tema 5 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Economia política.
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 11/03/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: PRODUCCIÓ I COSTOS. LES EMPRESES EN ELS MERCATS COMPETITIUS 5.1 costos comptables i econòmics Objectiu d’una empresa: Maximitzar beneficis Benefici = Ingrés total (IT) – Cost Total (CT) Ingrés total: Quantitat rebuda per la venda de la producció Cost total: valor de mercat dels factors (productes intermedis, treballadors, màquines) utilitzats en la producció Des del punt de vista de l’economista, el cost de producció d’una empresa inclou tots els costos d’oportunitat.
Els costos d’oportunitat d’una empresa a vegades són evidents (costos explícits) i a vegades no (costos implícits).
 Costos explícits: Costos dels factors que exigeixen un desemborsament de diners.
 Costos implícits: Costos dels factors que no exigeixen un desemborsament de diners Pensem en l’exemple del cost del capital:  Consideraria un economista que els interessos que deixen de percebre’s per capital financer invertit en una empresa són un cost de producció?  Els comptabilitzaria el comptable de l’empresa? I si parléssim dels interessos pagats al banc per un préstec que es va demanar pel negoci? Atès que els economistes i els comptables calculen els costos de forma diferent, també els beneficis (diferència entre IT i CT) es calculen de forma diferent  Benefici econòmic: IT menys CT, inclosos tant els costos explícits com els implícits  Benefici comptable: menys cost explícit total IT 5.2 La producció i els costos Examinem la relació entre el procés de producció de l’empresa i el seu cost total.
Exemple Pensem en la fàbrica de galetes Supòsit: El factor és FIX (supòsit realista a curt termini), i el factor treball és variable: per alterar el nivell de producció només pot modificar-se el nombre de treballadors.
Funció de producció: Hi ha una relació entre la quantitat de factors i el nivell de producció. Estableix la quantitat de producte que pot obtenir-se amb cada combinació de factors de producció, suposant que s’utilitza el mètode més eficient de producció.
Nº treballadors Galetes / h 0 0 Producte del treball marginal Cost de fàbrica 30 Cost treballador 0 de Cost total factors 30 30 10 40 30 20 50 30 30 60 30 40 70 30 50 80 50 1 50 40 2 90 3 120 30 20 4 140 10 5 150 PRODUCTE MARGINAL: Augment que experimenta la producció amb una unitat més del factor.
PRODUCTE MARGINAL DECREIXENT: El producte addicional que aconsegueix un nou treballador (el seu producte marginal) disminueix conforme augmenta el nombre de treballadors utilitzats (mantenint fix el factor capital) d De la producció als costos...
Atenent la relació entre els producció i costos, veiem que és bàsica en la presa de decisions per part de les empreses.
La relació entre les dues columnes de producció i cost total pot representar-se per mitjà del que es denomina la corba de cost total.
5.3 Les diferents mesures del cost COST FIX: No varia amb la quantitat produïda (CF) COST VARIABLE: Varien amb la quantitat produïda (CV) Cost total (CT): CT = CF + CV COST TOTAL MITJÀ: Cost Total / Quantitat (Q) CTMe = CT / Q COST MARGINAL: Canvi en el cost total / canvi de la quantitat CM = ΔCT / ΔQ (generalment ΔQ = 1) Noteu que: 1. El cost marginal augmenta amb la quantitat produïda, a causa de la llei dels rendiments decreixents (o producte marginal decreixent) 2. El CTMe té forma d’U. Això és conseqüència del fet que el CTMe reflecteix la forma tant del cost fix mitjà (que sempre disminueix) com del cost variable mitjà (que normalment augmenta amb el nivell de producció, a causa del producte marginal decreixent).
El mínim (o fons) del CTMe, ESCALA EFICIENT: Quantitat de producció que minimitza el cost total mitjà.
3. Relació entre el cost marginal i el cost total mitjà: a. Sempre que el cost marginal és menor que el cost total mitjà, aquest últim és decreixent.
b. Sempre que el cost marginal és major que el cost total mitjà, aquest últim és creixent.
Per tant, la corba del cost marginal talla la corba de cost total mitjà en el punt mínim d’aquesta.
Les corbes de costos representatives. Són les corbes anteriors representatives de la realitat? En general, les empreses solen ser una mica més complicades.
En concret, moltes empreses, el PM decreixent no apareix des del primer treballador, sinó que tenen un PM creixent al principi que, a partir d’un punt, comença a decréixer.
La combinació de producte marginal creixent i després decreixent també dóna a ala corba de cost variable mitjà una forma de U. Es mantenen les 3 propietats més importants: El  cost marginal acaba augmentant quan s’incrementa la quantitat de producció  La corba del cost total mitjà té forma d’U  La corba de cost marginal talla la corba de cost total mitjà en el punt mínim 5.4 Les empreses en els mercats competitius 5.4.1 El significat de competència MERCAT COMPETITIU: Mercat en el qual hi ha molts compradors i venedors que intercanvien productes pràcticament idèntics, per la qual cosa cadascun és preu – acceptant (no pot afectar individualment el preu de mercat, sinó que el pren com a donat).
A més, les empreses poden entrar o sortit lliurement del mercat.
5.4.2 L’ ingrés d’una empresa competitiva Recordem que: Bº = IT – CT Sabem que: IT = P x Q Una empresa en competència perfecta, com que és petita en comparació al marcat, considera que el preu depèn de la situació del mercat. El preu no depèn de la quantiat que l’empresa produeixi i vengui.
A una empresa pot interessar-li la resposta a les preguntes següents:  Quant s’ingressa de mitjana per cada unitat produïda i venuda? Ingrés mitjà  Quin ingrés addicional s’aconsegueix si es produeix una unitat més? Ingrés marginal INGRÉS MITJÀ: Ingrés total dividit per la quantitat venuda INGRÉS MARGINAL: Variació que experimenta l’ ingrés total que es ven una unitat més.
5.4.3 La maximització dels beneficis i la corba d’oferta de l’empresa competitiva - Mentre l’IM sigui superior al CM, elevar la producció augmenta els beneficis - Mentre l’IM sigui inferior al CM, reduir la producció augmenta els beneficis - Només quan IM = CM l’empresa no pot augmentar els seus beneficis.
La recta de preus és horitzontal perquè l’empresa és preu – acceptant: el preu del seu producte és el mateix independentment de la quantitat que decideixi produir.
En el cas d’una empresa competitiva: P = IMe = IM L’empresa maximitza beneficis quan IM = CM. Atès que en el cas d’una empresa competitiva P = IM, la maximització de beneficis s’aconsegueix quan P = CM Per tant: En general. La condició de maximització de beneficis és: IM = CM En competència perfecta, atès que P = IMe = IM, podem escriure la condició anterior com: P = CM LA DECISIÓ A CURT TERMINI DE TANCAR: En algunes circumstàncies, l’empresa pot preferir tancar. Distingir entre: - TANCAMENT: Decisió a curt termini de no produir gens durant un príode de temps determinat - SORTIDA DE MERCAT: Decisió a llarg termini d’abandonar el mercat.
Si l’ingrés que s’obtindria produint no cobreix els costos variables de producció, l’empresa tanca (deixa de produir temporalment).
Tancar si IT < CV O bé: Tancar si P < CVMe És a dir, una empresa decideix tancar si el preu del bé (el que ingressa per unitat) no cobreix els costos variables per unitat (o costos variables mitjans).
Els cost fix no entra en consideració ja que l’ha d’assumir tan si tanca com si no.
La corba d’oferta (a curt termini) de l’empresa competitiva és la seva corba de cost marginal a partir del punt en què el preu es troba per sobre del cost variable mitjà (segment de la corba de CM per sobre del punt de tancament).
En aquesta anàlisi es considera que els CF a curt termini són COSTOS IRRECUPERABLES: costos que ja s’han compromès i que no poden recuperar-se i, per tant, són irrellevants en la presa de decisions.
La mesura gràfica dels beneficis de la empresa competitva.
Recordem: Beneficis = IT – CT Podem escriure: Beneficis = (IT/Q – CT/Q) x Q És a dir: Beneficis = (P – CTMe) x Q 5.4.4 Entrada i sortida en un mercat competitiu: La decisió de sortit o entrar en el mercat és una decisió de llarg termini.
Si la situació de pèrdues (b) es repeteix en diversos períodes, l’empresa pot optar per deixar d’assumir els costos fixos (que sí assumeix si només tanca temporalment).
Per tant, si l’ ingrés que obté produint és menor que els seus costos totals, l’empresa decidirà sortir del mercat, en el llarg termini.
...