Tema 8 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a les Relacions Internacionals
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 31/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 8 – La dinàmica Tipus de relacions que predominen en el sistema internacional que van, o de la cooperació al conflicte al revés però que ambdós poden coexistir. En els extrems hi ha la guerra o a la integració.
GUERRA • Cooperació Conflicte Conflicte Cooperació INTEGRACIÓ Conflicte Divergència o incompatibilitat entre els objectius de dos o més actors de les RRII al voltant d’un t ema determinat. Per resoldre aquesta incompatibilitat s’utilitza la guerra.
- És inherent a la natura humana. Poden ser conflictes a diferents escales.
- Conflicte com a resultat de la vida social  si és ben resolt pot ajudar a la millora de la humanitat. Ex: la abolició de l’esclavitut - Conflicte com a motor del canvi social.
Causes  actualment se solen barrejar els dos recursos quan hi ha un conflicte, i és molt difícil que sigui monotemàtic. Els conflictes també evolucionen i amb el pas dels anys es pot convertir en: territorial religiós, ètnic. És a dir, s’hi van afegint conflictes.
- Incompatibilitat relativa als recursos tangibles. És més o Territori o Accés al govern o Recursos (ex: aigua, petroli etc).
o Accés als mercats o Accés a les rutes de navegació, etc Júlia Mumany Pesarrodona - Incompatibilitat relatives als recursos intangibles  sobretot lligat al conflicte per qui té el poder.
o Identitat nacional o Identitat religiosa o Valors  allò que guia la teva conducta. Ex: la defensa de la llibertat, drets humans, etc.
o Sentiments d’injustícia Elements d’un conflicte - Problema central  QUÈ ESTÀ PASSANT? - Actors o Primaris  aquells que tenen el problema, la incompatibilitat. Ex: àrabs o palestins amb el conflicte àrab-israelià o Secundaris  tot i no formar part de la incompatibilitat central, tenen algun interès en que el conflicte es resolgui d’alguna manera. Poden intervenir directament o indirectament en algun moment del conflicte, ja sigui administrant ajut, participant en el conflicte armat, etc.
o Terciaris  tenen interès en que es solucioni, però no de cap manera específica o concreta, sinó simplement intervenen d’alguna manera perquè acabi.
- Estructura  repartiment de l’equilibri de força en un conflicte o Simetria  les dues parts del conflicte tenen forces equivalents o aproximades a l’hora d’actuar. Ex: mateixa lògica, mateix tipus d’armament, etc.
o Asimetria  les parts lluiten amb mitjans diferents.
- Factors d’exacerbació  afecten en l’evolució d’un conflicte o Interns  lluita pel poder que pot venir agreujat per un element identitari, religiós, repartiment desigual dels recursos, que separi o Externs  si reps suport exterior o no.
- Procés o fases  n’hi ha moltes depen del conflicte. Si més no, aquests sónn moments específics que ens ajuden a analitzar els conflictes 2 Júlia Mumany Pesarrodona o Tensió  desconfiança respecte de l’altre. Qualsevol acció que faci un actor és interpretada en clau negativa.
o Crisi  esdeveniment sobtat d’algun tipus d’acció que augmenta greument la tensió, encara que no té perquè acabar en guerra. Si davant d’una crisi ens quedem immòbils, l’enemic pot interpretar-ho com un símbol de debilitat. Una crisi no acaba en conflicte.
o Escalada  aquells moments del conflicte en el qual es produeixen reaccions en cadenes i progressives per part dels actors Tipus de conflicte  tenen molt a veure amb els tipus de causes 1. Segons la naturalesa dels objectius poden ser: o Conflictes d’interessos ▪ Polítics (ex: govern, territorio, demandes d’autonomia, etc) ▪ Econòmics (ex: territorio, recursos, accés a mercats, etc).
▪ Medioambientals (ex: contaminació, etc) o Conflictes de motivacions profundes (valors sentimentals, religiosos, etc).
o Conflictes multicausals i multitèmics 2. Segons els actors implicats a. Estatals i. Interns ii. Interestatals  segons l’escala, poden ser: 1. Bilaterals 2. Regionals 3. Mundials iii. Interns internacionalitzats  en un inici són conflictes interns que en un moment s’internacionalitzen perquè el conflicto s’esten). Quan un conflicto s’intervé per part d’altres estats, o els ciutadans d’aquells estats es refugien en d’altres, el conflicto s’internacionalitza. En rebs les conseqüències i gestiones bé o malament una part del conflicte.
b. No estatals (ex: entre empreses, entre grups terroristes, etc).
3 Júlia Mumany Pesarrodona 3. Segons l’ús o no de violencia a. No violents b. Armats c. Violencia unilateral (contra civils)  cada vegada hi ha més violencia exercida de manera unilateral i les víctimes són civils.
Definició de conflictes armats: Enfrontament armat protagonitzat per grups armats regulars o irregulars amb objectius percebuts com a incompatibles en què l’ús continuat i organitzat de la violencia : - Provoca víctimes mortals - Impactes negatius en el territorio (destrucció d’insfraestructures, etc).
- Impactes negatius en la población (ferits, desplaçats o refugiats, etc).
- Impactes negatius en el teixit social (disrupció dels serveis bàsics) Es diferencia els conflictes armats segons la intensitat Els procesos de resolución de conflcites, doncs, serán diferents segons la intensitat.
La intensitat es mesura segons el nombre de víctimes mortals.
4. Conflictes de baixa intensitat a. 25 morts per any de conflicto b. Menys de 1000 morts al llarg del conflicto 5. Conflicte d’intensitat mitjana a. 25 morts per any de conflicto b. Menys de 1000 morts a l’any c. Més de mil morts al llarg del conflicto 6. Conflicte d’alta intensitat o guerres a. Més de 1000 morts a l’any 4 Júlia Mumany Pesarrodona LA GUERRA - Sempre és un conflicto d’alta intensitat (a partir del nº de morts) - Definició política: continuación de la política per altres mitjans (això ja no és així perquè ja no es considera un mitjà per arreclar conflictes) - Definició acadèmica: violencia organitzada exercida per unitats polítiques diverses.
- S’ha de distingir entre la guerra o la guerra en sentit jurídic. Moltes de les guerres actuals són guerres no declarades. A vegades el dret no s’ajusta a la realitat política.
- Molts cops es fan expresiones errònies de la guerra.
5 ...

Comprar Previsualizar