TEMA 1 (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Recerca Cientifica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 45
Subido por

Vista previa del texto

Maperadormontoya Recerca cientifica RECERCA CIENTIFICA EN CRIMINOLOGIA TEMA 1: INTRODUCCIÓ NIVELLS DE REFLEXIÓ Quan es fa un treball de recerca no es tracta de començar de cop, s’han de passar uns passos. La última fase es la de redacció. Només es pot considerar científic si es públicament exposat. Aquest es el requisit per a que sigui ciència. Per a que això passi s’han de seguir unes pautes. Hi ha diferencia entre aquests tres nivells de reflexió sobre un determinat objecte.
Metodologia: reflexió sobre el coneixement i el mètode. Quan parlem de metodologia es tracta de veure de quina forma coneixerem ens acostarem a aquest objecte. Parlem de com coneixem l’objecte. Si veiem una cadira podem dir que es petita, gran, es una manera de coneixement del objecte (Qualitatiu, accedim a l’objecte d’una manera que no mesura les magnituds si no que ho classifica) Mètodes: estratègies d’investigació. Son les practiques de investigació, per investigar això sigui qualitativament, quantitativament o ideograficament pots triar diferents camins per a fer-ho. La major part dels manuals comencen per els mètodes de investigació, ens donen pautes o fases.
Tècniques: instruments d’obtenció i anàlisis i informació. Després de fer servir una metodologia i uns mètodes fas servir aquests instruments. Un qüestionari (es fan servir més en una metodologia quantitativa) es una de les tècniques que es poden utilitzar cada objecte de estudi, precisa de una eina diferent per estudiar el seu objecte. Hi ha molts instruments qüestionaris, entrevistes, grups de discussió, etc. Això es independent del mètode i de la metodologia. També es important l’anàlisi de la informació (anàlisi estadística).
CONEIXEMENT COMÚ...
Si hem aprés a fer els passos anteriors, es per aprendre a reproduir un coneixement “científic”. Quina es la gracia del coneixement científic? Que es diferencia d’altres tipus de coneixement. Al començament comú referint-nos al exemple de la taula, es que sabem que es quadrada, que té quatre potes, etc.
El coneixement comú es el que li preguntem a la gent per el carrer, ho que et puguin dir es coneixement comú, però moltes de les percepcions son enganyoses i això es una de les coses que s’han de tenir en compte a la hora de fer el treball. Sempre hem de tenir al cap el chip del dubte. Es que ara hi ha mes violència de gènere que abans, potser no es així, pot ser abans no hi havia tantes noticies. El coneixement comú esta basat en estereotips son les classificacions que tenim al cap sobre les persones, no ens podem lliurar dels estereotips en el coneixement comú, una vegada que estem en el coneixement científic hem de deixar de banda aquests estereotips, es molt difícil i per això serveix la metodologia i els mètodes. Mes coses que te el coneixement comú i que ens hauríem de deslliurar d’això, la percepció selectiva, observació no sistemàtica en la vida quotidiana ens perdem moltes coses del que passa al nostre voltant, se’ns escapen molts detalls. Perdem percepció. La observació no sistemàtica es ho mateix, quan caminem pel mon no som gaire sistemàtics, focalitzem les coses i anem canviant, i això no pot ser així. Hem de tenir l’observació sistemàticament enfocada en un aspecte. Un altre terme important es la ideologia i els raonaments il·lògics la ideologia no ens la podem treure de sobre, la ideologia la aprofitem per definir els estereotips. Podem imaginar-nos una persona A que té una ideologia A i veu una altra persona que porta un mocador marroquí i ja té un estereotip cap aquesta persona Maperadormontoya Recerca cientifica ...I CONEIXEMENT CIE NTIFIC. QUÈ ÉS LA CIENCIA? Això es el que defineix el que es ciència de lo que no es ciència. Hi ha diferents tipus de fer ciència. I els diferents tipus afecta a la metodologia. Aquest es el nivell mes general de tot. Hi ha una forma de produir ciència que esta basat: Inductivisme. Es arribar al coneixement a partir de la observació de les dades, primer estan les dades i després arribem al coneixement. Amb el coneixement inductiu, s’utilitza la formula que has extret veient que se segueixen uns patrons per poder predir les dades. Pas d’enunciats observacionals a generals: - Quan el nombre d’enunciats observacionals sigui suficientment gran.
Quan les observacions es repeteixen en una diversitat de situacions.
Quan cap enunciat observacional contradigui la llei general.
Critica a l’inductivisme: Sempre s’ha dit que no es una forma correcte de conèixer, va haver un problema de justificació lògica de l’enunciat inductiu. Una altre problema es que el inductivisme es fonamentat per la observació i que aquesta es pot veure condicionada pel coneixement previ, la cultura, la teoria. Té problemes perquè esta basat en observacions i aquestes poden estar condicionades per molts factors. També el fet de que hi hagi molts casos en els que es compleixi no vol dir que el següent també passi per això es parla del falsacionisme que va sorgir al voltant dels anys 70, consisteix en dir que cada vegada que jo descobreixo que hi ha una predicció m’aporta una mica mes de credibilitat, però això no valida totalment el coneixement. Ara imaginem que fem una predicció i hem surt que no, i això es el que fa que aquest coneixement sigui falsat. Ell defensava que el inductivisme no era la millor forma, la millor forma era el Deductivisme. que consisteix en començar en lleis generals i aplicar- ho a un cas concret. Si A llavors B. En el deductivisme el coneixement comença amb la teoria. Tu agafes la teoria que algú s’ha inventat i trobes la teoria que podries aplicar al teu cas. Un requisit important es que aquesta teoria pugui ser falsable, no es acceptable científicament una teoria que digui que “els habitants a mart son tots un delinqüents”, no esta clar la observació, perquè ningú els ha vist. Es molt difícil trobar dades que pugin posicionar-se a favor o en contra d’aquesta afirmació. Un tercer factor que afecta al falsacionisme que es el mateix que el deductivisme es el fet de que tot el coneixement es provisional. Els científics posen al abast de tota la gent el coneixement però sempre es provisional. Hem de pensar com si el coneixement que nosaltres estem obtenint sigui provisional.
La noció de paradigma de Khun. Thomas Khun. Com avança la ciència? La ciència va progressant, cada vegada sabem mes coses, així es com es pensava que funcionava la ciència. Aquest autor va fer estudis de com s’havia de desenvolupar el coneixement científic i va proposar que la ciència no funciona així. No hi ha progres científic. Les coses han funcionat primer de tot hi havia un cert nivell de coneixement dins del que ell diu un paradigma, un paradigma es una visió de com funciona el mon (la terra es el centre del univers). Abans tothom havia de fer coneixement dins dels paradigmes. Hi va haver un moment en el que va haver una crisi ja que van sorgir diverses propostes que es posen en contradicció amb els paradigmes anteriors i una de elles acaba guanyar (ara sabem que el sol esta al centre i que la terra gira al voltant). A partir de aquí va començar a estudiar dins del segon paradigma. Fins que es descobreix que això tampoc acaba de funcionar i tothom comença a deixar de treballar en el segon paradigma i torna a sortir una altra variant. Aquest es el patró típic de la evolució de la ciència. A efectes pràctics aquesta noció de paradigma ens ajuda a saber en quin moment estem. Hem de veure si estem situats en una situació de revolució científica (crisis) o en un moment de paradigma. Hem de veure si estem situats en una situació de revolució científica (crisis) o en un moment de paradigma.
Maperadormontoya Recerca cientifica CARACTERISTIQUES DEL CONEIXEME NT CIENTIFIC Tenim d’una banda el coneixement que ja existeix coneixement existent que algú ens ha proporcionat i d’altra banda hi ha la realitat que ja estudiem realitat estudiada la nostra investigació s’ha de moure entre aquets dos àmbits. Qualsevol de les dues funciona, el que hem de tenir clar es d’on en s col·loquem però no podem barrejar coses.
CIENCIA I SOCIETAT També es parla de com es relaciona la ciència amb la resta de societat. Parla de la sociologia interna de la ciència i de la sociologia externa de la ciència.
La part interna de la ciència tu agafes el coneixement científic com si estigues deslligat del mon en el que fas un “llibre de receptes” amb les tècniques per fer-ho. El mon real esta al voltant, i esta separat per tota una franja per la sociologia externa (no ens interessa) que es com es relaciona la ciència amb la societat. La tecnologia esta en mig perquè es el mitja que tenen els científics per donar coneixement a la societat.
Tecnologia vol dir ciència aplicada podria ser part de un pla d’actuació d’un ajuntament.
La meitat del treball que hem de fer ha de ser un treball de biblioteca, hem de veure si algú ha fet una tesis doctoral.
TRADICIONS CLASSIQUE S D’INVESTIGACIÓ SOC IAL Es una forma de veure el mon. Segons si som positivistes, postpositivistes o interpretativisme. Aquest autor diu que hi ha tres però fins i tot hi proposa una tercera. Tots som un d’aquests aspectes. Aquest esquema surt en el llibre mes ben explica.
Positivista. Realisme: la realitat es externa a l’individu i plenament cognoscible. Èmfasi en mètodes quantitatius. Els positivistes estan a favor del realisme, vol dir que el mon es de una forma concreta, el mon es així.
Postpositivisme. Realisme crític: la realitat és externa. Coneixement probable. Mètodes quantitatius i obertura a mètodes qualitatius.
Maperadormontoya Recerca cientifica Interpretativstes. Pensen que el mon al que pots accedir es només un resultat del sentit que li donen els individus al mon. Es a dir, que el mon no sabem com es, nomes podem saber que pensa la gent del mon.
Èmfasi en mètodes qualitatius.
...

Comprar Previsualizar