Ecologia de Poblacions. Tema 3B (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Ecologia de Poblacions
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 25/07/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Caldrà definir el següents criteris: o La condició per seleccionar els quadres: ho serà si conté com a mínim un individu de l’espècie estudiada.
o Quadres addicionals: aquells que tenen un costat en comú amb el primer quadre seleccionat.
o Quadres frontera: aquells que no compleixen la condició (no tenen cap individu) però si que tenen un costat en comú amb els quadres seleccionats.
o Xarxa: conjunt de quadres agrupats segons els criteris anteriors (correspondria cada grup de quadres).
TEMA 3.B CENSOS (2). MÈTODES ABSOLUTS 3.3. Marcatge i re-captura Una manera d’obtenir una estimació de la grandària de la població és capturant i marcant individus i, més tard, tornar a repetir el mostreig per veure quina fracció dels individus, respecte el total de la població, tenen una marca.
1 ocasió marcatge i re-captura Mètode de Petersen La proporció entre marcats i total de la població (𝑚⁄ ̂ ) = La proporció entre re-capturats i 𝑃 capturats (𝑟⁄𝑐 ).
𝑚 𝑃̂ 𝑟 𝑚·𝑐 = 𝑐  𝑃̂ = 𝑟 m = nombre d’individus capturats i marcats (tots) durant el primer mostreig.
c = nombre d’individus capturats durant el segon mostreig.
r = re-capturats, nombre d’individus capturats durant el segon mostreig i que tenen marca.
1a captura: m = marcats (=capturats 1r mostreig) 2a captura: c = capturats r = re-capturats Supòsits: 1. L’animal marcat no es veu afectat per la captura, manipulació i marcatge i la seva probabilitat de re-captura no varia respecte els no marcats.
2. Les marques són permanents i es poden reconèixer sense dificultats durant la recaptura (com a mínim durant el període d’estudi).
3. Tots els individus que formen la població tenen la mateixa probabilitat de ser capturats. La població es mostreja aleatòriament i no varia segons les marques, estat, sexe i edat (no sempre és així, els individus no són homogenis però el mètode no ho té en compte).
4. La captura, manipulació i marcat no afecta la probabilitat de supervivència dels individus. És la mateixa pels individus marcats i no marcats.
5. Caldrà diferenciar els mètodes per poblacions obertes i tancades.
6. No hi ha pèrdua de marques.
Mètode de Chapman: proposa la següent correcció quan r és propera a 10: 𝑃̂ = (𝑚 + 1)(𝑐 + 1) −1 (𝑟 + 1) Mètode de Bailey: proposa la següent correcció quan les captures (c) es fan amb reemplaçament: 𝑃̂ = 𝑚 · (𝑐 + 1) (𝑟 + 1) *Amb poblacions naturals, la probabilitat de recapturar algun individu és molt baixa (o fins i tot nul·la). Per això el mètode d’una sola captura sovint no és prou eficient.
1 ocasió marcatge i recaptura.
Mètode de Schnabel Per cada ocasió t, determinarem: Ct = total d’individus capturats per cada moment t Rt = nombre d’individus ja capturats a la mostra t Ut = nombre d’individus marcats per primer cop i alliberats a la mostra t (els nous del moment t).
Normalment: 𝐶𝑡 = 𝑅𝑡 + 𝑈𝑡 (Al total de capturats en el moment t hi ha marcats i no marcats) Què passa si no es compleixen els supòsits? - Si el mètode de marcatge provoca la mort de l’animal: obtenim una sobreestimació de la població. Si sobreviuen molt pocs animals, la r disminueix (re-capturem molts menys individus del que hauríem) i, conseqüentment augmenta la P.
- Si perdem marques: obtenim una sobreestimació de la població. Igual com en el cas anterior, la pèrdua de marques provoca una disminució de la r.
- Si les marques impliquen una major probabilitat de re-captura: obtenim una subestimació de la població. Si re-capturem més individus del que hauríem, augmenta la r.
Conclusió: el no compliment dels supòsits implica una molt mala estimació de la grandària poblacional.
Avantatges: - S’apliquen per poblacions animals i individus mòbils.
- Poden oferir també informació sobre les taxes de naixement, mortalitat i moviments, a part de la grandària poblacional.
- Informació de cada individu.
Inconvenients: - Requereixen invertir un considerable esforç i temps per obtenir les dades.
- Per ser precisos cal que compleixin un seguit de supòsits molt severs sobre les propietats de la població que estem esdudiant.
Tipus de marcatges: - En algunes poblacions no és necessari marcar (òptim). Per exemple, en algunes poblacions d’amfibis es poden diferenciar els individus fent fotos, ja que cada individu té patrons diferents de pigmentació.
- Amputacions, senyals.
o Amputacions dels dits de granotes (descartats per temes ètics) o Senyals en les orelles de ratolins.
o Inserció de marques en closques de tortuga.
- Etiquetes, anells.
- Pintures.
- Electrònics.
Mètodes per poblacions obertes: Jolly-Seber Poques vegades es pot assegurar que una població és tancada; els individus migren, moren i neixen.
En aquest cas el mètode més utilitzat és el de Jolly-Seber, que fa codis únics per cada ocasió de captura, no per cada individu.
- Les mostres per marcatge-recaptura són obtingudes en tres o més ocasions.
- Els individus es marquen amb marques numerades o individualitzades de manera que es pugui saber en tot moment quan un animal marcat va ser capturat (en quin moment).
- Aquest procediment permet també registrar els moviments (o desplaçaments de cada individu).
El nombre de marcats total, Mt es podria expressar com: 𝑀𝑡 = 𝑚𝑡 + (𝑀𝑡 − 𝑚𝑡 ) Aquesta expressió representa el nombre de total marcats és igual als marcats (que segur que hi són perquè s’han capturat) i (M-mt) que representen els marcats que encara hi són però que no han estat capturats. D’aquests individus no captures, però que encara hi són, hi haurà uns quants que es capturaran més endavant, per tant, en el moment t (anterior) també hi eren, i els anomenarem Z. El total d’individus marcats en el moment t que es capturen posteriorment s’anomenaran Rt.
Si suposem que els destins dels grups (Mt-mt) i st (alliberats) corren de forma paral·lela després d’un temps t, aleshores serà veritat que: 𝑧𝑡 𝑅𝑖 = 𝑀𝑖 − 𝑚 𝑠𝑖 La grandària de l’estimació poblacional serà (a partir de Chapman): Supòsits: en aquest cas no cal assumir l’absència de mortalitat i reclutament durant l’experiment. El supòsit principal està relacionat amb el mostreig a l’atzar i cal assumir el següent: - Cada individu té la mateixa probabilitat de ser capturat a qualsevol ocasió de captura, sense dependre d’estar o no marcat.
- Cada individu marcat té la mateixa probabilitat de sobreviure de l’ocasió t a l’ocasió t+1.
- Els individus no perden la marca i aquestes no són passada per alt a cada captura.
- El temps de mostreig és insignificant en relació als intervals entre captures.
3.4. Captures per unitat d’esforç Els mètodes de captura per unitat d’esforç es basen en el supòsit general que la grandària de la mostra capturada és proporcional a l’esforç invertit per obtenir la mostra.
Més concretament, això significa que assumim que una unitat d’esforç de captura, captura una proporció fixa de la població.
Així, si s’obtenen mostres d’una manera successiva, la disminució de la grandària de la població produirà una disminució de les captures per unitat d’esforç, però la proporció capturada serà la mateixa.
Així doncs, quan les captures per mostres siguin 0, significarà que haurem capturat tota la població i, que per tant, el nombre de captures acumulades serà la grandària de la població.
Els supòsits que s’han de complir són: - La població és tancada durant l’experiment excepte per les captures.
- La probabilitat de que un individu sigui capturat és constant al llarg de totes les mostres (moments de captura).
- Tots els individus tenen la mateixa probabilitat de ser capturats a la mostra i.
Mètodes a) Mètodes basat en regressió lineal i. Mètode de Leslie ii. Mètode de De Lury b) Mètodes basats en el nombre més probable i. Cas general: esforç viable ii. Cas especial: esforç constant (Removal) 2. Fórmula general 3. Solucions explícites per 3, 2 i 1 captura Basats en regressió lineal Durant un interval de temps t, les captures realitzades per unitat d’esforç (independentment de que l’esforç sigui o no constant) han de ser iguals a la població present al començament del temps t, multiplicada per la seva capturabilitat.
Si entem la capturabilitat com la proporció d’individus capturats quan s’aplica un esforç, podem pensar també en termes de probabilitat.
Les captures que obtinguem quan es realitza un esforç dependrà del nombre d’individus presents i de la seva probabilitat de ser capturats: Si les captures acumulades són ki, aleshores Pi = P-ki i Aquesta equació representa una recta de la forma y = a – bx Si Fi és constant, l’equació queda simplificada com: Els mètodes basats en regressió lineal han de complir els següents supòsits: - La població és tancada La capturabilitat és constant entre les diferents mostres Tots els individus tenen la mateixa probabilitat de ser capturats S’ha de capturar un nombre considerable d’individus de manera que es produeixi un descens en les captures per unitat d’esforç La variable independent es mesura sense error: captures i esforç han de ser conegudes, no estimades (la variable dependent són les captures acumulades) Les dades es poden ajustar a una recta Basats en el nombre més probable La funció de màxima probabilitat té una solució explícita, formulada per Junge & Libosvarsky.
Resolent també la funció probabilística inicial, Seber i Le Crean proposen una solució explicitat pel cas en que l’experiment consti només de 2 captures (C1 i C2). La formulació serà: Seber i Le Crean van proposar una solució simple quan es disposa d’una sola captura. En aquest cas caldrà conèixer la capturabilitat (p) observada de la mateixa població en altres experiments. L’estimació de la grandària poblacional serà: ...

Comprar Previsualizar