Apuntes Instituciones de Derecho Comunitario Europeo - Bloque 5 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas + Derecho - 2º curso
Asignatura Institucions de Dret Comunitari
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 27/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apuntes Instituciones de Derecho Comunitario Europeo - Bloque 5 - Profesor Olesti
V. EL CONTROL DE L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI: LA GARANTIA JUDICIAL DELS DRETS.

LLIÇÓ 23
El control de l'aplicació del dret comunitari pel Tribunal de Justícia (I). El recurs d’anul·lació: a) supòsits; b) legitimació activa i passiva. L'excepció d’il·legalitat. El recurs per omissió: a) supòsits; b) la legitimació activa i passiva. El recurs per responsabilitat extracontractual: a) supòsits; b) legitimació activa i passiva.

LLIÇÓ 24
El control de l'aplicació del dret comunitari pel Tribunal de Justícia (II). El recurs per incompliment: a) la legitimació activa i passiva; b) l'actuació de la Comissió; c) actes susceptibles de ser impugnats; d) exoneració de la responsabilitat per incompliment.

LLIÇÓ 25
La qüestió prejudicial: a) naturalesa, objecte i característiques; b) característiques dels actes objecte de la qüestió prejudicial; c) condicions per exercir el recurs prejudicial. Efectes de les sentències prejudicials.

Vista previa del texto

Bloc 5. EL CONTROL DE L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI: LA GARANTIA JUDICIAL DELS DRETS LLIÇÓ 23. EL CONTROL DE L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI PEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LES INSTITUCIONS DE LA UE El TJUE és qui determina si el Dret de la UE s’ha aplicat correctament o no.
I el TJUE controla i verifica la correcta aplicació del dret tant si qui aplica són les institucions de la UE, l’Estat com el particular.  Té una jurisdicció obligatòria sobre tot aquell que té la capacitat d’aplicar el Dret de la UE. Per fer-ho s’utilitza el recurs per incompliment.
1. El recurs d’anul·lació (art. 263 TFUE) Recurs d’anul·lació  Fem referència a controlar la legalitat d’aquells actes adoptats per les institucions de la Unió Europea. Verificar que les actuacions de les institucions de la UE és conforme dret.
1.1. Supòsits Tots els actes que poden ser adoptats per les institucions de la UE són susceptibles de ser recorreguts davant del TJUE? - Només aquells actes que produeixen efectes jurídics a tercers independentment de la naturalesa de l’acte i independentment de la forma de l’acte.
El TJUE diu també que s’han de tractar d’actes definitius, és a dir, actes que conclouen tot el procediment.  El que no es pot fer és realitzar una acció contra una fase del procediment d’un acte complex, és a dir, no es pot fer quan l’acte no ha finalitzat.
Només pots impugnar aquells actes que conclouen un procediment, però no actes intermedis que són susceptibles de ser modificats per la decisió final.
- Si estem parlant de dret derivat, fem referència a directives, reglaments i decisions.
1.2. Legitimació activa i passiva Legitimació activa: Qui pot interposar un recurs per anul·lació? ▪ ▪ Demandants privilegiats  Poden interposar un recurs d’anul·lació en qualsevol moment, no han de justificar un interès específic ni han de demostrar que estan afectats per la decisió presa. És una legitimació il·limitada.
o Estat membre o Parlament Europeu o Consell o Comissió Altres demandants institucionals  Sota determinades circumstancies poden interposar un recurs d’anul·lació, però no sempre sinó que han d’acreditar que alguns dels seus poders estan corrent el risc de ser vulnerades si s’adopta l’acte, és a dir, podran impugnar-ho per tal de salvaguardar les seves prerrogatives.
34 ▪ o Tribunal de Comptes o Banc Central Europeu o Comitè de les Regions Particulars  La legitimació activa és molt reduïda, accessòria. Essencialment el particular, persones físiques o jurídiques, podrà interposar un recurs d’anul·lació només quan són els destinataris de la decisió, o si no és el destinatari formal, li afecta directa i individualment.  És interpretat de forma restrictiva per part del TJUE.
Legitimació passiva: Quines són les institucions que poden adoptar actes que tinguin efectes jurídics a tercers? Institució autora de l’acte impugnat, és a dir, l’acte ha de ser imputable a una institució.
 Actes que poden ser impugnats: - Legalitat dels actes legislatius.
Actes del Consell.
Comissió.
Banc Central Europeu que no siguin recomanacions o dictàmens.
Actes del Parlament i del Consell Europeu que estiguin destinats a produir efectes jurídics davant de tercers.
1.3. Termini Dos mesos des de la seva publicació o des de la seva notificació perquè l’acte no havia de ser interposat. I si no ha estat publicat ni notificat serien 2 mesos des de que es coneix.
Es diu que la qüestió prejudicial de validesa és un complement al control de la legalitat del dret derivat, dels actes adoptats per les institucions de la UE, perquè el termini per interposar el recurs d’anul·lació és molt breu.  Li preguntem al TJUE si aquell acte és compatible o no amb el Dret originari i en última instància és el què preguntem quan interposem un recurs d’anul·lació.
1.4. Motius de la demanda d’anul·labilitat • • Incompetència  Les institucions que adopten l’acte no tenen la capacitat, poders i competència per fer-ho.
o Pot ser que la UE no tingui la competència per dur a terme aquesta acció.
o Qui adopta l’acte es consideri que no té les prerrogatives suficients per ferho, és a dir, estar sobrepassant el seu àmbit d’actuació.
Vicis substancials de forma  És el més invocat per part de les parts. Fa referència a l’elecció de base jurídica equivocada que provoca que hi hagi un procediment i participació de les institucions diferents, per tant, el fet d’utilitzar una base jurídica que no és l’adequada permet la interposició d’un recurs d’anul·lació.
L’absència de motivació també ha estat considerada com un motiu que pot donar lloc a la possible anul·lació d’un acte.
• Violació del dret originari o de qualsevol norma jurídica de la seva execució  Clàusula de tancament, perquè en el fons un vici substancial de forma apareix en 35 • la mesura que utilitzes un procediment que no és el què el Dret originari et permet utilitzar.
Desviació de poder  No és recorregut gairebé mai. Això seria adoptar un acte amb unes prerrogatives que no són les que preveu el Dret originari a l’hora d’adoptar aquell acte en concret.
Els fonaments dels motius de la demanda d’anul·labilitat són interns i externs.
- Violació del Tractat, desviació de poder  Legalitat interna de l’acte i han de ser invocats pel demandant.
Incompetència i vicis substancials de forma  Legalitat externa de l’acte i, per tant, poden ser apreciables pel TJUE d’ofici i podrien ser considerats d’ordre públic.
1.5. Motius de la demanda d’anul·labilitat Quan interposes un recurs d’anul·lació no té efectes suspensius, encara que el demandant pot sol·licitar mesures cautelars com la de suspensió de l’acte.
Tenen efectes ex tunc  Una vegada hi ha la declaració d’anul·lació els efectes són des de l’inici, efectes retroactius, l’acte és nul i s’ha de retrotraure la situació a com si l’acte no hagués estat adoptat mai.
El màxim de destinataris que pot tenir una Directiva  28 Estats membres, perquè els destinataris són els Estats; en canvi un reglament pot tenir milions de destinataris, perquè va dirigit a qualsevol persona, institució, etc. que es trobi en aquella situació.
El TJUE, especialment quant són reglaments, en determinades circumstàncies, pot declarar que algunes disposicions de l’acte declarat nul es poden mantenir fins que no es subsani l’anul·labilitat (per qüestions de seguretat jurídica).
Les institucions que han adoptat l’acte que ha estat declarat nul tenen la obligació d’adoptar les mesures necessàries per complir amb la sentència i si no ho fes recorreria a responsabilitat extracontractual (Art. 266 TFUE).
2. L’excepció d’il·legalitat (art. 277 TFUE) És una possibilitat que permet la possibilitat, que en determinades circumstancies, que les parts que estan discutint en un litigi sol·liciti davant del TJUE o davant del Tribunal General (si es un particular) que un acte de caràcter general es declari inaplicable en un cas concret.
L’únic acte que té caràcter general són els reglaments, perquè els altres tenen un destinatari concret.
L’objectiu d’aquesta acció és protegir el particular de l’aplicació d’un reglament que és il·legal (viola el Dret de la UE) i sense la possibilitat d’interposar aquesta acció d’il·legalitat, el reglament no podria ser atacat, perquè el termini per impugnar-lo és de 2 mesos des de l’entrada en vigor.
És inaplicable al cas concret, no és anul·lat, malgrat que després les institucions de la UE considerin oportú adoptar les mesures pertinents.  És un incident dins d’un litigi principal. És un procediment que no és autònom, és a dir, hi ha una demanda principal i en el seu curs s’interposa aquesta acció (és un incident processal).
36 3. El recurs per omissió (Art. 265 TFUE) Actes que haurien d’haver estat adoptats per les institucions de la UE i al no fer-ho s’està vulnerant el Dret de la UE.  Control de la no activitat, de les abstencions.
Hi ha una inactivitat, una no acció de les institucions de la UE que comporta que el Tribunal General o el TJUE puguin declarar la inactivitat d’alguna institució de la UE que es contraria al Dret Comunitari.
3.1. Supòsits S’ha de fer un requeriment previ a la institució, és a dir, si prèviament a la interposició del recurs s’ha realitzat un requeriment previ a la institució, per tal de que actuï i s’ha de realitzar en un termini raonable, des del moment, en el qual la institució manifesta la seva intenció d’abstenir-se. Si en el termini de 2 mesos des del requeriment, la institució no ha actuat ni ha fet cas a aquest requeriment, llavors el demandant té un termini de 2 mesos per interposar el recurs per omissió.
Aquest recurs és interposat davant del TJUE o davant del Tribunal General (si és un particular).
3.2. La legitimació activa i passiva Legitimació activa: Qui pot interposar el recurs? ▪ PRIVILEGIADA  Els Estats membres i la resta d’institucions de la UE. Les institucions de la UE són les de l’art. 13 del TUE.
Els legitimats activament poden interposar recurs tant si l’abstenció a adoptar un acte i pronunciar-se és respecte un acte amb efectes jurídics a tercers, és a dir, que és un acte vinculant; o quan actes institucions no han adoptat un acte no vinculant que haurien d’haver adoptat.  És possible malgrat que l’acte que no s’hagi adoptat sigui un acte que no produeix efectes jurídics a tercers, és a dir, que no és vinculant.
▪ NO PRIVILEGIADA  Els particulars (persones físiques o jurídiques) podran interposar un recurs davant del Tribunal General per una inactivitat d’alguna de les institucions de la UE, sempre i quan, el particular hagués estat destinatari d’aquesta decisió i, sempre i quan, l’acte del qual era destinatari fos diferent d’una recomanació o un dictamen.  Quan parlem de particulars estem parlant essencialment de decisions. Quan el particular és un destinatari d’una decisió i no ha estat adoptada tindrà la legitimació activa, per tal d’interposar un recurs per omissió. Actes que tinguin efectes jurídics, que siguin vinculants pel destinatari; ja que si no és vinculant, llavors no estarà legitimat per interposar el recurs per omissió.
Exemple: A una empresa se li obra expedient perquè es considera que està incomplint dret de competència de la UE, l’expedient no es tanca perquè no hi ha una decisió. En el cas que no s’arribi a adoptar aquesta decisió, el particular podrà interposar el recurs per omissió, únicament si l’acte és jurídicament vinculant.
En ocasions el TJUE considera que no és admissible, quan un particular es queixa a la Comissió, perquè un Estat ha incomplert Dret de la UE i ha d’interposar un recurs d’incompliment, però la Comissió no ha donat resposta a aquest requeriment. En 37 aquest cas, no seria possible que el particular interposés un recurs per omissió, degut a què la Comissió no li ha donat resposta, ja que aquesta no té la obligació de fer-ho.
Legitimació passiva: Quines institucions haurien d’haver adoptat un acte i no ho van fer? La part demandada podria ser qualsevol de les institucions que poden adoptar actes jurídicament vinculants i, en quant haurien d’haver adoptat un acte no ho han fet, incompleixen el Dret de la UE, podran ser demandats davant del TJUE.
- Parlament Europeu Consell Comissió Banc Central Europeu 3.3. Justificació i efectes La inactivitat susceptible de ser recorreguda: demandat obligat a actuar conforme al dret originari o al dret derivat.  La no actuació només és atacable, si al no fer-ho, estàs incomplint el Dret de la UE.
Efectes: ▪ ▪ Declaratiu  Declara l’incompliment.
Obligació d’adoptar els actes necessaris per posar fi a l’abstenció  Obligació de la institució que no ha adoptat l’acte, adopti les mesures necessàries per posar fi a aquesta inactivitat.
4. El recurs per responsabilitat extracontractual (art. 268, 340.2 TFUE i art. 43 Estatut del TJUE) Obligació de la UE de reparar, indemnitzar, els danys i perjudicis que les institucions de la UE o els seus agents particulars hagin causat als particulars en el desenvolupament de les seves tasques quan han incomplert el Dret de la UE.
El TJUE o el Tribunal General és qui té la capacitat per determinar que hi ha una responsabilitat extracontractual per part de les institucions o agents de la UE.
El termini per interposar el recurs és com a màxim 5 anys després de la producció de l’acte o el fet que va motivar la responsabilitat de les institucions de la UE.  El còmput d’aquests 5 anys s’inicia en el moment en què sorgeix el dret de ser reparat, és a dir, moment en què es produeix de forma efectiva el dany al afectat.
4.1. La legitimació activa i passiva Legitimació activa: Aquelles persones jurídiques o físiques que hagin estat perjudicades per l’acció o omissió de les institucions de la UE.
Legitimació passiva: Es pot dirigir contra les institucions de la UE, tant pels danys que han dut a terme per la seva activitat normativa (Adopció de normes comunitàries) com pels perjudicis derivats de 38 l’activitat dels agents o funcionaris que tinguin la capacitat de poder vincular, amb la seva actuació, a un organisme o institució de la UE.
4.2. Condicions de responsabilitat Què s’ha de complir perquè l’acció tingui lloc? El Tractat no estableix quines són les condicions, perquè es pugui aplicar el recurs per responsabilitat extracontractual. Només hi ha l’art. 340.2 TFUE que remet als principis generals comuns als Drets dels Estats membres.
És el TJUE el que és capaç d’establir quins són els requisits o condicions que s’han de dur a terme per tal de poder fer viable la interposició d’un recurs. Aquestes condicions són: • Acte il·lícit  Acte contrari a l’ordenament jurídic de la UE i que sigui imputable a la institució demandada o algun dels agents que treballen en aquesta institució.
Violació manifesta, de forma greu (= suficientment caracteritzada).
Qui determina que una institució ha incomplert el Dret de la UE i ha comès un acte il·legal? El TJUE mitjançant recurs d’anul·lació o qüestió prejudicial de validesa. El TJUE diu que si la violació està suficientment caracteritzada, llavors serà suficient per poder generar la responsabilitat patrimonial de la institució.
La construcció que utilitza el TJUE pel principi de responsabilitat patrimonial de l’Estat utilitza els mateixos paràmetres que els utilitzats pel principi de responsabilitat patrimonial de les institucions de la UE.
• • Danys  Concepte ampli, però quantificable econòmicament. L’acte hagi produït danys i perjudicis al particular i és el propi particular qui haurà de provar que aquest dany és el produït per una activitat o inactivitat de les institucions de la UE.
Imputabilitat dels danys a la Comunitat Europea  El dany pugui ser imputable a la UE.
4.3. Eficàcia de les sentències Declara la responsabilitat de les institucions de la UE, però en principi deixa que les institucions implicades i l’afectat assoleixin un acord sobre el dany i l’import del dany que ha sofert el particular.
Si no arriben a un acord i, per tant, no s’està complint amb la sentència, llavors el particular pot denunciar a la institució perquè s’incompleix amb la decisió.
El TJUE accepta que, malgrat no haver-hi diligència per part del particular, hi hagi dret a responsabilitat extracontractual, però si no hi ha hagut la diligència adequada llavors la quantia de la indemnització serà més reduïda.
39 LLIÇÓ 24. EL CONTROL DE L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI PEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DELS ESTATS MEMBRES 5. El recurs per incompliment (Art. 258 a 260 TFUE) Pel fet de ser membre, els Estats reconeixen la jurisdicció obligatòria sense reserves ni limitacions temporals del TJUE.
Objecte: Declaració d’incompliment de les obligacions comunitàries per part d’un Estat membre.  Declarar que l’Estat, mitjançant la seva actuació o omissió, està incomplint el Dret de la UE, és a dir, estar infringint les obligacions que ha de dur a terme com a membre de la UE.
5.1. Actes susceptibles de ser impugnats Qualsevol norma comunitària, ja sigui dret originari, dret derivat, acords internacionals, principis generals.  És indiferent quina hagi estat la infracció.
Constatació d’infracció d’una norma comunitària, però no si hi havia un element subjectiu o la bona fe; sinó la objectivitat en la infracció, en l’incompliment del dret de la UE.
Aquest incompliment ha de ser imputable a l’Estat com a subjecte de dret i que genera responsabilitat.  Independentment de quin sigui l’òrgan que incompleix (legislatiu, executiu o judicial) hi ha d’haver una imputabilitat a l’Estat. També serà imputable l’Estat si es tracta de la CCAA, l’entitat local o el propi Estat. Les possibles indemnitzacions que la UE pot interposar com es canalitzen internament li correspon determinar-ho al propi Estat.
També cap la possibilitat que l’Estat sigui imputable sense que hagi actuat.  La falta de diligència per part de l’Estat, quan els particulars haurien d’haver actuat. Això va succeir en el Cas Maduixes – Tradicionalment hi havia manifestacions d’agricultors francesos que acabaven amb paralització de les autopistes amb la càrrega de la fruita malmesa, perduda, etc. i la policia sempre arribava tard, un cop el dany ja s’havia produït. Es denuncia a França, evidentment els agricultors no són institucions de l’Estat, però hi ha una manca de diligència per part de la policia que fa que s’ocasioni un dany i perjudici. Això era freqüent, no era un cas aïllat; i llavors deia que França hauria d’haver conegut aquesta acció, per tant, l’Estat resulta imputable.
5.2. La legitimació activa i passiva Legitimació activa: L’única institució que té legitimació activa per interposar un recurs per incompliment és la Comissió.  El particular el què podria fer és interposar un procediment per dany i perjudici, és a dir, interposaràs un recurs de responsabilitat patrimonial de l’Estat.
D’aquesta manera podries denunciar l’incompliment del Dret de la UE per part d’un Estat, ja que com a particular no estàs legitimat per interposar un recurs per incompliment. Els particulars també podrien fer un requeriment a la Comissió per tal que interposés el recurs per incompliment.
Els Estats membres, excepcionalment, poden denunciar a un altre Estat. Prèviament hi ha la obligació dels Estats de sotmetre l’assumpte a la Comissió.  Els Estats li diuen a la Comissió que un altre Estat ha incomplert Dret Comunitari.
40 5.3. Procediment administratiu previ (fase pre-contenciosa) Fase de negociació de la Comissió davant l’Estat presumptament infractor. Es vol promoure una solució amistosa.  La Comissió té un poder discrecional per poder negociar.
Es caracteritza bàsicament per accions de negociació.
Fases: 1. Contactes preliminars, de caràcter informal, entre l’Estat interessat i la Comissió (creats per la pràctica).
Es detecta una infracció, d’ofici o a instancia de part, i si considera que hi ha un cert fonament s’obre un expedient per tal de qualificar els fets.
Si hi ha un indici d’infracció i l’Estat no ofereix garanties per eliminar aquests indicis, llavors anem a realitzar un procediment. Els Comissaris seran qui iniciarà el procediment, ja que les decisions de la Comissió són col·legiades. Si no hi ha hagut resposta positiva de l’Estat i hi hagut decisió d’obrir expedient s’inicia el procediment formal.
2. Carta de requeriment Obertura formal del procediment, es fa un requeriment formal.
La Comissió estableix quins són els fets que considera que donen lloc al incompliment per part de l’Estat. I li diu que ha de presentar les observacions en un termini de 2 mesos (= l’Estat té possibilitat de fer les oportunes al·legacions).
Si l’Estat no satisfà les expectatives o la Comissió considera que les al·legacions no són suficientment motivades es passa a la següent fase: Dictamen motivant 3. Dictamen motivant Es presenta quan l’Estat no contesta o la informació subministrada no és satisfactòria.
Estàs formulant gairebé una demanda. S’exposen detalladament els fets, els motius que donen lloc al incompliment de l’Estat.  Els fets ja es qualifiquen com a incompliment del Dret de la UE.
Es dóna un termini de 4 mesos, encara que pot ser un termini diferent, per tal que l’Estat adopti les mesures pertinents per tal de complir amb el Dret Comunitari.
Si no es contesta es passa a una fase jurisdiccional 5.4. Procediment jurisdiccional S’interposa un recurs d’incompliment. Per la interposició de l’acció d’incompliment no hi ha un termini, sinó que hi ha una discrecionalitat per part de la Comissió per decidir el moment per plantejar la demanda.  La Comissió no pot fer un ús abusiu d’aquesta discrecionalitat.
Si l’Estat és capaç de demostrar que la durada del procediment administratiu ha estat inusualment llarga i ha afectat negativament als seus drets de defensa el TJUE pot declarar inadmissible el recurs per incompliment.
41 La demanda ha de precisar, de forma argumentada, l’incompliment que s’imputa a l’Estat, d’acord amb el què s’estableix al dictamen motivat, és a dir, les causes de la demanda han de ser aquelles establertes en el moment en el qual finalitza el termini establert pel dictamen motivat. I els fonaments es basen en els establerts també en el dictamen motivat.
 El que sí que pot succeir és que si l’Estat dona resposta a alguna de les causes i la Comissió diu que és suficientment motivada, ja no es tingui en compte en aquest procediment.
La càrrega de la prova recau en la Comissió.  És la Comissió qui ha de demostrar que hi ha un incompliment per part de l’Estat.
Les al·legacions de l’Estat han d’anar dirigides a refutar l’incompliment que se li imputa. El TJUE no admet raons o circumstancies particulars, ni tampoc la invocació del principi de reciprocitat.  No pots invocar que un altre Estat també estar incomplint Dret de la UE per tal de defensar-te.
5.5. Sentència • • Efectes declaratius i obligatoris  El TJUE no té competència per exigir que l’Estat deixi d’incomplir. El TJUE declara l’existència de l’incompliment i després és l’Estat infractor qui haurà d’adoptar les mesures que siguin pertinents per garantir que es deixi d’incomplir amb el dret de la UE, però el TJUE no estableix en la sentència quines són les mesures que haurien de ser adoptades per l’Estat infractor.
Si l’Estat no adopta les mesures necessàries per tal de satisfer la sentència i, per tant, l’Estat no compleix amb la sentència i continua incomplint amb el Dret de la UE.  S’inicia un altre procediment per incompliment, ja que l’Estat està incomplint amb la sentència. Llavors hi ha un segon procediment d’infracció, en aquest cas per no satisfer la sentència.
En aquest segon procediment, la Comissió pot proposar sancions econòmiques com multes coercitives.  La Comissió, en el seu dictamen motivat, pot establir quina és la sanció econòmica o la multa coercitiva que considera adient interposar a l’Estat pel seu incompliment. La sanció, d’acord amb les circumstancies del cas, serà més alta o més baixa. La Comissió proposa, però qui decideix l’import de la sanció és TJUE.
• Criteris: o Gravetat de la infracció o Duració de la infracció o Necessitat d’assegurar l’efecte dissuasori de la sanció, per tal d’evitar la reincidència.
42 LLIÇÓ 25. LA QÜESTIÓ PREJUDICIAL 1. La qüestió prejudicial Està regulada en l’art. 267 TFUE.
Aspectes a tenir en compte: - Les jurisdiccions nacionals són les jurisdiccions ordinàries en l’aplicació del dret comunitari europeu.
Sistema jurisdiccional comunitari descansa en el repartiment de competències entre TJUE i els tribunals nacionals.
Les relacions no són jeràrquiques, són de cooperació, l’instrument processal que les facilita és la remissió prejudicial.
Finalitat: ✓ Interpretar els Tractats constitutius, el dret derivat i els acords internacionals  Interpretar el dret de la UE, és a dir, interpretar el dret originari o el dret derivat.
✓ Validesa dels actes de dret derivat o dels acords internacionals respecte el dret originari.
La qüestió prejudicial sobre validesa no pot afectar mai als Tractats constitutius.
 La qüestió prejudicial de validesa és mes restrictiva i, per regla general, només pot afectar els actes obligatoris de les institucions comunitàries.
D’aquesta manera s’aconsegueix l’aplicació uniforme del dret comunitari i, a més, és un instrument d’ajuda, és a dir, un instrument al servei del jutge nacional.
Qui pot interposar una qüestió prejudicial? Els Tribunals, els jutges, és a dir, els òrgans jurisdiccionals interns. El titular del dret i l’acció només és l’òrgan jurisdiccional. Les parts d’un litigi no són titulars del dret, però malgrat això poden requerir als òrgans jurisdiccionals que es plantegi la qüestió prejudicial davant del TJUE.
▪ ▪ Òrgans jurisdiccionals d’última instància (= aquells que no és possible interposar un recurs ordinari que afecti a les decisions que emetin).  Tenen la obligació de interposar una qüestió prejudicial.
- Existeix la possibilitat d’exonerar de la obligació de sol·licitar la qüestió prejudicial dels òrgans jurisdiccionals que esgoten la instància?  El TJUE ha dit que sí que és possible quan s’hagi dictat sentència interpretant aquella qüestió.
- S’haurà de sol·licitar quan té dubtes sobre l’aplicació, interpretació o validesa del dret; però si no els té no és obligatori.  Teoria de l’acte clar: si l’acte és clar i no planteja cap dubte, llavors no és necessari sol·licitar la qüestió prejudicial.
- El problema sorgeix amb l’abús de la teoria de l’acte clar  Quan coneixes més el Dret i el comences a aplicar és quan et comencen a sorgir més dubtes sobre la seva aplicació.
Òrgans jurisdiccionals interns que no esgotin instància  Facultatiu i potestativament si ho estimen correcte podrà sol·licitar al TJUE una qüestió prejudicial.
43 La qüestió ha de ser rellevant per solucionar el litigi, no pot ser accessòria.  Paralitza el litigi principal i fins que el TJUE no dóna resposta no podràs donar resposta al litigi principal.
Què s’entén per òrgan jurisdiccional?  En el cas d’Espanya, tots aquells que entren dins l’estructura del poder judicial.
El TJUE estableix que hi pot haver òrgans jurisdiccionals que poden sol·licitar una qüestió prejudicial sense que siguin considerats estrictament per l’ordenament jurídic intern com a òrgan jurisdiccional.  Hauran de complir amb una sèrie de requisits i condicions.
Pot un òrgan jurisdiccional intern decidir sobre la validesa?  Un òrgan jurisdiccional no pot decidir sobre la validesa del Dret de la Unió. Si es deixés marge, perquè cada òrgan jurisdiccional interpretés el Dret derivar de la Unió, llavors una interpretació diferent comportaria una aplicació diferent del dret i, per tant, en un lloc es donaria una solució a un cas i en un altre, una altra solució pel mateix cas. Això comportaria que s’infringís el principi d’uniformitat del dret. Amb la qüestió prejudicial garanteixes la uniformitat en l’aplicació del dret.
El titular capaç d’establir si un acte de dret derivat és contrari o no, és vàlid o no, és el TJUE.
 El dret derivat no pot ser incompatible amb el Dret originari, perquè aquest dret derivat desenvolupa el Dret originari.
El recurs prejudicial de validesa forma part dels instruments per controlar la legalitat dels actes adoptats per les institucions de la UE.  El gran recurs que existeix en l’àmbit comunitari per controlar la legalitat dels actes adoptats per les institucions europees es el recurs d’anul·lació, és a dir, pot anular o invalidar un reglament, una directiva, etc. i té 2 mesos de termini, des de la publicació de l’acte. Aquest recurs d’anul·lació és complementat per la qüestió prejudicial.
*S’ha de plantejar com una interpretació de la UE o la validesa d’un acte de la UE. Mai pots sol·licitar una qüestió prejudicial d’interpretació del dret intern.
Interlocutòria del Ple del TC 86/2011 de 9 de Juny La legislació espanyola exigeix que no es pugui jutjar en rebel·lia i que es pugui revisar el procés quan es demana trasllat, però l‘ordre de detenció europea considera que no.
La pregunta de l’òrgan jurisdiccional: Interpretació sobre la Decisió Marc de detenció i entrega i l’art. 53 Carta de Drets Fonamentals de la UE.  És interpretació del Dret de la UE.
2. Efectes de les qüestions prejudicials El TJUE realitza una interpretació finalista del Dret de la UE. El TJUE interpreta el dret de la UE tenint en compte els objectius i les finalitats del procés d’integració europea. I això vol 44 dir que hi pot haver una interpretació dinàmica en la mesura que els objectius i les finalitats vagin canviant.
El TJUE canvia la interpretació, perquè les finalitats i els objectius canvien, són diferents. En última instància, és l’únic que pot interpretar, però no és una interpretació estàtica sinó dinàmica.
Es constata que canvien els objectius mitjançant les diferents revisions dels Tractats constitutius.
Si parlem de la sentència de validesa i el TJUE declara que un acte de dret derivat és invàlid.
 Les sentències són declaratives, és a dir, després correspon a l’autor de l’acte adoptar les mesures per tal de convalidar. Si es declara que un reglament és invàlid, el TJUE pot establir quines disposicions continuen en vigor, per tal que no afecti la seguretat jurídica dels particulars.
45 ...

Tags:
Comprar Previsualizar