es diferencien a macròfags, grans fagocitadors, que a més, són presentadors d’antígens.
Limfòcits (25 – 40%) Hi ha tres tipus de limfòcits: - LIMFÒCITS T (majoritaris) - LIMFÒCITS B - LIMFÒCITS NK (Natural Killer) Molt minoritaris ...