El cervell (2015)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Bàsica 2
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

17.09.15 Introducció a la Bàsica II (cap. II del llibre) El cervell L’estructura cerebral ha estat modificada per l’evolució. El cervell pesa aproximadament 1’5kg.
Trobem diferències morfològiques entre homes i dones. L’estructura muscular de la dona és inferior a la de l’home, afectant així a les seves característiques. Hi trobem 100 mil milions de neurones que varien segons la seva tasca, és a dir, no són iguals. A més a més de neurones, al cervell també hi trobem unes cèl·lules anomenades cèl·lules glials, que han estat descobertes a posteriori i que tenen funcions molt específiques.
Funcions de les cèl·lules glials: 1 Mantenir les neurones al seu lloc: Per tal de que aquestes no tinguin interferències entre elles, per tal de que així funcionin adequadament.
2 Control de l’arribada d’aliments (per ex: en cas d’accident) 3 Eliminació de cèl·lules mortes (fagocitosi) 4 Facilitar la funció dels neurotransmissors Brodman va classificar el cervell en àrees on les neurones tenen activitats específiques, encara ara utilitzem aquesta classificació.
3 cèl·lules glials més representatives: Micròglies: fan la funció de fagocitosi, eliminació d’elements inútils.
Astroglia: Forma d’estrella. Rodegen la neurona i la protegeixen perquè hi hagi un rec sanguini, per aïllar-les dels capil·lars i així facilitar l’arribada d’aliment Oligodendroglia: Embolica l’axó de la neurona ( que és de color blanc) això es la mielina i és una facilitació de connexió dels neurotransmisors.
El cos callós uneix els hemisferis i comunica l’informació entre ells. El cervell humà té 2 fisures que el fan característic: la fissura central (Rolando) i la fissura lateral ( Silvio).
Discriminació hemisferis dret i esquerre: Hemisferi dret Hemisferi esquerre -Capacitats espaials: orientació objectes a l’espai -Producció lingüística -Imaginació -Memòria verbal -Aptituds musicals -Capacitat matemàtica -Empatia -Raonament -Artística -Producció escrita Estructura estàndard d’una neurona: Tipus neurones: Neurones sensorials: Reben la informació dels diferents receptors sensorials i l’envien cap al cervell.
Neurones motores: Generen una senyal que envien fins a un múscul o glàndula concreta.
Interneurona: Connecten neurones o interneurones, traslladen informació d’unes a altres.
Sinapsis: Anomenem sinapsis a l’alliberament del neurotransmissor i la posterior absorció d’aquest.
Estructura presinàptica: alliberament de neurotransmissors Sinapsis: Hi trobem dues parts ESPAI SINÀPTIC Estructura posinàptica: absorbeixen neurotransmissors Potencial d’acció: Transmissió de l’energia d’un lloc a l’altre de la neurona. Molècules carregades positivament o negativa fan que la càrrega vagi d’un lloc a un altre. Na+ i K-. El sistema s’activa igual per a totes. Fa que la cèl·lula de la neurona sigui permeable: capa externa de l’axó.
Na + entra i K- surt. Pel canvi d’ions positius i negatius passa l’energia electromagnètica.
El pas d’informació en salts fa que la informació passi més de pressa.
Noms dels neurotransmissors més comuns: -Acetilcolina -Serotonina -Norepinefrina -Glutamat -Dopamina -Epinefrina Catecolamines -GABA Acetilcolina: És excitadora. Està relacionada amb la memòria, l’aprenentatge i l’atenció. Ex: Les persones que pateixen Alzheimer tenen nivells baixos.
Norepinefrina: Segregades per les glàndules suprarenals. Depenent de la dosis en que estigui, augmenta o disminueix l’estat d’ànim ( proporcionalitat directa).
Dopamina: Relacionada amb la sensació de plaer, la motivació i les conductes motores. Ex: Malaltia de Parkinson, tenen alteracions en la dopamina.
Epinefrina: S’activa quan hi ha alts nivells d’estrès. Un nivell mig d’epinefrina és necessari.
Serotonina: Relacionada amb l’estat d’ànim. A les persones depressives se les regula amb nivells de Serotonina. També regula la gana i la son.
Glutamat: Inhibidor. Té efectes tranquil·litzants.
Nervis: feix d’axons que van a parar a un área concreta del nostre organisme. Transmeten información.
perifèric o autònom Ganglis: Conjunt d’agrupacions de cossos neuronals Sistema nerviós central Medul·la: via de Sensitiva/up/aferent comunicació entre el sistema nerviós central i les prolongacions nervioses 2 canals de comunicació que arriben a les diferents àrees del nostre encèfal Motora/down/eferent Dendrítes Cèl·lules glials Materia gris Cossos neuronals Cervell Axons mielina Substància banca Cèl·lules glials Tronc encefàlic Encèfal: Part del sistema nerviós central ubicada dins el crani.
Cervell Està dividit a nivell filogenètic en 3 parts Cerevel 1 Romboencèfal/C. Posterior/ reptilià 2 Mesencèfal/C. Mitjà 3 Prosencèfal/ C. Anterior Protuberància Bulbraquídic: Regula la respiració, les conductes motrius, l’activitat cardíaca i la digestió 1 Romboencèfal Cerebel: Relaciona’t amb el bulb raquídic, control postural, l’equilibri del moviment i l’aprenentatge de conductes motrius noves 2 Mesencefa l- cervell mitjà Tèctum : Conecta informació ( motriu= que s’envia de l’escorça al cerebel 3 Prosencefal – cervell anterior (cervell) Està format per diferents parts: Tàlem: Rep informació dels diferents receptors sensorials de tots els sentits excepte l’olfacte, que té una altra via (tota la informació dels diferents receptors sensorials són vies e/aferents) envia la informació a les diferents àrees, controla la son i la vigilia Ex: Jet lack: Problemes de son i vigilia Hipotàlem: Element important en el funcionament de l’organisme.
Ubicat sota el tàlem, està format per una sèrie de petits nuclis que tenen una funció específica, controla la set la gana i la conducta sexual. També gestiona que el cos tingui una temperatura òptima pel seu funcionament i que la hipòfisi funcioni bé en la seva secreció hormonal.
Hipòfisi ( o glàndula pituïtària): Ubicada en una cavitat òssia anomenada cadira turca. Controla totes les glàndules tiroides i les glàndules suprarenals.
Formació reticular: Xarxa de vies nervioses entrecreuades ( vies ascendents i descendents). Les vies ascendents envien la informació sensorial i motriu als diferents llocs del còrtex, del tàlem o l’ hipotàlem . Les vies descendents activaran el cervell, ja que es el que regula i gestiona l’acció motriu) i també cap els músculs i les àrees amb funció motriu.
Hipocam Sistema Límbic Amígdala ( una a cada un dels hemisferis) Hipocam Forma allargada. Relació amb la memòria a curt i a llarg termini. Per ex: Alzheimer tenen afectat l’hipocam . Conecta amb l’amígdala.
Escorça: Dividida en diferent lòbuls Lòbul frontal: És el que està més evoluciona’t i on es troben totes les funcions psicològiques, hi trobem per exemple: la atenció executiva. Juntament amb l’amígdala té una especial relació amb la vida emocional i la personalitat i sobretot amb la capacitat de controlar els impulsos. A l’hemisferi esquerre, trobem l’àrea de Broca és l’encarregada de la producció lingüística, de que la persona pugui expressar-se adequadament.
Lòbul parietal: És on es troba la zona somatosensorial, que està en els hemisferis. Rep la informació. A nivell tàctil de les diferents zones del nostre organisme. A la zona somatosensorial estan representats amb més o menys espai segons la quantitat de receptors sensorials. També coordinarà que una resposta per activar les musculacions.
Lòbul temporal: Hi ha tots els estímuls de l’oïda (passen pel tàlem i van al lòbul temporal) a l’hemisferi esquerre hi ha l’àrea de Wernicke que gestiona la comprensió del llenguatge.
Broca Wernicke : Es connecten (producció llenguatge i comprensió) amb el fascicle arquejat.
També s’ha relaciona’t amb temes de memòria.
Lòbul occipital: Àrea de recepció dels estímuls visuals. Associació visual i reconeixement de cares ( fet per a la supervivència humana , Orientació en l’espai dels ulls, nas i boca.
...