Tema 1, METODÈS, FONTS I OGANITZACIÓ DEL TREBALL PERIODÍSTIC. (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Metodes i fonts
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 29/10/2014
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: ORGANIGRAMA BÀSIC D'UNA REDACCIÓ EN ELS MEDIS DE PREMSA, RADIO I TELEVISIÓ TRADICIONALS I DIGITALS.
SESSIÓ 18/9/2014 El món de la informació es mou entre tres importants paradoxes: • Estem envoltats d'informació amb el problema que la majoria d'aquesta té de falta de credibilitat o de qualitat.
• Necessitem informació però no volem pagar per ella. Quin serà el nostre futur, doncs? • A més, el desenvolupament tecnològic ha fet que la informació vagi molt més enllà de les fronteres, tenim informació molt extensa globalment i internacionalment.
Organigrama de redacció: • Consell editorial: conjunt de persones amb certa influència ( ja sigui política, esportiva...) que assessoren a l'editor.
• Editor: propietari del medi, qui mana.
• Director: màxim responsable de tot el que es publica. La seva funció és de relacions públiques, va a debats, presentacions...
• Subdirector: s'ocupa de la majoria de les gestions executives i d'atendre el dia a dia de la redacció.
• Sub. D'informació.
• Sub. D'opinió: marca l'opinió de la línia editorial.
• Sub. D'edició: el que menys es coneix, s'encarrega de la correcció del diari en funció el llibre d'estil.
• Redactor jefe: coordina, mira, està a la redacció, controla els continguts i els hi dóna forma.
• Caps de secció: hi ha un per cada secció.
• Redactors: els que fan noticies.
1.2 “Piràmide de mando” Aquesta és l'estructura fonamental, això depèn de cada diari i de la seva mida. Aquest és el seu esquema bàsic. Les decisions importants que es decideixen de dalt a baix, la jerarquia és vertical.
Pel periodisme, la Internet ha sigut una explosió. A més, la crisi del paper ha estat directament relacionada amb altres factors, com ha sigut la baixada de la publicitat i l'aparició del diari online. Els diaris online han hagut d'optar per altres formes d'ingrés, així que ara l'edició online comença a ser de pagament a travès de subscripcions o “micro-pagos” depèn de quina notícia.
Actualment l'estructura de l'organigrama ha canviat. El sorgiment dels diaris online ha fet que es creï també una secció de redacció online, que fins i tot algunes vegades havia sigut una empresa a part i que no va funcionar. Així que es va optar per anar creant nous models d'organigrama.
Cada medi adopta el seu i així es van provant diferents models. L'organigrama que predomina no té una estructura tan vertical, és més complexa i horitzontal. Quan un funciona, els altres se'l copien.
1.3NOU ORGANIGRAMA: Organigrama Horitzontal.
Les noves tecnologies i la regeneració de l'estructura dels medis ha canviat, i això té les seves conseqüències.
Per un costat, la direcció o el consell de redactors mantenen una relació molt més pròxima. L'organigrama s'ha reduït: molts llocs de treball se suprimeixen o es transformen, per exemple el redactor adopta altres funcions.
Això ha creat que es creï la nova figura del periodista polivalent. El periodista amb moltes més funcions, té més implicacions i per tant ha de tenir més habilitats que li crearan tenir més responsabilitats. Aquest nou panorama reclama treball en conjunt i coordinat.
El desenvolupament, doncs, ha creat uns nous elements que no poden faltar als nous medis com el llenguatge audiovisual, el web-màster, les imatges en moviment, el so, entre d'altres. Aquestes son formes de presentar la informació d'una “nova manera” i que han impactat completament en la forma de com s'organitzaven els organigrames.
Un dels canvis més importants de l'organigrama és que per sota del director s'ha incorporat una “taula de coordinació” amb un coordinador, un subdirector i un editor multimèdia que prendran dedicions. Aquestes tenen habilitats més àmplies (nou perfil de periodista) .
Redaccions de ràdio i TV.
Estan copiades a les tradicionals encara que actualment es van adaptant a les noves tecnologies.
Guarden la mateixa estructura: direcció de programació, etc. Però les diferencies tenen a veure en la producció, és a dir, la naturalesa d'aquests medis és audiovisual i per tant és necessitaran altres perfils, com per exemple un conductor o un càmera que no pas un redactor. Un dels canvis més sorprenents és que actualment, un periodista amb un mòbil pot fer tots tipus de periodisme (escrit, audiovisual...) antigament no era així.
...