TEMA 5: INTERNET COM A MITJÀ DE COMUNICACIÓ (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació Social
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 11/07/2014
Descargas 11
Subido por

Descripción

Prof: Mercè Oliva

Vista previa del texto

TEMA 5: INTERNET COM A MITJÀ DE COMUNICACIÓ 1. BREU HISTÒRIA D’INTERNET A. PRECEDENTS (EUA) Orígens: Anys 60, (ARPANET) en un context de guerra freda amb l’objectiu de crear una xarxa de comunicacions per connectar diferents nodes entre ells per intercanviar informació.
Així, si degut a algun atac el node caigués la xarxa pogués seguir funcionant. Així, és un projecte conjunt entre el departament de defensa i 4 universitats nord-americanes.
1983-1994: Desenvolupament lligat a universitats i moviments contraculturals. De mica en mica, l’ARPANET va anar creixent fins a tenir 1000 ordinadors connectats, com era una xarxa massa gran va marxar de projecte i ARPANET va quedar sota el comandament d’una entitat pública National Science Foundation (NSF) que supervisava i prohibia que dins la xarxa hi haguessin activitats comercials. En aquesta època, el creixement està lligat a universitats, investigadors per a tal de crear fòrums, debats, intercanvis d’informació... Aquest moment és el que marca l’essència del mitjà, que s’estructura de manera horitzontal i descentralitzada, d’intel·ligència col·lectiva i gratuïta. També hi havia un cert ordre llibertari, contrari als governs majoritaris i que xocarà, per cert, la composició mercantilista.
B. NAIXEMENT D’INTERNET (1991-1994) Internet s’obre a tota la societat i a les activitats comercials, perquè la NSF abandona la seva supervisió.
La world wide web El científic del CERN Tim Berners-Lee va desenvolupar de franc tota l’estructura i l’arquitectura d’Internet (pàgines en HTML i URLS que responen a una IP...) El primer navegador (Mosaic), que permet que els usuaris sense experiència puguin accedir als continguts.
C. PRIMERA FASE D’INTERNET (1995-2001) Va augmentant exponencialment d’usuaris i creadors però com encara calen uns coneixements molt específics, és un servei minoritari. A mesura que aquests continguts creixen cal organitzarlos, i aquest és l’origen de els cercadors (Google, 1998), que són la porta d’entrada a tot el contingut de la www. A mesura que ja no entrem tant a través d’aplicacions, els cercadors poden ja no ser la porta d’entrada, però encara cal veure-ho.
Quan la NSF abandona internet i entra l’acció comercial, els anunciants comencen a invertir en les pàgines i comença també el comerç electrònic (Amazon, Netflix...). Aquí apareix el concepte de long tail aquestes empreses tenen el mateix que els empreses físiques per a productes més massius, però a la vegada tenen un catàleg infinit per a productes més específics. A la llarga, però, els hi surt molt més rentable els productes específics, ja que són més persones.
Comença a haver una gran eufòria sobre les possibilitats de fer negoci amb internet, i es fa la bombolla del .com (2001), una bombolla que finalment explota.
D. L’INTERNET EN L’ACTUALITAT El web 2.0 (2003) és un web que ofereix plataformes molt senzilles de fer servir que permet als usuaris novells penjar, crear i publicar continguts (Blogger, YouTube, Facebook...). Això és un canvi i l’inici de l’autentica democratització dels mitjans, a partir, tot i i això, d’unes plataformes que estan monopolitzades per unes empreses. Aquestes webs acostumen a aglutinar molts usuaris (de fet, quants més usuaris tenen més valor econòmic tenen) i, per tant, es creen monopolis en cada ambient.
L’altre gran canvi més recent és el pas d’utilitzar internet a partir de la tecnologia mòbil, a partir de les aplicacions i dispositius mòbils. Consultar una pàgina web des d’un navegador és complicat, les webs no estan adaptades... per això resulta més senzill fer servir les aplicacions que ja estan preparades. Un cop més, això suposa, potser, la pèrdua de poder de Google. Potser aquí hi haurà també la forma de trobar un model de negoci nou.
2. CANVIS EN LA COMUNICACIÓ DE MASSES (HENRY JENKINS) Nous rols de l’usuari, abans reservats als mitjans de comunicació. Per primer cop, rols que només podien dur a terme empreses especialitzades les poden fer persones qualsevols. Per exemple, les pràctiques de les comunitats de fans passen a de la perifèria del sistema mediàtic al centre: Creació/Apropiació (Crear histories...) Distribució (Qualsevol es pot encarregar de difondre un contingut, un fragment...) Resposta 3.INGRESSOS I MODELS DE NEGOCI 3.1 Fonts de finançament Continguts/serveis de pagament, però amb resistència per part dels usuaris.
La publicitat, que creix any rere any. En molts països és ja segon o primer mitjà amb més inversió publicitària. Aparentment, doncs, hi ha molts diners que es mouen en l’internet, però estan concentrats en molt poques mans. Cada vegada que algú fa clic paga a Google.
EN el cas de la publicitat general (displays) (banners, vídeo...) la publicitat és CPM, (Cost per mil visites). És la forma tradicional, la més semblant als mitjans tradicionals. Es comptabilitzen els usuaris que entren a la pàgina i tantes visites tant es paga.
També hi ha donacions, però no és molt comú. Propública és una empresa que fa reportatges d’invastigació, únicament d’aquest tipus, i per tant són reportatges molt cars. La seva forma de donar-se a conèixer és internet, i dona els seus reportatges als mitjans que vulguin. Es financia mitjançant donacions i, a vegades, publicitat.
4. EL CONSUM D’INTERNET A nivell nacional hi ha un alt nombre de població que no pot o no vol tenir accés a internet. Ara bé, a nivell internacional també hi ha desigualtats en l’ús d’Internet segons països desenvolupats o no.
...