TEMES 7-8 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Geografia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7. Ordenació del territori - L’ordenació del territori no és només l’execució d’un exercici col·lectiu sobre la forma en que s’ha d’establir un espai. És també un instrument preventiu i/o atenuador de conflictes territorials existents o latents.
- S’ha d’afrontar a diversos conflictes com ara la contradicció entre conservació i desenvolupament, l’existència de sectors conflictius entre sí, la pugna entre l’interès públic i privat, i la percepció local dels diversos interessos globals.
Tècniques i instruments per a l’anàlisi territorial. La capacitat de càrrega - La capacitat de càrrega és un concepte de l’ecologia que s’aplica a l’estudi d’un territori que es congestiona.
- En un sentit convencional, el terme fa referència al nombre màxim de persones que es poden establir en un territori concret.
- Segons la OMT, la capacitat de càrrega és el nombre màxim de persones que poden visitar al mateix temps un indret turístic sense malmetre el medi físic, econòmic o sociocultural...
Intervenció del territori - Ja ve d’antic: Horaci, Cató (model de Cató)...
- Les Vies Romanes = grans connectors culturals, socials i biològics. Cases de dispersió voluntària:  Flora: pi pinyer (Pinus pinea), presseguer (Prunus pèrsica)...
 Fauna: geneta (Genetta genetta)...
- Noves introduccions vegetals: cas de la morera.
- Cítrics (taronja, llimona...).
- Arròs.
- Evolució dels boscos.
- Agricultura:  Conreu en feixes (terrasses).
 Parets seques.
 L’arada.
 Nous conreus: olivera i vinyes.
 Domus: casa.
- Tecnologia de l’aigua.
- Hidroteràpia.
- Impluvium.
- Descoberta del Nou Món. Regressió forestal. Increment dels Sistemes Agraris. Expansió Baix-Medieval.
- Intervenció territori: - Castells.
- Sagreres.
- Formació de nuclis de població.
- Territori del Mas.
- Impacte sobre el territori.
- Oficis del bosc amb eines principals (bosquerols, socaires, corbaires...): oficis perduts. Repartidors de combustible: feixinaire (butaner), carboners (benziners)...
- Hi ha més o menys bosc? Ui, abans, tot lo de davant de casa (el Camps de Santa Fe) i davant de Can Ramis eren camps, ara el bosc ho tapa tot! I la riera, com era? La riera de Santa Fe, abans no tenia res a veure amb ara! Baixava tanta aigua que no la podíem ni travessar! (Josep Danès del Camps).
- Les majors aglomeracions urbanes: Tokio (35’7 M habitants 2009), New York (19’1 M 2009)...
- Classificació de la morfologia urbana de Dickinson (1950): 1. Pla quadriculat o ‘’damero’’ (ex: Pla Cerdà).
2. Pla radial o radioconcèntric.
3. Pla irregular.
- Condicionants de les formes urbanes: a) El medi físic.
b) Centralització del poder polític.
c) Idees estètiques.
d) Ideologia urbanística.
e) Factors econòmics.
f) Transports.
TEMA 8. Climatologia - El temps atmosfèric és l’estat de l’atmosfera en un lloc concret i en un moment determinat. La ciència que estudia el temps atmosfèric és la meteorologia.
- El clima és el conjunt de característiques atmosfèriques d’un lloc concret mesurades durant un període llarg de temps (>30 anys). La ciència que estudia el clima és la climatologia.
- El clima és “l’estat mitjà de l’atmosfera” o bé “la successió habitual d’estats atmosfèrics”.
- Factors condicionants:  Astronòmics: la latitud.
 Geogràfics: - Continentalitat/oceanitat.
- Grau d’afectació dels corrents marins.
- Ésser en zona de “façana” als vents dominants  Meteorològics: - Deriven de la CGA.
- Posició i potència dels anticiclons...
- El clima pot variar diversos factors: naturals o antròpics.
- Els corrents marins afecten al clima, i també la circulació general de l’atmosfera.
- Canvi climàtic: aigua extrema... ploure menys però més concentrat...
Altres factors esporàdics del clima - D’origen geològic  grans erupcions volcàniques:  Principals influències en el clima (injecció de cendres i gasos – aerosols de sulfat – a l’estratosfera):  Reducció de la radiació solar.
 Certa davallada de la temperatura en els mesos següents.
 Pluges àcides de tipus natural.
 Alteració de la circulació general atmosfèrica.
Classificació dels climes (Köppen): (1a lletra) - Basada en criteris tèrmics:  A: climes càlids.
 C: climes temperats.
 D: climes continentals (o d’hivern rigorós).
 E: climes polars (o sense estiu).
- Basada en criteris d’aridesa:  B: climes esteparis, desèrtics o subàrids.
 H: d’alta muntanya.
Classificació dels climes (Köppen): (2a lletra) - Basada en règim estacional de pluges:  f: freqüents o suficients perquè no hi hagi estació seca.
 s: pluges d’hivern.
 w: pluges d’estiu.
 m: règims monsònics.
- 3a lletra: complementària:  a: estius calorós.
 b: estius suaus.
 ...
Resultats - Climes A: càlids i humits.
- Climes B: secs.
- Climes C: temperats.
- Climes D: continentals.
- Climes E: freds.
Per treure conclusions d’un climograma és necessari tenir en compte els següents factors: - Observar quina és la distribució de les precipitacions al llarg de l’any: cal detectar el mes o l’estació amb una màxima i amb una mínima precipitació, i veure si hi ha màxim o mínim secundaris al llarg de l’any (no sempre hi són).
- Els totals estacionals es mesuren sumant els totals pluviomètrics, mensuals de DGF (hivern), MAM (primavera), JJA (estiu), i SON (tardor).
- Calcular l’amplitud tèrmica mitjana anual i la distribució de les temperatures al llarg de l’any: per calcular l’amplitud tèrmica mitjana anual cal fer la diferència (en ºC) entre el mes càlid i el mes més fred.
- L’amplitud tèrmica mitjana anual és un indicador de la influència marítima i la continentalitat. Una menor amplitud tèrmica succeeix quan la localitat és propera a la costa, major influència marítima (major oceanitat) i menor continentalitat. Una major amplitud tèrmica es dóna quan la localitat és lluny de la costa, menor influència marítima (menor oceanitat) i major continentalitat.
- Amplitud tèrmica mitjana anual baixa (<10ºC), moderada (10-18ºC) i alta (>18ºC).
- Detectar períodes d’aridesa o dèficit hídric: quan les precipitacions es troben per sota de la corba de les temperatures. Cal precisar si els mesos secs es donen a l’estiu o a l’hivern(‘’estiatge’’).
- Masses d’aire (càlid o fred, sec o humit...).
Les configuracions isobàriques - Conjunt d’isòbares que adopten unes formes o figures típiques. Principals configuracions isobàriques:  Anticicló = bon temps (altres pressions). Sentit horari. Tant l’anticicló com la borrasca giren en sentit contrari segons sigui l’hemisferi.
 Borrasca/depressió = precipitacions i mal temps. Baixes pressions. Sentit antihorari.
 Dorsal: mena d’anticicló allargat per un extrem.
 Tàlveg: dorsal però des de la depressió: borrasca allargassada.
 Pantà baromètric (‘’calma chicha’’): anticiclons i borrasques són molt lluny i es crea una situació climàtica en la què no hi ha vent i de calma. Bon temps.
Front càlid - Característiques:  Velocitat: lenta.
 Amplada de la banda de mal temps: 300-1000 km.
 Meteors: pluja i boira.
 Temperatura al seu pas: augmenta.
Front càlid - Característiques:  Velocitat: ràpida.
 Amplada de la banda de mal temps: 100-150 km.
 Meteors: xàfecs i vent fort.
 Temperatura al seu pas: baixa (sobtadament).
Font oclús - Característiques (de caràcter càlid):  Meteors: pluja i algun xàfec.
 Temperatura al seu pas: augmenta lleugerament.
- Característiques (de caràcter fred):  Meteors: predomini de xàfecs.
 Temperatura al seu pas: baixa lleugerament.
...