tema11. Platihelmints, Mesozous i Nemertins (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 30/06/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

2n parcial Zoologia: EUMETAZOUS BILATERALS PROTOSTOMATS (t.11) Sinapomorfies Bilaterals:  simetria bilateral  cefalització (SNC)  triblàstics = 3 capes embrionàries (aparició del mesoderma) Sinapomorfies Protostomats:  protostomats = el blastòpor origina la boca (anus de neoformació)  segmentació espiral determinada  acelomats (nemertins, platihelmints), pseudocelomats (nematodes, rotífers) o eucelomats (anèlids, artròpodes, mol·luscs, foronidis, briozous i braquiòpodes) (formació del celoma per esquizocèlia = no per invaginació de l’arquènteron)  mesoderma formada a partir del mesentoblast = primera cèl·lula que apareix en la blàstula entre ectoderma i endoderma i que es va dividint convertint-se en una massa massissa per donar lloc al mesoderma. En la gastrulació dels eucelomats, es buidarà per donar lloc al celoma. El mesentoblast només apareix en els animals amb simetria espiral, ja que és la única que està determinada des de les primeres divisions en la blàstula (mesentoblast = cèl·lula 4d o cèl·lula M, en vermell al dibuix), i dóna lloc al mesoderma d’acelomats, pseudocelomats i eucelomats esquizocèlics (en contraposició als eucelomats enterocèlics, el mesoderma dels quals és originat per una invaginació de l’arquènteron, que s’independitza i augmenta de mida per a constituir el celoma).
Lofotrocozous:  és difícil establir sinapomorfies entre ells, ja que només alguns presenten larva trocòfora (Trocozous) o lofòfor (Lofoforats), però s’agrupen en un clade per estudis moleculars, tot i que les seves relacions internes estan en discussió (com es pot apreciar a la politomia de l’arbre filogenètic superior, respecte a la dicotomia de la resta = divisions de les branques en dos) PLATIHELMINTS  no està clara la seva relació filogenètica amb la resta de Bilaterals. Hipòtesis: el celoma hauria aparegut més tard en la resta de Protostomats i Deuterostomats, els Platihelmints haurien perdut el celoma que tenen la resta de Protostomats i Deuterostomats; que el celoma fos una convergència evolutiva entre la resta de Protostomats i Deuterostomats  tampoc està clara la seva posició filogenètica interna, ja que se solen separar en 4 grans grups: Monogenis, Turbel·laris, Trematodes i Cestodes, però si els subgrups Acoela i Nemertodermatida es consideren dins de Turbel·laris, com que es troben a la base dels Bilaterals, Platihelmints seria polifilètic  triblàstics, amb simetria bilateral i protòstoms lofotrocozous acelomats molt senzills  possiblement polifilètics (dificultat per establir sinapomorfies)  vermiformes (= en forma de cuc) amb cos aplanat dorsoventralment  tub digestiu cec (sense anus) o sense aparell digestiu (ex. cestodes, que s’alimenten a través del tegument)  generalment hermafrodites simultanis (= amb maduració de gònades masculines i femenines simultània) (sovint autofecundables)  hàbitat: ambients marins, dulciaqüícoles o terrestres humits  generalment paràsits (excepte Turbel·laris), sovint amb diversos hostes  causes de la petita mida i del cos aplanat: - manquen de circulatori i òrgans per l’intercanvi de gasos (nutrients i gasos s’han de difondre; fan l’intercanvi de gasos a través de la paret del cos) - despesa energètica degut a la mobilitat  sense elements esquelètics de suport i locomoció; la funció de suport la duu a terme el parènquima i la membrana basal per sota l’epiteli  excreció → presenten protonefridis* que consten de túbuls i cèl·lules flamígeres amb cilis que fan circular les substàncies per a filtrar-les i acabar desembocant en el porus excretor  sistema nerviós (en escala) → gangli cerebroide + cordons longitudinals units per comissures transversals  reproducció sexual i asexual (comú en els turbel·laris i trematodes; generalment per fissió transversal o fragmentació; gran capacitat de regeneració *Protonefridis (acelomats i pseudocelomats)→ Tipus:  Cèl·lules flamígeres → cèl·lules grans amb cilis. Connecten unes cèl·lules de l'interior del cos amb l'exterior mitjançant un petit conducte . Els productes nitrogenats passen d'una cèl·lula a una altra, fins arribar a la cèl·lula flamígera que l'expulsa a l'exterior, gràcies al corrent que crea el moviment dels cilis.
 Solenocits → cèl·lules grans, flagel·lades i amb un collaret. S'associen unes cèl·lules amb les altres formant una càmera a la qual s'expulsen les substàncies nitrogenades, que surten a l'exterior gràcies a l'acció dels flagels.
Metanefridis (anèl·lids, mol·luscs i alguns artròpodes) → tubs enrotllats amb dues obertures. Un extrem és el nefrostoma, que està en contacte amb la cavitat celomàtica i extreu d'aquesta tot tipus de substàncies.
En el tub del metanefridi, anomenat nefroducte, es produeix la reabsorció dels compostos útils per a l'animal. Les substàncies tòxiques s'expulsen a l'exterior a través del nefridiòpor.
forma de vida forma i organització corporal nivell de cefalització teixits corporals epidermis musculatura corporal parènquima gastroderma suport, locomoció i fixació captació aliment i fixació alimentació reproducció cicle vital òrgans reproductors aparellament desenvolupament Turbel·laris (planàries) vida lliure: aquàtics o terrestres aplanats, amples i ovalats relativament força (gangli cerebral, taques oculars, aurícules o fossetes) epiteli simple ciliat cel·lular o sincític (= amb les membranes plasmàtiques no del tot completes per a connectar cèl·lules contigües), amb rabdoides (= estructures intracel·lulars que poden ser alliberades per a produir moc per evitar la dessecació i fer front a depredadors) circular, obliqua, longitudinal i dorsoventral teixit conjuntiu que omple la cavitat entre els òrgans amb glàndules que contenen rabdits (= rabdoides parenquimàtics) epiteli simple de vegades ciliat que digereix de dues maneres: amb cèl·lules fagocitàries i amb glàndules enzimàtiques; tub digestiu molt ramificat (per la distribució de nutrients degut a la manca de circulatori) que acaba en branques cegues força moviment (perquè són de vida lliure): per cilis (bentònics), ondulacions del cos (nedadors), serpenteig (terrestres, amb glàndules adhesives com a punt de fixació) boca a la meitat del cos al final de la faringe evaginable generalment carnívors (alguns herbívors): s’alimenten d’altres invertebrats envoltant-los i recobrint-los de moc amb enzims digestius; digestió extracel·lular i intracel·lular sexual i asexual 2 orificis genitals separats; ovaris i testicles molt nombrosos; glàndules vitel·lògenes a l’oviducte (per formar el vitel dels futurs ous), espermateca (per emmagatzemar l’esperma d’un altre individu)...
fecundació interna creuada (bidireccional) amb impregnació hipodèrmica d’esperma, que s’emmagatzemarà a l’espermateca directe o indirecte (poc comú; amb larva de Müller) forma de vida forma i organització corporal teixits corporals nivell de cefalització tegument musculatura corporal parènquima gastroderma suport, locomoció i fixació captació aliment i fixació reproducció alimentació cicle vital òrgans reproductors aparellament desenvolupament Cestodes (tènies) paràsits estrictes d’hostes aquàtics o terrestres (incloent l’esser humà); sempre endoparàsits del tub digestiu i cicle heteroxè aplanats i allargats; cos dividit en 3 regions: - escòlex → cap, per a fixar-se - coll → per a proliferació: forma nous proglotis que es van alliberant cap a l’estròbil - estròbil → format per proglotis (segments independents, cadascun amb la seva pròpia dotació de gònades i sistema excretor (no es consideren metàmers perquè no tenen celoma); 3 tipus de proglotis: immadures, madures (amb gònades madures) i gràvies (anells plens d’ous exclusivament; només en algunes espècies) (les madures o les gràvies seran despreses per ser alliberades amb els excrements de l’hoste) poca neodermis: adaptació al parasitisme → coberta de revestiment sincític no ciliada amb prolongacions citoplasmàtiques unides de les diferents cèl·lules, el cos de les quals es troba al parènquima. Absorbeixen els nutrients a través del tegument gràcies a microtrics que n’augmenten la superfície (no els cal aparell digestiu perquè obtenen els nutrients ja mig digerits de l’hoste) circular, longitudinal i, en alguns casos, obliqua i dorsoventral massa densa cel·lular, fibrosa , amb molt de líquid i glàndules que aboquen enzims digestius a l’exterior del cos sense (capten els nutrients a través del tegument) sense cilis; poc moviment, per ondulacions corporals; es fixen per l’escòlex escòlex, amb ventoses i ganxos per a fixar-se; sense boca ni tub digestiu (pèrdua secundària) viuen en el digestiu de l’hoste, secreten enzims i obtenen l’aliment a través del tegument per pinocitosi i difusió sexual; amb 1 o més hostes (definitiu: vertebrat) repetits a cada proglòtides, a mesura que es van fent distals, maduren fecundació creuada (de vegades autofecundació) ou → oncosfera (embrió) → cisticerc (larva) → adult forma de vida forma i organització corporal nivell de cefalització teixits corporals tegument musculatura corporal parènquima gastroderma suport, locomoció i fixació captació aliment i fixació alimentació reproducció cicle vital òrgans reproductors aparellament desenvolupament Trematodes (duelas) (ordre principal: Digenis) paràsits estrictes d’hostes aquàtics o terrestres (incloent l’ésser humà), generalment endoparàsits i cicle heteroxè (= amb més d’un hoste) aplanats o cilíndrics allargats Monogenis paràsits estrictes d’hostes aquàtics (peixos, amfibis, invertebrats...); generalment exoparàsits i cicle monoxè (= amb un sol hoste) aplanats per l’hidrodinamisme poca poca neodermis (adaptació al parasitisme ja que es fa com una capa protectora pels enzims digestius, per exemple) → coberta de revestiment sincític no ciliada amb prolongacions citoplasmàtiques unides de les diferents cèl·lules, el cos de les quals es troba al parènquima circular, longitudinal i, en alguns casos, obliqua i dorsoventral massa densa cel·lular, fibrosa i amb molt de líquid epiteli simple que digereix de dues maneres: amb cèl·lules fagocitàries i amb glàndules enzimàtiques; el tub digestiu acaba en 2 branques cegues sense cilis; es desplacen per moviments corporals; alguns s’ancoren mitjançant pinces; amb prohaptor i opisthaptor (estructures de fixació com ventoses, pinces o espícules a la part bucal i a l’altra punta del cos, respectivament) - regió anterior: pot tenir-hi ventoses o glàndules adhesives amb la boca i faringe muscular amb ventoses per adherir-se i alimentar-se (ventosa oral amb la - regió posterior: hàptor: òrgan de fixació que pot ser senzill (amb una boca i faringe muscular + ventosa ventral = acetàbul) sola ventosa i/o ganxo: grup monopistocotileos) o complex (amb diverses ventoses o pinces: grup poliopistocotileos) aboquen enzims a l’exterior per començar la digestió dels fluids de l’hoste (el seu aliment) → succionen el líquid o el capten per difusió a través de tegument i el digereixen al seu digestiu (digestió extracel·lular) → cèl·lules del seu digestiu fagociten trossos d’aliment i les acaben de digerir (digestió intracel·lular) sexual i asexual; cicle digenètic; amb 2 o més hostes (definitiu: sexual; cicle monogènic; amb un sol hoste aquàtic vertebrat; intermediari: invertebrat) orifici genital comú; 1 ovari i 2 testicles; cirrus (òrgan copulador); ootip (regió on hi desemboquen l’ovari i les glàndules 1 ovari i diversos testicles vital·lògenes fecundació creuada (de vegades autofecundació) fecundació interna indirecte: ou → miracidi → esporocists (reproducció asexual en l’hoste intermediari) → règies i cercàries (larves)→ metacercària indirecte: ou → larva (oncomiracidi, que infectarà nous hostes) → adult (larva fixada a la vegetació que serà ingerida pel nou hoste) → adult (dins aquest hoste definitiu) 9 MESOZOUS  “mig animal”: transició de protozous a animals: “calaix de sastre” amb organismes pluricel·lulars simples i petits de posició filogenètica incerta  manca d’organització cel·lular típica; manca de gàstrula; manca de digestiu, cavitats, nerviós...; poques cèl·lules organitzades en 2 capes (internes: reproductores; externes: ciliades); eix de polaritat anteroposterior; simetria radial o helicoïdal  paràsits d’invertebrats marins  tot i que no és un grup monofilètic es considera fílum, i s’hi distingeixen 2 classes: Ortonèctids i Rhombozous  cicle vital amb 2 fases (asexual + sexual): - Ortonèctids → fase asexual predominant en forma de plasmodi: massa sincitial ameboide; els nuclis del plasmodi s’agrupen per formar agamets, que es desenvolupen a individus sexuals adults que se separen del plasmodi i surten de l’hoste - Rhombozous: fase asexual: la cèl·lula axial (interior, reproductora, molt gran i llarga) conté un axoblast → (divisió en 2) → la cèl·lula filla més gran originarà la cèl·lula axial del nou individu (i patirà una altra divisió en què la filla petita serà l’axoblast) i la més petita es continuarà dividint i envoltarà la cèl·lula axial (embrió vermiforme) fase sexual: engruiximent de les cèl·lules somàtiques (perifèriques) → axoblasts originen infusorígens (oòcits i espermatozous) → (fecundació) → embrió infusoriforme → abandona l’hoste amb la orina 10 NEMERTINS (= rincocels = cucs cinta)  triblàstics, amb simetria bilateral i protòstoms lofotrocozous acelomats (tot i que alguns tenen algunes cavitats que podrien ser restes d’esquizoceloma)  vermiformes i insegmentats (tot i que de vegades per la pigmentació sí que semblen segmentats)  generalment marins bentònics  des d’1 cm a 60 m de longitud (mida del cos poc limitada perquè tenen circulatori)  estructura general semblant a Platihelmints: - epidermis ciliada amb cèl·lules glandulars - de vegades amb rabdits (= estructures parenquimàtiques intracel·lulars productores de moc per evitar la dessecació i fer front a depredadors) - paret corporal: epidermis, dermis, musculatura i mesènquima - amb protonefridis (excretor, amb cèl·lules flamígeres) associats al circulatori  diferències més importants amb els Plaithelimts: digestiu complet i sistema circulatori → augment de mida i activitat  suport i locomoció: sense esquelet però amb paret corporal, musculatura i mesènquima (esquelet hidrostàtic); alguns es desplacen nedant amb ones peristàltiques (contraccions alternades de les musculatures circular i longitudinal)  alimentació: depredadors de petits invertebrats utilitzant, o no, la probòscide*, carronyers o paràsits *probòscide = tub cec evaginable per la boca (associada al digestiu anterior) o pel porus de la probòscide i que pot portar estilets a la punta (com agulles de cristalls) - està envoltada per una cavitat tancada (rincocel: “morro buit”) i fixada a la paret pel múscul retractor - evaginació gràcies a la contracció d’aquest múscul retractor, que provoca pressió hidrostàtica que l’empeny amb força i rapidesa - té capacitat de regeneració - serveix per a subjectar-se en la locomoció, per a subjectar preses, injectar-los verí...
 circulatori tancat (la sang circula per l’interior de vasos) sovint amb llacunes (acumulació de molts vasos prims); solen tenir vasos laterals, una llacuna cefàlica i una altra d’anal 11  sistema nerviós: més cefalització que els Platihelmints (major concentració nerviosa al cap): gangli cerebroide amb connectius per connectar els 4 lòbuls que el constitueixen i 2 cordons laterals  reproducció: - asexual per regeneració o fissió transversal (el cos es trenca en molts fragments i cadascun formarà un nou individu) - sexual (la majoria): generalment són dioics (alguns hermafrodites); gònades disposades seriadament i obertes independentment; s’uneixen els 2 individus formant com un gran nus i alliberen els gàmetes (fecundació externa); desenvolupament directe o indirecte (pilidi = larva ciliada planctònica)  Cl. Anopla → boca independent del porus proboscidi: la boca s’obre per sota i per darrere del gangli cerebroide; probòscide sense estilet  Cl. Enopla → boca i porus proboscidi en orifici comú per davant del gangli cerebroide; probòscide amb estilet 12 ...