INFERMERIA I ÈTICA DE LA INVESTIGACIÓ (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura ètica i legislació d'infermeria
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

L'infermeria i lètica de la investigació.

Vista previa del texto

INFERMERIA I ÈTICA DE LA INVESTIGACIÓ LA INVESTIGACIÓ EN INFERMERIA: “Cuando a la sensibilidad de las enfermeras hacia las necesidades humanas se una la habilidad para encontrar y usar la opinión de expertos, la habilidad para encontrar resultados de investigación y aplicarlos a su práctica, y cuando ellas mismas utilicen el método científico de investigación, no existen límites a la influencia que pueden tener en el cuidado de la salud mundial”. Virgina Henderson (1897 – 1996) Actualment com que infermeria és grau, la recerca ja està més posada amb nosaltres, abans amb la llicenciatura no era així.
És molt important incentivar la implementació de la infermeria basada en l’evidència (EBE) per estar recolzats pel rigor científic, millorar les cures i posicionar a Infermeria com una professió més autònoma i multidisciplinar, donant-li autoritat, prestigi i reconeixement en el món acadèmic, social i científic.
Actualment treballem la infermeria basada en evidència.
Abans d'iniciar una investigació, l’infermer/a ha de plantejar la conveniència i la correcció tant dels objectius que pretén aconseguir, com dels mitjans que pensa utilitzar per dur-la a terme. Aquesta consideració d'objectius i accions és l’Objecte de l’Ètica. Els objectius s’han de plantejar abans de fer un treball de recerca.
La ignorància de les regles ètiques en la recerca pot originar la realització de protocols o treballs que posteriorment siguin rebutjats.
PRINCIPIS ÈTICS EN LA INVESTIGACIÓ: AUTONOMIA: - La base ètica fonamental és el consentiment informat:  Persona competent o capaç legalment per atorgar-lo; o a través d’un representant legal en menors d’edat i incapaços.
-  Ha rebut la informació necessària i l’ha compresa.
 Ha pres voluntàriament una decisió. (lliure de coacció, d’incentiu excessiu, Implica garantir la confidencialitat de la informació que es recull, assegurant la protecció de les dades. (Qui ha de tenir confidencialitat? primer el promotor, l’investigador principal i els col·laboradors, tots els membres del CEIC, encarregat del tractament de dades (estadístic) i tots els subjectes de l’assaig clínic).
- També implica el poder abandonar la investigació.
BENEFICIÈNCIA: - Suposa afavorir als subjectes de la investigació, no exposant-los a danys i assegurant el seu benestar.
Els riscos per les persones participants s’han de comparar amb els possibles beneficis i la importància del coneixement que s’espera obtenir, de manera que la relació sigui favorable.
- Implica també que la pregunta que es desitgi respondre ha de ser científicament vàlida, i per tant que existeixi una justificació adequada per realitzar l’estudi.
- Apareixeran els riscos que poden aparèixer.
NO MALEFCIÈNCIA: - Obliga a no infligir danys als participants en l’estudi, ja que la seva protecció és més important que la cerca de nou coneixement o l’interès personal o professional en l’estudi.
- Significa també que els riscos pels participants han de ser acceptables i que, si no ho són, no han d’incloure’s encara que els subjectes estiguin d’acord en participar.
JUSTÍCIA: Totes les persones són iguals.
- La selecció i reclutament dels participants ha de realitzar-se de forma no discriminatòria. Evitar posar en risc a grups com nens, pobres, presoners,... A més, han de contemplar-se les mesures dirigides a indemnitzar als subjectes dels possibles riscos i perjudicis.
- S’ha d’assegurar que els beneficis obtinguts de la investigació no s’apliquin solament a les classes més afavorides sinó a tots els grups socials susceptibles de beneficiar-se d’ella.
- Hem de distribuir els beneficis de la investigació de manera equitativa. També hem de tenir en compte els grups vulnerables.
- I els beneficis que obtinguem, no només sigui per americans, sinó que ha de ser repartit de manera equitativa.
REQUISITS ÈTICS D’UNA INVESTIGACIÓ: 1. Valor de la pregunta d’investigació (ha de tenir el valor suficient per justificar el risc a què s’esposen els participants, de manera que els resultats, justifiquin la realització de l’estudi) 2. Validesa científica (bon disseny de la investigació) : rigor metodològic. Que el disseny estigui correcta. Tot el que no es científic, no és ètic. Però no tot el què és científic, tampoc és ètic.
3. Competència dels investigadors: Important que els investigadors siguin capaços d’assolir els objectius de l’investigació. Han de ser vàlids, competents, qualificats...
4. Selecció justa dels participants: La quantitat dels participants sigui la justa, la equitat entre ells.
5. Balanç favorable entre beneficis i riscos de la investigació: tenir en compte aquest balanç. Sobretot quan hi ha intervenció, procediments...
6. Avaluació independent del protocol (CEIC): Ha de ser una avaluació externa. El CEIC, que no té res a veure amb la recerca, però ha de donar l’aprovació.
7. Consentiment informat i voluntari dels participants 8. Respecte pels subjectes inclosos: Tant ha de ser a l’inici de l’assaig, fins el final del treball.
9. Execució honesta de l’estudi: Fer el control de qualitat dels resultats que s’han anat traient a l’estudi, i les dades que s’han agafat.
10. Comunicació puntual i precisa dels resultats: S’han de donar els resultats finals, siguin bons o siguin dolents.
ELEMENTS D’INFORMACIÓ QUE S’HAN DE COMUNICAR AL POTENCIAL CANDIDAT PER PARTICIPAR EN L’ESTUDI: 1. Invitació a participar en l’estudi: Li hem de fer conèixer l’estudi, i tota la informació necessària.
2. Objectiu o finalitat de l’estudi 3. Fonaments de la selecció: Explicar-li perquè ell ha estat seleccionat (perquè ell i no a un altre)  criteris d’inclusió i exclusió.
4. Explicació dels procediments de l’estudi: tot el què faràs durant l’estudi, intervencions i procediments, la durada d’aquest estudi...
5. Descripció de les molèsties i riscos raonables esperats: abans de dir que si, ha de reconèixer els riscos que pot ocasionar, en cas de medicació, intervencions...
6. Medicació de rescat i compensacions previstes en cas de lesió: sobretot en treballs de medicació.
7. Descripció dels beneficis esperats 8. Discussió d’altres alternatives terapèutiques: tu entres en aquest assaig, però que sàpigues que al mercat existeixen altres medicaments que ja han estat aprovats, però no coneixem del tot, i per això estem investigant.
9. Garantia de confidencialitat de la informació: prometre que li respectarem la confidencialitat de les seves dades.
10. Consideracions econòmiques: Per poder-se traslladar...
11. Contacte per respondre preguntes i resoldre dubtes: sempre han de tenir algun contacte, per si li passa alguna cosa.
12. Possibilitat de consultar amb altres professionals 13. La renuncia a participar o continuar en l’estudi no comporta càstigs ni pèrdues de beneficis 14. Altres elements com la informació als participants de nous esdeveniments que puguin afectar a la seva participació CODI D’ÈTICA DE LES INFERMERES I INFERMERS DE CATALUNYA: El codi és d’obligat compliment.
25. La infermera, quan realitza o col·labora en una investigació, s’assegura que el projecte de recerca compleix tant la legislació com les declaracions ètiques internacionals.
33. La infermera col·labora amb altres professionals en demanar el consentiment a la persona atesa per a qualsevol actuació assistencial, de recerca o docent, a fi de garantir que pugui prendre lliurement les seves decisions.
52. La infermera s’absté d’accedir a dades de persones a les quals no presta atenció i, quan les utilitza fora de l’àmbit assistencial per finalitats docents i de recerca, en preserva l’anonimat i compta amb el consentiment de la persona o del seu representant legal, i/o amb l’autorització del comitè d’ètica de recerca corresponent.
63. La infermera, quan exerceix com a investigadora principal o col·laboradora en una recerca, s’assegura que es protegeixen els drets de les persones i vetlla perquè els resultats de la recerca estiguin a disposició de tota la població.
78. La infermera es compromet a comunicar de manera honesta els procediments, resultats, implicacions, limitacions i conclusions dels estudis de recerca i dels nous coneixements professionals.
EXPERIMENTS HUMANS ÈTICAMENT INACCEPTABLES: En temps que no havien Regulacions ètiques, homes, dones i nens es van convertir en matèria d'experimentació. Es van fer perversos i macabres assaigs que van convertir a les persones desgraciades en "conillets d'Índies” humans.
Entre aquests exemples hi ha el cas d'un professor nord-americà de Medicina Tropical a la Universitat de Harvard, que va injectar gèrmens de malària a una presonera que esperava el Compliment de sentència de mort a les Filipines. D’aquesta manera va observar al curs de la malaltia.
El 1939, 22 nens orfes de EUA van ser sotmesos a experiments. A un grup de nens se li va dir sobre la seva bona manera de parlar, de la lloança, se l'anomena teràpia de llenguatge positiu, en la traducció literal.
Després es va fer el contrari amb els altres nens, menysprear per cada imperfecció del seu discurs i va dir que eren atípics. Molts dels nens que van rebre tractament negatiu en la prova van patir efectes psicològics negatius i altres van tenir problemes amb la parla durant tota la vida.
Durant 30 anys després d'haver acabat la Segona Guerra Mundial, el Govern dels Estats Units va realitzar en l'època de la Guerra Freda, més de quatre mil experiments, en exposar a mils de persones a substàncies Radioactives. Els va amagar a les ingènues persones de què es tractaven.  les persones no ho sabien.
 - El 1990, a més de mil 500 nadons de raça negra i hispans a Los Angeles es va aplicar una vacuna "experimental" del xarampió que mai havia estat autoritzada per ser utilitzada als Estats Units i que els pares mai no van ser informats que la vacuna que va ser injectada als seus nens era amb aquests fins d'experimentació.
- El 1996, a Nigèria, la multinacional farmacèutica Pfizer va administrar medicaments, que encara estaven en etapa d'experimentació, a 200 nens enmig d'una epidèmia de meningitis. La forma de "col·laboració" de Pfizer va ser, entre d'altres, l'enviament de “trovani ceftriaxona”.
Segons consta en la denúncia del Govern nigerià contra l'empresa, els medicaments experimentals van causar la mort de 18 nens i van generar seqüeles irreversibles a 182 més.
- EXPERIMENTS DELS NAZIS. Els primers experiments anaven destinats a facilitar la supervivència de soldats alemanys a l'eix:  Ficar a presoners en cambres de baixa pressió per veure quin era el nivell de resistència humà. Molts d'ells morien durant l'experiment.
 Els congelaven per parts o el cos sencer per veure si podien trobar tractaments contra la hipotèrmia  I diversos més, com donar-los aigua de mar per beure, en comptes d'aigua potable. Els segons experiments anaven destinats "suposadament" a comprovar diferents medicaments, remeis i sèrums  Infestaven els presoners de tifus, malària, tuberculosi,... per veure com responien a tractaments.
 Amputaven algun membre del presoner i l'hi empeltaven a un altre per veure com reaccionava el seu cos  També se'ls exposava diferents gasos tòxics per veure com reaccionaven; gas mostassa, sulfats ...
EXPERIMENTS DELS NAZIS. L'última categoria d'aquestes investigacions era la que es basava bàsicament en la recerca de la puresa racial.
- Operar sense anestèsia - Prendre vísceres sense anestèsia.
- Extirpació de penis en viu.
- Cirurgies per canviar de sexe.
- Contaminació d'altres malalties de manera voluntària.
- Injecció de tints als ulls perquè es tornessin blaus.
- Injecció en vena de cloroform, insecticides ...
- Extirpació de venes.
- Autòpsies en persones vives.
- Agafava a bessons normals i els intentava tornar siamesos, i a la inversa.
CODI DE NUREMBERG (1947)  Arrel de totes aquestes besties surt aquest codi. I es comencen a establir normes, i apareix el CONSENTIMENT VOLUNTÀRI DE LA PERSONA.
- El primer codi internacional d'ètica per a la investigació en éssers humans -el Codi de Nuremberg-va ser una resposta a les atrocitats comeses pels metges investigadors nazis, revelades en els judicis de Nuremberg sobre els crims de guerra. Va sorgir llavors l'ètica de la investigació en éssers humans, orientada a impedir tota repetició per part dels metges d'aquests atacs als drets i al benestar de les persones.
- El Codi de Nuremberg, publicat el 1947, va establir les normes per dur a terme experiments en éssers humans, donant especial èmfasi al consentiment voluntari de la persona.
DECLARACIÓ DE HÈLSINKI (1964): El 1964 l'Associació Mèdica Mundial (AMM) va adoptar la Declaració d'Hèlsinki.
És el document internacional de referència que serveix de guia ètica en investigació en éssers humans.
El principi bàsic és el respecte per l’individu, el dret a l’autodeterminació i el dret a prendre decisions una vegada se l’hagi informat clarament dels pros i contres, riscos i beneficis de la seva participació o no a l’estudi.
Experiment TUSKEGEE: D’aquest experiment en surt l’informe Belmont.
Un altre cas històric d'experimentació es va dur a terme des de 1932 i que va durar 40 anys, quan investigadors de la sífilis a Tuskegee, Alabama, van detenir el tractament d'unes 400 dissortades persones de raça negra, per estudiar els efectes físics d’aquesta malaltia venèria, sense proveir-los de medicació, a més de la qual, mai se'ls va informar i els va provocar la mort. Perquè diuen que com que eren pobres tampoc els hagués arribat el tractament de la penicil·lina.
INFORME BELMONT (1979): Defineix els tres principis ètics.
L’experiment Tuskegee va portar com a conseqüència el Informe Belmont (1979), document sobre principis ètics i pautes per la protecció de subjectes humans de la investigació, origen de la moderna teoria ètica de la investigació clínica, en el que es defineixen els 3 principis ètics: el respecte per les persones o autonomia, la beneficència i la justícia.
PAUTES ÈTIQUES INTERNACIONALS PER A LA RECERCA BIOMÈDICA EN ÉSSERS HUMANS (1982) A finals del decenni de 1970, considerant les circumstàncies especials dels països en desenvolupament pel que fa a l'aplicabilitat del Codi de Nuremberg i de la Declaració d'Hèlsinki, el Consell de les Organitzacions Internacionals de les Ciències Mèdiques (CIOMS) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) van realitzar un nou examen d'aquesta matèria i el 1982 van publicar les Pautes Ètiques Internacionals per a la Investigació Biomèdica en Éssers Humans.
1. .Justificación ética y validez científica de la investigación biomédica en seres humanos 2. Comités de evaluación ética 3. Evaluación ética de la investigación patrocinada 4. Consentimiento informado individual 5. Obtención del consentimiento informado: Información esencial para potenciales sujetos de investigación 6. Obtención de consentimiento informado: Obligaciones de patrocinadores e investigadores 7. Incentivos para participar en una investigación 8. Beneficios y riesgos de participar en un estudio 9. Limitaciones especiales del riesgo cuando se investiga en individuos incapaces de dar consentimiento informado 10. Investigación en poblaciones y comunidades con recursos limitados 11. Elección del control en ensayos clínicos 12. Distribución equitativa de cargas y beneficios en la selección de grupos de sujetos en la investigació 13. Investigación en que participan personas vulnerables 14. Investigación en que participan niños 15. Investigación en que participan individuos cuyos trastornos mentales o conductuales los incapacitan para dar adecuadamente consentimiento informado 16. Las mujeres como sujetos de investigación 17. Mujeres embarazadas como sujetos de investigación 18. Protección de la confidencialidad 19. Derecho a tratamiento y compensación de sujetos perjudicados 20. Fortalecimiento de la capacidad de evaluación ética y científica y de la investigación biomèdica ELS COMITÈS D’ÈTICA D’INVESTIGACIÓ CLÍNICA (CEIC) La missió dels comitès d’ètica d’investigació clínica (CEIC) és la de vetllar per la protecció dels drets, la seguretat i el benestar dels éssers humans que participen en projectes de recerca que els puguin comportar algun risc físic o psicològic. Alhora, han de donar garantia pública dels projectes de recerca, avaluar-ne la correcció metodològica, ètica i legal i fer-ne el seguiment en els centres que estan inclosos en el seu àmbit d’actuació acreditat. AVALUAR TOTS ELS TREBALLS DE RECERCA QUE ESTEM FENT.
...

Comprar Previsualizar