Tema 8 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Dret Civil I
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 30/05/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: La incapacitació i la limitació de capacitat 1. La incapacitació: concepte i significats Utilitzarem CCE, CCC i llei enjudiciament civil (Llei 1/2000 de 7 de gener).
És un procediment judicial que finalitza per sentencia i que té com a objectiu modificar l’estat civil de les persones quan aquesta sentencia les declara incapacitades. Per tant la incapacitat modifica la capacitat d’obrar del subjecte, per tant la incapacitació és un estat civil i per lo tant es modifica el estat civil.
La incapacitació no es cap càstig pel subjecte sinó que es un benefici del subjecte, perquè tot el procés es fa per beneficiar-lo i protegir-lo (espera persona i patrimonial).
Es regulava a partir del article 199 al 214 del CCE però ara nomes queden els de sota ja que la resta han estat substituïts i derogats per la llei d’enjudiciament civil perquè s referien a matèries procedimental i per tant ha d’estar en una norma processal i no en una norma substantiva com es el CCE.
Artículo 199.
Nadie puede ser declarado incapaz sino por sentencia judicial en virtud de las causas establecidas en la Ley.
Artículo 200.
Son causas de incapacitación las enfermedades o deficiencias persistentes de carácter físico o psíquico que impidan a la persona gobernarse por sí misma.
Artículo 201.
Los menores de edad podrán ser incapacitados cuando concurra en ellos causa de incapacitación y se prevea razonablemente que la misma persistirá después de la mayoría de edad.
Pot preveure l’internament del subjecte, és a dir la privació de llibertat del subjecte. És l’únic cas en que priven a una persona de la seva llibertat sense haver fet res, sinó que es fa per la seva seguretat ja que és un perill per ella mateixa i/o per la societat. Ha d’haver unes raons fortes.
1.1 Causes: malalties i deficiències Artículo 200.
Son causas de incapacitación las enfermedades o deficiencias persistentes de carácter físico o psíquico que impidan a la persona gobernarse por sí misma.
Enfermedades o deficiencias persistentes→ S’engloba to tallo que impossibilita al possibilitat de governarte a tu mateix. Han de ser persistents, que vol dir que afecti la major part del temps de la teva existència.
Això implica que un alcohòlic o drogoaddicte no és persistent i per tant no podrà ser incapacitat per aquest simple fet. Una malaltia que sigui transitòria no es suficient per declara aquell trastorn transitori per declarar-la incapacitada.
De carácter psíquico y físico→ por incapacitar-se una persona per malalties físiques que impedeixen que es governi per si mateixa.
Gobernarse por sí misma→ vol dir tot. Vol dir que aquella persona no pot fer el mateix que fa una persona normal. Des de firmar documents.
La sentència d’incapacitació establirà els límits de la mateixa. La sentència està personificada per a cada persona.
1.2 Àmbit subjectiu de la incapacitació Pot ser incapacitat tothom, més comú són els majors d’edats però també es donen casos de menors.
Artículo 201.
Los menores de edad podrán ser incapacitados cuando concurra en ellos causa de incapacitación y se prevea razonablemente que la misma persistirá después de la mayoría de edad.
Quan s’incapacita a un menor d’edat, nomes ho podran sol·licitar els seus pares o tutors del menor. La principal requisit que s demana en aquest casos es que sigui un cas tant clar que es pugui veure que aquesta malaltia seguirà després de la majoria d’edat.
Llei enjudiciament civil (Llei 1/2000 de 7 de gener) Utilitzarem els art.748 i següents (756 especialment) 748→ El ministeri fiscal intervindrà sempre en els procediments d’incapacitació perquè vetllarà pel compliment de la legalitat als procediments civils. Pot ser que el ministeri fiscal sigui part activa del procediment, és a dir com si fos el que presentes la demanda d’incapacitació (inicia el procediment, és a dir és la part actora). Si la part actora són els familiars doncs el ministeri fiscal serà qui defensi. Per tant el ministeri fiscal pot actuar com a defensor o actor però sempre intervindrà. Quan el actor és elm ministeri fiscal doncs defensa un defensor judicial que es designarà pel jutge, i aquest vetllarà per la defensa del subjecte.
1.3 Procediment d’incapacitació. La sentència d’incapacitació: efectes. Modificació i extinció Llei enjudiciament civil (Llei 1/2000 de 7 de gener) (LEC): Artículo 756. Competencia Será competente para conocer de las demandas sobre capacidad y declaración de prodigalidad el Juez de Primera Instancia del lugar en que resida la persona a la que se refiera la declaración que se solicite.
757→ distingir entre promotor i persona que posa en coneixement. Promoure són les que poden iniciar el procediment. El propi presumpte incapaç pot instar la seva pròpia incapacitació, encara que la llei no ho digui expressament.
Artículo 757. Legitimación en los procesos de incapacitación y de declaración de prodigalidad 1. La declaración de incapacidad puede promoverla el presunto incapaz, el cónyuge o quien se encuentre en una situación de hecho asimilable, los descendientes, los ascendientes, o los hermanos del presunto incapaz.
2. El Ministerio Fiscal deberá promover la incapacitación si las personas mencionadas en el apartado anterior no existieran o no la hubieran solicitado.
3. Cualquier persona está facultada para poner en conocimiento del Ministerio Fiscal los hechos que puedan ser determinantes de la incapacitación. Las autoridades y funcionarios públicos que, por razón de sus cargos, conocieran la existencia de posible causa de incapacitación en una persona, deberán ponerlo en conocimiento del Ministerio Fiscal.
4. No obstante lo dispuesto en los apartados anteriores, la incapacitación de menores de edad, en los casos en que proceda conforme a la Ley, sólo podrá ser promovida por quienes ejerzan la patria potestad o la tutela.
5. La declaración de prodigalidad sólo podrá ser instada por el cónyuge, los descendientes o ascendientes que perciban alimentos del presunto pródigo o se encuentren en situación de reclamárselos y los representantes legales de cualquiera de ellos. Si no la pidieren los representantes legales, lo hará el Ministerio Fiscal.
Artículo 758. Personación del demandado El presunto incapaz o la persona cuya declaración de prodigalidad se solicite pueden comparecer en el proceso con su propia defensa y representación.
Si no lo hicieren, serán defendidos por el Ministerio Fiscal, siempre que no haya sido éste el promotor del procedimiento. En otro caso, el Secretario judicial les designará un defensor judicial, a no ser que estuviere ya nombrado.
Artículo 759. Pruebas y audiencias preceptivas en los procesos de incapacitación 1. En los procesos de incapacitación, además de las pruebas que se practiquen de conformidad con lo dispuesto en el artículo 752, el tribunal oirá a los parientes más próximos del presunto incapaz, examinará a éste por sí mismo y acordará los dictámenes periciales necesarios o pertinentes en relación con las pretensiones de la demanda y demás medidas previstas por las leyes. Nunca se decidirá sobre la incapacitación sin previo dictamen pericial médico, acordado por el tribunal.
2. Cuando se hubiera solicitado en la demanda de incapacitación el nombramiento de la persona o personas que hayan de asistir o representar al incapaz y velar por él, sobre esta cuestión se oirá a los parientes más próximos del presunto incapaz, a éste, si tuviera suficiente juicio, y a las demás personas que el tribunal considere oportuno.
3. Si la sentencia que decida sobre la incapacitación fuere apelada, se ordenará también de oficio en la segunda instancia la práctica de las pruebas preceptivas a que se refieren los apartados anteriores de este artículo (és a dir s’han de tornar a fer totes les probes).
Artículo 760. Sentencia 1. La sentencia que declare la incapacitación determinará la extensión y los límites de ésta (no hay 2 sentencias de incapacitación iguales ya que cada caso es cada caso), así como el régimen de tutela o guarda a que haya de quedar sometido el incapacitado, y se pronunciará, en su caso, sobre la necesidad de internamiento, sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 763.
2. En el caso a que se refiere el apartado 2 del artículo anterior, si el tribunal accede a la solicitud, la sentencia que declare la incapacitación o la prodigalidad nombrará a la persona o personas que, con arreglo a la Ley, hayan de asistir (curador) o representar (tutor) al incapaz y velar por él.
3. La sentencia que declare la prodigalidad determinará los actos que el pródigo no puede realizar sin el consentimiento de la persona que deba asistirle.
Hi ha presumpció de plena capacitat, la persona nomes serà incapaç de fer allò que està a la sentència i tot lo altre sí que ho podrà fer.
Artículo 761. Reintegración de la capacidad y modificación del alcance de la incapacitación 1. La sentencia de incapacitación no impedirá que, sobrevenidas nuevas circunstancias, pueda instarse un nuevo proceso que tenga por objeto dejar sin efecto o modificar el alcance de la incapacitación ya establecida.
2. Corresponde formular la petición para iniciar el proceso a que se refiere el apartado anterior, a las personas mencionadas en el apartado 1 del artículo 757, a las que ejercieren cargo tutelar o tuvieran bajo su guarda al incapacitado, al Ministerio Fiscal y al propio incapacitado.
Si se hubiera privado al incapacitado de la capacidad para comparecer en juicio, deberá obtener expresa autorización judicial para actuar en el proceso por sí mismo.
3. En los procesos a que se refiere este artículo se practicarán de oficio las pruebas preceptivas a que se refiere el artículo 759, tanto en la primera instancia como, en su caso, en la segunda.
La sentencia que se dicte deberá pronunciarse sobre si procede o no dejar sin efecto la incapacitación, o sobre si deben o no modificarse la extensión y los límites de ésta.
Les sentències tenen eficàcia de cosa jutjada. Quan tu ja ha jutjat un cas, tu no el pots tornar a plantejar en un procediment nou. Hi ha cosa jutjada quan hi identitats de persones, d’objecte i de causa. La llei obra la porta que la sentència d’incapacitació pugui tornar a ser plantejada al jutjat i pot haver-hi nova sentència. Això es dona perquè hi ha avanços en fàrmacs i per tant aquest fan que si la persona segueix un nou tractament, doncs aquesta pot fer vida normal perquè el tractament funciona.
1.4 Internament de la persona física L’internament no voluntari per raons de les seves manques de capacitat pot produir-se de 3 formes Art.
763 LEC): 1.
Quan la sentència d’incapacitació estableixis om una de les seves mesures el internament, es determina el seu internament en un centre psiquiàtric. Persona que pot ser perillosa per a la societat o per la seva pròpia seguretat.
2.
Que ho estableixi el jutge com a mesura cautelar sense que encara hi hagi ca sentència de incapacitació. Ex: els mossos detenen una persona i es veu que aquesta persona és violenta, té problemes psiquiàtrics.. i no està incapacitada per els mossos se’l emporten i el jutge al veure la persona (a disposició judicial) determina l’internament. No es producte d’una sentencia d’incapacitació sinó que primer determina l’internament i desprès començarà el procés de sentencia de incapacitació. No ha comes cap delicte la persona però el jutge a la disposició judicial doncs determina que ha d’estar intern perquè està molt alterada.
3.
Sense autorització judicial, es el cas mes excepcional, per casos d’urgència en que la urgència el supòsit obliga a internar-lo sense que hagi estat possible que el jutge el vegi. Ex: hi ha un home a las 3 de la matina fent coses molt estranyes pel carrer i doncs la policia el porta al centre psiquiàtric i ja al matí el jutge el veurà. S’ha d’avisar al jutge abans que passin 24hores des de l’internament i una vegada el jutge el veu doncs abans de 72h d’estar internat doncs el jutge ha de decidir si segueix el internament o el deixa lliure. El competent serà el jutge del tribunal de la població on hi ha el centre psiquiàtric.
També és possible internar a menors d’edat però en un centre de menors psíquics ja que els menors no estiguin barrejats amb els adults.
El subjecte tindrà totes les garanties per la seva defensa.
S’anirà informant als facultatius dels centres psiquiàtrics (els metges) amb el tribunal si la cosa millora, si hi ha necessitat de continuar amb el internament... els informes s’han de donar cada 6 mesos com a màxim però pot ser que el jutge demani que sigui casi 3 o 2 o qualsevol, però com a màxim cada 6 mesos el jutge en necessita un.
Al mateix article 763 el precepte acaba dient que els metges del centre poden donar l’alta al malalt quan considerin que està bé i ho comunicaran al tribunal immediatament. Aquest article o no està ben escrit o la seva aplicabilitat no està be, hauria de posar que s’hauria de comunicar al tribunal PREVIAMENT.
La llei ordinària no pot establir cap tipus de mesura que afecti als drets fonamentals de la persona i l’article 763 el van declara anticonstitucional perquè no tenia forma de llei orgànica sinó de ordinària; i per tant va dir que aquest article passes a ser llei orgànica. Sentència 132/2010 de 2 de desembre.
El CCC regula al 212-4 i 212-5 regula el internament d’un subjecte per raons psíquiques. Diu tot el mateix que el 763 però en el CCC. Canvia en que els informes del metge s’han d’enviar cada 2 mesos com a màxim.
Aquí no espot establir una regulació de internament amb una llei ordinària, així que passa el mateix que el article 763.
Si el internament es voluntari ja no estem en aquest supòsits. Que sigui voluntari no vol dir que també pots sortir voluntàriament.
El internament no té la finalitat de castigar sinó que el internament s’ha d’anar revisar perquè no es com una sentencia de presó que dius has d’estar 10 anys, sinó que el jutge al cap d’un any doncs parlarà amb els metges... is i hi ha una millora podria establir que cesses aquest internament.
2. La limitació de capacitat per prodigalitat La prodigalitat és una restricció de la capacitat d’obrar del subjecte decretada judicialment per raons, no de malalties o deficiències psíquiques o físiques, sinó per qüestions econòmiques. Una persona prodiga és totalment capaç menys en qüestions del seu patrimoni. Es un mal administrador y pot posar en perill als subjectes que te a la seva guarda, i se li haurà de nomenar un curador.
La llei vol protegir als que estan al càrrec del pròdig, que serien fills, conjugues, pares... ja que per culpa de la mala administració del pròdig doncs no poden menjar...
No hi ha una regulació de cap dels dos Codis sobre la prodigalitat sinó que el seu concepte l’obtenim d’altres articles.
2.2 Procediment de prodigalitat. La sentència de prodigalitat: efectes El procediment de prodigalitat és el mateix de la incapacitació. La prodigalitat la pot demanar (757.5 LEC) nomes Intervé el ministeri fiscal, no en tant que estem una matèria que afecta a l’estat civil, sinó en referencia que en la majoria de casos en que una persona és determinada prodiga té menors a càrrecs.
El curador normalment es el conjuga i aquest tindrà la funció d’administrar el bens. Els subjecte que es declarar pròdig doncs no podrà tenir accés als comptes corrents ni a res. Aquesta persona té plena capacitat per fer totes les coses a excepció de l’administració dels bens. Si realitza algun acte sense l’autorització/assistència del curador aquest contracte serà anul·lable a instancia del propi curador. El curador pot impugnar un contracte o qualsevol acte que el pròdig hagi fet sense el seu consentiment.
La sentència que determina la prodigalitat determinarà quins actes pot fer i quins no. El pròdig al cap d’un temps pot instar el nou procediment judicial per tal que es declari pel jutge que ja no té aquesta situació de prodigalitat perquè ja es pot fer càrrec dels seus bens. Pot haver una persona declarada prodiga i doncs ara ja no ha d’alimentar a ningú perquè els fills son grans i està divorcia i per tant ser pròdig no té cap fonament.
La limitació de capacitat per declaració de concurs de creditors Un concursat: es un subjecte que exercia el començ com empresari i ha caigut en concurs de creditors, que vol dir que no pot satisfer tots els deute que té en el camp empresarial. No té liquidesa, però no vol dir que no tingui solvència. En els casos que una persona no pot pagar els creditors doncs es permet que aquest creditors puguin demanar el concurs de creditors i aquest van al jutge i insten la declaració de concurs i demostrar que no els hi paga. Ho fan perquè s’anomeni un administrador del concurs determinat pel jutge i que administrarà els bens del empresari. El concurs de creditors està previst per la qüestió que no estableixi una prioritat de pagament.
S’estudia la qüestió de capacitat perquè te una limitació de capacitat semblant al pròdig, perquè tindrà un administrador que controlarà el seu patrimoni ja que està en un procés de concurs.
Aquí es protegeix als creditors.
...