7. Procés d'intervenció (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Terapia ocupacional - 2º curso
Asignatura Teràpia ocupacional en gent gran
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

TO en Gent Gran Mar Busquets PROCÉS D’INTERVENCIÓ EN LES PERSONES GRANS Objectius específics       Prevenir el deteriorament Mantenir, millorar o restablir la funció psicofísica Despertar gustos i aficions (ocupació significativa) Afavorir l’integració socio-familiar Valoració i adaptació de l’entorn Estructuració de la vida diària del gran invàlid REHABILITACIÓ GERIÀTRICA La rehabilitació inclou programes dinàmic i actius que fan possible que persones amb limitacions físiques, psíquiques, mentals i/o socials aconsegueixin mitjançant tècniques i programes personalitzats el seu màxim nivell de desenvolupament personal i qualitat de vida.
 PREVENTIVA (mantenir i prevenir)  CURATIVA (millorar)  PALIATIVA (compensar) 1. Factors pronòstics en el procés de RHB en gent gran El procés de RHB és un fenomen dinàmic a través del qual, partint d’una situació coneguda i aplicant diferents tècniques, s’espera arribar a un resultat previst però no conegut.
Aquest resultat previst és el que en termes generals coneixem com a pronòstic.
Objectiu general de la intervenció geriàtrica : Millorar la qualitat de vida del client en tots els aspectes bio-psico-socials.
2. Paràmetres a avaluar I.
Nivell funcional previ i nivell funcional actual II.
Temps d’evolució de la discapacitat III.
Procés mòrbid discapacitador IV.
Funció cognitiva V.
Estat emocional VI.
Dèficits sensorials VII.
Estat general de salut (capital de reserva) VIII.
Edat IX.
Recursos econòmics i situació familiar TO en Gent Gran Mar Busquets 3. Valoració geriàtrica integral Procés multidiagnòstic, interdisciplinar i individualitzat que determina la capacitat funcional, psicosocial i mèdica, que persegueix prevenir la malaltia i quan sigui possible detenir-ne l’evolució.
      Elabora un diagnòstic integral Determina la situació basal del pacient Contribueix a descobrir problemes tractables i no diagnosticats Estableix un pla terapèutic individualitzat Monitoritza milloria en el temps Facilita la transmissió d’informació entre professionals 4. Funcionament de l’equip en l’atenció a la persona gran 5. Pla individual d’atenció integral : Model Assistencial 1) La valoració inicial en sessió interdisciplinar, el pla individualitzat d’atenció integral (PIAI) individualitzat per a cada persona.
2) El PAI ha d’identificar les necessitats, objectius terapèutics, els diferents programes i activitats proposades i els períodes de revisió.
3) Ha de participar també la pròpia persona gran i la seva família de manera que constitueixi un document de “contracte assistencial” entre els professionals i la persona atesa.
El PAI hauria de recollir també les darreres voluntats i les manifestacions de la persona gran o la seva família relatives als aspectes de desig o rebuig de determinats tractaments, les persones autoritzades a prendre decisions en situacions d’incapacitat de la persona gran, i d’altres situacions que constitueixin el testament vital.
TO en Gent Gran Mar Busquets Apartats del PIAI:  Dades genèriques  Dades personals de l’usuari (edat, diagnòstic,...)  Dades de: ingrés de l’usuari, realització del PAI i la data prevista per a l’avaluació del pla  Identificació dels professionals que desenvolupen el pla i la seva firma.
 Valoració de les variables alterades (han de ser extretes d’escales de valoració validades i estandarditzades)  Problemes detectats derivat d’altres valoracions estandarditzades  Objectius concrets en l’àmbit preventiu, assistencial i educatiu, d’acord amb les necessitats i la problemàtica detectades.
 Apartat d’activitats o accions previstes per aconseguir els objectius, amb l’exactitud dels professionals o treballadors responsables de la intervenció.
 Apartat d’avaluació periòdica.
TO en Gent Gran Mar Busquets ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS DE LA TERÀPIA OCUPACIONAL EN LES PERSONES GRANS 1. Àrees d’avaluació a) b) c) d) Avaluació funcional Avaluació mental Avaluació afectiva Avaluació de l’entorn / context 2. Fases d’avaluació 1) Avaluació prèvia o de la situació basal 2) Avaluació en el moment de l’ingrés 3) Avaluació o avaluacions evolutives 4) Avaluació a l’alta  Si la situació ho resulta possible, resulta molt positiu poder fer un seguiment després de l’alta per assegurar que els èxits obtinguts amb el tractament ocupacional es mantenen.
TO en Gent Gran Mar Busquets 3. Procés d’avaluació I Recollida d’informació: Informació bàsica (història o la fulla d’ingrés) Funcions:  Donar al TO la oportunitat de jutjar si el client és beneficiarà de la TO  Proporcionar una base de dades àmplia  Identificar possibles necessitats i problemes  Base de planificació del programa 1. Dades de filiació - Nom i cognom - Adreça - Edat / Data naixement - Sexe - Data ingrés - Data d’alta - Nº història clínica - Nivell assistencial / Servei d’origen - Metge de referència - Cuidador de referència 2. Dades clíniques - Motiu d’ingrés - Diagnòstic principal - Antecedents patològics - Tractament farmacològic Antecedents / història personal - Situació funcional / ocupacional prèvia - Situació social - Nivell educatiu / cultural - Interessos - Activitats d’oci / hobbies 4. Procés d’avaluació II Àrees d’ocupació Destreses Patrons d’acompliment d’acompliment Context i entorn Demandes de l’activitat Factors del cilent a) Entrevista: Formal/informal Funcions:  Proporcionar l’oportunitat de començar la relació terapèutica client-TTO (respecte, empatia, honestedat)  Enfocament centrat en el client (el significat i important per ell)  Exploració de l’entorn i la història ocupacional del client  Identificar possibles necessitats i problemes i preocupacions del client que li afecten en les seves ocupacions.
TO en Gent Gran Mar Busquets b) Instruments específics per la valoració, tests o proves Funcions:  Interpretació de les dades  Identificació dels problemes ocupacionals específics  Identificar els elements de suport/dificultat  Valoració específiques (escales, tests, activitats,...)  Priorització dels problemes 5. Mètodes d’avaluació     Entrevista : Estructurada, no estructurada, semiestructurada / Formal, informal Auto-registres Observació de l’acompliment ocupacional Aplicació de procediments formals, tests o proves - Instruments estandarditzats d’avaluació - Instruments no estandarditzats d’avaluació 6. Avantatges de la utilització d’escales de valoració geriàtrica  Descripció senzilla, ràpida i objectiva de la situació basal del pacient, és una manera de quantificar el deteriorament.
 Ens dóna dades per detectar possibles problemes.
 Selecciona el tipus d’intervenció o ubicació.
 Valor pronòstic  Permeten monitoritzar objectivament l’evolució del client.
 Facilita la comunicació entre les diferents professionals  Utilitat en investigació docència, planificació de recursos...
7. Instruments estandarditzats d’avaluació geriàtrica: Avaluació funcional I Les escales d’elecció per avaluar les AVD Bàsiques són:     Escala d’incapacitat de la Creu Roja Índex de Katz Índex de Barthel Índex de Barthel (versió modificada per Granger et.al.) De manera més específica per avaluar els trastorns de l’equilibri i de la marxa, així com el risc de caigudes s’utilitzen:   Escala de Tinetti Get and go test (Levántese y Ande) TO en Gent Gran Mar Busquets Les escales més utilitzades per avaluar les AVD Instrumentals són:   Escala de Philadelphia Geriatric Center de Lawton y Brody OARS Instrumental Instruments avaluatius del procés de deteriorament mental:   Functional Assessment Stages (FAST) Global Deterioration Scale (GDS) de Reisberg Instruments d’avaluació cognitiva:     Mini-Mental State Examination de Foistein (MMSE 30) Miniexam Cognoscitivo de Lobo (MEC 35) Cuestionario abreviado del estado mental SMPSQ de Pfeiffer Large Allen’s Cognitive Level Screen (LACLS): Routine task inventory (R.T.I.) Instruments d’avaluació multidimensional:   Functional Independence Mesure (FIM) Dementia Rating Scale (DRS) de Blessed Instruments d’avaluació afectiva:  Escala de depresión de Yesavage Instruments d’avaluació del cuidador:  Escala de sobrecàrrega del cuidador de Zarit 8. Elecció d’una escala  Utilització d’escales validades  Determinar quin o quins aspectes es volen valorar  Veure el grau de validesa i fiabilitat de l’escala que s’utilitzarà  Veure si és d’útil en el context que treballem  Preveure l’acceptació per part del client  Tenir en compte el temps que es dedicarà al passar-la  Determinar quin o quins professionals la passaran TO en Gent Gran Instrument Tipus Valoració Escala Cruz Roja Funcional Mar Busquets Mesura Nivell de funcionalitat Puntuació 6 estadis: 0,1,2,3,4,5.
0 = millor nivell funcional (L’individu es val totalment per si mateix i camina amb normalitat) 5 = pitjor nivell funcional Observacions Senzilla d’administrar i poc temps (L’individu està immobilitzat al llit o silló, cures contínues i presenta incontinència) Kats Funcional AVD: Banyar-se, vestirse, utilització del wc, mobilitat, continència, alimentació Senzilla i poc temps d’administració.
Es 7 categories: A,B,C,D,E,F,G. No valora i si s’utilitza puntua, jerarquia de categories.
ajuda tècnica i és sense A = Independent supervisió. Si es nega a G= Depenent per les 6 AVD fer l’acció es contempla D.
Punuació per la I: 5 -15 Puntuació per la D = 0 Mesura 4 funcions més Puntuació total màxima = 100 que el Kats, per tant, és 100 = autònom més sensible i dóna més >60 = Depenent lleu informació. Es valora I si 55-40 = Depenent moderat utilitza ajuda tècnica.
35-20 = Dependència severa <20 = Depenent total AVD: Menjar, bany, higiene personal, vestir-se i desvestir-se, control anal, control Barthel Funcional vesical, ús del wc, transferència cadirallit, caminar, pujarbaixar escales.
AVDI: Utilitzar telèfon, anar de compres, preparació del menjar, Puntuació 1 = capaç Lawton Funcional cuidar la casa, rentar Puntuació 0 = incapacitat roba, mitjà transport, responsabilitat en la medició dels diners.
10 preguntes: Cada resposta Data, dia de la Mental correcta és 1 punt.
Pfeiffer setmana, nom del lloc, (detecció) 8-10 punts = puntuació normal nº de telèfon, edat.
3-0 punts = deteriorament greu Mini examen Orientació, fixació, Puntuació màxima = 35 cognitiu de Mental concentració i càlcul, Puntuació = o < 24 = Lobo.
(avaluació) memòria, llenguatge i deteriorament Minimental construcció.
Part A = Alteracions de Part A : 8 ítems . Cada un puntua 1=incapacitat i 0 = absència d’incapacitat).
la vida diària Escala Part B : 3 ítems. Puntua 3=major Mental Part B = Alteracions incapacitat i 0=hàbits inadequats.
Blessed (deteriorament) dels hàbits Part C: 11 ítems. 1 = canvis significatius i (DRS) Part C= Canvis de 0 = sense canvis. Puntuació total = 28 (+ personalitat i conducta deteriorament, + puntuació) Escala de Yessavage Mental (afectiva) 15 ítems que poden respondre SI o Dissenyada per NO. La puntuació màxima és de 15 detectar la depressió i es mesura: en la persona gran 0 – 5 = normal 11 – 15 = molt deprimit Es passen sobretot en dones, en homes es fa una lleugera variació.
En centres no s’utilitza.
10 preguntes senzilles.
Només s’utilitza per descobrir si hi ha alteració.
Ajuda al diagnòstic. El seu ús és generalitzat.
Detecten àrees mentals afectades i quantifiquen l’afectació de cada una.
És vàlida i fiable per a persones sense deteriorament cognitiu.
Dins les escales de depressió geriàtrica és la més utilitzada TO en Gent Gran OARS Social Tinetti Equilibri Timed Up and Go Test Funcional Large Allen’s Cognitive Level Screen (LACLS) Cognitiva Global Dementia Staging (GDS) de Reisberg Assesment of Motor and Process Skills (AMPS) Evaluación para las habilitades de conunicación y interacción (ACIS) Entrevista històrica del Desempeño Ocupacional OPHI I Mar Busquets Recursos-relacions 1 = recursos socials excel·lents Ús generalitzat. És útil socials i pronòstica si el 6 = totalment incapacitat per fer prediccions a vell rebria ajuda en cas socialment mig-llarg termini.
de necessitat És una escala més Escala d’equilibri en Puntuació d’equilibri = 16 complicada alhora de sedestació i Puntuació de marxa = 12 passar, ja que el bipedestació i de la Puntuació total = 28 subjecte ha de fer marxa.
vàries maniobres.
1 = marxa normal sense risc Ràpida. 10 – 20 segons Risc de caiguda 5 = risc de caiguda durant la prova per fer el diagnòstic.
Identifica el nivell Nivell 1 = Automàtica cognitiu i permet la Nivell 2 = Moviment planificació de la Nivell cognitiu Nivell 3 = Manual intervenció segons Nivell 4 = Fita dirigida capacitat funcional Nivell 5 = Exploració d’acompliment.
Cognitiva funcional Cognitiva funcional (Apartat de Alzheimer) dempencies Funcional Motor i elements de procés de l’activitat Habilitats relació Domini físic.
Domini d’intercanvi i d’informació.
Domini de relació.
Història ocupacional INDIVIDUAL: - Organització de la 5) Adaptat 4) Adaptació moderada rutina 3) Adaptació marginal - Rols de vida 2) Moderadament adaptat - Interessos, valors i 1) Desadaptat objectius - Percepció d’habilitats AMBIENT: 5) Suport facilitador d’adaptació i responsabilitzats 4) Suport moderat d’adaptació Influències 3) Suport marginal d’adaptació 2) Interferència moderada adaptada ambientals i Cal fer observació directe per la valoració 1234- Dèficit Inefectiu Qüestionable Competent Observació en directe 15-20 min. Cal valorar en el context ja que es valora l’hàbit.
Entrevista semiestructurada.
S’extreu informació sobre el funcionament ocupacional en el passat i futur.
1) Impedeix l’adaptació Entrevista històrica del Desempeño Ocupacional OPHI I Història ocupacional - Elecció d’activitat - Fets crítics - Rutina diària - Rols - Ambientals Utilitats com a complement És qualitativa, s’extreu el perfil i es informació. Com a redacta un informe ocupacional.
primera entrevista.
Semiestructurada o no estructurada.
TO en Gent Gran Evaluación de la Historia Ocupacional Història ocupacional Mar Busquets És qualitativa, dóna informació 74 preguntes dividides rellevant dels comportaments segons Rols ocupacionals alhora de realitzar els ocupacionals rols de vida quotidiana Entrevista semiestructurada.
S’inicia pel rol més significatiu.
9. L’índex de Barthel està demostrat que té un valor pronòstic  Un Barthel inferior a 20 a l’ingrés en l’hospital es relaciona amb un increment de mortalitat als 15 dies i als 6 mesos.
 Un Barthel superior a 40 quan ingressa en una unitat de RHB (convalescència), indica una major probabilitat de tornar al domicili.
 Un Barthel superior a 60 quan és donat d’alta d’una unitat de RHB, indica una major probabilitat de continuar en el seu domicili als 6 mesos.
 Les persones amb un Barthel superior a 40 són els que més es beneficiaran de la rehabilitació i els que tenen més de 60 tenen menor estança hospitalària.
...