Trastorns Tema 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Trastorns del Desenvolupament
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1- Marc teoric Desarrollo y trastornos del desarrollo Desenvolupamentà El desenvolupament és el conjunt de processos i canvis de la persona que li permeten assolir una conducta més adaptativa. El desenvolupament és multicausal, fruit de la interacció entre el context i la propia persona. El desarrollo, es multicausal, en una integración de los factores personales y ambientales, valorando los condicionantes y las circunstancias externas al individuo, como propios de la socialización.Hablar de un individuo en desarrollo supone hacerlo en su integración en lo biológico, cognitivo, personal, social y moral, advirtiendo, en definitiva, dos grandes bloques: - Perspectiva individual (aptitudes, intereses, actitutdes,etc) Los diferentes contextos o sistemas en los que el sujeto se desenvuelve. T.Desenvolupamentà Qualsevol alteració, disfunció en qualsevol de les àrees que possibiliten a les persones l’adaptació a l’entorn (àrees cognitiva, motriu, sensorial i conductual). Qualsevol afectació a qualsevol d’aquestes areas que comporti la necessitat d’elements de suport i recursos en els contextos en que es desenvolupa. Se entiende como trastorno de desarrollo aquella alteración, disfunción o dificultad en general del funcionamiento intelectual general y de la conducta adaptativa de una persona, que conlleva la necesidad de elementos de apoyo y recursos en el contexto donde se desenvuelve. Niveles de explicación del trastorno del desarrollo (interactúan entre sí con el entorno, influyendo en la gravedad y el desarrollo). - biológico cognitivo-emocional conductual Estos 3 niveles estan agrupados en dos: - biológico: genetica, neurologia,etc. Núcloe básico de la explicación y elemento causal. Psicológico: cognitivo- efectivo (aspectos mentales, habilidades cognitivas) etc + conductual (respuesta escolar,etc).Como núcleo modulador, de pensamiento y conducta. 1 - - Criteris per dir que és T.Desenvolupament Quan s’originen en la infantesa o adolesència. Es produeixen dificultats diverses en les capacitats, habilitats, coneixements, etc. Les dificultats són de caràcter crònic, afectacions temporals no es consideran T.desenvolupament. La intervenció psicoeducativa requerirà de recursos i suports de caràcter extraodinari pel que fa l’educació, en el context educatiu, cadascun d’aquests grups han de tenir un suport específic pel que fa l’educació (nee) En l’aspecte social necessitaran suports o xarxes d’ajuda. Se impone, una intervención psicoeducativa que buscará la acción formadora de la persona, su compensación, potenciación o refuerzo de sus habilidades y capacidades. Lo «curativo» y los tratamientos médicos son sustituidos por la «formación y la educación», abriéndose paso, desde la intervención externa sobre el individuo, a un mayor autogobierno o autonomía personal en los aspectos de su vida y su conducta. En consecuencia, el trastorno no anula ni disminuye, evidentemente, la condición de la persona ni su condición como tal, aunque pueda alterar aspectos de la misma.El trastorno será tan sólo expresión de una alteración específica o de mayor globalidad en la persona, pero también será indudable que su contexto y ambiente, serán los que condicionen (favoreciendo o limitando) su progreso. Tipologia dels trastorns de desenvolupament Discapacitat intel·lectual T. De l’espectre autista Discapacitat auditiva Discapacitat motriu Discapacitat visual T específics de l’aprenentatge (llengua oral i escrita, calcul i matemàtica) T. Per dèficit d’atenció, hiperactivitat i comportament Discapacidad y trastornos del desarrollo El concepto discapacidad ha ido cambiando. No se tiene que entender en la línea de lo normal- anormal si no exrepsar un marco de aceptacón de la diversidad de las personas, por encima de las diferencias discriminadoras. Así los gobiernos han puesto leyes, programas y medidas para favorecer las personas con discapacidad. Un inicio fue el que sugerio la OMS. 2 o Deficiència, discapacitat i minusvalidesa (OMS, 1980) à La OMS va definir aquests tres conceptes que van tenir molt pes: Ø Deficiènciaà dificultat orgànica, una mencansa. Una perdua o anormalitat d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica. Representa, per tant, les pertorbacions a nivell de l’organ. Per exemple una persona no camina perquè no té cames, doncs la deficiència és el fet de no tenir cames. Ø Discapacitatà Limitacions en l’activitat produides per la deficiència, és allò que no puc fer com a conseqüència directa de la deficiència. Ø Minusvalidesaà Fa referència al component social, al afecta que te la discapcitat en la sociatat pel que fa a la inserció per exemple. La minusvalidesa és una situació desaventatjosa per a un individu determinant, conseqüència d’una deficiència o d’una discapacitat, que limita o impedeix el desenvolupament d’un rol que és normal en el seu cas. o Classificació internacional del Funcionament de la Discapacitat i de la salut (CIDDM-2, OMS,2001) Su objetivo principal es proporcionar un lenguaje unificado y estandarizado, como marco de referencia, para describir el funcionamiento humano y la discapacidad, en elementos importantes de la salud y sus estados relacionados (educación, trabajo, etc., bienestar en general). Funcionamiento y Discapacidad se desempeñan como términos genéricos que abarcan dos dominios: 1. Dominios de salud 2. Dominios relacionados con la salud 3 Se describen desde la perspectiva - individual (funciones y estructuras corporales) social (actividades y participación). Estas dimensiones reemplazan a los términos de deficiencia, discapacidad y minusvalía, extendiendo su significado para incluir experiencias positivas, de forma que el funcionamiento de la persona es considerado en su globalidad, haciendo referencia a todas las funciones corporales, actividades y participación, mientras que la discapacidad engloba las deficiencias, limitaciones en la actividad, o restricciones en la participación. 4 o Who Disability Assesment Schedule (WHOADAS) 2.0 (2010) Avalua 6 areas diferents: - Cognició: comprensió i comunicació Mobilitat: autonomia en el desplaçament Autocura: higiene, vestir-se, menjar i estar sol Relacionar-se: interectuar amb altres persones Activitats vida diaria: responsabilitats domèstiques, lleure, feina i escola. Participació: en activitats comunitàries Una persona esta discapacitada como resultado de su relación recíproca entre su capacidad y las variables físicas, de situación, sociales y de recursos. - La discapacidad no está ni fijada, ni dicotomizada, es más bien fluida, contínua y cambiante dependiendo de las limitaciones funcionales de la persona y de los apoyos disponibles en el ambiente personal. - Una forma de reducir las limitaciones funcionales, y por tanto la discapacidad de la persona, consiste en intervenir o proveer servicios y apoyos que se centren en la conducta adaptativa y en el nivel del papel que se desempeña en la sociedad. - La evaluación analiza hasta qué punto las limitaciones funcionales se han reducido y ha aumentado la conducta adaptativa de la persona y en el nivel del papel que se desempeña. Este cambio en la concepción de la discapacidad ha tenido un impacto significativo en todos los trastornos del desarrollo, desplazándose hacia un paradigma de apoyos y hacia la posibilidad de fundir los conceptos de inteligencia y conducta adaptativa pudiendo hacer que la persona con discapacidad se centre en la vida con el apoyo necesario en el empleo y en la educación integrada. Desde un análisi del conjunto social tendríamos dos diferentes aproximaciones socioculturales al problema de la discapacidad y su integración en la sociedad: - - Independent living: que sería una perspectiva individualista del desarrollo. Se busca un funcionamiento y una vida independientes que tengan por finalidad una autosuficiencia funcional, aislada y completa, considerándose el autovalimiento de la persona en sí y su autonomía personal. Interdependencia social: en la que la capacidad es fruto de la convivencia y cooperación social, de una necesidad y dependencia de unos y otros, necesidad que se valora positiva y propia de nuestra esencia social como seres humanos. 5 Diversitat Funcional Terme alternatiu a Discapacitat. Es un terme promogut en col·lectius amb persones amb discapacitat. Ells consideren que en lloc de parlar de discapacitat hauriem de parlar de diversitat funcional, com a terme més correcta i amb menys connotacions negatives. Aquest nou terme ha sorgit d’un col·lectiu d’Espanya però no és un terme reconegut a nivell internacional. Se’n deriven: diversitat funcional física, diversitat funcional visual,etc. Parteix de la visió que no hi ha una cosa millor que l’altre per això el terme “diversitat”, una cosa no és millor que l’altre. S’enten que no hi ha una manera de funcionar millor que l’altre. **Blog= deretrones y hombres (Pablo) Factors d’heterogeïneitat Existeixen aspectes comuns i aspectes diferents en el desv de les persones afectades per un mateix trastorn en base a: - Moment d’aparició - Estable o progressiu (progressiu es fa referencia al mateix concepte ded degenaratiu - Grau d’afectació - Discapacitats associades (es pitjor si tenim una afectació amb més d’una dimensió) - Diferents oportunitats (mèdiques, socio-familiars, educatives) à per exemple una persona amb paralisi cerebral en principi tindrà menys oportunitats que una persona amb paralisi cerebral a bcn. Evolució històrica del concepte de discapacitat- Introducció Ens basarem amb les 3 etapes que proposa Giné (2003): 1. Benèfica- assitencial 2. Rehabilitació- terepèutica 3. Educativa En funció de com entens aquesta discapacitat la societat actua d’una forma o una altre. D’acord de com entenem la discapacitat actuarem d’una forma o d’una altre. 6 Abans del 1800 Les persones amb discapacitat es pensaven que no tenien ànima, que era un càstig divi, i era motiu de burla i vergonya. Avui en dia encara passa en alguns llocs del món. Poca informació, manca de drets, pràctiques eugenèsiques, infanticides i homicides. El que passava era la mort, humiliació, ocultació o abandonament de la persona discapacitada. Per exemple la cultura d’Asparta, els nadons que tenien discapacitat els tiravan en un barranc. Avui en dia com a societat en si no actuem de forma general com abans però si que existeixen grups diminutius o pràctiques que recorden aquelles. Orígens dels serveis (aprox 1800- 1880) Hi ha un canvi, sorgeixen una serie de moviments en front al grup dels marginats, es depserta una mena de consciencia i de responsabilitat, la societat ha de fer alguna cosa amb aquestes persones. Si tu agafes una persona amb discapacitat i li dons una atenció especialitzada pots aconseguir resultats. Les pràctiques que se’n poden derivar són: certa confiança en la potencialitat de les persones amb discapacitat, interès formatiu, atenció diferenciada i responsabilitat social davant de les persones amb discapacitat. 1. Etapa benefica- assistencial aprox 1880- 1950 La societat creu que se’ls ha de protegir (diu “pobrets”) sentiments de caritat, has de cuidar les persones amb discapacitat “per guanyar-te el cel”. Avui en dia com a societat no es el model però hi ha persones dins de la nostre societat que funcionen dins d’aquest marc mental. Els tanques en centres molt ben protegits, els centres donen respostes assistencials es a dir cubrir necesitats de les persones perquè continuin vivint. Fer pocs centres però molt grans, per tenir-los allà tots ben protegits i cuidats, absolutament aïllats de la societat. Aquest model va crear tota una organització que avui en dia encara seguim arrosegan (grans centres que estan aïllats i sagregats de la societat). En aquest moment de la història existeix el que es diu l’alarma 7 eugenèsica 1912,1920 à Goddard comença a fer estudis de decendencia dels dèbils mentals. Apareix el concepte de genètica, i hi ha gent que es comença a preguntar si es transmetren els trets de discapacitat intel·lectual, delinqüència. Goddard trobar que obiament hi ha un component genètic pel que fa a discapacitat intel·lectual, delinqüència també però hi ha un component social. A partir d’aquí es veu que això són tares en la societat, el que fas si deixes que es reprodueixin(persones amb discapacitats) fas que la tara de la societat creixi i per tant tinguis una societat pitjor. De tot aquest context es duen pràctiques com: autanasia a nounats, esterealització i aïllament i control. Tot això per garantir el bon funcionament de la societat no per ajudar. 2. Rehabilitadora- terepèutica aprox. 1950-1960 En aquesta fase es planteja que aquelles persones que tenim tancades potser podriem treballar amb elles de forma rehabilitadora. També els podem fer servir per experimentar noves teràpies (per exemple elctro shock), es comencen a interesar per aquest cap pel que fa a la medicina. Es va desenvolupamnt el dret a l’educació terepèutica. Se’n deriva d’aquest marc que es un model absolutament crítica, qui determina que pot fer o no pot fer una persona amb discapacitat són metges. Es produeix també una especialització, es separan les discapacitats per tal que els metges tmb es poguin especialitzar per cada tipus de discapacitat. Proliferació de centres d’educació espacial amb predominança del model mèdic. El que s’ha d’esenyar o no es basa en el diagnòstic clínic i tractament eren molt descontextualitats ja que l’objectiu no era la integració en la societat si no adquirir o desenv una serie d’habilitats. 3. Educativa (aprox. 1960-actualitat) Exiteixen moviments de reivindicació. Hi ha un reconeiement social i legal dels drets dels discapacitats equiparació amb la resta de la població. Drets a l’educació i principi de normalització. Se’n deriven pràctiques com: educació basada en suports i no en el dèficit, no determinem que falla si no que hem de oferir perquè pogui fer-ho. Això porta una serie de polítiques d’integració social. El centre de referència és l’escola i l’eduació que rebs en l’escola. Escola inclusiva, el que fa es fer èmfasi en el context. L’escola inclusiva es desenvolupent dins d’un contex sense discapacitat en canvi en l’escola especial 8 no, només aprens en un contex amb discapacitat. Les manifestacions de gent amb discapacitat encara segueixen. L’any 2010 , a conseqüència de la crisis i les retallades aumenten les queixes de les persones amb discapacitat. Enfocament rehabilitador Procediments de tractament de durada limitada i centrats molt directament en el subjecte, amb la finalitat que aquest aconsegueixi un nivell físic, mental i sociofuncional semblant al dels altres, és a dir, que recuperi les funcions que no ha adquirit o que ha perdut. Quan pensem amb una persona amb discapacitat es com ajudar-la. Enfocament habilitador Modificar el context, tingui les posibilitats que podem fer modificant en el seu entorn perquè tingui oportunitats. Sense excloure la rehabilitació quan és possible, els procediments d’habilitació consisteixen a establir els mitjans per a compensar la funció que la persona té limitada, amb l’objectiu de que pugui fer tantes activitats com les altres persones encara que sigui d’una manera diferent. La intervenció va dirigida no només a la persona sinó també a l’entorn. Un exemple les rampas per accedir en diferents llocs en discapacitat motriu, amb la seva propia discapacitat podrà ser més autònom. Un altre exemple es que subensionin cadires amb motor per poder aconseguir l’autonomia de la persona el màxim possible. Aquests dos procediments rehabilitador i habilitador haurien de ser complementaris. En la nostre societat donem més èmfasi a la rehabilitació que l’habilitació. És el cas de la cadira amb motor amb infants, que podent-li possar la cadira amb motor als 24 mesos tendim a pensar que s’ha de ser més gran per posar-li. Integracióà grup separat de la societat Normalitzacióà Estem dins de la societat sense cap grup separat. Qualitat de vidaà de les persones amb necesitat. 9 Contextos del desenvolupament - Context familiar Context escolar/context laboral Context comunitari CONTEXT FAMILIAR Trets característics bàsics de les famílies de les persones amb discapacitat Gran diversitat (segons el tipus i el grau de discapacitat, el clima afectiu de la família, els valors, les actituds, les creences i les expectatives, la formació i la situació social i econòmica) Fort impacte psicològic i emocional, seguit d’un procés d’adaptació i redefinició del funcionament familiar Canvis en les relacions amb el cònjuge, els germans, entre els pares del fill amb discapacitat, i d’aquests amb els altres fills, amics, feina i altres grups socials Necessitat d’ajut i assessorament mèdic, psicològic psicopedagògic, i assistencial Suport a les famílies: o Continguts: Informació als familiars:sobre lap roblemàtica de la persona (característiques, diagnòstic, pronòstic) i sobre les mesures i opcions terapèutiques i habilitadores Suport emocional: ajudar els familiars en el procés d’adaptació a la realitat de la persona amb discapacitat, per afavorir un clima emocional positiu Assessorament i entrenament en els objectius i estratègies habilitadores: per poder donar suport a la persona amb discapacitat, sense descuidar altres relacions familiars, socials o laborals Respir i accés als ajuts per a la dependència: proporcionar els recursos necessaris per tal de descarregar els familiars d’un pes excessiu en la cura de la persona amb discapacitat o Estratègies: - Participació dels familiars en les activitats d’avaluació i d’intervenció que duen a terme els professionals - Entrevistes dels familiars amb els professionals 10 - Grups de familiars guiats per un professional Participació dels familiars i dels propis interessats en moviments associatius Altres entorns familiars: residències, pisos tutelats i suport a la llar per una vida independent. Atenció primerenca : CDIAP: atenció als infants de 0 a 4 anys (prorrogable a 6) amb disharmonies o trastorns del desenvolupament o risc de patir- les CONTEXT ESCOLAR MODALITATS D’ESCOLARITZACIÓ (pública, privada i concertada) • Escoles d’educació especial • Escoles ordinàries • Escoles ordinàries en modalitat USEE • Escoles amb agrupament preferent d’un tipus de discapacitat • L’escolarització compartida PROFESSIONALS DE SUPORT • Auxiliars d’educació especial o Vetlladores • Mestres d’educació especial i/o d’audició i llenguatge • Psicopedagogs • Logopedes • Fisioterapeutes SERVEIS DE SUPORT • Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) • Equips específics: CREDA, CREDV, SEEM / UTAC, SEETDIC • Equips relacionats fora de la xarxa d’ensenyament: CSMIJ • Gabinets privats 11 CONTEXT LABORAL MODALITATS DE TREBALL • Treball ordinari (incentius) • Treball amb suport • Treball protegit: Ø • Centres Especials de Treball Ø • CentresOcupacionals CENTRES DE DIA CONTEXT COMUNITARI • ACCESSIBILITAT (via pública, comerços, restauramts, hotels, institucions, transports, espectacles...) – Supressió d’obstacles arquitectònics – Supressió d’obstacles de comunicació • ACTIVITATS I ESPORT ADAPTAT • SENSIBILITZACIÓ I FORMACIÓ DE LA SOCIETAT bCbb Necesidades educativas especiales La necesidad educativa en general, hace referencia a aquello que cualquier persona precisa para tener acceso a conocimientos, habilidades, sociabilidad, autonomía, etc., El término necesidades especiales (NEEs) es el de su positivización y operativización, no centrando el proceso de enseñanza-aprendizaje sobre la discapacidad, dificultad o patología, sino en la individualidad de la persona y en la respuesta educativa. Entendemos por NEEs aquellas que tiene el alumnado derivadas de discapacidad, sobre dotación, desventaja sociocultural o dificultad específica de aprendizaje, valorándose dentro de una acción educativa que precisa de recursos con carácter extraordinario, a los que los centros aportan habitualmente, ante las dificultades en el proceso de enseñanza-aprendizaje de algunos de sus alumnos o alumnas. Este alumnado tiene necesidades educativas que son especiales, no por su trastorno o distintividad sino por la necesidad de atención a sus dificultades y a los recursos que 12 por ello precisan. Trastorno del desarrollo, discapacidad y NEEs bCbb para entender más leer de pg 10 a 11 lectura1 Las NEEs harán referencia a la respuesta que, desde la estructura y sistema educativos, ha de darse al individuo, con trastorno y/o discapacidad, compensando su relación consigo mismo y con su entorno. El desarrollo de la persona en una línea evolutiva que se conduce entre la capacidad y la discapacidad, como extremos de un mismo contínuo, siendo obvio que una no puede entenderse sin la otra. Veamos en el gráfico cómo se pueden distribuir los aspectos de desarrollo psicomotor y funciones mentales de percepción y memoria, a lo largo del ciclo vital. Ello puede explicar la relación capacidad-discapacidad-desarrollo, desde una perspectiva general evolutiva, en todas las habilidades y destrezas, capacidad y potencialidad de la persona. Quizá la distinción entre capacidaddiscapacidad se podría, y debería, resolver apreciándose no en una antinomia sino en su contingencia del desarrollo, contribuyendo así a la concienciación de la integración de las personas con discapacidad en la sociedad. 13 ...