2. Protozous (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Parasitologia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 26
Subido por

Descripción

Resum de la unitat de Protozous

Vista previa del texto

Breca PARASITOLOGIA: PROTOZOUS U1. GENERALITATS FORMA, MIDA I ORGANITZACIÓ • Forma: pleomorfisme (f. evolutives) i polimorfisme (variant morfològica o f. evolutiva).
• Mida: la majoria són microscòpics, però n’hi ha algun de gran.
• Organització: • Membrana cel·lular: • Trilaminar: 2 lípid, 1 proteic. Deformable. ~70Å • Pel·lícula o periplaste: membrana més resistent (+ capes + microtúbuls).
• Coberta quística: en condicions desfavorables per resistir.
• Citoplasma: • Ectocitoplasma: extern i transparent.
• Endocitoplasma: intern i granulós i rugós. Conté orgànuls.
• Nucli: 1 o més.
ORGÀNULS DE MOVIMENT Poden ser temporals (pseudòpodes) o permanents (cilis/flagels): • Pseudòpodes: ectoplasma. Poden ser lobòpodes (amplis), fil·lòpodes (filamentosos), acantòpodes (punxa) d’amebes d’Acanthamoeba.
• Flagels*: • Beina exterior amb microtúbuls perifèrics (9x2) i centrals (1x2).
• Distingim tres parts: • Centríol: blefaroblast, cos basal o kinetosoma. Estructura de microtúbuls (9x3) sense centrals.
• Rizoplast: connecta el centríol amb el kinetoplast (~fibretes).
• El cos parabasalt (Ap. Golgi) o kinetoplast (mitocòndria) no existeix. És el nucli el qui controla el moviment.
• Kinetonucli = Blefaroplast + Rizoplast + Kinetoplast.
• Poden ser lliures, intracistomàtics, recurrents o amb membrana ondulant.
• Cilis (protozous ciliats): ~flagels curts que tapissen tota la coberta del protozou en files obliqües.
ORGÀNULS D’ALIMENTACIÓ I EXCRECIÓ • Citostoma: atrau partícules i per pino/fagocitosi capta els nutrients amb vacúols digestius (~boca cel). Freqüent en ciliats.
• Citoprocte/citopigi: ~Anus cel. Freqüent en ciliats.
• Micropil/microporus: coberta cel. prima i font d’alimentació.
↑ v. digestius i ↓ v. contràtils (funció osmoreguladora). Freqüent en ciliats i altres.
ORGÀNULS DE SOSTENIMENT • Axostil: estr. longitudinal microtubular que travessa el protozou.
• Costa: engrossiment en la base d’algunes mem. ondulants.
NUCLIS • Isonuclis: nuclis =. Freqüent en no ciliats.
• Heteronuclis: nuclis ≠. Freqüent en ciliats. Diferenciem el macronucli, vegatiu (≠ reproductor), del micronucli (reproductor).
NUTRICIÓ Les característiques dels protozous paràstis són: • Holozoica: per pino/fagocitosi. Partícules líquides/grans.
• Saprozoica: per transport actiu. Partícules petites.
RESPIRACIÓ I HÀBITAT • Respiració aeròbica o anaeròbica.
• Hàbitat intracel. o extracel.
FORMES • Trofozoït: actiu i asexuat: esquizonts, meronts, esquizoïts, merozoïts.
• Quist: forma de resistència dels trofozoïts.
• Ooquist: zigot enquistat (repr. sexual protozous): esporozoïts.
La reproducció pot ser sexual, asexual o un cicle metagenètic.
REPRODUCCIÓ ASEXUAL* Consisteix en una divisió nuclear (mitosi) i una divisió cel·lular, que pot ser binària (divisió binària, gemmació o endobiogènia) o mútliple (endopoligènia, agam/esquizogònia o esporogònia).
CILES BIOLÒGICS • Directes (monoxens): quist, ooquist, trofozoït.
• Indirectes (heteroxens): heteroxènia facultativa (també el pot tancar directament).
CLASSIFICACIÓ PROTOZOICA En tres fílums. Segons els òrgans quinètics, el tipus de nucli, el tipus de reproducció sexual i de si són paràsits o de vida lliure.
U2. FÍLUM SARCOMASTIGOPHORA SUBFÍLUM SARCODINA 1. ORDRE AMOEBIDA 1.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Trofozoïts uninucleats • Cromatina al cariosoma • Quistos uni/plurinucleats.
1.2.FAMÍLIA ENDAMOEBIDAE • Paràsits obligats • Tub digestiu de vertebrats i invertebrats • Anaeròbics • Sense estructures porals (porus) • Quistos uni/plurinucleats • Trofozoïts uninucleats amb lobòpodes • Citoplasma sense vacúols pulsàtils • Caràcters nuclears 1.2.1.ENTAMOEBA HISTOLYTICA 1.2.1.1.Característiques generals* Consisteix en dues formes de trofozoït, una forma minuta (apatògena) i una forma magna/tissular (patògena), de mida gran, i en una forma de quist.
1.2.1.2.Cicle biològic* Transmissió feco-oral: transmissió directa, sortida forma de disseminació fecal, entrada oral.
2.1.1.1.Cicle biològic* 2.1.1.2.Morfologia i biologia 1.2.1.3.Epidemiologia • Cosmopolita • Prevalença >500M • Dissenteria amebiana: 10% dels 500M → Països tropicals • Els portadors sans eliminen quistos Dualitat “E. histolytica - E. dispar” • Fins a 20 zimodemes (~genotips P) • Soques patògenes-apatògenes: 2 isoenzims de diferència.
• Receptors de membrana: soques patògenes → Colonització budell de la forma minuta.
• Països tropicals: soques patògenes • NO és parasitisme erràtic.
1.2.1.4.Simptomatologia-Patologia • Femtes diarrèiques sanguinolentes i àcides • Mala olor • Abscessos en localitzacions paraentèriques 1.2.1.5.Profilaxi (Transmissió feco-oral) • Tractament de malalts i persones properes • Higiene personal i educació sanitària • Control dels portadors • Mesures de sanejament ambiental • Aliments i aigua: bullir, escaldar, comprimits de iode, filtració… La cloració NO serveix.
• Evitar contaminació d’aliments per pols, vectors mecànics… ➪Amebes intestinals no paràsties (Pàg. 9) 1.3.FAMÍLIA ACANTHAMOEBIDAE; G. ACANTHAMOEBIDAE 1.3.1.Cicle biològic* 1.3.2.Morfologia i biologia Un trofozoït de forma variable i un quist. Acanthamoebidae és una ameba paràsita facultativa.
2.1.1.3. Epidemiologia • Més termòfiles que Achantamoeba • Buceig humà i rentats nasals • Aigua dolça i estancs 3. AMEBES PARÀSITES FACULTATIVES 3.1.Simptomatologia-Patologia Acanthamoeba spp.
• Meningoencefalitis Amebiana Granulomaltosa: curs lent, millor pronòstic.
• Queratitis ocular i ulceracions cutànies.
N. fovwleri • MAPrimaria: augment PIC, convulsions, coma, mort. (MA • NO tractament efectiu. Diagnòstic postmortem.
3.2.Profilaxi Acanthamoeba spp.
• MAG: control difícil (immunodeprimits) • Inspecció periòdica aigua de distribució i solució comercial aigua lentilles N. Fowleri • Cloració (>1mg/L) SUBFÍLUM MASTIGOPHORA 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Formes trofozoïques flagelades. NO a les fases intracel.
• Intestinals i vies genitals: monoxens. Amb quistos • Hemotissulars: heteroxens. Sense quistos → Vectors 2. ORDRE DIPLOMONADIDA 2.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Flagel·lats enteroparàsits • Monoxens • Trofozoïts amb 1 o 2 nuclis associats a 4 flagels, un d’ells recurrent (Cariomastigonts) • Quistos tetranucleats 2.2. FAMÍLIA HEXAMITIDAE 2.2.1.GIARDIA DUODENALIS 1.3.3.Epidemiologia • Paràsit facultatiu oportunista • Aigua i sistemes de refrigeració • Termòfiles: tèrmiques, nuclears, piscines.
2. ORDRE SCHIZOPYRENIDA 2.1.FAMÍLIA VAHLKAMEIIDAE 2.1.1.NAEGLERIA 2.2.1.1.Cicle biològic* Transmissió feco-oral.
• Forma infestant: quist tetranucleat.
• Divisió binària 2.2.1.2.Epidemiologia • Zoonosi. Reservoris de ≠ genotips • Portadors sans • Cosmopolita • Prevalença: fins al 30% (200M) de manifestació en portadors sans.
• Parasitosi infantil en països desenvolupats • Aliments, aigua, mans brutes 2.2.1.3.Simptomatologia • Portadors sans asimptomàtics • Infestacions internes i nens: • Alteracions intestinals • Acció espoliadora selectiva de greixos i vitamines liposolubles (vs cèls intestinals) → Deficiències VitA • Entapissat epitelial mala absorció • Espatorrea: femta greixosa • Cròniques. diarrea-estrenyiment 2.2.1.4.Profilaxi (~feco-oral) • Mesures de sanejament ambiental i educació sanitària en països subdesenvolupats • Bullir aigua (50ºC mata quistos), comprimits de iode i filtració, escaldat o rentat de les verdures crues… • Vectors mecànics 3. ORDRE TRICHOMONADIDAE 3.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Trofozoïts flagel·lats (4-6 flagels i 1 té membrana ondulant) • Intestinals o vies genitals • Monoxens sense quistos • Òrgans quinètics amb cos parabasal • Axostil: estructura de resistència (≠ axonema) 3.2.FAMÍLIA MONOCERCOMONADIDAE 3.2.1.DIENTAMOEBA FRAGILIS (M.E.) 3.2.1.1. Característiques generals* Trofozoït granulós i pleomòrfic.
3.2.1.2.Cicle biològic Transmissió feco-oral. Resistència al medi extern (inexplicable).
• Hiperparasitisme quan parasita l’ou d’Enterobius vermicularis → Ajuda transmissió 3.2.1.3.Epidemiologia-Patologia • Cosmopolita • Prevalença del 4% • Diarrea • Associació amb Oxiürosi 3.2.2.TRICHOMONAS VAGINALIS 3.2.2.1.Característiques generals* Trofozoït piriforme.
3.2.2.2.Cicle biològic • Monoxè.
• P humà: transmissió venèria (sexual) • Localització: vagina/uretra • Reproducció per divisió binària 3.2.2.3.Epidemiologia • Cosmopolita • Home mascle és portador sa • Pubertat → pH adient • Promiscuitat sexual → Tractament de parella • Contacte sexual, articles d’higiene i roba 3.2.2.4.Simptomatologia-Patologia • Home asimptomàtic • Dona asimptomàtica, vaginitis aguda (leucorrea i inflamacions) o vaginitis crònica (alteracions del flux).
3.2.2.5.Profilaxi • Higiene personal • Tractament de portadorsi i parelles per evitar la reinfestació 4. ORDRE KINETOPLASTIDA 4.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Flagel·lats (1 o 2 flagels) fito i zooparàsits (hemotissulars) • Kinetoplast (mitocòndria modificada) • Kinetonucli: kinetoplast + blefaroblast • Reproducció sexual 4.2.FAMÍLIA TRYPANOSOMATIDAE 4.2.1.Característiques generals • 1 flagel intracitoplasmàtic o extern • Aparell kinètic complet (blefaroplast, rizoplast i kinetoplast, que és una mitocòndria madura) • 1 nucli vesiculós i central • Majoritàriament heteroxens • Polimorfisme evolutiu 4.2.2.Tipus morfo-evolutius* • Amastigota: mida petita (2-5 µm), ovalat, sense flagel extern, intracel·lular. Forma patògena • Promastigota: fusiforme, nucli gran i centrat, kinetonucli anterior (on surt el flagel). En equilibri amb la forma amastigota.
• Paramastigota: forma de llàgrima, kinetonucli lateral. Forma de transició de la promastigota a les altres.
• Epimastigota: memb. ondulant curta, kinetonucli anterior proper al nucli. Molt semblant a la forma tripomastigota.
• Tripomastigota: forma fusiforme, memb. ondulant allargada, nucli vesiculós centrat, kinetonucli posterior.
Leishmania A.
Trypanozoon Schizotrypantum X Pro.
X Para.
X X Epi.
X Tripo.
X X X X Inv.
V.
Inv.
V.
Inv.
V.
X 4.2.3.LEISHMANIA 4.2.3.1.Característiques generals* • Amastigota: en humans i fagocitada pels macròfags.
• Promastigota: en vectors Phlebotomus, Lutzomyia, Brumptoyia.
• T. Rhodesiense: zoonòtica → Glossina morsitans i Glossina palidipes • Reservoris: ramats i animals salvatges • Afecta a diverses zones d’Àfrica 4.2.3.2.Classificació • Segons la restricció: cutània, muco-cutània o visceral • Segons la geolocalització • Segons els gèneres • Segons l’HI: antroponòtica o zoonòtica.
4.2.3.3.Cicle biològic* Cíclic-multiplicatiu.
• Picada amb Leishmania → Fagocitació macròfags → Vacúol → Forma amastigota → Fagocitosi i disseminació segons la restricció → Picada que agafa Leishmania → Evolució formes 4.2.3.4.Tipus de Leishmaniasis antroponòtiques • L. jonovani (Kala-Azar): visceral. Té vector • L. tropica (Botó d’Orient): cutània 4.2.3.5.Tipus de Leishmaniasis zoonòtiques • L. infantum (Kala-Azar infantil): cut./visc./m-c. ≠ reservoris (R) • L. chagas (~ L. Infantum): visceral. R: gos i guineu • L. major: cutània. R: rosegadors i ratolins de zones seques • L. mexicana (Úlcera dels chilleros): cutània. R: rosegadors • L. braziliensis (Espúndia): mucocutània. R: rosegadors i marsupials 4.2.3.6.LEISHMANIA INFANTUM 4.2.3.6.1.Epidemiologia • Dermatropa-viscerotropa • Asimptomàtica excepte en nens i immunodeprimits • Oportunista: afecta el 20% de malalts de SIDA.
• Zoonòtica. Reservoris: gat, guineu, llop, rata • Vectors: Phlebotomus perniciosus i Phlebotomus ariasi 4.2.3.6.2.Simptomatologia-Patologia • Cutània: afectació dèrmica • Muco-cutània • Visceral: Hepatoesplenomegàlia (fetge i melsa inflamats) 4.2.3.6.3.Profilaxi • Tractament infestats • Tractament i profilaxi de reservoris. Eliminació gossos • Destrucció de zones de la cria de vectors • Mosquiteres, teles metàliques, repel·lents, màniga llarga 4.2.4.TRYPANOSOMA 4.2.4.1.Seccions • Secció salivària (Trypanozoon): saliva • Secció stercoraria (Schizotrupanum): defecació > Epidemiologia • Antroponòtica → Reservoris poc importants • Focus: boscos tropicals i rius > Simptomatologia-Patologia • Picada: xancre • Fase septicèmica: ↑febre, infarts ganglionars (Síndrome de Winterbottom) • Fase crònica o meningoencefalítica: invasió del SNC (Malaltia de la son) > Profilaxi • Tractament • Evitar contacte amb les Glossina i desplaçaments • Insecticides i eliminació de vegetació semisubmergida per evitar-ne la reproducció TRYPANOSOMA RHODESIENSE > Epidemiologia • Zoonòtica • Focus: zones obertes de sabana i grans llacs > Simptomatologia-Patologia (~Gambiense) • (+) Elevada virulència • (+) Mor abans de la colonització del SNC > Profilaxi (~Gambiense) • (+) Redistribució d’activitats agrícoles i ramaderes • (+) Vectors més difícils de controlar, ja que viuen en zones amples i hi ha molts més reservoris.
4.2.4.3.TRYPANOSOMA SCHIZOTRYPANUM 4.2.4.3.1. Trypanosomosi americana o Malatia de Chagas (TRYPANOSOMA CRUZI) 4.2.4.2.TRYPANOSOMA TRYPANOZOON 4.2.4.2.1.Trypanosomosi africana o Malatia de la son Pleomorfisme* • Tripomastigota: 1. Llarga i fina. Infesta SNC 2. Intermitja amb flagel curt 3. Curta i sense flagel lliure (FMI) • Epimastigota Cicle biològic* Cíclic-multiplicatiu → divisió binària • Zoofília (animal) - Antropofília (humà) • Vectors: • T. Gambiense: antroponòtica → Glossina tachinoides TRYPANOSOMA GAMBIENSE Glossina palpalis i Pleomorfisme* • Tripomastigota: menor a l’africana, kinetonucli major i presència de mem. ondulant amb menys plecs i amplis.
• Amastigota o musculatura Cicle biològic Cicle indirecte zoonòtic.
• Vector: xinxes (invertebrats). O. Hemiptera, S. O. Heteroptea, Fom. Reduvidae, S. F. Tricaptomidae.
• Picada → FMI entren a la picada des de la femta o atravessant mucoses (llavis, ulls) → Tripo. accedeix a la circulació → NO divisió → Disseminació cèls. musculars → Amastigota i divisió → Pèrdues tonalitat musculatura → Més tripo. a la circulació sanguínia → Xinxe pica i agafa tripo. → Evolució dins del vector (tripo. → epi. → tripo. infectant) Epidemiologia • Zoonosi. Reservori: gos, gat, guineu, ós formiguer.
• 40M • Zones rurals, cases d’adob i palla (Amèrica C-S) • Redúvids: hàbits hematòfags nocturns Simptomatologia-Patologia • Chagoma (picada): irritació dèrmica local de la picada • Signe de Romanya: 50% afectacions oculars • Fase crònica: pèrdua to muscular, megacàrdia/colon/esòfag • Transmissió: vector, transplacentària, transfussions, DDVP, transplantaments, via oral (batuts) Profilaxi • Tractament • Lluita antivectorial: insecticides, repel·lents, mosquiteres… • Reservoris • Millores en les vivendes • Mesures de vigilància: transfussions i zones gestants.
• Monoxens o heteroxens • Esporozoïts normalment en esporoquistos • Zigot immòbil 1.1.2.FAMÍLIA EIMERIIDAE 1.1.2.1.Característiques generals • Esporoquistos ooquistats • Especificitat (estenoxènia) • No autoinfestació endògena • Parasitisme clarament intracitoplasmàtic 1.1.2.2.Cicle biològic Cicle directe antroponòtic amb transmissió feco-oral.
• Forma eliminativa a la femta • Ooquistos no esporoquistats (femta) • Ingesta ooquistos → Trencament a l’intestí → Alliberació espz.
→ Penetració cèls epitelials → Agamogònia → Lisi provocada pels merz. i agamogònia repetitiva → Alguns merz. fan gamogònia → Singàmia → Formació i alliberació ooquist (femta) → Esporogònia al medi extern → Ooquist infestant U3. FÍLUM APICOMPLEXA CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Complexe apical (anell polar, micronemes, ròbtries, microtúbuls subpel·liculars i conoide) usat per les cèls. mòbils (zooïts).
• Intracel·lulars almenys en fases de multiplicació asexual • Cicle biològic metacílic*: esporozoïts en ooquists o lliures.
• Estructura general* • Mecanismes d’invasió de la cèl. H* 1.1.2.4.Isosporosi • Cosmopolita: àrees subdesenevolupades Àf, Às, SdAm • Oportunista: immunocompetent (diarrea lleu), immunodeprimits (diarrea forta) • Profilaxi feco-oral 1.1.2.5.Cyclosporosi • Pocs casos. Destaca el Nepal • Diarrees dels viatgers • No oportunista • Profilaxi feco-oral 1.1.3.FAMÍLIA CRYPTOSPORIDIIDAE; G. CRYPTOSPORIDIUM PARVUM DIFERÈNCIES ENTRE ELS SUBORDRES SO Eimeriina SO Haemosporina Transmissió esporozoïts Ingestió Picada Zigot Zigot Ooquinet (mòbil) Dins H3: F Cryptosporidiidae Esporogònia Dins del vector Medi extern: F Sarcocystiidae, F Eimeriidae 1.1.3.1.Característiques generals • Monoxens • Ooquistos no esporoquistats • Esporogònia a l’hoste 1.1.3.2.Forma i mida • Ooquist molt petit (4-5 µm) no esporoquistat. QUIST • Tinció Zieml-Neelsen modificada → Color fúcsia → Ooquist amb 4 esporozoïts 3. Eliminen ooquists infestants → Autoinfestació andògena CLASSE SPOROZOEA 1. ORDRE EUCOCCIDIIA 1.1.SUBORDRE EIMERIIDAE 1.1.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Els macro i microgamets es desenvolupen independentment • Microgametòcits → ↑↑ microgamets 1.1.3.3.Cicle biològic Cicle directe zoonòtic de transmissió feco-oral.
• Alliberació espz. a l’intestí → Penetració cèls. epitelials → Agamogònia: 8 merz. (I) → Lisi → Penetració (II) → Aga. (II): trfz., esqz. 4 merz. (II) → Penetració (III) → Gamogònia → Esporogònia → Lisi cel. → Expulsió per femta • Les 3 fases tenen lloc a cèls epitelials intestinals. Ooquists: • Paret fina: possible trencament intestinal → Reinici procés → Autoinfestació endògena → Patologia més marcada • Paret gruixuda: més resistents 1.1.3.4.Epidemiologia La Cryptosporidiosi pot estar causada per infestació exògena o per autoinfestació endògena.
• Cosmopolita • Col·lectius infantils (1-5 anys) • Zoonosi: escorxadors, ramaders, ratolins (C. pardum) • Oportunista: SIDA • Espanya: 0’5-8% 1.1.3.5.Simptomatologia i patologia • Còlics abdominals • Diarrea • Immunocompetents: 10 dies postinfestació remet • Immunodeprimits: diarrea muco-sanguinolenta (1-17 L/dia) 1.1.3.6.Profilaxi • Higiene personal i ambiental • Pasteurització, cocció o congelació • Aigua: ozó, UV, filtració o ebullició. Clor NO efectiu • Rentat verdures • Evitar contaminació d’aliments (vectors mecànics) 1.1.4. FAMÍLIA SARCOCYSTIIDAE 1.1.4.1.Característiques generals • Heteroxens obligats o facultatius • 2 cicles agamogònics: • Cicle enteroepitelials (Eimeriina): cicle propagatiu • Cicle paraentèric (pseudoquistos i quistos): cicle proliferatiu • Esporogònia a l’hoste definitiu o al medi extern • Ooquistos: 2 esquizonts amb 4 esporozoïts cadascun.
1.1.4.2.Cicle biològic* 1.1.4.3.TOXOPLASMA GONDII 1.1.4.3.1.Formes • Taquizont: forma de divisió ràpida a cèls paraentèriques (macròfags → pseudoquistos) • Bradizoït: forma de divisió lenta a cèls musculars on es formen quistos tissulars • Tres tipus de quistos 1.1.4.3.2.Infestació HD* • Fecalisme: ingesta d’ooquistos esporoquistats (monoxè).
• Carnivorisme: ingesta de bradizoïts (heteroxè).
1.1.4.3.3.Infestació HI* • Fecalisme: ingesta d’ooquistos esporoquistats.
• Carnivorisme: ingestió de bradizoïts (quistos tissulars).
• Via transplacentària (transmissió vertical): taquizoïts • Altres: ous d’helmints venèria, llet materna, transfusions, transplantaments, ous de gallina… 1.1.4.3.4.Epidemiologia i importància sanitària • Cosmopolita • 30-40% • Zoonosi. Reservoris: gat i fèlids. Reinfestacions • Hàbits gats i paper de vectors mecànics • Hàbits gastronòmics • Congelació: implicacions en toxoplasmosi - tx. congènita 1.1.4.3.5.Toxoplasmosi Distingim diferents tipus de toxoplasmosi: • Tx. postnatal: P oportunista. Lleu, quasi tots l’hem passada.
• Tx. congènita: transmissió vertical en embarassades que no tenen els anticossos contra la malaltia. Fetus greument afectat.
• 12% mort, 60% asimptomàtics al naixement • Molts ròssecs fins als 4 anys • Avortaments, prematurs, mortalitat al naixement • Tx. ocular: carioretimitis • Tx i SIDA: reactivació fase crònica, adquisició fase aguda → Encefalitis, pneumònia, miocarditis, carioretimitis.
1.1.4.3.6.Profilaxi • Ebullició aigua. Resistència als químics • Carn: cocció o congelació • Higiene als manipuladors d’aliments. Vectors mecànics • Higiene de persones amb gats • Tx. congènita: serologia a l’inici de l’embaràs, evitar gats, evitar consumir carn 1.2. SUBORDRE HAEMOSPORINA 1.2.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Zoïts sense conoide • Agamogònia a hematies de vertebrats • Homozoïna • Gamogònia a l’H vertebrat: pocs microgamets (4-6) o ooquinet • Esporogònia a l’H invertebrat: esporozoïts lliures 1.2.2.PLASMODIUM 1.2.2.1.Cicle biològic* Distingim dos cicles: • Cicle exoeritrocítric*: • Fetge (hepatòcids): fase tissular • Esquizogònies exoeritrocítriques (pre i para) • Cicle endoeritrocítric*: • Formes: trofozoïts joves o anells → madur → esquizonts joves → madurs: merozoïts (roseta o mòrula) → gamont • Sang (hematies): esquizogònia endoeritrocítrica • Recidiva = Recrudescència → Alleujament malaltia i immediat augment → Activació hipnozoïts (latents) • Recaigua: merozoïts trenquen els hematies 1.2.2.2.Paludisme o Malària 1.2.2.2.1.Epidemiologia • Elevada morbilitat i mortalitat: • Zones endèmiques: 50% població mundial en risc • 2013: molts morts (90% Àfrica, < 5 anys↑↑).
• 2015: 3200M exposats • Zones tropicals, subtropicals i temperades • Factors climàtics i ambientals • Distribució d’anofelins (> 50 espècies) • Límit altitudinal del vector: 2000-2500m • Viatges • Transmissió directa: transfussió sanguínia, DDVP, via transplacentària • Antroponosi: Plasmodium malariae 1.2.2.2.2.Espècies • Morfologia de formes intraeritrocítriques • Morfologia dels hematies • Periodicitat esquizogònia endoeritrocítrica • Tipus de paludisme • Distribució geogràfica PLASMODIUM VIVAX • Hematies joves: hipertròfia i deformació hematies. Grànuls de Schüffner • Esquizonts madurs: 12-14 merozoïts (mòrula) • Cicle endoeritrocítric cada 48h • Febres palúdiques terciàries benignes (recidivant) • Zones temperades • SÍ hipnozoïts PLASMODIUM OVALE • Hematies joves: forma oval, marges lacerats. Grànuls de Schüffner.
• Esquizonts: 8-12 merozoïts (roseta) • Cicle endoeritrocítric cada 48h • Febres palúdiques tercianes benignes (recidivant) • Àfrica tropical occidental i Etiòpia • SÍ hipnozoïts PLASMODIUM MALARIAE • Hematies vells • Trofozoïts madurs en banda • Esquizonts: 6-12 merozoïts (roseta) • Cicle endoeritrocítric cada 72h • Febres palúdiques quartanes • Àfrica tropical, Sri-Lanka, Índia, Indonèsia, Malària • NO hipnozoïts PLASMODIUM FALCIPARUM • Hematies joves/vells. Grànuls de Maurer. Poliparasitacions • Esquizonts: 8-24 o més merozoïts (doble roseta) • Gamonts amb forma de lluna o plàtan • Cicle endoeritrocítric cada 48h • Febres palúdiques tercianes malignes (paludisme cerebral i febres hemoglobinúriques) • NO hipnozoïta 2.3.3.BABESIA MICROTI • Zoonosi. Reservoris: rosegadors • NO oportunista • NO transmissió transovàrica 2.3.3.Simptomatologia-Patologia • Asimptomàtiques • Febre i anèmia hemolítica 2.3.4.Profilaxi • Especialment per esplènics (sense melsa) • Protecció amb roba: guants, pantalons per dins dels mitjons… • Roba impregnada amb acaricides • Revisió de la roba per eliminar paparres U4. FÍLUM CILIOPHORA CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Presència de cilis, macronucli i micronucli • Presència de citostoma, citopigi i vacúols contràctils • Reproducció • Asexual: divisió binària transversa o homotetogènica • Sexual: conjugació • Majoritàriament són espècies de vida lliure 1.BALANTIDIUM COLI 1.2.2.2.3.Simptomatologia-Patologia Símptomes prodròmics • P. vívax - P. ovale: f. p. tercianes benignes (48h) → 2 pics junts • P malariae: f. p. quartanes (72h) → 2 pics separats • P falciparum: f. p. malignes (48h) → 1 vall mig 1.1.Mida i forma* • Trofozoït: molt gran (30-150 x 25-120 µm) • Quist: gran (40-60 µm) • Malària congènita: les 4 espècies • Transfusions: les 4 espècies • Nens: anèmia severa i malaltia cerebral 1.2.Cicle biològic Cicle directe amb transmissió feco-oral • HD: home, porc… (1 de sol) • Divisió i reproducció a l’intestí gros • Provoca Dissenteria balantidiana i abscessos 1.2.2.2.4.Profilaxi • Mesures ind: insecticides, mosquiteres, repel·lents… • Mesures col·lectives: • Eliminació zones aquoses • Lluita antivectorial: larvicides, predadors • Insecticides residuals • Tractaments en massa • Quimioprofilaxi en viatgers Cal considerar els aspectes epidemiològics de cada zona per a una zona integral 2. ORDRE PRIOPLASMIDA 2.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Hemoparàsits d’importància veterinària • Formes hepàtiques: divisió binària i no acumulen hemozoïna • Vectors: ixòdids 2.2.CICLE BIOLÒGIC • Fase asexual a l’H vertebrat amb divisió binària als hematies → Esporogònia + diverses agamogònies (transmissió transestadial/ transovàrica) • Vector: Família Ixodes (paparres) 2.3.BABESIOSIS 2.3.1.BABESIA BIGEMIA • Febre de Texas (bovins) → 40-80% mortalitat • Pèrdues econòmiques • Zoonosi • Oportunista en humans 2.2.DISSENTERIA BALANTIDIANA 2.2.1.Epidemiologia • Cosmopolita • Zoonosi. Reservoris: porc i suidae silvestres, primats, rosegadors i altres mamífers.
• Porc: prevalença > 80% • Home: prevalença 0,1% • Parasitosi rural i ocupacional • Balantidiosi i malnutrició: quistos sensibles a pH àcid (< 5) 2.2.2.Simptomatologia-Patologia • Portadors asimptomàtics • Necrosi i ulceració • Diarrea i constipació, dolor abdominal • Dissenteria sanguinolenta i interna • A vegades abscessos 2.2.3.Profilaxi • Control dels portadors sans • Profilaxi de transmissió feco-oral: aigua, menjar… ...

Tags: