Lliçó 1: Concepte i característiques del Dret Internacional Públic (DIP). (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Normes Internacionals
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE Lliçó 1. Concepte i característiques del Dret Internacional Públic (DIP).
Comunitat intenacional: sentiment de vinculació amb uns determinats sentiments comuns, va lligat amb la nació.
La societat e canvi va més enllà de la idea d’Estat o d’organització.
A nivell internacional, tant la idea de comunitat com de societat són molt precaries.
Sistema internacional, comunitat o societat en sentit dinàmic.
Sobirania: és el conjunt de competències que li són atribuides al Estat pel dret internacional. Vessant interna, la facultat d’organitzar el país economicament, culturalment, etc. Vessant externa, poder duur a terme les relacions externes de forma autònma, sense ajuda de cap altra país o comunitat.
La indepedència va introduir-se amb els processos de colonització, ja que en virtut de les pròpies sobiranies es volien deslligar dels altres estats mitjançant la sobirania, però se’ls va accedir la independència. En canvi, amb la interdependència, provoca la socialització dels Estats, perquè s’han d’ajudar mutuament entre ells.
DRET INTERNACIONAL Conjunt de normes que regulen les relacions internacionals entre els diferents subjectes de dret internacional, com pot ser els Estats, organitzacions, etc.
Dret intern, conjunt de normes que volen millorar o mantenir l’estatus quo.
Dret internacional, funciona com un instrument que està al servei dels grans grups transnacionals per mantenir i millorar el seus estatus quo (per mantenir els drets dels més privilegiats i poderosos) en dotriment de la societat.
L’Estat del Benestar va arribar al seu punt més alt a la dècada dels 80, per tant desde aquella dècada va cap abaix.
Hem entrat en un procés de capitalisme salvatge, on la crisis tant sols és una excusa per exprimir més aquest procés de capitalisme CARACTERÍSTIQUES DEL SISTEMA SOCIAL PÚBLIC Societats internes, els subjectes són les persones físiques i jurídiques. Hi ha una jerarquia, on els poders és col·loquen de forma piramidal ( la base és la societat, i a la part més alta està el poder executiu, legislatiu i judicial, hi ha un procés de subordinació cap avall, és a dir manen els de dalt). HI ha una institucionalització (centralitzada), a causa de la centralització trobem 3 poders: executiu, poder judicial i legislatiu.
Dret internacional, els Estats són els principals subjectes. No hi ha jerarquia, sinó que es una relació paritària entre els Estats. No hi ha estructura organitzada com al dret intern sinó que és inorgànica i descentralitzada, en canvi a nivell internacional no hi ha poder legislatiu (LA ONU no té poder per fer normes vinculants internacionalment), tampoc hi ha poder exectiu (el consell de seguretat, després de la IIGM la seva idea era que fós el poder exectiu internacional, però a la pràctica no va poder funcionar com aquest, sinó que cada cop que hi havia conflicte internacional, un dels 5 membres permanents per interessos propis vetava el conflicte. Hi ha 5 Estats (membres) permanents: Regne Unit, França, Rússica, EEUU i Xina), tampoc té poder judicial perquè la jurisdicció és voluntària, l’Estat es somet si vol només, en canvi al dret intern és obligatori.
L’autoritat internacional és mínima, és a dir precària. Això esdevé perquè els creadors i destinataris coincideixen. Si a un Estat no li agrada la norma, pot ratificar i no vincular-se amb aquesta norma.Perquè una norma es vinculi a dret internacional s’ha de manifestar el consentiment o voluntat de que s’està d’acord, ja que si no hi ha voluntat de manifestar el consentiment no existeix la norma. Això comporta a que hi hagi poques normes, però a més a més ens trobem que les poques que hi ha són ambigües. O també ens trobem soft-law (dret suau i tou).Això afavoreix als grans poders perquè tenen més llibertat de fer i desfer. Qualsevol Estat es pot retirar de qualsevol tractat.
En el tema responsabilitats, al dret internacional tan sols hi ha reparació.
Hipòtesis per entendre el dret internacional: 1234- Tots som mamífers depredadors La gent es mou per interessos Els drets humans li importa poc als Estats, sinó que el que importa és vendre per obtenir beneficis Els polítics són venuts davant el servei dels grans lobbis i els òrganos legislatius i judicials són titelles segons el que diu el poder executiu.
PAPER INSTITUCIONAL DE LES NACIONS UNIDES Primer pas per organitzar la PAU a nivell internacional va ser el Congés de Viena de 1915, entre les grans potències del moment va organitzar un gran sistema anomeant Sistema Concert Europeu, es un precedent del consell de seguretat. Aquest concert no va poder evitar la primera guerra mundial, pero a la meitat del segle XIX a part del concepte europeu per aconseguir la PAU, va haver-hi una sèrie d’organitzacions internacionals de tipus tècnic com: NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE Comissions fluvials (regulació trànsit dels rius). Posteriorment, hi va haver organitzacions de tipus UPU (organització internaiconal de comunicació).
A les conferencies de PAU de l’Haya 1899-1907, quan es va a començar a parlar de la idea de crear una organització internacional per facilitar la PAU i que no hi hagués més conflictes.
Acabada la IGM, tractat de Versalles, creen la primera organització internacional de la PAU i és la Societat de Nacions busca fins generals, serà la organització que inspira després a les Nacions Unides.
A part també es va crear la Organització Internacional del Treball (OIT) és la primera organització de les actuals, que es va crear després de la IGM, amb la idea de millorar les condiciones de treball i intentar corregir totes les prohibicions durant la Guerra Mundial. I va nèixer dins la Societat de Nacions i conjuntament amb el Tribunal Permanent de Justícia Internacional (TPJI).
Després de la IIGM va desaparèixer la Societat de Nacions, i es va crear las Nacions Unides, sorgeix a l’any 1945, per tal de que hi hagi un mínim de PAU internacional.
Les nacions unides era una organització centralista, i actualmente s’emmarca en una nova filosofia descentralitzada.
La carta de las Nacions Unides, és el tractat constitutiu de les Nacions Unides, és a dir, un Tractat Internacional. És un tractat diferent, ja que s’aplicarà a tots els Estats de la comunitat tot i que no formi part de les Nacions Unides, en canvi els altres tractats només seran aplicats en els Estats on s’ha rectificat (aprovat el tractat). Té prevaléncia jeràrquica sobre qualsevol altre tractat internacional, diríem que és la norma suprema. No es pot fer cap modificació de la carta sense el consentiment dels països permanents de les Nacions Unides. La seva idea es que es mantingui la PAU internacional.
art 1 - La carta de les Nacions Unides on es parla dels supòstis, el supòsit bàsic és mantenir la PAU i la Seguretat, hi ha altres supòstis però aquest és el més important.
art 2 – La carta de les NacionsUnides on es parla dels principis estructurals Estructura de les NACIONS UNIDES Intergovernamentals (Consell de Seguretat, AGNU,ECOSO, CAF) Nacions Unides Òrganis principals (1) No intergovernamentals (Secretaria i TIJ) Sistema Nacions Unides de Òrgans subsidiaris (2) CDI,OACNUR,PMA,CDH,ACNUDH,PNUD,PNUMA, ,UNCTAD Organismes especialitzats (3) OIT, FMI, OMS, UNESCO, OMI, OMM, FIDA, ONUDI, FAO, UPU, UIT, grup B.M, etc.
Organismes connexes (4) OMC, OIEA (1)- El òrgans principals són els que estan representants en la Carta.
Intergovernamentals:   El Consell de Seguretat (CS), a la pràctica no ha pogut funcionar, sinó que ha fracassat. Va funcionar tan sols un cop, però es va donar aquest fet perquè EEUU va comprar el vot perquè s’acceptés. Està format per 15 memebre i 5 són permanents, els memebres permanents són Xina, Rússia, EEUU, Regne Unit i França. S’intenta una representació de tots els continents.
Per pendre decisions dins del Consell de Seguretat és necessari arriba als 9 vots, però entre qüestions importans i no importants hi ha diferència. En qüestions no importants amb 9 vots, sigui o no dels membres permanents s’acceptarà. I per qüestions importants també es necessiten 9 vots, però la diferència es que els memebres permanents poden vetar, és a dir, si voten negativament allò ja no s’accepta. Òrgan permanent i es reuneix molt sovint. Adopta sesions obligatòries.
Assamblea General de les Nacions Unides (AGNU) s’encarrega de totes les matèries exposades a les NU, cada Estat té un vot. Les decisions importants 2/3 i per decisions no importants majoria simple.
NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE   Òrgan no té un funcionament permanent sinó que funciona desde el 3r dimarts de setembre es reuneixen tots els caps de cada Estat i durarà fins el desembre. Es pot reunir en període ordinari o pot reunir-se en període extraordinari, per una matèria en concret o problema. La resta de l’any, funciona una sèrie de comissions que són les que duen la tasca durant la resta de l’any. Adopta recomenacions.
Consell Econòmic Social (ECOSOC), fa tasques de descussió de temes econòmics i socials, té un comité de coordinació en les NU amb els organismes. Cada Estat te 1 vot i les decisions s’adopten per majoria simple dels presents i votants. Dins de l’ECOSOSC hi ha molts òrgans subsidaris anomenats comisions economicsocial que són importants perquè fan estudis sobre l’economia en els diferents continents. Competències, debat tots els problemes econòmics-socials, coordinar relacions nacions unides i negociació entre els acords. Està format per 54 memebres.
Consell de tutela (CAF), pràcticament desaparegut tot i que segueix figurant. Es va crear per controlar els Estats que teninen sota administració determinats territoris. S’encarregava d’aquelles administracions que complissin amb els seus propòsits i obligacions No intergovernamentals:   Secretaria, competències: típiques administratives, diplomàtiques com representar la organització, mediació entre els Estats, etc Tribuna internacional de justícia (TIJ), òrgan judicial de les NU. Està integrat per diferents jutges. Té 2 funcions: o Funció contenciosa, quan hi ha controversia entre Estats, si els 2 manifesten el seu consentiment es pot anar al TIJ o Funció consultiva, quan qualsevol altra organisme demana un dictàmen opinant sobre algun tema Diferencia entre dictamen i sentència, es que la sentència és vinculant, mentre que el dictamen no, un dictamen és important i té força ético-moral.
(2)- Els òrgans subsidiaris són òrgans creats per òrgans principals, perquè les Nacions Unidas s’han anat expandint horitzontalment amb les activitats i també una expansió vertical en els drets humans els grans creadors son CDH i ACNUDH (s’han anat creant a mesura que la societat ha necessitat defendre els seus interessos i els seus drets com a persona humana).
(3) – Organismes especialitzats, són organitzacions de les Nacions Unides amb el seus propis òrgans, funcionaris, normes, etcétera. Aquests organismes estan vinculats amb les N.U, ja que hi ha un acord de col·laboració especial.
El Consell de Seguretat, a la pràctica no ha pogut funcionar, sinó que ha fracassat. Va funcionar tan sols un cop, però es va donar aquest fet perquè EEUU va comprar el vot perquè s’acceptés.
PRINCIPIS INFORMADORS DE LA SOCIETAT INTERNACIONAL 1.
2.
3.
4.
5.
Igualtat sobirania. (norma consitudinària) Recull la carta i és un principal que estableix que tots els Estats són iguals i tots tenen els mateixos drets. La sobirania és un conjunt de competències atribuides pel dret internaiconal No intervenció en els afers interns d’altres Estats. (norma consitudinària) Cap Estat pot intervenir en els afers interns i externs d’altres Estats, cada Estat és lliure de determinar la seva política, cultura, etcétera.
Principi de la bona fe. (principi general del Dret), els Estats han de complir de bona fe amb les normes internaiconals Principi d’arrenjament pacífic de controversies. Es pot divir en dos subprincipis, primerament és que els Estats han de donar una solució per mitjans pacífics a les seves controversies. I en segon lloc, els Estats s’han d’abstenir d’adoptar mesures que posin en perill o empitjorar la controversia.
Principi de prohibició de recòrre a l’amenaça o ús de la força. Aquest és molt important, la carta de las NU prohibeix l’ús de la força o l’amenaça a qualsevol Estat. Aquest principi és una norma consitudinària i de ius cogens (normes de dret internacional que no admet pacte del contrari).
Excepcions: - Legitima defensa individual o col·lectiva, si un altre Estat l’ataca, aquest es pot defensa amb l’ús de la força. Perquè es doni l’excepció es necessiten 3 requisits: o Atac actual, si m’ataquen em defenso i ataco. No al cap d’un temps.
o Legitima defensa preventiva, atacar perquè es sospita que ens atacaran.
o S’ha de posar en coneixement al Consell de Seguretat - Reacció institucional, és quan el Consell de Seguretat autoritza tots els mitjans necessaris perquè l’Estat es retiri i no ataqui més.
Ús de la força per part dels pobles colonials, per aconseguir la seva independència.
- NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE 6.
7.
8.
9.
Principi assistència de les NU. Aquest principi comporta dues obligacions, la de prestar a les Nacions Unides tots tipus d’ajuda, i l’altre obligació es abstenir-se d’ajudar a qualsevol Estat on les NU ja està actuant de forma preventiva.
Principi de l’autoritat de les NU sobre els Estas no membres. La carta de les NU s’aplica a tots els Estats membres o no memebres de les NU i han de comportar-se com s’exposa a la carta.
Principi de cooperació. (norma consitudinària = obligada). Els Estats han de cooperar entre sí, és una norma consitudinària molt abstracte, ja que s’ha de veure l’abast que té segons l’àmbit d’aplicació.
Principi lliure determinació dels pobles. Recollit amb pactes dels drets humans, i altres normes internacionals. Només reconeix aquest DRET als pobles colonials, això succeix perquè avui en dia hi ha un interès sobre la tolerància de les decisions.
Un poble(no és conscient de la seva identitat) / nació (conscient de la seva identitat), té dos elements: - Element el que són un conjunt (cultura, eduació, etc) Element subjectiu és el sentiment on ets sents diferent a la resta de país 10. Principi de respecte als drets humans.
Lliçó 2.Procés de formació i aplicació de les normes de Dret Internacional Públic.
Font: material que fem servir i acudim per conèixer el contingut del dret internacional Font material: conjunt complexe de factors econòmics, polítics, ideològics, etcétera. Que es troba en l’origen de tot ordenament jurídic.
Font formal: mecanismes o mitjans reconeguts per l’ordenament internaiconal per crear, modificar o extingir normes internacionals.
A Dret Internacional, entre lege ferenda i lex lata hi ha una categoria intermitja anomenada soft law, això provoca dificultat a l’hora de crear normes internacionals perquè no hi ha poders executius, sinó que els Estats accepten o no la norma. Les normes de dret internacional són normes jurídiques però no se sap on es col·loca, no se sap si vincula o no, etcétera. Això afavoreix a les grans empreses, perquè poden fer i desfer el que vulguin.
Normes de lege ferenda: - Lex lata (dret positiu, el vinculant): ius cogens (dret imperetiu, obligatori) i dret dispositiu (es pot negociar) Lege ferenda (dret desitjable) Les fonts del dret intern, estableix una jerarquia, en l’Estat Espanyol és: 1) 2) 3) 4) La llei Costum Principis generals del dret Doctrina i jurisprudència Altres mecanismes, - Resolució Organitzacions internacionals Actes finals de conferencies internacionals Codis bona conducta Proogrames d’acció Estratègies, etc.
Fins aquí, s’aplica el soft law.
- Gentlemen’s agreements (acords de cavallers), no té efectes jurídics. ( pot incorporar-se en el soft law) Acords estatals (ETN i ONG) Actes unilaterals** Acords Estatals Federals (OI, ESTATS, ESTATS FEDERALS) Les fotns formals del dret internacional article 38 ETIT: a) Tractats internacionals ...