TEMA 18. SIMBIOSI (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 18/10/2014
Descargas 24
Subido por

Descripción

Professora: Concepción Delinares

Vista previa del texto

TEMA 18: SIMBIOSI La simbiosi és l’associació de dos o més organismes de diferents espècies o regnes durant una part significativa de la seva vida. Hi ha tres tipus: - Mutualisme: els dos organismes obtenen un benefici. Només passen junts una part de la seva vida.
Parasitisme: 2 o 3 organismes conviuen junts. El paràsit no provoca la mort de l’hoste, però impedeix que es reprodueixi sexualment.
Comensalisme: conviuen de manera beneficiosa pels dos durant tota la seva vida.
Diferents tipus de simbiosi: - Líquens: fong + alga.
Micorrizes: fong + espermatòfit (planta terrestre).
Nòduls radicals: bacteris fixadors del N + arrels de plantes vasculars.
Coralls: alga + animal.
LÍQUENS Són simbiosis entre un fong i una o dues espècies d’algues. La part del fong s’anomena micobiont, i la de l’alga ficobiont. Hi ha 18.000 tipus de líquens, tots classificats dins el regne de fongs, ja que l’únic organisme que es pot reproduir sexualment és el fong. L’alga només ho pot fer asexualment. Per això s’anomenen també fongs liquenificats.
Tenen una distribució molt cosmopolita, viuen en hàbitats extrems (àrtic, antàrtic, deserts, illes volcàniques...). Són colonitzadors primaris després d’una devastació (per exemple una erupció volcànica). Tot i això, no toleren ambients amb pol·lució atmosfèrica (SO2).
Avantatges per l’alga: - Protecció mecànica contra ferides i llum intensa.
Millora de la disponibilitat d’aigua i resistència contra la dessecació.
Rep minerals del fong.
Avantatges pel fong: - Rep nutrients orgànics (carboni i nitrogen).
Té més longevitat que si viu sol.
Alguns fongs s’han adaptat tant a viure en simbiosi amb algues, que ara ja no poden viure en la seva forma lliure.
FICOBIONT Formen el 5-10% del tal·lus del liquen. Normalment són algues verdes, de fet sempre trobarem algues que es classifiquen en quatre gèneres. El 75% de les algues verdes ficobionts són Trebouxia. En un 10% dels líquens es troba un cianobacteri com a ficobiont, sobretot Nostoc.
MICOBIONT Són el 90-95% del tal·lus del liquen. La majoria són ascomicots, que es reprodueixen per un asc en forma d’apoteci. Aproximadament el 20% de fongs ha adoptat la liquenificació com a forma nutricional i ara ja no poden viure sense el ficobiont.
FORMACIÓ DE LA SIMBIOSI L’associació s’aconsegueix gràcies al fong. Aquest rodeja la planta amb unes hifes anomenades haustoris, que fan contacte entre les parets cel·lulars dels dos organismes.
CLASSIFICACIÓ DELS LÍQUENS SEGONS LA SEVA ORGANITZACIÓ ALGA-FONG  Tal·lus homòmer L’alga i el fong estan totalment mesclats. Poden ser gelatinosos si l’alga és un cianobacteri, ja que les cèl·lules estan protegides per una beina gelatinosa. A més, per exemple si el ficobiont és un Nostoc, la gelatina mateixa afavoreix la unió.
 Tal·lus heteròmer El fong i al alga estan separats en diferents “pisos”. El fong protegeix l’alga, i per això es troba al còrtex superior. Però la alga necessita llum per fer la fotosíntesi, així que es troba immediatament a sota. Després tornem a trobar fong, que forma la medul·la. Hi ha diferents tipus de tal·lus heteròmers: - - - - Crustaci: el liquen es troba enganxat al substrat.
Concretament, és la medul·la la que es fusiona i s’introdueix dins el substrat. És impossible separar en aquests casos el liquen dels substrat.
Foliacis: creixen horitzontals al substrat. La medul·la es separa del substrat per un altre còrtex inferior. Aquest no està totalment unit al substrat, sinó que té com unes hifes que s’hi subjecten, anomenades rizines.
Fruticulosos: creixen perpendiculars al substrat i molt ramificats. En un tall longitudinal, veiem còrtex, capa algar, medul·la, capa algar i còrtex. En un tall transversal es veu una circumferència externa que és el còrtex, una seguida que és la capa algar i dins de tot la medul·la. Tot això és perquè té una forma cilíndrica.
A més, també té un còrtex inferior amb rizines que uneix el tal·lus perpendicular al substrat.
Compostos: tenen un part de creixement horitzontal (tal·lus primari foliaci) del qual surt la part del fong amb creixement perpendicular al substrat (tal·lus secundari fruticulós).
Tal·lus heteròmer crustaci.
Líquens foliacis.
Tal·lus heteròmer compost.
REPRODUCCIÓ SEXUAL Només la fa el fong, i ho fa mitjançant els cossos fructífers. Normalment són ascomicots que formen un apoteci.
REPRODUCCIÓ ASEXUAL Un soredi és una agrupació d’una o més cèl·lules algals rodejades de miceli del fong. Formen una mescla no organitzada. AL contrari, també es poden formar estructures de reproducció asexual organitzades: els lisidis. Aquests són estructures molt petites, que tenen forma de columna, que tenen un còrtex format pel miceli del fong i que conté les cèl·lules algals. Els lisidis creixen i formen nous tal·lus.
USOS I APLICACIONS DELS LÍQUENS Són bioindicadors, ja que tot i ser uns grans colonitzadors primaris, no poden créixer en zones on hi hagi sofre. En farmacèutica s’utilitzen alguns líquens que tenen propietats antibacterianes.
D’alguns, també se’n poden obtenir tints.
MICORRIZES Són associacions simbiòntiques altament evolucionades entre fongs del sòl i arrels de les plantes. Els fongs que acostumen a participar en aquestes simbiosis són els glomeromicots, els ascomicots i els basidiomicots. Pràcticament totes les plantes vasculars poden fer micorrizes.
La planta aconsegueix rebre amb més facilitat aigua i nutrients, i el fong rep el 25% dels materials sintetitzats per la planta. Gràcies a aquests, el fong pot fer el seu cicle biològic.
Perquè es formi una micorrizes, es necessiten un fong, una planta i també que les condicions del sòl facilitin la seva unió.
Hi ha diferents tipus de micorrizes segons la morfologia: - Banc d’hifes: el fong envolta les arrels. Això afavoreix l’absorció d’aigua. Dins d’aquests morfologia hi ha tres grups.
- El fong penetra l’arrel. En aquest tipus hi ha el VAM (produïts pels glomeromicots), que poden formar vesícules o unes ramificacions en forma d’arbust.
BACTERIS FIXADORS DEL NITROGEN Els bacteris que fan aquesta reacció s’anomenen rizobials, perquè són: Rhizobium, Bradyrhizobium, Azorhizobium.
S’adhereixen a les arrels i la planta les protegeix format mòduls. Aquests mòduls aïllen els bacteris de l’exterior, del contacte amb l’oxigen, ja que només poden fixar el nitrogen en condicions anaeròbiques.
Les arrels de els plantes amb nòduls tenen una proteïna anomenada leg-hemoglobina, que és en un 99% igual que l’hemoglobina dels éssers humans. Aquesta agafa l’O2 i el transporta, fent que els nòduls siguin llocs sense oxigen, perquè els bacteris puguin fixar el nitrogen.
Nòduls en l’arrel d’una planta lleguminosa.
...