TEMA 10. LA PRODUCCIÓ A L'EMPRESA (2na part) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias y Tecnología de los Alimentos - 4º curso
Asignatura Economia i Gestió de l'Empresa Agroalimentària
Profesor F.
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ TEMA 10. LA PRODUCCIÓ EN L’EMPRESA (2na part) Economies d’escala L’economia d’escala es refereix al poder que té una empresa quan arriba un nivell òptim de producció per anar generant més a menor cost, és a dir, a mesura que la producció en una empresa creix, els seus costos per unitat es redueixen. Quant més es produeix, menys costa produir cada unitat.
Reduir el cost paulatinament de producció; quant més produeixen, el cost per unitat produïda disminueix. Si fent-ho així, el preu del producte es manté, obtindrem beneficis.
Com més creix l’empresa, més barat serà el preu del producte.
• • • • • Factors tècnics: millores en els sistemes de producció, eleven les taxes de productivitat o Divisió de la feina ▪ Major especialització de l’obrer ▪ Estalvi de temps morts ▪ Millora del rendiment dels operaris ▪ Dedicació de cada operari a la feina que és més apte ▪ Possibilitat d’utilització de persones amb baix nivell d’aprenentatge i/o capacitat o Integració de processos o Equilibrat de processos Factors de direcció: influeixen sobre la correcta utilització dels recursos disponibles en una organització o Divisió i descentralització de les feines directives o Coordinació Factors financers o Menys problemes de finançament: major facilitat per acudir fonts de finançament ja que la mida implica una major garantia de reembolsament.
Això és perquè com més baix sigui el preu del producte i més diferència amb la competència té, més rentable és i, per tant, menys risc pel banc.
o Possibilitat d’emissió d’acció i obligacions.
Factors de vendes o Eliminació del límit de la demanda a través de polítiques publicitàries actives i llançament de nous productes o Avantatges en els preus dels proveïdors o Els CF es distribueixen entre un major número d’unitats Factors de risc o Reducció de la incertesa o Poder sobre el mercat Dimensió i estructura de costos Per què ens interessa mesurar la mida d’una organització...? - Com a factor d’identitat empresarial: tipologia i mesura ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA • ARUIZPEREZ Com a factor explicatiu de l’empresa: de la mida depèn la funció de costos i, per tant, la rentabilitat Com a factor de competivitat: economies d’escala i dimensió òptima Com a factor de contingència: la mida té una influència en l’estructura organitzativa Dimensió empresarial: es refereix a la capacitat de producció entenent tal capacitat com la taxa màxima de producció en condicions normals (sense hores extres ni congestió d’instal·lacions) mesurada en unitats de producte obtingudes per unitat de temps.
Per mesurar la mida de l’empresa s’ha de tenir en compte: o Sector; hi ha sectors que són molt mecanitzats o que tenen molta capacitat per tenir treballadors.
o Sistema tècnic o Camp d’activitat; fonamental per veure la dimensió de l’empresa És necessari que intervinguin diferents criteris (per a veure la dimensió d’una empresa, en funció de a quin sector pertany): o Volum de vendes o Recursos propis o Número d’empleats o Xifra de l’actiu total net o Volum de producció o Beneficis bruts Criteris utilitzats en estudis oficials i comparacions internacionals: o Per empreses no financeres: ▪ Vendes ▪ Empleats ▪ Altre criteri o Per empreses financeres: ▪ Actius ▪ Dipòsits de client ▪ Empleats La UE, amb la dificultat que existeix d’identificar, ha establer una unió de criteris per a poder mesurar.
Fa una classificació de l’empresa segons els criteris: - Mà d’obra - Facturació - Total del balanç (total actiu o total passiu) Una microempresa, té menys de 10 treballadors, una facturació de menys de 2 milions d’euros i el balanç total igual.
Així podríem desenvolupar les dues altres tipus d’empreses (petita empresa i mitjana).
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ Quan els comences a analitzar aquests criteris, pots veure el total d’emrpeses a la UE, hi ha un total de 19,65%. La major part de les empreses a la UE (92%), són microempreses.
El 0’2% d’empreses que són les mitjanes, donen feina a un 33% de les persones. Aquí hi ha molta desigualtat! Per a calcular el valor multicriteri, s’utilitza aquesta fórmula: Conclusió - La mida de l’empresa pot variar segons el criteri escollit - És necessari oferir un mètode que contempli els diferents aspectes de la dimensió empresarial Enfocaments teòrics sobre l’existència d’una dimensió òptima per a l’empresa Com sabem que l’empresa ha arribat a la dimensió òptima? ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ L’enfocament neoclàssic diu que sí que es pot, en funció de l’estudi de la seva funció de costos a llarg termini. Hi ha uns altres enfocaments que no dependrà de la possible existència d’economies d’escala experiència i d’altres molts factors de molt diferent naturalesa.
Ens relaciona el nivell de producció en unitats amb els costos.
La xifra de vendes és la mateixa sempre perquè el mercat i preu de venda són únics.
La tendència de costos de dimensió reduïda és diferent a la de gran dimensió. La de dimensió reduïda els costos fixos són més petits perquè no necessita grans magatzems, gran mobilitzat, etc... per tant, es pot permetre el luxe de tenir els costos fixos més baixos. La de gran dimensió, sí que en necessita.
La gran dimensió té una corba de costos variable més plana que la dimensió petita. És capaç pel poder que té sobre els proveïdors i la quantitat de matèria que està comprant; pot negociar i obtenir les matèries primeres més barates.
Això passarà en ocasions molt limitades. El què realment passarà és el següent.
Les dues estan treballant pel mateix mercat, per tant, al final el preu tendirà a unificar-se.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ La de dimensió reduïda, té en principi un cost total que es divideix en dues parts; costos fixos i costos variables. Els fixos són baixos però els variables, més elevats.
I de gran mida? Tenen costos fixos sensiblement majors que la de reduïda però té uns costos variables unitaris més petits.
Des de 0 fins que arriba a un punt d’encreuament, qui té uns costos més baixos? La de dimensió reduïda. Per tant, fins arribar a aquest punt d’encreuament, l’empresa de dimensió reduïda treballa amb costos més baixos.
A partir de l’encreuament, és un punt crític. L’empresa reduïda té una corba de costos totals major que la gran empresa. Aquí ja té avantatge la gran empresa.
Què podem dir al punt mort? En el llindar de la rentabilitat, a la de dimensió reduïda, arriba abans. Fins que no arriba a zona de beneficis, té pèrdues però arriba abans que la gran empresa. El punt mort de la gran empresa és major que la de petita, això sí.
En el punt de 5, a partir d’aquí, els costos totals de la gran empresa són menors que la de la petita empresa.
En el punt 7, els beneficis seran majors en la dimensió gran que en la reduïda.
Grau d’estancament operatiu: relació per quocient entre la variació relativa experimentada pel benefici i la variació relativa haguda en el número d’unitats de producte venudes.
Ens està dient que un quocient de dos %. Per una part, el % de creixement del benefici posant en relació amb el % de creixement de les unitats venudes.
Amb tot acabarà amb aquesta expressió: 𝐺𝐴𝑂 = 𝑥 𝑥 − 𝑃𝑀 Què significa? On x és la quantitat de vendes que tenim. I PM? El punt mort. Això significarà la quantitat de vendes en punt mort.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ ...

Tags:
Comprar Previsualizar