T3.2, Peixos-Danio rerio (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Bioquímica y Biología Molecular - 2º curso
Asignatura Biologia animal
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 07/04/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

3.2.
Peixos → Danio rerio DEFINICIÓ Els peixos són tots aquells animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes).
L'especialitat de la zoologia que s'ocupa específicament dels peixos es diu Ictiologia.
El grup dels peixos és un tàxon parafilètic, és a dir, un calaix de sastre definida per l'exclusió d'un tàxon (els tetràpodes) d'un altre major (els vertebrats), i no per la possessió de característiques derivades comunes.
Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a diferència del que observem en els tetràpodes, la respiració es produeix per brànquies situades en clivelles de la faringe. La locomoció es basa en una forma hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que són aletes.
El grup és molt heterogeni i inclou a formes tan dispars com les lamprees, els taurons o les tonyines, totalitzant prop de 30.000 espècies.
Tres classes de peixos: Agnats. Tenen forma de anguila però manquen de mandíbules, d'escates i d'aletes parells. La boca és rodona i proveïda de dents i l'esquelet és cartilaginós.
Exemple: les llamprees.
Condrictis. Tenen mandíbules, esquelet cartilaginós i sense espines, denticles dèrmics en la pell, aleta caudal amb el lòbul superior molt desenvolupat, i manquen de opercle, pel que mostren fenedures branquials laterals. Exemples: tauró blanc, tintoreres i rajades.
Osteïctis. Tenen mandíbules, esquelet ossi i amb espines, escates dèrmiques en la pell, aleta caudal amb els dos lòbuls semblants, opercles que tapen les brànquies i molts tenen una bufeta natatòria dilatable per pujar o baixar per flotabilitat sense necessitat de nedar.
Exemples: lluç, sardina, sorell, carpa i truita.
Anatomia dels peixos.
Trets bàsics de l’anatomia dels peixos: Morfologia Esquelet Musculatura Aletes Pell i escates Aparell respiratori  Morfologia Els peixos presenten una forma fusiforme i hidrodinàmica perquè han adaptat la seva morfologia al medi aquàtic i així oferir la mínima resistència a l'hora d'avançar en l'aigua. La major part dels peixos primitius ja tenien aquesta forma, mentre que els peixos actuals poden presentar modificacions d'aquesta forma comuna d'acord amb l'hàbitat, l'alimentació, la forma de vida.
Així, el cos pot estar comprimit lateralment, on l'eix transversal és menor que el vertical (present a la gran majoria de peixos) o deprimit dorsoventralment (com en el cas del rap i de les rajades).
 Esquelet Els peixos, com tots els vertebrats, posseeixen un esquelet que li confereix forma i solidesa al cos. En el cas del peix inclou un eix dorsal, el crani i les extremitats. La base d'aquest eix, el component rígid del qual és la columna vertebral, és el cordó dorsal entorn del que s'ha desenvolupat aquella. La columna vertebral es compon d'un nombre variable de vèrtebres unides entre si. Les vèrtebres presenten sobre el centre un orifici pel qual passa el sistema nerviós central, incloent-hi la medul·la espinal.
El crani del peix consta de molts ossets i l'esquelet de les extremitats està compost per les aletes: el de les imparells està unit directament a la columna vertebral i sostingut per ella.
Les aletes parells (pectorals i pèlviques), en canvi, posseeixen la seva pròpia estructura esqueletal de suport, tancat en els músculs del tronc, i només estan unides d'una manera lliure amb l'esquelet central.
 Musculatura Ocupa la major part del cos del peix. La dels costats del tronc serveix per a la locomoció, s'empra al màxim, està molt desenvolupada, s'estén des del clatell fins l'arrel de l'aleta caudal i forma dos feixos iguals situats a ambdós costats de la columna vertebral.
Els músculs es componen de nombrosos segments successius units entre si sense sutura, com en paquets. De la musculatura del tronc s'ha desenvolupat també la de les aletes: es compon de dos músculs principals que produeixen l'extensió i contracció d'aquelles.
 Aletes Són emprades pels peixos per a impulsar-se, guiar-se i frenar el seu moviment cap endavant.
Les aletes són plecs epitelials armats sobre radis durs o segments.
Els radis durs són realment rígids i es denominen espinosos.
Els segments, a més d'ésser flexibles, es ramifiquen més o menys a prop de la vora de l'aleta i es denominen radis tous.
N'hi ha de dos tipus: parells i imparells, és a dir, d'un tipus d'aleta té dues i d'un altre una sola.
Són imparells la dorsal, la caudal i l'anal, mentre que les pèlviques i les pectorals són parells.
La posició de les parells pot ésser diferent segons les famílies o espècies de peixos, sobretot les pèlviques ja que poden estar desplaçades cap a endarrere (posició abdominal) o bé cap endavant (toràcica o, fins i tot, jugular). Algunes espècies manquen d'aquest darrer tipus d'aletes.
 Pell i escates El cos dels peixos es divideix en tres parts: el cap, el tronc amb el peduncle caudal (part estreta del cos del peix a la qual s'uneix la cua o aleta caudal) i la cua. Totes elles es troben recobertes per una pell composta per dues capes: l'exterior (epidermis) i la interior (dermis o cutis).
La primera excreta una mucositat que redueix la resistència per fricció de l'aigua i constitueix una protecció contra els paràsits, les ferides i les infeccions.
Entre la capa exterior i la interior es troben les escates (inserides en la dermis), encara que no tots els peixos en tenen. En els teleostis es troben les escates ctenoides (quadrades i amb la vora dentada) i les cicloides (rodones i amb la vora llisa).
Les escates de la línia lateral (òrgan sensorial que segueix una línia des de l'opercle fins a l'inici de l'aleta caudal) es troben foradades i així permeten la recepció d'estímuls ambientals com diversos tipus d'ones i vibracions de l'aigua i la temperatura (perceben les diferències de pressió dins la línia lateral).
En els condrictis, en lloc d'escates hi ha denticles dèrmics o escates placoides: per sota la pell hi ha la placa basal i sobresurt un ganxo dirigit cap enrere que confereix a la pell un tacte aspre. Aquesta estructura és homòloga a la de les dents.
Una altra peculiaritat referent a les escates és que creixen juntament amb el seu portador i, de manera similar als anells dels arbres, es pot saber l'edat dels peixos pels anells de les escates.
El nombre d'escates d'una fila longitudinal i transversal és diferent en cada espècie de peix i mitjançant l'anomenada fórmula de retrocàlcul es pot identificar l'espècie.
 Aparell respiratori En els peixos cartilaginosos apareixen a cada costat entre 5 i 7 fenedures branquials que es comuniquen, independentment una de l'altra, amb l'exterior. La primera, més petita, és l'espiracle.
En els peixos ossis hi ha l'opercle: una peça òssia i plana que protegeix les brànquies que són les estructures relacionades amb la respiració.
FISIOLOGIA DELS PEIXOS  La respiració.
La principal diferència dels peixos pel que fa als mamífers és la respiració, que ells duen a terme amb brànquies en lloc de pulmons.
Els peixos, igual que els mamífers, respiren oxigen, només que ells ho treuen de l'aigua en lloc de l'aire. És per això per al que tenen les brànquies, encara que aquestes també tenen altres funcions. Per exemple: Les brànquies tenen una petita xarxa de filaments que els permet extreure les impureses de l'aigua, impedint així que aquestes s'obturin. Amés, en els peixos que mengen plàncton, les partícules recollides en aquest tamís branquial passen directament a l'estómac.
Els filaments branquials també són els que s'encarreguen de separar l'oxigen de l'aigua, però, a més, actuen com ronyons filtrant la sang quan aquesta passa per allà a purificar-se amb l'oxigen.
La respiració dels peixos és la raó que estiguin contínuament obrint i tancant la boca.
I és que els peixos no tenen nas per la qual poder respirar, de manera que, durant la inspiració, introdueixen l'aigua a la gola, que s'ha eixamplat per admetre més quantitat. Al mateix temps, els arcs branquials augmenten de mida. Les cobertes branquials, en els peixos que les posseeixen, romanen tancades perquè l'aigua inspirada no s'escapi.
Durant l'expiració dels arcs branquials, que contenen sang, han extret l'oxigen de l'aigua, i ho distribueixen pel cos. Les brànquies s'obren i la boca es tanca, alhora que la gola s'estreny perquè l'aigua surti. S'ha completat un procés respiratori.
Moviments d’obertura i tancament de la boca Moviment de traslació Arc branquial: Estructura generalment cartilaginosa, encara que també pot ser d'estructura òssia que sol tenir una forma lleugerament arquejada. Sobre ell s'assenten les brànquies i neixen els filaments branquials i les branquispinas.
Artèria: Vas sanguini que condueix la sang des del cor a les diverses parts de l'organisme.
Branquiespina : Prolongacions òssies digitiformes que posseeix l'arc branquial en el costat oposat als filaments branquials. La funció principal dels mateixos és captar els possibles nutrients que es troben en l'aigua en suspensió i retenir-los. La quantitat i grandària dels mateixos és variable dins de cada espècie, i el nombre d'ells és una dada estudiat per a la classificació i identificació d'espècies.
Filaments branquials: Part carnosa de la brànquia, de tons vermellosos i tous. Es troben ubicats en sentit oposat a les branquispinas. Aquests filaments en les brànquies, són els encarregats realment de captar l' oxigen i la seva introducció a la sang.
Resum de la respiració: - Respiració branquial (no pulmonar) Semipasiva Circulació antiparal·lela sang-aigua Altres respiracions - Dipnoos (peixos pulmonats) Bufeta natatoria → Pulmó funcional - Respiració cutània - Respiració mitjançant la mucositat intestinal  Sistema circulatori Els peixos es caracteritzen per un cor lineal (sinus venòs, atri, ventricle i conus arteriosus, en ordre d’entrada i sortida) A la majoría dels peixos el cor està ubicat inmediatament cap al darrera de les branquies.
El sistema és senzill la circulació segueix una única direcció El cor dels peixos recorda a la nansa cardíaca embrionària dels mamífers. S'hi descriuen un seno venós, un sol atri, i un únic ventricle, que acaba en el bulb cardíac, d'on parteixen les dues aortes ventrals que donen origen immediatament a les artèries branquials aferents (portadores de sang desoxigenada).
En produir l'intercanvi gasós en les brànquies, els capil·lars amb sang rica en oxigen s'incorporaran a les artèries branquials eferents, que a través de les artèries epibranquiales busquen la seva desembocadura a l'aorta dorsal, la qual distribueix aquesta sang per tot l'organisme.
Tota la sang que circula pel cor és de tipus venós (pobre en oxigen). La sang utilitzada pels teixits serà retornada a les venes (cardinals , subcardinals, hepàtica, porta, cabal i porta-renal ) per acabar en el seno venós a través dels conductes de Cuvier.
Resum del sistema circulatori: - Sistema circulatori senzill (unidireccional) Cor amb dos cambres: atri i ventricle  Sistema excretor - Gran variabilitat NH3 Sense ronyons (excreció cutània) Ronyons complexes  Reproducció Comú: ous Gran variabilitat: - Hermafrodistisme / Dimorfisme sexual / Transmutació sexual Fecundació interna / externa Ous lliures / ous dispersos / ous enterrats / ous dipositats Individus desenvolupats / estat larvari  Linia lateral  Regulació de la temperatura o Ectotèrmics: No poden mantenir la temperatura interna constant o Euriterms: Capacitat per soportar grans variacions de temperatura.
o Estenoterms: No soporten variacions de temperatura.
...