Tema 7-INTERACCIÓNS FARMACOLÒGIQUES (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura Farmacologia en fisioteràpia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7: INTERACCIÓNS FARMACOLÒGIQUES: INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES: CONCEPTE: L’interacció farmacològica és la modificació mesurable en magnitud o duració del efecte d’un fàrmac per l’acció d’una altra substància quant s’administra abans o conjuntament. Es modifica l’efecte farmacològic-terapèutic-tòxic. El fàrmac precipitant o desencadenant i fàrmac objecte o interferit. Les interaccions farmacològiques inclueixen:    Fàrmacs de prescripció, sense recepta i/o plantes medicinals Fàrmacs, alcohol i altres drogues.
Fàrmacs i aliments.
CLASSIFICACIÓ: SEGONS MECANISME: En tots els casos es modifica l’efecte farmacològic-terapèutic-tòxic.
   Farmacèutiques (L): abans d’entrar al organisme.
Farmacocinètiques (ADME): o S’afecta l’absorció, distribució, metabolisme i excreció.
o Augmenten o disminueixen concentracions plasmàtiques.
Farmacodinàmiques: o Es produeixen en els llocs d’acció.
SEGONS EL RESULTAT:   Beneficioses: o Augmenta eficàcia, disminueix toxicitat.
o Augmenta la dosis, augmenta la resistències.
Indesitjables: o Disminueix l’eficàcia, augmenta la toxicitat.
o Augmenta la dosis, augmenta resistències.
RELEVÀNCIA: Responsables d’un 10% dels ingressos per reaccions adverses i de l’1% d’hospitalitzacions.
Responsable d’un 7% de totes les reaccions adverses en pacient hospitalittzat i de un 0,2% de les greus.
Augment de la seva incidència amb números de fàrmacs administrats:   3-5% en pacients que prenen menys de 5 medicaments.
20% en els que reben entre 10 i 20 medicaments.
FACTORS: POLITERÀPIA:   L’adminsitració simultània de diversos fàrmacs és molt freqüent: o Diversos fàrmacs per una malaltia (hipertensió arterial, tuberculosis, SIDA).
o Diverses malalties tractades amb diversos fàrmacs (ancians pluripatològics).
HI ha combinacions recomanades i altres indesitjables.
COMBINACIONS A DOSIS FIXES: 1      Diversos principis actius en un mateix preparat farmacèutic.
Moltes són no justificades (antitussigen i mucolític).
Faciliten en ocasions el compliment.
Algunes de les combinacions fixes recomanades.
Per exemple tenim: o Aticonceptius: estrogen i progestagen. Els estrògens poden predisposar a fer determinats càncers, el fet de tenir progestagen poden donar dosis més baixes de estrògens i evitar aquest perill.
o Vacunes o Antmicrobians: Amoxicilitna + àcid caluvlanic Donem dos principis actius.
RISC: Pacient d’alt risc:    Ancians, nens, malalts greus, pluripatologia.
Politeràpia, malalties cròniques.
Disfunció renal i/o hepàtica.
Fàrmacs d’alt risc:      Fàrmacs de marge terapètuc estret i tòxics (citostàtics, immunosupressors).
Corba dosi efecte de gran pendent.
Potencials inhibidors o inductors enzimàtics.
Via metabòlica única.
Metabolisme saturable-no lineal (fenitoïna, teofinina).
Els fàrmacs de més risc son els que tenen un risc terapèutic elevat ja que a mínima que es canvia una mica les concentracions podem estar causant toxicitat.
MEDICMANETS COMUMENT IMPLICATS:           Anticoagulants orals.
Hipoglucemiants.
Fàrmacs depressors del SNC.
Glucósids cardiotònics.
Antiarítmics.
Glucocorticoides.
Antineoplàssics.
Antivirals VIH Anticonceptius orals Immunosupressors.
Un fàrmac és un inhibidor o inductor enzimàtic. Pot funcionar més o que no funcioni, per tant tenen més números de interaccionar amb altres medicaments. Es podem metabolitzar per un sol enzim. Com es doni un inhibidor, les concentracions d’aquest fàrmac pugen. Si inhibim un enzim pot ser que un fàrmac no actui.
EN RESUM...
Les interaccions farmacèutiques són el resultat de les interaccions físico-quimiques entre els fàrmacs implicats. Impedeixen mesclar-los en una mateixa solució (incompatibilitats). Solen ocorre fora del organisme.
Generalment en els sistemes d’administració de fàrmacs: 2   Precipitació o inactivació per canvi de pH en una solució al mesclar-se fàrmacs incompatibles (fenitoïna i sèrum glucosat).
Inactivació per materials (penicilinas, propofol i plàstic) o a la llum (nifedipino, furosemida, nitroglicerina) Causen la pèrdua d’activitat biològica, algunes són evitables i tenen gran importància en les unitats de cures intensives.
INTERACCIONS FARMACOCINÈTIQUES: ABSORCIÓ: La rellevància clínica que té és generalment escassa, amb excepcions.
Provoquen canvis en la magnitud o velocitat (inici) del efecte: afecten a la biodisponibilitat (quant el fàrmac arriba a la sang). Pot ser per:      Alteracions de pH (antiàcids) Modificació del peristalitsme (metoclopramida, opioides, anticolinèrgics, laxants) Absorció (carbó activat en intoxicacions). Fa que s’absorbeixi més o menys.
Fromació de quelats (calci i ferro) Glicoproteina P intestinal (redueix absorció al incrementar la sortida desde enteròcit a la llum intestinal).
Ex: primperam amb paracetamol, el que fa és que trigui molt més en tenir el pic de paracetamol.
DISTRIBUCIÓ: Un cop absorbit ha de arribar al teixit on ha de actuar, i això s’anomena absorció. Ho fa a través de la unió de proteïnes plasmàtiques com l’albúmina. La majoria no son clínicament rellevants, a excepció de que estigui afectada també l’eliminació. Hi ha un increment de la fracció lliure. És rellevant en fàrmacs amb unió a proteïnes de més de 9% i Vd reduït. Inicialment augmenten les concentracions plasmàtiques lliures però es produeix una adaptació al incrementar-se al mateix temps el volum de distribució i la depuració.
Precipitants: salicalats, sulfamides.
Objectes: warafina, fenitonína, tolbutamida.
DESPLAÇAMENT UNIÓ PROTEÏNES: 3 Normalment hi ha intercanvis amb els fàrmacs però estan en equilibri, les conseqüències venen quan el fàrmac B altera la forma d’eliminar el fàrmac A.
INHIBICIÓ/INDUCCIÓ GLUCOPROTEINA P INTERACCIONS FISICO-QUIIMIQUES EN EL PLASMA Es formen complexes que eviten distribució i acció.
Anticossos antidogaxina-digoxina, heparinaportamina, desferroxiamina-ferro, dimarcaprolarsènic.
Transportador de membrana que expulsa els substrats al exterior cel·lular. Important en l’excreció de Xenobiòtics i metabolitza a la orina o la bilis i a la llum intestinal.
També responsable d’interaccions a nivell d’absorció i excreció.
Clínicament rellevants Exemple: loperamida (Fortasect) s’acumula n el SNC i produeix depressió respiratòria si s’administra amb qunidina.
GLUCPOROTEINA P: A part de interaccionar amb proteïnes del plasma, poden haver-hi interaccions a nivell d’aquesta proteïna transportadora on el que fa és eliminar substàncies que passen a la orina, la bilis, etc...
QUINIDINA: És inhibidor de la glucoproteïna P. Disminueix l’excreció de loperamida del SNC el que produeix depressió respiratòria.
METABOLISME: Són les més rellevants clínicament. Afecten a CYP450 i a altres sistemes. Es pot produir inhibició al metabolisme o inducció al metabolisme.
INHIBICIÓ METABOLISME INDUCCIÓ METABOLISME: Competició de substrats per enzims.
Es requereix formació d’enzims. Metabolitza el Inici ràpid (immediat), final ràpid (eliminació del medicament inicial i les concentracions del plasma fàrmac, excepte amb inhibidors mecanístics o baixen molt més.
suïcides que requereixen síntesi del enzim).
Inici lent (dies o setmanes), final lent (setmanes o Disminució de la depuració, augmenta CP i t1/2: mesos).
s’elimina menys i augmenten les concentracions Augmenta la depuració, disminueix Cp i t1/2: del medicament.
 CP: Concentració del fàrmac.
 T 1/2: el temps en que les concentracions d’un medicament es redueix a la meitat.
Els isoenzims (CYP450) s’encarreguen de metabolitzar gran part del medicament.
4 INDUCCIÓ AL METABOLISME MICROSOMAL: Augmenta la depuració, disminueix el Cp y t1/2.
INDUCTORS Tabac (1A2); Etanol crònic (2E1) Barbitúrico fenobarbital (2C9,2C19) Carbamazepina (2C19, 3A4); Fenitoina (3A4) Rifampicina (2C19, 2C9, 3A4) Omeprazol (1A2); Hipèric (3A4) EXEMPLES Tabac i xantines (menor efecte teofil·lina i cafeïna).
Rafampicina i contraceptius (menor anticoncepció) Rafampicina i metadona (menor efecte metadona) Hipèric i ciclospiorina (menor immunosupressió) La gent que fuma normalment beu mes cafè ja que el tabac indueix l’enzim que metaoblitza la cafeïna: fa que metabolitzi més ràpid i per tant necessitem més producte (cafeïna).
INHIBICIÓ DEL METABOLISME MICROSOMAL: Disminueix la depuració i augmenten Cp i T ½.
Quan es prenen medicaments amb inhibidor fa que les concentracions estiguin més en sang, es donen dosis més baixes o que perdurin més.
INHIBIDORS Fluoxetina (2C9, 2C19, 2D6) Fluconazol, itraconazol (3A4) Zumo de pomelo (3A4) Retronavir (3A4) Omeprazol (2C13) EXEMPLES: Itraconazol i estatines metabolitzades en CYP3A4 (simvastatina,...) Ritonavir i altres inhibidors proteasa (Augment d’eficacia al incrementar-se concentracions.
INHIBICIÓ METABOLISME NO MICROSOMAL.
  Inhbició monoaminoxidas (IMAO) Inhibidició acetaldehid deshidrogenasa: disulfiram inhibeix el metabolisme de actealdehíd (principal metabòlit de l’etanol).
5 EXCRECIÓ: S’observa principalment en aquells que presenten excreció per difusió passiva amb reabsorció tubular o per transport actiu tubular.
CANVIS DEL FLUX RENAL: AINE redueixen excreció de liti o metotrexat.
CANVIS EN EL PH URINARI (Reabsorció tubular) poden estimular o entorpir l’eliminació d’alguns fàrmacs amb l’orina:     L’orina és lleugerament àcida (pH: 6-7).
Es modifica l’ionització i la reabsorció (difusió passiva) Basses dèbils s’ionitzen en l’orina àcida (si àcid ascòrbic, menor reabsorció i major excreció): Anfetamina (eliminació 55% a pH i 3% a pH 8).
Àcids dèbils s’ionitzen en orina alcalina (si bicarbonat, menor reabsorció i major excreció): àcid acetil salicílic, batiburics.
CANVIS EN LA SECRESSIÓ TUBULAR ACIVA: Les substàncies passen del plasma al túbul renal i amb conseqüència un inhibidor d’aquest transportador. Per tant, indirectament es donen inhibidors de proteïnes que van canviant la quantitat de fàrmac.
Hi ha una competència per els transportadors de membrana. Hi ha: Àcids orgànics Indometacina, probenecid, tiacides, AINE Probenecid inhibeix la secressió tubular renal de penicil·lines (ex: penicil·lina G-V i amoxicil·lina) Bases Cimetidina Cimetidina inhibeix procainiamida.
la depuració renal CLASSIFICACIÓ: PER MECANISME:  Directes  Indirectes PER RESULTAT:  Major resposta: sinèrgia  Menor resposta: antagonisme MECANISME DIRECTE: Els fàrmacs que interaccionen actuen en el mateix lloc d’acció (receptors) o en llocs propers que afecten al mecanisme del fàrmac objecte: Naloxona amb antagonistes opioides uma (morfina, heroïna). Contrarresta els efectes.
MECANISME INDIRECTE: El efecte terapèutic/tòxic final és la conseqüència de la interacció de efectes i no de mecanismes. Combinació de dos fàrmacs que actuen més o menys igual.
  Combinació de depressors del SNC (antihistamínics amb benzodiazepines) Hemorràgies per combinació d’anticoagulats i antiagregants.
MAJOR RESPOSTA: SINÈRGIA   D’addició: Suma dels efectes (A+ B). Es sumen els efectes i es potencien.
o Dos antihipertensius de mecanisme diferent.
o Dos analgèsics de mecanisme diferent.
De potenciació: Major efecte que la suma (>A +B): o Amoxilicina i clavulànic, trimetoprim i sulfametoxazol, sedants SNC.
MENOR RESPOSTA: ANTAGONISME: RECEPTOR:    Mateix receptor COMPETITIU: Heroina i naloxona NO COMPETITIU: Noradrenalina i fenoxibenzamina (unió irreversible receptor adrenèrgic).
6 FISIOLÒGIC FUNCIONAL: Diferents receptors o sistemes amb efectes oposats. Antidiabètics i glucocorticoides (augenten la glucèmia) Els glucocorticoide fan que augmenti el sucre en sang.
BIOLÒGIC: Anticossos antidigoxina QUÍMIC: Quelació (EDTA-metall pesat) absorció.
INTERACCIÓNS FARMACS ALIMENTS: Hi ha medicaments on els aliments poden reaccionar amb ells. Generalment no són clínicament rellevants. Afecten a la farmacocinètica (absorció, metabolisme) i a les farmacodinàmiques.
      Suc de pomelo: Inhibició enzimàtica CYP3A4 – Dieta rica en fibra: ↓ buidat gàstric (↓digoxinèmia) Dieta rica en grassa: ↑ volumen líquid intestinal, secreció biliar y pancreàtica (↑ absorció fenitoína) Dieta rica en plàtans o espinacs amb diürètics estalviadors de potassi: hiperpotasemia Formatge (en la fermentació es forma tiramina) i IMAO (inhibeixen MAO-A intestinal): crisis HTA por efecte simpaticomimètica.
Herba de Sant Joan: Inducció enzimàtica utilitzada en la depressió (la hiperforina inhibeix la recaptació de monoamines) Si la prenem amb prezolan. Amb la herba les concentracions són més petites, per tant hi ha la metabolització més gran.
7 ...

Comprar Previsualizar