Introducció (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos psicològics bàsics 1
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

                    PROCESSOS  PSICOLÒGICS  BÀSICS  I                         Primer  Curs  de  Psicologia-­‐  Primer  Semestre         PSICOLOGIA   à   és  la  ciència  que  estudia  el  comportament  humà  i  els  seus  processos   mentals   - comportament  à  és  extern  i  observable   - processos  mentals  à  accions  o  cognicions  conscients     Objectiu  à     -­‐  OBSERVACIÓ  dels  fets  (realitat)       -­‐  DESCRIPCIÓ  dels  fets  observats  (abstracció)       -­‐  EXPLICACIÓ  dels  fets  (hipòtesis)       -­‐  PREDICCIÓ,  predir  una  conducta  a  partir  d’un  estímul  concret   -­‐   MANIPULACIÓ   de   la   conducta   de   manera   ambiental,   personal   o   psicològica  per  aconseguir  resultats  en  questa  modificació  (control)     Conducta  à  és  la  desposta  de  l’organisme   La  conducta  depèn  de  dos  factors:   - DISPOSICIONALS:  fan  referència  a  l’organisme   - SITUACIONALS:  fan  referència  al  medi,  l’entorn…   Segons  els  factors  situacionals  que  observem  podem  predir  una  conducta.  I  per  poder   controlar   una   conducta   podem   manipular   els   factors   disposicionals   o   situacionals,   o   podem  convèncer  a  la  persona  perquè  canviï  els  factors  disposicionals  per  si  sola.     ¿Què  determina  el  comportament?   - els  que  creuen  i  estudien  la  consciència,  opinen  que  és  aquesta  (Wundt)   - els  estímuls  i  respostes  (Paulov)     WILHELM  WUNDT:  (1879)   Amb   ell   s’inicia   la   psicologia   (1879),   va   fundar   el   primer   laboratori   de   psicologia   experimental   a   Leizig.   Aconsegueix   separar   la   psicologia   de   la   filosofia   i   convertir-­‐la   en   una  ciència  independent.   Defensa  l’estudi  de  la  consciència   amb  la  finalitat  de  descobrir  quins  eren  els  elements   bàsics   de   la   ment   humana.   Va   proposar   que   la   psicologia   estudiés   la   consciència   (processos  cognitius).   El   seu   mètode   es   basava   en   la   introspecció   (observar   i   enregistrar   la   naturalesa   dels   propis  pensaments,  sentiments  i  percepcions),  consisteix  en  fer  que  l’individu  pensi  en   el  que  està  pensant.   L’objecte   d’estudi   eren   els   aspectes   perceptius   visuals   i   auditius.   Volia   identificar   els   elements  de  la  consciència.     WILLIAM  JAMES:  (simultani  a  Wundt,  1875  EEUU)   Va   tenir   com   a   objecte   d’estudi   la   consciència   (o   processos   mentals)   a   partir   de   les   idees  de  Darwin  (teoria  de  l’evolució).   La  idea  d’adaptació  dels  organismes  al  medi  era  el  centre  de  la  psicologia  de  James.   El   seu   mètode   era   experimental   i   observacional,   basats   en   dades   empíriques,   però   també  va  acceptar  la  psicologia  comparada  i  la  introspecció.   Fa  psicologia  experimental  i  psicologia  comparada.   EX:  de  dos  individus  es  fa  la  mateixa  prova  i  després  es  pot  comparar.   Era  funcionalista,  i  es  basava  sobretot  en  la  psicologia  animal.       FRANCIS  GALTON:   Té   la   consciència   com   a   objecte   d’estudi   de   la   seva   psicologia,   i   el   mètode   és   la   matemàtica  o  la  seva  versió  aplicada,  l’Estadística.   Té  un  mètode  experimental  (matemàtiques).     SECHENOV:   S’interessa  en  el  funcionament  de  l’organisme  i  creu  que  s’ha  d’oblidar  la  psicologia  de   Wundt.   La   seva   teoria   es   basa   en   que   tota   reacció   de   l’organisme   es   manifesta   en   una   acció   reflexa,  és  a  dir,  al  moviment  muscular.  Tota  acció  psíquica  pot  reduir-­‐se  al  moviment   muscular,  la  reacció  de  l’organisme  és  una  reacció  reflexiva.   Feia  servir  una  metodologia  experimental.     PAULOV:   Va  estudiar  medicina,  va  treballar  a  l’exèrcit  i  va  guanyar  un  Premi  Nobel.   Va  descobrir  que  els  animals,  al  veure  un  aliment,  salivaven  abans  de  menjar-­‐se’l.  Va   arribar   a   la   conclusió   que   va   descobrir   un   procés   de   condicionament   o   aprenentatge   per  condicionament  (aprenentatge  associat.  El  seu  objecte  d’estudi  són  els  processos   digestius  animals.  Utilitzava  un  mètode  experimental,  experimentava  amb  els  gossos,   amb  el  procés  de  salivació.     Per   Paulov,   l’objectiu   d’estudi   és   la   consciència,   però   també   hi   ha   comportament   muscular.     SIGMUND  FREUD:   No   accepta   la   metodologia   de   l’experimentació,   és   la   psicologia   de   l’inconscient,   treballa  la  neurosis.   El   mètode   és   l’observació   amb   introspecció   (psicoanàlisi).   Demanava   a   les   persones   que  diguessin  tot  allò  que  pensaven  (associació  lliure).   L’objecte   d’estudi   són   les   manifestacions   conscients,   inconscients,   i   les   malalties   mentals.   Intentarà  explicar  la  psicologia  des  de  la  normalitat.  Intentarà  fer  unes  lleis  generals.   No  s’incorporarà  a  l’àmbit  acadèmica,  treballa  de  forma  més  individual.     És  molt  negatiu  i  pessimista,  fa  una  psicologia  negativa.   Demostrarà  a  la  comunitat  científica  que  n  ésser  humà  podia  patir  una  malaltia  mental   només  per  agents  psicològics,  sense  haver-­‐hi  cap  agent  orgànic.     El  centre  de  la  teoria  de  Freud  és  troba  a  l’inconscient,  els  pensaments,  les  actituds,  els   desitjos,  les  motivacions  i  les  emocions  de  les  quals  no  som  conscients.   Diu   que   els   desitjos   infantils   inacceptables   s’eliminen   de   la   consciència   i   passen   a   formar  part  de  l’inconscient,  des  d’on  influiran  en  els  nostres  pensaments,  sentiments  i   accions.   Aquests   pensaments   inconscients   es   manifesten   en   els   somnis,   lapsus   línguae   i  gestos  físics.   Durant  la  teràpia,  utilitzava  el  mètode  de  l’associació   lliure,  segons  el  qual  instruïa  al   pacient   per   que   digués   lo   primer   que   li   vingués   a   la   ment,   com   a   forma   de   fer   conscients  tots  els  desitjos  inconscients.     Segons   la   teoria   freudiana   clàssica,   les   motivacions   dels   desitjos   inconscients   quasi   sempre  implicaven  el  sexe  o  l’agressivitat.  És  per  això  que  la  teoria  de  Freud  no  va  tenir   gran  acceptació  al  començament.  Només  accepten  les  idees,  objectius  i  motius  de  les   persones  operen,  a  vegades,  fora  de  la  consciència.     WATSON:   Critica  tota  la  psicologia  del  moments  i  fomenta  la  seva  crítica  dient  que  el  problema   era  l’objectiu  d’estudi.     Considera  la  consciència  com  a  objectiu  d’estudi  erroni.   Per  tant,  ni  aquesta  ni  la  voluntat  eren  el  seu  objecte  d’estudi.   La  psicologia  que  ell  dominarà  serà  la  de  E  à  R   E  à  R:     A  tot  estímul,  sempre  el  segueix  una  conducta  i  un  cop  coneguda   la  resposta,  hem  de  poder  reconèixer  l’estímul  que  l’ha  produït.     E  à  R:     en  majúscules  si  són  externes  de  l’organisme   e  à  r:   si  són  internes  a  l’organisme   (és  un  autor  conductista)   Explica   i   argumenta   que   l’error   de   la   psicologia   inicial   estava   en   haver   convertit   en   tema  principal  la  consciència,  ja  que  no  era  un  objectiu,  objectivable.   La  psicologia  que  proposa  és  l’estudi  de  les  relacions  entre  estímuls  i  respostes  (EàR)   - Skinner,   Thollman,   Hull   à   reformulen   la   psicologia   de   Watson   després   de   més  de  30  anys   Les  limitacions  comencen  a  ser  marcades,  aquest  model  entra  en  una  crisi  psicològica.   E  à  R  :  Estudia  monogràficament  l’aprenentatge  de  l’organisme  al  medi.   És  una  psicologia  funcionalista,  respecta  la  tradició  americana.   Funcionalisme:   és   l’estudi   de   com   funciona   la   ment   per   permetre   a   l’organisme   adaptar-­‐se  i  funcionar  en  l’entorn.   L’objectiu   de   l’aprenentatge   és   que   ha   de   permetre   a   l’organisme   adaptar-­‐se   a   determinades  “coses”  de  l’entorn.  à  no  es  pot  acudir  a  variables  mentals,  només  amb   E-­‐R;  R-­‐C.   Les  conductes  no  depenen  de  la  voluntat,  depenen  exclusivament  d’un  estímul  que  les   provoca.   à   la   base   teòrica   inicial   per   justificar   la   seva   psicologia   està   en   el   condicionament   descobert  per  Paulov.     GALTON:   Tenia   com   a   objecte   d’estudi   la   intel·∙ligència,   mitjançant   unes   proves   anomenades   tests  mentals  (origen  dels  tests  actuals).  Són  proves  objectives  de  gran  utilitat  si  se’n  fa   un  bon  ús.   Aquests   tests,   més   tard   van   ser   copiats   pels   americans,   i   a   més,   James,   per   la   seva   metodologia  comparada  els  feia  servir.     BINET:   És  un  representant  de  la  psicologia  francesa  i  treballa  a  la  Universitat.   Va  estudiar  la  intel·∙ligència.   Enfoca  l’estudi  de  la  intel·∙ligència  en  l’estudi  evolutiu.  Afirma  que  l’intel·∙ligència  creix   amb  el  nen,  però  a  partir  dels  14  anys  la  intel·∙ligència  no  creix  més.   Amb  el  temps,  hi  ha  una  disminució  de  la  intel·∙ligència  quantitativa.     PIAGET:   És  hereu  de  la  tradició  francesa.  Al  segle  XX  s’inicia  la  seva  obra,  té  pocs  deixebles.   Estudia  la  consciència.  La  psicologia  de  la  consciència  és  altament  subjectiva,  mai  treu   les  mateixes  conclusions  dels  experiments.       Tots  els  autors  que  van  estudiar  la  consciència  es  van  adonar  que  era  molt  SUBJECTIVA   i   ni   tan   sols   fent   els   mateixos   experiments   els   resultats   eren   totalment   diferents,   i   Watson  va  dir  que  el  problema  era  l’objecte  d’estudi  (la  consciència)  i  va  arribar  a  la   conclusió  que  es  tenia  que  estudiar  el  comportament,  (Psicologia  del  comportament).       Els  autors  no  tenien  cap  intenció  d’aplicar  els  seus  estudies,  estudiaven  la  consciència   per  qüestions  de  curiositat  intel·∙lectual.  Marquen  els  inicis  de  la  psicologia.   Ells  no  eren  pròpiament  psicòlegs,  però  formaran  a  la  primera  generació  de  psicòlegs.       SECHENOV          JAMES                          WUNDT        GALTON            BINET          FREUD   Paulov      Watson,  Thondrike               Gestalt  à  aplicació  i  millora               De  la  psicologia  alemanya.     És  la  mateixa           Té  2  metodologies:   § Experimental:  explica  el  fenomen   § Observació:  el  descriu  però  no  l’explica      EàR          EàOàRàC           Variable  reguladora         SKINNER    THOLLMAN        HULL       EàRàC   EàOàRàC                                APRENENTATGE  ASSOCIATIU             La  psicologia  Gestalt  à  “el  tot  és  més  que  la  suma  de  les  parts”   L’autor   de   la   Gestalt   és   Coller   à   descobreix   una   forma   d’aprenentatge   amb   els   ximpanzés   anomenada   aprenentatge  per  insight.   Consisteix   en   una   acció   que   es   fa   de   cop  (no  es  cap  assaig  –  error).   Per  Hull  à  les  variables  de  l’organisme  són  fisiològiques  (motivació  interna,  EX:  tenir   gana,  mal,  son...)   Per  Thollmal  à  les  variables  dels  organismes  són  connutives  o  fenomenològiques     (concepte  de  realitat  de  cadascú).       THONDRIKE:   No  crea  cap  escola.  No  té  deixebles  directes.  No  té  cap  interès  de  seguir  una  psicologia   determinada.   Els  animals  experimentals  són  els  gats.   Fa   un   estudi   de   l’aprenentatge   i   formula   una   llei   d   ‘aprenentatge   per   assaig   i   error.   (aprenentatge  de  tipus  associatiu).   LLEI:    Les   conductes   amb   conseqüències   agradables,   tendiran   a   repetir-­‐se   en   el  futur,  pel  contrari,  les  que  tinguin  conseqüències  desagradables  no  es   repetiran.   E  à  O  à  R  à  C   (Estímul  à  Organisme  (dintre  es  troba  la  consciència)  à  Resposta  à  Conseqüència)   Resposta:  És  el  comportament  fet  directament  per  l’individu   Conseqüència:    Allò  que  se’n  deriva  directament  pel  comportament   A  diferència  de  Watson  que  només  estudia  les  relacions  E  à  R,  Thondrike  estudia   Eà  O  à  R  à  C   Tota  conducta  és  resposta  a  un  estímul.  No  hi  ha  resposta  sense  estímul  previ.   Les  conductes  repetides  passen  a  formar  par  d’hàbits.  En  alguns  casos  els  estímuls  són     de  tipus  intern  (e  à  r)   EX:  llevar-­‐se  sempre  a  la  mateixa  hora  sense  despertador.     HULL:   Considera  l’organisme  com  la  motivació  interna,  relacionant  entre  estímul  i  resposta.   Per  Hull  les  variables  organisme  són  estrictament  fisiològiques.     THOLLMAN:   De   la   mateixa   manera   que   Hull,   però   admet   algunes   variables   fenomenològiques   (propi     concepte  de  realitat).   Variables  cognitives  +  variables  fisiològiques.   Si   s’introdueix   la   variable   organisme   afirma   trobar   més   punts   febles,   degut   que   si   entren     els  processos  mentals,  entra  la  part  subjectiva.   (per  això  Hull  fa  entrar  només  les  fisiològiques)  EX:  gana   E  à  O  à  R  à  C   El  final  del  sistema  conductual  ve  marcat  per  Bandura.     BANDURA:   Diu  que  el  sistema  de  la  psicologia  de  l’aprenentatge  és  insuficient  i  que  existeixen     d’altres  processos  d’aprenentatge.   EX:  algunes  vegades  s’aprèn  per  observació  als  altres  (à  aprenentatge  social,  no     imitació)     GESTALT:   La  seva  psicologia  és  una  continuació,  ampliació  i  millora  del  model  de  Wundt.   És  una  psicologia  de  la  forma,  de  la  configuració.  Accepta  l’estudi  de  la  consciència.   Dues  metodologies:   - EXPERIMENTAL:  Pretén  donar  explicació   - OBSERVACIONAL   Postulat:  “El  tot  és  més  que  la  suma  de  les  parts”.   Intentava   esbrinar   l’estructura   de   la   consciència,   segons   les   parts   que   l’integren.   L’objecte   d’estudi   són   els   processos   mentals.   Mètode   observació,   però   no   rebutgen   l’experimentació.   ...