6. Teoria de l'evolució Darwiniana (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Història de la Ciència i Cultura Científica
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 32
Subido por

Vista previa del texto

Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch 6.- TEORIA DE L’EVOLUCIÓ DARWINIANA Veurem com es passa de Darwin a la seqüenciació del genoma humà.
Quan parlem de Darwin com a biòleg caiem en un anacronisme. Darwin va estudiar teologia. El seu avi i els seus pares havien estudiat medicina, i ell no va voler seguir els mateixos passos. Darwin no volia estudiar. La solució dels pares va ser intentar que s’incorporés a l’administració de l’estat, els quals molts d’ells venien d’una titulació universitària que no calia que fos ciències polítiques. El que volien és que tinguessin una titulació molt ben feta. Per això molts d’ells estudiaven teologia.
Els teòlegs estudien els textos sagrats, la bíblia, i l’obra divina. És a dir, estudien la creació en la seva materialització (geologia, botànica...) Aquests estudis eren els que li interessaven a Darwin. Darwin llança una proposta explicativa en una teoria anomenada teoria de l’evolució.
Darwin és teòleg de titulació, i és un naturalista. Rigorosament, Darwin no va ser un biòleg.
La transcendència de Darwin és extremadament gran per la nostra manera de veure el món.
Hi ha tres preguntes que es van repetint constantment: - Què és la vida? Des d’un punt de vista biològic  no resolta - Quantes espècies diferents hi ha i com es poden classificar?  gairebé resolt - Quins són els mecanismes que determinen la transmissió dels caràcters hereditaris? Com és que els fills ens assemblem als pares? Però com és, a més a més, que els germans sovint no s’assemblen? Darwin intentarà donar resposta a les dues últimes preguntes.
Aquestes preguntes conformen el debat intel·lectual dels naturalistes i filòsofs que es preocupen d’entendre què és la vida i en què consisteix.
No entendrem res del que és la nostra tradició de pensament si no coneixem Aristòtil.
Molts debats, fins a principis del segle XX, remeten encara a plantejaments d’Aristòtil.
Einstein s’ocupa d’un problema que planteja Aristòtil.
Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Aristòtil és dels primers autors que de manera explícita i evident intenta ordenar les diferents manifestacions de vida que ell té al seu abast. Planteja la famosa escala d’ordenació. Però aquí hi ha una idea bàsica que no es pot negar: dins d’aquesta ordenació hi ha un individu, l’home, que està a dalt de tota aquesta ordenació d’animals vius. Per sobre hi hauria els àngels i Déu. Això no es pot justificar.
Segons Darwin l’ésser humà és l’únic ésser viu racional, per això estan per sobre de la resta.
Es tracta d’una reflexió filosòfica.
Aquesta idea d’entendre l’ordre dels éssers vius s’incorpora en el cristianisme.
Sovint passarà que quan critiquem Aristòril, es podrà entendre que critiquem a l’església.
Quan Copèrnic critica Ptolomeu no està criticant a l’església, però l’església pot entendre que critica un dels autors que li donen coherència a la institució. Galileu diu que només critica a Ptolomeu i Aristòtil, però l’església també considera que se la qüestiona a ella.
Darwin critica indirectament a Aristòtil i directament a la doctrina de l’església.
Després de Galileu arriba una nova exigència. Arriba una altra manera de generar coneixement. Hi ha la part experimental, la utilització paulatina d’instruments òptics, fins aleshores desconeguts. Hi ha autors, com Marcello Malphigi, que es preocupen d’aquest tema però no des d’una perspectiva filosòfica sinó des d’una manera més científica.
Malpighi estableix una ordenació dels diferents éssers que conformen la natura. Farà observacions microscòpiques sobre el sistema de respiració de vegetals. El sistema dels vegetals és molt complex. Pel que fa a l’ésser humà, ell entén que el sistema respiratori es redueix a un únic òrgan, els pulmons. El seu criteri és: com menys complicat sigui el sistema respiratori, més enlaire es col·locarà l’espècie. Per això l’ésser humà està per sobre.
No fa una reflexió filosòfica (que si l’ésser humà està per sobre perquè l’ànima li permet arribar a Déu...). Tot i així l’ordre no s’altera; perquè això seria impossible.
Si volem generar coneixement sobre el món natural hem de seguir els paràmetres que ha generat Newton.
Com s’incorpora en el rerefons de l’obra de Darwin? ¿Cómo es que los cuerpos de los animales están igneniados con tanto arte y qué finalidad tienen sus diversas partes? Aquest plantejament és purament aristotèlic. Newton també es preocupa per això.
Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Un altre autor, Linne, s’ocupa de la classificació dels éssers vius. Ja no parlem d’ordenar, parlem de classificar. Això és molt important. Quan parlem de classificar necessitem criteris de classificació. Quina és l’exigència fonamental? Els éssers vius no canvien, son immutables. Per això es poden classificar. Sinó, la classificació mai seria definitiva.
Linne és el primer botànic que inicia les expedicions científiques.
- Darwin participarà en una expedició (tot i que no científica).
Amb Linne podem dir que la pregunta de quants éssers vius composen la natura i com es poden ordenar, ja està més o menys enfocada. Avui dia els criteris que utilitzava Linne estan substituïts per criteris que tenen en compte la composició genètica.
L’any 1492 arribem a indrets desconeguts per nosaltres. Allà ens trobem gent amb fisonomies diferents a les nostres. Una fauna i vegetació diferent. Com podem relacionar tot això amb el que coneixem nosaltres d’Europa? Com pot ser que plantes que creixen a l’Equador, les portem a París i algunes moren i algunes viuen? Comencem a tenir sensació que el medi és una influència molt important. Apareix per primera vegada la figura del botànic professional. Necessitem disposar d’un sistema de classificació que permeti incorporar les noves espècies. Linne té això en compte.
- Newton diu que l’univers no col·lapsarà perquè les forces que actuen en aquest univers estan en equilibri. Newton diu que aquestes forces han estat sempre presents i seguiran estant presents. El present està determinat de la mateixa manera que ho ha estat el passat i que ho estarà el futur. Les forces seran sempre les mateixes. Newton, per fer el seu sistema còsmic, estudia el comportament dels astres present, i és capaç de preveure que el futur serà igual. Hi ha una actuació constant i uniforme de totes les forces responsables del que és avui la constitució geològica de la terra.
- James Hutton, Theory of the Earth or an investigation of the laws observable in the Composition, Dissolution, ans Restoration of land upon the globe, 1758  Es parla de lleis, de principis. Segueixen la mateixa aspiració que Newton. Entenen que només d’aquesta manera es pot generar coneixement.
Hi ha una escola de geòlegs que accepta l’uniformisme.
Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch La qüestió del temps geològic és molt important. Els anys de vida d’un ésser humà no són suficients per veure l’evolució, per exemple, dels minerals.
Quin és el temps que es necessita perquè la terra sigui tal com és? Les forces que actuen a la terra són sempre les mateixes. Però, quan de temps han actuat? Darwin, per la seva teoria, necessitarà una perspectiva de temps molt gran. Els textos es necessiten 4.004 anys.
Darwin intentarà explicar com es van crear les espècies. Aquest és el màxim objectiu d’un naturalista.
Darwin creu que es necessiten mil milions d’anys pel desenvolupament de les espècies.
Obra de Darwin: Linne inicia les expedicions científiques. Es defensa que serà positiu per l’economia, que millorarà la medicina... s’exigeix que en les expedicions hi vagin dibuixants professionals, perquè eren els que plasmaven totes les coses que es veien.
Darwin puja al vaixell Beagle com a ajudant del capità. Els capitans volien que els seus ajudants fossin persones intel·ligents i cultivades1. És un vaixell militar.
Darwin observa d’una manera molt interessada com l’ésser humà és capaç d’adaptar-se a nous medis des del punt de vista de la cultura.
Quan Darwin torna a Londres és una persona bastant apreciada. Segueix tenint un perfil de naturalista convencional, però molt sofisticat.
Darwin entén que pot haver-hi diferents varietats d’una mateixa espècie.
Darwin publica la seva obra, originalment titulada Sobre l’origen de les espècies. Això va aixecar una gran polseguera en el camp de l’església; però els que donaven la cara públicament eren ajudants seus. A més, els científics, físics i matemàtics de l’època no consideraven la seva obra com a científica, perquè era tot lletra i no hi havia cap tipus de fórmula ni números.
1 Quan Darwin estudiava a Cambridge va descobrir a les costes d’Escòcia un tipus de petxina nou, i va fer una publicació. Com a estudiant, doncs, ja era una persona molt coneguda dins la facultat i apreciada pels seus companys de teologia.
Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Però finalment les teories de Darwin s’acaben imposant.
Quan els darwinistes comencen a dominar aquest debat es produeix el fet que ells, que són els més avançats, no poden entendre les noves innovacions: Mendel. Mendel quantifica, estableix relacions. Ell ve de la física. Són els darwinistes els que no entenen que una cosa així es pugui mesurar. Els darwinistes entenien que hi ha un procés de desenvolupament continu, mentre que Mendel creia que hi havia entitats discretes, que es podien contar.
Això topa amb el plantejament dels darwinistes.
...