Tema 4-Exploració neurològica: Exploració motora, equilibri i marxa (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 08/01/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: EXPLORACIÓ NEUROLÒGICA: EXPLORAICÓ MOTORA EQUILIBRI I MARXA.
1 EXPLORACIÓ MOTORA: Explorar i valorar la marxa és de les coses més difícil per un principiant ja que a diferència de la força no hi ha una escala. S'ha de fer d'una manera acurativa i adequada. Només mirant es podem fer una primera inspecció muscular on detectarem: Fasciculacions, Atròfies, hipertròfies, contractures, fibrosis, retraccions etc...
Cada tipus de paràlisis té una semiologia (Ciència que valora signes i símptomes de les malalties) distintiva que amb les exploracions de la marxa es pot saber.
2 EQUILIBRI: És una funció essencial pel dia a dia, per les tasques de mobilitat i fins i tot també per estar assegut (de cap, de tronc etc...) ja que ens dona estabilitat estàtica, estabilitat dinàmica i simetria. A les sales de rehabilitació hi ha barres i miralls per poder treballar i recuperar l'equilibri, que pot ser estàtic o dinàmic.
L’equilibri està controlat per el control central, aferències perifèriques (musculars, cutànies, articulars, vestibulars i visuals).
AVALUACIÓ EQUILIBRI: Es pot fer amb clinica instrumental com per exemple: - Posturografia estàtica Posturografia dinàmica La falta d’equilibri provoca moviments anormals que podem classificar en: - HIPOCINÈTICS: Parkinsong HIPERCINESIS: Tremolor Corea: Moviments involuntaris anormals de cames i mans, semblants als que fem quan ballem o toquem el piano. És degut a contraccions irregulars que no son ni repetitives ni rítmiques pero flueixen d’un múscul al següent.
Distonia: És una síndrome neurológica incapacintant que afecta a la tonicidtat de un determinat grup muscular de forma parcial o generalitzada.
Mioclònies: Movimens involuntaris, breus, bruscos i repentins, com sacsejades que poden ser generalitzats, focals o multifocals. Afecten amb major freqüència a extremitats però poden afectar a músculs facials, tronc o qualsevol part del cos. El moviment és per una contracció muscular brusca (mioclònia positiva) o pèrdua repentina del to muscular (mioclónia negativa).
Esterotipies: Moviments osccilatoris Fasciculacións: Quan estàs cansat hi ha una contracció musuclar de poques fibres i hi ha una tremolor del múscul Espasmes: Lesions medul·lars. Es pot produïr per una infecció d'orina, etc...
1 3 CONTROL MOVIMENT: DISINÈRGIA: Quan els moviments corporals no estan ben coordinats. Per avaluar-ho es fan proves de coordinació com adiadococinèsia: incapacitat de fer moviments oposats, ràpids i repetitius.
DISMETRIA: error de càlcul de distancia, velocitat i moviment. Sol ser un problema de cerebel. SI es produeix en la extremitat inferior no calcules bé la distància de les pases i pot ser perillós al pujar escales.
4 ANÀLISIS MARXA: És difícil fer una valoració. Sistema de locomoció que tenim els humans que permet el desplaçament del cos en posició vertical. Són moviments alternats, cíclics i rítmics de les extremitats i del tronc que determinen el desplaçament del centre de gravetat.
Hi ha diversos mètodes per analitzar la marxa i poden ser observacionals i instrumentals. L’eina més important per a medir la marxa i la seva velocitat és el cronòmetre ja que així podem veure com aquesta va evolucionant. Hi ha diversos test: - TEST 10 METRES: Es mesura el temps que tarda en fer la distància instaurada.
TEST 6 MINUTS: El pacient camina durant 6 minuts i s’enregistra el temps que ha tardat.
CICLE DE LA MARXA: Període que va des de el contacte de un peu amb el terra fins que aquest torna a tocar. Té dos grans fases: - - RECOLSAMENT: OSCIL·LACIÓ: Constitueix el 60% del cicle complert 1- Contacte inicial o xoc de taló.
2- Fase inicial de recolzament o resposta de la càrrega en la que hi ha recolzament plantar complet o recolzament mig.
3- Fase de recosament mig: recolzament avantpeu i recolzament ràpid del marge extern.
4- Fase final de recolzament: es realitza l’impuls cap endavant amb elevació del taló.
5- Fase prèvia a l’oscil·lació: enlairament del avantpeu finalitzant amb l’hallux, després de recolzar el cap del primer metatarsià.
6- Fase inicial d’oscil·lació: es realitza flexió del genoll amb inici de l’oscil·lació cap a endavant.
7- Fase mitja d’oscil·lació: la cama oscil·lant es dirigeix cap a endavant creuant la vertical.
8- Fase final d’oscil·lació: frenant i preparació per al següent recolzament de taló.
2 A velocitat normal el temps es distribueix: Fase de recolçament monopodal 40% cicle Fase de recolçament 20% cicle Fase de oscil.lació 40% cicle A > velocitat marxa = < fase recolçament En córrer no es compleix, ja que estem més temps en oscil·lació i algun moment sense cap tipus de contacte. En caminar hi ha un petit període de doble recolzament.
Quan caminem el nostre centre de gravetat (que es troba a nivell de L3) es va desplaçant La longitud de la gambada va del retropeu fins al retropeu de l’altre.
REQUISITS PER UNA MARXA NORMAL: Per a poder caminar de manera normal, correcte i sense entabanaments necessitem una sèrie de requisits que si no tenim provoquen una alteració de la marxa.
12345- Estabilitat a la fase de recolzament Suficient espai per avançar el peu durant l’oscil·lació Posicionament adequat del peu Longitud del pas adequat Conservació de l’energia 3 LÍNIA PROGRESSIVA DEL PAS: És el resultat de tots els punts de recolsament del peu.
5 POSTUROGRAFÍA: BALANCE MASTER SISTEM: És un sistema de registre de càrregues, control postural i equilibri que analitza les dades del pacient analitzat amb una base de dades estàndard en funció de l’edat i característiques del pacient. Registra el centre de gravetat, el reflexa a la pantalla i ens ensenya com va oscil·lant mentre el pacient està quiet durant 30 segons. Aquestes oscil·lacions van augmentant i disminuint dins uns rangs normals, quan puja molt o baixa molt sortint-se dels rangs normals és quan hi ha problemes. També podem fer donar 3 passes al pacient per mesurar altres paràmetres. Té múltiples accessoris.
BAROPODOMETRIA COMPU TARITZADA: Amb aquest sistema podem veure la distribució de les pressions plantars, tant en bipedestació estàtica com en marxa, i així poder fer un anàlisis morfològic del pacient per avaluar si ha de dur plantilles o no (un dels usos). Es pot observar la línia de progressió del pas i dades quantitatives com són les pressions i les àrees de recolzament.
Hi ha un sistema inspirat en aquest però molt més efectiu que consisteix en unes plantilles en les quals queda enregistrat el recolzament del pacient mentre va caminant obtenint així uns paràmetres molt més reals. Es molt útil, per exemple, en el peu equí, on el pacient en bipedestació estàtica recolza bé però en bipedetació dinàmica nomes recolza la punta i el marge extern del peu.
4 SISTEMA GAITMAT II: Sistema computeritzat que permet el registre dels paràmetres temporo-espacials de la marxa.
Existeixen dos plataformes de 4 metres i cada una d’elles tenen sensors que detecten la pressió exercida pels peus durant la marxa. Amb aquest sistema podem diferenciar el pas d’un costat amb el pas de l’altre, analitzant així la simetria. Es un sistema molt còmode pel pacient ja que pot anar sense cap tipus de plantilla estranya ni res que el molesti. En ell s’analitza la velocitat de la marxa, la longitud del pas, el temps de pas, el temps de doble suport i el temps de contacte, finalitzant l’informe amb un comentari de l’examinador.
SISTEMA OPTICO-ELECTRÒNIC TRIDIMENSIONAL: Es col·loquen uns marcadors en el pacient amb els quals es captura el moviment que fa aquest mentre camina.
Pot, així, analitzar diversos paràmetres alhora i recollir informació diversa. S’utilitzen diversos sistemes que entre ells constitueixen el laboratori de marxa: - Sistema òptic-electrònic 3D.
Plataforma.
Electromiografia de superfície.
6 ANÀLISIS DE LA MARXA EN NEUROREHABILITACIÓ I EN ICTUS: EN NEUROREHABILITACI Ó: 0- NO pot caminar o requereix l’assistència de dos o més persones.
5 1- Marxa amb assistència d’una persona que suporta el pes del pacient i controla l’equilibri 2- Marxa assistida per una persona de forma continua o intermitent que ajuda amb l’equilibri o coordinació 3- Marxa amb requeriment de supervisió verbal o estar en “stand by” amb una persona pero sense contacte físic 4- Marxa de forma independent en pla, requereix ajuda en escales, rampes o superfícies irregulars.
5- Marxa independent en qualsevol situació.
EN ICTUS: La marxa típica del pacient hemiplègic presenta com a característiques: - Major lentitud - Asimetria de la gambada - Fase recolzament unipodal costat plègic reduïda - Fase oscil·lació costat plègic allargada - Major consum energètic En el peu equí hi ha un recurvatum del genoll ja que per recolzar-lo sencer s’ha de fer aquest moviment 6 ...