Max Weber (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Sociologia
Profesor J.V.
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 05/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Max Weber Vida i obra Weber és de casa bona. El seu pare era advocat i es dedica a treballar per l'estat i la política, es tracta d'un liberal (en contra de l'antic règim), però davant de les revolucions acaba enllaçantse amb forces conservadores que garanteixen l'ordre i la seguretat (un hedonista). En contraposició, la seva mare és d'una família molt puritana, religiosa..
A arrel de la relació amb la seva cosina, Weber estableix tres tipus de facultats: sensual, racional i moral. Weber entra en una crisi als seus 33 anys al trobar la contradicció que presenten aquestes tres facultats; són massa independents l’una de l’altra. Escull la vida acadèmica per poder-se independitzar el més ràpid del seu pare, per això acaba treballant a la universitat. No té una vocació establerta, és més, no entén la gent que parla d'unes vocacions.
Weber i la ciència L'aportació fonamental de Weber es troba en termes de concepció de la ciència, en la lògica de la investigació i la concepció epistemològica. Pensa sobre què vol dir conèixer des de la base.).
Weber aposta per l'abstracció; la sociologia és comprensió i explicació casual (casualitat i probabilitat). Exalta la importància de saber controlar els valors del científic atesa la impossibilitat de prescindir-ne d’ells. El sociòleg ha de saber què explica i s’ha de responsabilitzar; els sociòlegs han de “mullar-se”. Weber aposta per la dimensió qualitativa de les coses; una ciència que fugi de les estadístiques i altres mètodes que expressin una ciència simplista. La sociologia ha de ser una ciència comprensiva de l'acció social, parant especial atenció als significats subjectius que els actors humans fan correspondre a les seves accions.
Fins ara podem establir diferències en l'enfocament dels actors socials individuals: - Marx entén els conflictes de classes socials dins el canvi de les estructures socials i de les relacions productives.
Durkheim com era possible l'ordre social i com aquest mantenia la cohesió de les estructures socials.
Weber es dirigeix als significats subjectius que els actors humans fan correspondre a llurs accions en la seva mútua orientació dins un context sociohistòric específic Tipus d'acció social (tipus ideals) - - - Acció racional respecte a un objectiu/finalitat: existeix un objectiu clar i es calculen els mitjans necessaris per tal d'assolir-lo. És la pròpia de la modernitat. Tot i que l'actor s'equivoqui, el procés ha estat creat mitjançant un procés racional (no interpretar la racionalitat amb els resultats obtinguts) Acció racional en relació a un valor: acció duta a terme tenint en compte no un determinat fi, sinó la realització d'un valor (cavaller que mor en batalla per preservar l'honor).
Acció afectiva: acció que s'orienta pels estats sentimentals i les passions d'una persona.
L'individu que actua per l'acció afectiva és capaç d'irrompre el procediment lògic Acció tradicional: reacció als estímuls habituals. Aquestes accions es regeixen per un patró costumista, per obediència al costum. “Perquè sempre ha estat així”, concepció de l’etern passat.
La racionalització El concepte de racionalització fa referència a la manera com les societats occidentals s’han sotmès a un procés d'ordenament i sistematització, amb l'objectiu de fer predictible i controlable la vida de l'home. Aquest procés es fa manifest en almenys tres àmbits de la vida humana: en l’explicació del món (desmitificació de la vida, secularització de les creences i els valors); a nivell de l'acció col·lectiva (organitzacions de la vida pública tecnòcrates); i a nivell d’acció individual (l'estil de vida orientat a patrons funcionals de producció i consum). El procés de modernització no es pot entendre si no es a la par del procés de racionalització. Amb la creixent intel·lectualització, l'home modern deixa de creure en poders màgics. Però en perdre el sentit profètic de la vida es troba forçat a viure en un món "desencantat".
Classe social, estatus i poder: - - - - Classe: a)comportament casual específic, representat exclusivament pels interessos econòmics. Possessió de béns i oportunitats per obtenir-los. Marx només és quedava en això b)Però la posició de classe no ha de determinar necessàriament l'acció política i econòmica. Es tracta de tenir una concepció empírica i no idealista.
Estatus: Concessió per part d'altres de prestigi o degradació. La societat també està dividida en grups i estats amb estils de vida distints i maneres de veure el món. Alguns tenen la capacitat de ser molt influents.
Poder: Possibilitat que té una persona o un grup d'imposar la seva voluntat, fins i tot amb la resistència dels altres. Aquest poder té bases diverses en funció del context social.
Autoritat: Possibilitats que té una persona o grup d'imposar la seva voluntat, amb acceptació per part dels altres. És el poder legitimat. És el poder institucionalitzat. Tipus d'autoritats: legal racional; tradicional; carismàtica.
L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme És l’obra més important de Max Weber. S’hi concentra l’element clau de la modernització i racionalització del món, i alhora la influència de l’obra de Marx. No intenta explicar la religió en si mateixa, sinó algunes idees claus que expliquen l’origen de la modernitat (que ell anomena capitalisme). Associació modernitat i capitalisme. El que fa Weber és reivindicar l’existència de la mentalitat, de la dimensió subjectiva. És molt important per ell el significat que els actors atribueixen a les seves accions. No mira el món només des de d’alt, sinó que incorpora la versió dels individus (importància de les interpretacions). En la sociologia de Weber s’ha de parlar amb la gent.
Weber, en la seva obra L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme tracta d’entendre el canvi històric, el pas de la societat tradicional a la societat moderna. Per a Weber, el canvi històric consisteix en l’augment de l’execució d’accions racionals respecte d’objectius o finalitats; se centrarà en veure què està passant en la cultura econòmica. La modernitat es caracteritza perquè els individus són més capaços d’actuar cada cop més racionalment en l’àmbit de l’economia (persecució del benefici, millora de les condicions econòmiques). En la societat tradicional, en canvi, els individus troben impediments a l’hora de perseguir millores en les condicions econòmiques; per exemple, el Cristianisme predica el deslligament dels béns materials, i d’aquesta manera els individus trobaven impediments a l’hora d’encarar les seves accions amb finalitats econòmiques. Conèixer és pecat.
Per aquesta raó, Weber s’enfoca en les mentalitats, perquè sense un canvi de mentalitat no seria possible el canvi de societat. Tanmateix, el canvi de mentalitat es produeix dintre d’una societat tradicional, per la qual cosa ha de ser un canvi dintre de la religió (atès que encara ens trobem en la societat tradicional). A Alemanya, l’arrel cristiana no s’interessà pel món acadèmic i de la producció, tanmateix l’arrel protestant sí que començà a endinsar-se en aquests àmbits.
Weber explicarà amb aquest fet el canvi de mentalitat, per mitjà de la moral calvinista, una moral que induïa la prossecució sistemàtica del guany indefinit i de l’acompliment amb el treball com un deure moral.
Una altra manera d’entendre com va això. On comença la mentalitat moderna? A Europa, concretament a Suïssa, Països Baixos i Anglaterra, països que coincideixen amb el calvinisme.
Entre altres factors, el calvinisme dona lloc a una moral individualista i que afavoreix el desenvolupament econòmic, i convida als homes a aplicar-se racionalment i metòdica a la tasca especifica per la qual “han estat cridats” dins el món ocupacional. El protestantisme denuncia el negoci i l’abús de l’Església, i pretén fer arribar de primera mà la paraula de déu als individus (tradueix la bíblia del llatí). D’aquesta forma s’afavoreix l’individualisme, la interpretació pròpia.
Tanmateix, el luteranisme no afavoreix la racionalització de les accions, sinó l’emotivitat.
El treball En canvi, el calvinisme sí que afavoreix la racionalització, amb la teologia de la predestinació (ja està decidit quines ànimes es salvaran). Com que per la gent el més important és la salvació, no poden viure en la incertesa. D’aquesta forma, aniran de “sants”, els individus estaran constantment vigilant-se a si mateixos, atès que no existeix la confessió. Com que la gent no pot parlar amb Déu i l’únic que tenen d’ell és la seva obra, i per tant, interessar-se per Déu és interessar-se per la seva obra (pel món). Una de les formes de conèixer el món és treballant endreçant l’obra del senyor, i en aquest context, el treballador és la persona virtuosa. La mandra passarà a ser vista com el pitjor de tots els pecats. La nova societat reflectirà l’austeritat dels puritans (no passar-s’ho bé...). I fins i tot als diners se’ls hi ha de fer treballar: la inversió. El que s’esforça, és l’asceta. A aquesta tendència d’exigència s’anomena ascetisme intramundà. D’aquí en sorgeix la modernitat.
...

Tags:
Comprar Previsualizar