Tema 8. Percepció i psicofísica (Conferencia 3) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Atenció i Percepció
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 22/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Processos Psicològics: Atenció i Percepció Oliwia Ciurlej Tema 8. Percepció i psicofísica  Preguntes prèvies - La psicologia és una ciència? En cas afirmatiu, és una ciència de salut o una ciència de l’àmbit social? - Quins paràmetres defineixen si és ciència?  Objecte d’estudi  Metodologia  Quin és l’objecte d’estudi de la psicologia? - Objectius:  Psicoanàlisi: El món inconscient que ens fa actuar d’una manera o una altra, com processem la informació.
 Conductisme: La conducta observable, resposta a un estímul.
 Neurociències: Com actua el cervell quan rebem impactes i estímuls exteriors. Canvis electrofisiològics.
- La psicologia és subjectiva o objectiva?  Percepció: Triangle de Kanizsa El triangle objectivament no existeix, sinó el construïm nosaltres: es produeix una il·lusió òptica.
 Percepció distorsionada (Ponzo) Ens fa veure que la dimensió d’un segment és més gran que l’altre, quan els dos tenen la mateixa mida. El nostre món subjectiu l’interpreta incorrectament.
 Estimulacions – Respostes - Hem vist:  Mateix estímul / objecte, diferent percepció.
 Percepció sense objecte / estímul (triangle de Kanizsa).
 Única percepció, diferents estímuls / objectes.
 Percepció distorsionada de l’estímul / objecte (Ponzo).
- Altres tipus d’estimulacions / objectes percebuts:  Diferents percepcions d’un mateix estímul / objecte.
1 Processos Psicològics: Atenció i Percepció Oliwia Ciurlej  La qüestió de fons: - Quins relació hi ha entre el món físic (objectiu) i el món psicològic (subjectiu i individual)? - Es pot comparar la sensació indicant si una sensació és doble o un terç que una altra en la mateixa persona? - I les sensacions entre diferents persones es poden comparar?  Relació món físic amb el món psicològic - Els atributs del món físic són mesurables i es poden comparar uns amb altres.
- El món psicològic mental està constituït per les sensacions que produeixen els atributs físics.
- Un canvi en un dels atributs físics provoca un canvi en la sensació subjectiva (p. Ex. Canvi de longitud d’ona de la llum, provoca canvi de sensació: ones llargues llums vermelloses, curtes, blavoses).
 La descoberta de Weber (I) - Ernst Heinrich Weber (1795-1878) observà que per a que la sensació o resposta contesti a un increment mínim en la intensitat d’una estimulació, hi havia una relació constant entre el canvi en la intensitat de la estimulació i la intensitat inicial d’aquesta.
 Estimulació → Resposta-sensació - Increment ESTIMULACIÓ / estimulació = K - Hi ha una relació entre el món exterior i el món interior.
 La descoberta de Weber (II) - Aquesta relació constant de l’estimulació per notar una diferència, ha quedat formulada de la següent manera: ΔI/I = K  On: o ΔI correspon a l’augment de la magnitud de l’estímul o I correspon a la quantitat d’estímul inicial o K és la constant de Weber - Cal tenir en compte que la resposta que es dóna és d’haver notat un canvi en la estimulació que ja es tenia (diferència tot just perceptible o dap).
- Weber estableix la relació existent en una estimulació per a que es doni una resposta positiva al mínim canvi que dita estimulació ha experimentat.
- Llei de Weber: La sensació no depèn del valor absolut de l’estímul.
2 Processos Psicològics: Atenció i Percepció Oliwia Ciurlej  Gustav Th. Fechner - És el primer que parla de Psicofísica intentant establir la relació d’objectivitat entre la realitat de la estimulació física i la resposta donada a dita estimulació.
- Va ser el qui va introduir el concepte de llindar: fa referència als límits, és a dir, a la mínima quantitat d’estimulació que es necessita per percebre un estímul o un canvi, a més o menys, en la estimulació que s’està rebent.
- Va ser qui denominà i sistematitzà els coneixements corresponents a les relacions existents entre el món físic i objectiu i l’experiència subjectiva sobre aquest i l’anomenà Psicofísica.
- En el seu llibre Elemente der Psychophysik (Elementos de Psicofísica, 1860), proposà també una sèrie de tècniques per estudiar la correspondència entre les relacions del món objectiu i físic i la experiència subjectiva.
- El llindar:  Aquesta mínima quantitat d’energia que és necessària per percebre una estimulació es pot considerar sota un aspecte: o Absolut (Umbral absoluto, UA), vol dir, que es percep una estimulació que abans no es percebia. És aquell que és percebut el 50% de les vegades.
o Diferencial (Diferencia apenas perceptible o DAP, UD), és a dir, la mínima quantitat d’energia necessària per a que es noti una diferència o canvi, en la estimulació que s’està percebent. (Weber). Per conèixer aquest llindar, sempre hi haurà un estímul estàndard amb el que es compararan la resta de estímuls seguint el procediment de cada un dels mètodes indicats.
o Normalment es fa referència al llindar absolut inferior o mínim tal com s’ha definit, però existeix un llindar absolut superior que fa referència a la màxima intensitat de la estimulació que pot rebre un organisme sense ésser perjudicat.
D’aquí prové el concepte de percepció subliminal (o subllindar): aquells estímuls que no processem conscientment però que l’organisme rep.
 Tècniques psicofísiques clàssiques o de mesura directa de la sensació - Mètode d’ajustament: el mètode que fem sempre nosaltres. Exemple: Ajustar el volum de la ràdio.
 La estimulació emprada és continua.
 La variació de la intensitat es fa de forma ordenada (de + a -) o (de – a +) i en seqüències alternatives de més a menys i de menys a més.
3 Processos Psicològics: Atenció i Percepció Oliwia Ciurlej   - - - - El participant és qui “ajusta” la intensitat de l’estímul.
Es calcula la mitjana dels valors finals (on es comença o deixa de percebre).
Mètode dels límits: es passa d’un límit a un altre. També anomenat “Mètode dels mínims canvis”.
 L’experimentador és qui executa l’acció. El participant solament dóna resposta si percep o no l’estímul.
 Els estímuls es presenten ordenadament en sèries que incrementen o disminueixen alternativament el valor de l’estímul a considerar.
 Els intervals entre estímuls són regulars i la duració de la presentació és igual per a tots els estímuls.
Mètode dels estímuls constants.
 Es presenten els estímuls de forma aleatòria.
 La resposta és si són iguals o no.
Mètode de comparacions binàries (o judici comparatiu de Thurstone).
Nosaltres construïm el nostre món respecte al món que té paràmetres que decideixen que ens agradi o no una cosa, amb intensitats diferents.
 Louis Leon Thurstone (1877-1955) fou un físic i enginyer que estudià els atributs psicològics que corresponen a dimensions físiques que són difícilment mesurables, com és la preferència estètica o les actituds.
 El seu objectiu fou establir mètodes que permetin escalonar els atributs psicològics dels que no es coneixen els estímuls físics que els provoquen.
 Es presenten els estímuls en parella i s’ha de decidir per un d’ells.
 La presentació de les parelles d’estímuls segueix un ordre aleatori, tan en la seqüenciació de les parelles com en la posició dels dos estímuls aparellats.
La teoria de detecció del senyal (presa de decisió). Hi ha elements interiors que decideixen si veiem una cosa o no.
 La persona com a sensor i la persona que pren decisions.
 Tota estimulació es dóna en un context i és percebuda en un context. Aquest context es pot considerar com a soroll.
 El soroll pot ser del medi físic o del subjecte receptor.
 Al rebre una estimulació, aquesta va sempre acompanyada de soroll.
Malgrat que les tècniques de mesura psicofísiques permeten esbrinar la relació existent entre l’estímul físic i els seus atributs respecte la sensació conscients, hi ha com a mínim alguns aspecte a resoldre.
4 Processos Psicològics: Atenció i Percepció Oliwia Ciurlej  Aspectes a resoldre: - Hi ha dimensions psicològiques que no tenen correlats físic concrets. Per exemple: l’atribut psicològic de la preferència estètica. Una possible solució és preguntar-ho directament i fer el percentatge. Això solament ens informa de quin és el preferit, però de quan més preferit psicològicament , ho sabem...? - Decisions que prenem. La resposta no depèn en exclusiva de l’estímul en la decisió de si hi ha estímul, sinó que també hi participen variables com les expectatives, motivacions, freqüència de presentació de l’estímul, etc.
- La gran variabilitat pròpia dels sistemes sensorials. No sempre estan al mateix nivell d’activació.
- Què és el que determina la resposta del subjecte? Els biaixos de resposta.
- Com mesurar la sensació que és una experiència subjectiva (constructe intern)?  Aplicacions de la Psicofísica - Exàmens sensorials (audició, oftalmologia, tecnologia dels aliments, enològica, etc.).
- Escales clíniques.
- Avaluació d’actituds.
- Selecció de personal.
- Ergonomia.
- Etc.
5 ...

Tags:
Comprar Previsualizar