Anatomia 3 (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2015
Páginas 23
Fecha de subida 09/03/2015
Descargas 13

Descripción

Anatomia humana

Vista previa del texto

Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana El sitema immune ens dona resistència a les infeccions i agressions internes i externes.
Una infecció vol dir que hi ha un patogen que vol aprofitar-se del nostre cos per a poder reproduir-se i viure.
El sitema immunitari també evita que n’hi hagi patologies internes. Si n’hi ha una cèl·lula amb una mutació, que es pot tornar maligna i cancerígena, el sistema immune pot eliminar-la abans que això passi.
El sistema immune també s’ocupa de la eliminació de restes desprès de la destrucció dels teixits. Desprès d’un esquinç o una lesió muscular n’hi ha una resposta inflamatòria en la zona i la resposta de defensa. El sistema immune pot eliminar tots aquests trosos cel·lulars que han quedat residuals.
Aleshores el sistema immune s’encarrega del exterior i del interior del nostre cos.
N’hi ha 2 tipus de sistema immune: RESPOSTA INESPECÍFICA --> són mecanismes que sempre són els mateixos.
Nosaltres tenim una immunitat de la espècie, que passa de pares a fills, i aquest sistema immune té un tipus de respostes que són sempre les mateixes davant dels patògens. El sistema inespecífic és la primera línia de defensa.
RESPOSTA ESPECÍFICA --> és una immunitat que té plasticitat per a poder combatre infeccions especifiques. És adquirida i dona una resposta més potent.
Les nostres primeres barreres són barreres naturals de tipus inespecífic que serveixen per tot tipus de patògens i desprès tenim la immunitat adquirida que és un tipus de immunitat molt més especifica.
La defensa especifica triga una mica més perquè fa defenses contra el patògen.
Totes les vacunes funcionen contra un patogen específic.
1 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana IMMUNITAT INNATA: Fagocits Sistema de complement Limfòcits NK (Natural Killers) Barreres IMMUNITAT ESPECIFICA: Limfòcits B Limfòcits T Anticossos En el nostre organisme n’hi ha més bacteris que cèl·lules. Tota la flora intestinal està plena de bacteris, la nostra pell o mucoses també.
Però els bacteris que tenim en el nostre cos són SIMBIÒTICS, viuen en simbiosi amb nosaltres. El que passa és que molts d’aquests bacteris que són simbiòtics aprofiten a vegades la baixada de defenses per a tornar-se un patògen – OPORTUNISTES.
Un herpes labial és un virus oportunista --> quan baixen les defenses s’aprofita del nostre cos.
2 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana N’hi ha les següents vies d’entrada dels patògens: Via respiratòria Via digestiva Les ferides Però quan n’hi ha un insecte o paràsit s’anomena un VECTOR. Per exemple: el vector de la malària és el mosquit i el patògen és la malària.
TEMPS D’INCUBACIÓ és un temps des de que entra un patògen fins a que es comencin les manifestacions. Per exemple la incubació d’una grip són uns 4 dies.
Generalment amb totes les infeccions les primeres manifestacions són molt generalitzades. A principi costa saber que és perquè apareixen manifestacions com dolor muscular, febre, apatia i falta de ganes de fer coses. Aquests són els signes comuns a moltisimes patologies.
Entre més llarg el temps d’incubació és més difícil trobar la causa i origen de la infermetat.
El MININ INFECTIU és un mínim de virus que ha d’entrar en el organisme per a que es desenvolupi la patologia. Si no n’hi ha un mínim el sitema immunitari l’ataca ràpidament i el destrueix. Un virus aïllat i sol no fa res.
La VIRULENCIA depèn de la persona i del seu sistema immune, que és la IMMUNOCOMPETÈNCIA. La immunocompetència pot baixar quan es toma molts antibiòtics o corticoides. De fet el SIDA és el síndrome de immunodeficiència adquirida --> la immunocompetència baixa i tots els bacteris es tornen oportunistes.
MECANISMES DE LA DEFENSA INESPECIFICA RESISTÈNCIA DE LA ESPECIE --> les característiques genètiques de la espècie humana protegeixen el nostre cos de certs patògens, que per exemple poden afectar als animals.
Un cas perillós era la grip aviar. Era un grip dels aves que podia passar a la espècie humana. Per una mutació del virus, aquest podia traspassar les mucoses humanes.
Un patògen que mai ha estat en contacte amb un humà podia causar una epidèmia.
Cada 15 anys n’hi ha un virus que fa mutacions i causa infeccions importants.
BARRERES MECÀNIQUES i QUIMIQUES --> són obstacles físics a la entrada de cèl·lules i substancies estranyes.
Pell i mucosa --> la pell és el principal obstacle per la entrada de patògens. Pràcticament no n’hi ha malalties que travessin la pell si la pell està integra. Els patògens poden entrar si n’hi ha ferides.
Secrecions 3 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana INFLAMACIÓ --> la resposta inflamatòria aïlla el germen i estimula la ràpida arribada de gran nombre de cèl·lules immunitàries.
Ruptures fibril·lars, esquinços, contusions, fractures --> tot això genera una resposta inflamatòria.
FAGOCITOSI --> Ingestió i destrucció dels gèrmens per les cèl·lules fagocitàries (neutròfils i macròfags).
CÈL·LULES ASSESINES NATURALS --> Grup dels limfòcits que destrueixen les cèl·lules cancerígenes i cèl·lules infectades per un virus.
INTERFERON --> Substància química produïda per les cèl·lules que estan infectades per un virus. Els interferons inhibeixen la difusió o un nou desenvolupament d’una infecció vírica.
COMPLEMENTO --> Grup de proteïnes plasmàtiques que produeixen una sèrie de reaccions químiques que produeix la ruptura d’una cèl·lula estranya.
FEBRE --> és una resposta de defensa inespecífica.
LA PELL En la pell tenim tot un sistema epitelial on en la part més superficial tenim la KERATINA. La keratina és una pell que es desprèn per tant els patògens no poden estar allà molt de temps.
Desprès el CEBO també fa de una protecció que seria la protecció química contra els patògens de la pell.
A més a més tenim les MUCOSES. El moc sempre va cap al exterior per tant elimina els patògens cap al exterior.
En les orelles tenim CÈL·LULES CERUMINOSES. Tot lo que és secreció a traves de les glàndules serien barreres químiques.
També tenim una FLORA NORMAL que ajuda a les defenses que és una barrera cutània.
Apart de totes aquestes barreres, si el patògen entra en el nostre cos hem de tenir les cèl·lules de PRIMERA DEFENSA. En els teixits principalment trobarem cèl·lules de tipus MACRÒFAG o CÈL·LULES DENDRÍTIQUES, que són cèl·lules residents dels teixits.
Per exemple: o En la pell tenim les CÈL·LULES DE LANGERHANS, que són cèl·lules de defensa que formen part del teixit. No estan en la sang viatjant sinó que són residents.
o N’hi ha altres en el SNC --> MICRÒGLIES.
4 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Sempre en els teixits n’hi ha cèl·lules de entrada que són part dels teixits. Aquestes cèl·lules són derivats dels macròfags (monòcits) i lo que fan és FAGOCITAR.
La SEGONA DEFENSA la tenim en la sang. En la sang que circula tenim els GLOBULS BLANCS, que els de resposta inespecífica són els GRANULÒCITS (tenen grànuls en el seu citoplasma) i són els: BASÒFILS NEUTRÒFILS EOSINÒFILS.
LA FAGOCITOSI Com saben les cèl·lules que estan fagocitant una cosa estranya? Qualsevol d’aquestes cèl·lules tenen receptors que reconeixeran patògens.
En les membranes dels patògens n’hi ha una sèrie de molècules de superfície que es repeteixen en molts tipus de patògen. Aleshores nosaltres, des de naixement, tenim una sèrie de receptors que són capaços de detectar algunes d’aquestes molècules dels patògens.
Això fa, que la cèl·lula que fa la fagocitosi s’enganxi només a les cèl·lules que són patògens i no s’enganxi a les seves pròpies cèl·lules.
Quan passa que les cèl·lules fagocitàries s’enganxen a les seves pròpies cèl·lules és una MALALTIA AUTOIMMUNE. En aquest cas el sistema immune de la persona ja no discrimina lo que són els seus propis teixits i lo que són estranys.
5 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Aleshores nosaltres tenim les cèl·lules de defensa en els teixits i també tenim cèl·lules que estan circulant.
Que fa que aquestes cèl·lules que viatgen per la sang es parin i vagin cap al focus de la infecció? Lo que hi ha és lo que s’anomena una QUIMIOTAXI. La zona on hi ha lesió, les cèl·lules comencen a alliberar una sèrie de productes que indican que la zona està lesionada. Aquest alliberament de SUBSTÀNCIES QUIMIOTÀCTIQUES serveix per a avisar a les cèl·lules que estan circulant que vagin allà.
Aleshores, lo que passa, és que quan n’hi ha una lesió, les cèl·lules comencen a alliberar molta quantitat de les substàncies quimiotàctiques i quan arriben al vas sanguini fan un efecte de belcroft. Es posen en marxa les cèl·lules del endoteli i a traves de les seves proteïnes de membrana les cèl·lules que viatgen es queden enganxades en aquesta zona del vas sanguini i saben que allà n’hi ha un problema.
Aquestes cèl·lules enganxades han de anar a la zona de infecció. Com saben on hi ha el focus de la infecció? --> n’hi ha la concentració de substàncies quimiotàctiques més alta en un punt que en altre. Per tant aquestes cèl·lules aniran cap a on n’hi ha més concentració. D’aquesta manera tots els glòbuls blancs circulants comencen a anar cap a la zona de infecció.
Un cop en la zona quimiotàctica, els glòbuls blancs començaran a fagocitar. Tenim els següents fases de la fagocitosi: • • • lo primer serà enganxar-se al patògen segon --> ingerir-lo finalment --> destruir-lo 6 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Primer tenim la quimiotaxi --> Tenim un microbi i una sèrie de substàncies que estan dient que hi ha una infecció. Aleshores els glòbuls blancs es van cap a aquella zona per enganxar-se al patogen. El glòbul blanc reconeix els receptors de membrana que són característics dels patògens, s’enganxa a ell i ja no el solta.
Una vegada agafat el patògen, el glòbul blanc comença a rodejar-lo amb PSEUDOPODES. El glòbul blanc pot agafar patògens per tota la seva superfície. Una vegada rodejat el patògen, lo fica al interior tancat en una vesícula.
Encara que sembli que està al interior, està encara al exterior perquè està rodejat per una membrana. Per tant el patògen està al interior del glòbul blanc, però al mateix temps està al exterior tancat en una vesícula i aïllat de la resta del glòbul blanc.
En el citoplasma del glòbul blanc n’hi ha LISOSOMES amb pH molt àcid i es posen en contacte amb el patògen i el digereixen. Digerir vol dir destruir-lo.
Quan el patògen està destruït, queden una sèrie de partícules, que són el material residual d’aquest bacteri. Algunes d’aquestes cèl·lules fagocitàries, com cèl·lules dendrítiques, seran capaços DESPRENDRE’S DEL TEIXIT i de viatjar per la sang, des del teixit on han menjat el patògen, fins a arribar a un GANGLI LIMFÀTIC, que serveix per a presentar aquest tipus de substàncies als LIMFÒCITS, que començaran a fer defenses contra aquest patògen.
Aquestes cèl·lules que viatgen al gangli limfàtic s’anomenen CÈL·LULES PRESENTADORES DE ANTIGEN i són necessaris per a que els sistema immune específic pugui reconèixer aquest tipus de patògen.
NATURAL KILLERS N’hi ha altres cèl·lules que són CÈL·LULES ASSESINES NATURALS, que van per la sang.
Els Natural Killers (NK) són un tipus de limfòcits però no són específics. Funcionen de manera inespecífica.
7 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana El patogen té uns receptors en la membrana. El NK reconeix que aquests receptors són estranys i s’enganxa al patògen. Però el NK no digereix al patògen, sinó que el seu reticle endoplasmàtic (RER) i el aparell de Golgi es col·loca en direcció al patògen.
El RER i Golgi fabriquen proteïnes tancades en les vesícules i les col·loquen cap al patògen. Comença a alliberar una sèrie de substàncies que s’anomenen PERFORINES, que fan furats a la membrana del patògen.
Al generar porós en la membrana del patògen, la membrana perd la permeabilitat selectiva i pot entrar líquid. Al entrar líquid el patògen comença a inflar-se fins explotar.
A més a més, a traves d’aquest furats el NK li va ficant altres tipus de substàncies que són GRANZIMES, que destrueixen la cèl·lula.
Aleshores el mecanisme de atac dels NKs és a traves de perforines i granzimes.
INTERFERONS (IFN) Els virus entravessen les membranes cel·lulars i aleshores els trobarem al interior de les cèl·lules. El virus aprofita tot el nucli de la cèl·lula per a fer els virus fills.
Quan el virus surt de la cèl·lula, a vegades arrossega part de la membrana. Aleshores a vegades el sistema immunitari no el reconeix perquè té la membrana que pertany a una cèl·lula del cos.
Les cèl·lules que estan afectades tenen mecanismes per a avisar que estan afectades. Si tenim les cèl·lules una al costat del altra i d’aquestes una té un virus, la cèl·lula afectada allibera una sèrie de receptors de membrana per a que les cèl·lules defensives que viatgen per allí la reconeguin que esta infectada i la eliminin.
Les cèl·lules defensives eliminaran la cèl·lula infectada i a més a més alliberen les interferons.
Les INTERFERONS, que estan produïts per limfòcits, macròfags i fibroblasts, serveixen per a avisar a les cèl·lules al voltant que hi ha un virus solt.
Els interferons, quan arribin a les cèl·lules que hi ha al voltant, faran que aquestes cèl·lules en posin en pausa metabòlicament --> la cèl·lules deixaran de fer la síntesi proteica per a que el virus no les aprofiti per replicar-se.
8 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana L’alliberament dels interferons és la SECRECIÓ PARACRINA --> secreció de substancies per a les cèl·lules al voltant.
A més a més, les cèl·lules pròximes que se’ls enganxen els interferons, també fan IgG i altres CITOQUINES i es posen en marxa per a ser autodestruïdes.
SISTEMA DE COMPLEMENT El SISTEMA DE COMPLEMENT són totes aquestes proteïnes, que estan dissoltes en la sang. Són defenses en la sang que actuen quan el patògen ha passat a la sang.
El sistema de complement diferents funcions: fa generen PERFORINES --> fan furats en el bacteri que deixa de tenir la semipermeabilitat i es destrueix la cèl·lula.
fan QUIMIOTAXIS --> avisen que en la zona n’hi ha un problema.
OPSONITZACIÓ --> marquen el patogen.
Quan a les bacteris se’ls enganxa el sistema de complement, aquests bacteris queden marcades – OPSONITZATS. Aleshores al sistema immunitari li serà més fàcil reconèixer al patogen perquè esta marcat.
9 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Una de les proteïnes de complement és la C3, que és important en la opsonitzación. La C3 és inactiva però quan es trenca – el C3b s’enganxa al patògen sobre la seva superfície.
Aleshores si un macròfag es troba amb un patogen que en la seva superfície presenta C3b, automàticament el fagocitarà.
Un altre cosa important d’aquesta cadena és el fragment a. Els “fragments a” tenen que veure amb tot lo que és anafilàctic (una reacció immunitària generalitzada del organisme) --> provoquen alliberament de histamina.
Els MASTÒCITS són les cèl·lules que tenen HISTAMINA. La histamina és un vasodilatador. Per això quan una persona té al·lèrgia, es posa en marxa el sistema de complement per generar la inflamació facilitat la vasodilatació i la arribada dels fagòcits.
LA INFLAMACIÓ La inflamació clàssica té els següents signes: TUMOR --> tumor vol dir que s’ha inflat RUBOR --> la zona apareix vermella CALOR --> la zona és més calenta DOLOR --> provoca dolor Pèrdua de la funció --> si la inflamació és molt important provoca pèrdua de funcionalitat.
10 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana La inflamació és una resposta normal del organisme. Per què n’hi ha una resposta de inflamació? --> La resposta de la inflamació ve donada per una sèrie de mecanismes: AUGMENT DE LA VASODILATACIÓ --> quan n’hi ha una lesió s’allibera la histamina, que és un vasodilatador. Quan el vas es dilata arribarà més sang a aquesta zona. La zona s’inflarà i apareixerà més vermella. Amb la sang va més calor, per tant la zona serà més calenta.
AUGMENT DE LA PERMEABILITAT DEL VAS --> el augment de la permeabilitat del vas fa que les defenses puguin passar les membranes. Les cèl·lules de defensa quan viatgen per la sang lo que fan es rodar. Quan arriben a la zona marcada quimiotacticament s’enganxen a les proteïnes de membrana del endoteli i es paren. Al estar el vas sanguini permeable, la cèl·lula defensiva pot passar per les escletxes des d’interior del vas cap a la zona de la lesió. A més a més de les cèl·lules defensives també surt líquid lo que provoca el tumor en la zona.
El pas de cèl·lules des de el vas als teixits s’anomena la DIAPEDESI.
COL·LAPSE SEL SISTEMA LIMFÀTIC --> quan hi ha una lesió generalment el sistema limfàtic es col·lapsa per evitar que sigui un vehicle de entrada de la infecció.
Quan n’hi ha una INFLAMACIÓ TRAUMÀTICA per un sequins o ruptura lo que s’ha de fer és parar-la per a que no vagi més enllà. Davant d’una inflamació traumàtica els passos que s’ha de donar són els següents: • • • • Pressió continguda --> evitarà que hi hagi tant tumor i edema. La pressió hidrostàtica del líquid al pressionar és major que la pressió del líquid que surt.
Fred --> farà la vasoconstricció i evitarà que arribi tanta quantitat de sang.
Elevació del membre --> ajuda al retorn del líquid.
Estabilització --> si és un sequins important.
Si tenim una INFLAMACIÓ PER UNA INFECCIÓ s’ha de donar antibiòtics. El pus són glòbuls blancs – cèl·lules immunitàries mortes. Sempre que hi ha pus és una infecció.
11 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana DOLOR Per què es produeix dolor? --> El dolor apareix perquè el teixit trencat fa mal i perquè n’hi ha 2 coses importants: ALGOGENES L’alliberament de SUBSTÀNCIES AL·LÒGENES --> substàncies químiques que activen terminacions nervioses del dolor.
AUGMENT DE LA PRESSIÓ --> més pressió en la zona.
Per a què serveix el dolor? --> El dolor marca la atenció de tot el sistema cap a la zona de la lesió.
FEBRE La temperatura central del organisme és de 37-37,5 graus.
Per a que la temperatura pugi s’han segregat una sèrie de SUBSTÀNCIES PIRÒGENES.
Aquestes substàncies van al centre que controla la temperatura – HIPOTÀLEM.
La funció que fan els pirògens és desnaturalitzar les proteïnes dels patògens i augmentar la eficàcia del sistema immunitari. El nostre sistema immune és més eficient sobre 38 graus. Els 38,5 seria el límit. Per cada grau de temperatura pugen aprox. de 10 les pulsacions.
Quan s’eliminen els pirògens la temperatura disminueix.
La deshidratació i l’escalfor al estiu pot generar un augment del termòstat del hipotàlem i la persona pot arribar a 42 graus. En les temperatures tan altes es comencen a desnaturalitzar les proteïnes que pot causar la mort. És un XOC DE CALOR.
12 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana IMMUNITAT ESPECIFICA La immunitat especifica és un tipus de defensa que s’especialitza en donar resposta contra un patògen específic. Dona una resposta molt potent contra aquest patògen.
Nosaltres tenim una immunitat genètica heredada amb uns factors que per combatre certes patologies. I desprès n’hi ha la IMMUNITAT ADQUIRIDA que es adquireix quan ens posem en contacte amb el patògen.
N’hi ha dues formes de posar-se en contacte amb el patògen: MANERA NATURAL: o Forma activa --> És quan tenim per primera vegada la malaltia, per exemple la varicel·la. Una vegada passem la infecció quedem immunitzats.
o Forma passiva --> La llet materna dona immunitat passiva.
MANERA ARTIFICIAL: o Forma activa --> Vacunes (tenen efectivitat de uns 80-85%). Les vacunes més segures actualment són les que no porten un bitxo debilitat sinó contenen les parts del bitxo (proteïnes) que són reconegudes pel sistema immunitari.
o Forma passiva --> Injecció d’anticossos – immunoglobulines contra el patògen.
N’hi ha molts bacteris resistents als antibiòtics. Per tant a vegades, quan hi ha una infecció potent, abans d’aplicar els antibiòtics fan un ANTIBIOGRAMA --> un estudi per determinar a quals antibiòtics el bacteri està sensible.
Quina és la diferencia entre un antigen i un anticòs? ANTIGEN --> Macromolècula reconeguda pel nostre sistema immune. Algunes indueixen al sistema immune a respondre (agents externs i cèl·lules tumorals) i altres no.
Nosaltres tenim antígens propis del nostre cos i tenim TOLERÀNCIA a molts antígens.
ANTICÒS (Immunoglobulines) --> Proteïnes plasmàtiques amb funció immunològica – Ig.
El nostre sistema immunitari és TOLERANT a molts antígens perquè quan mengem entra una sèrie de substàncies diferents en el nostre cos. El sistema immunitari ha de ser tolerant a antígens propis i molts dels que es troba, als que la major part de la població no fa cas.
Quan resulta que la persona no és tolerant a uns d’aquests antígens als quals la resta de població ho és i el antigen no és patològic --> apareix l’AL·LÈRGIA.
13 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Nosaltres tenim antígens propis per diferenciar-nos dels altres --> COMPLEX MAJOR D’HISTOCOMPATIBILITAT o HLA (Human Leukocite Antigen).
Els antígens propis del nostre cos estan presents en la superfície cel·lular de les nostres cèl·lules.
Són antígens propis: MHC tipus I --> totes les cèl·lules MHC tipus II --> cèl·lules presentadores antigen Els antígens propis tenen AUTOTOLERANCIA --> no ataquen a les seves pròpies cèl·lules.
Si el sistema immune ataca al seu propi organisme, apareix una MALALTIA AUTOIMMUNITÀRIA --> no hi ha tolerància per el propi cos.
Quan es fa un transplantament és mira si un teixit és compatible amb el cos del pacient i per tant quina resposta immunològica pot donar. Aleshores es busca que siguin més compatibles possible per a que el sistema immunològic no lo fiqui tanta canya.
De totes maneres sempre n’hi ha diferencies i la resposta del sistema immunològic se tindrà que modular per a que no ataqui. Les persones que tenen un trasplantament d’un òrgan acaben prenent per vida una sèrie de fàrmacs que modulen el sistema immunitari per a que no ataqui al òrgan trasplantat.
Encara que el teixit sigui compatible, el complex de histocompatibilitat cada un té el seu. I això fa que el nostre cos diferencií les nostres pròpies cèl·lules de les que són patològiques.
ANTIGEN PROCESSING Una cèl·lula normal presenta el antigen en un complex de histocompatibilitat de tipus MCH I.
La cèl·lula PRESENTADORA DE ANTIGEN té el MCH II.
14 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana El MCH I amb el antigen propi serveix per a que la cèl·lula sigui reconeguda com la cèl·lula pròpia.
Però aquests complex de histocompatibilitat de tipus I també intenten posar en la seva superfície antígens estranys, per exemple d’algun tipus de patògen que ha volgut infectar aquesta cèl·lula.
Aquesta cèl·lula està infectada i no és una cèl·lula de defensa. Lo que fa és senyalar al sistema immune que hi ha un antigen estrany. Per tant el sistema immunitari l’atacarà.
Les cèl·lules pròpies del nostre organisme quan es posen en contacte amb algun patògen, no són cèl·lules pròpiament presentadores de antigen, però poden presentarlo. El sistema immune és posa en contacte amb el antigen estany i s’activa per atacar.
Si la cèl·lula només porta el seu propi antigen el sistema immune no s’activaria.
LES CÈL·LULES PRESENTADORES DE ANTIGEN Les cèl·lules presentadores de antigen fan una mica lo mateix que la resta de les cèl·lules del nostre cos, però tenen la capacitat de fagocitar (digerir), com per exemple els Macròfags.
El macròfag destrueix el patògen i mostra els seus fragments en la seva superfície com una antigen processat. Una vegada el antigen es mostra en la superfície de membrana, no és per a que la cèl·lula sigui atacada, sinó per a que s’activi el sistema immunitari.
LIMFÒCITS El sistema immunitari específic formen principalment els LIMFÒCITS. Els limfòcits i totes les altres cèl·lules sanguínies es formen en la medul·la òssia.
En el moll del os les cèl·lules HEMOCITOBLASTES formen: LIMFÒCITS PRE-T --> Són les cèl·lules molt joves que van al Tim. Amb les hormones que hi ha en el tim aquestes cèl·lules lo que faran és madurar. Un cop madures, les CÈL·LULES T surten i van cap a la sang i els teixits.
LIMFÒCITS B --> diferenciades pel factor Interleukina-7. Una vegada diferenciades van directament als teixits.
NATURAL KILLERS --> no tenen el factor Interleukina-7. Les NK són cèl·lules del sistema immunitari inespecífic.
15 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Els LIMFOCITS T que maduren en el Tim és posen a prova. Els TCR són els receptors de les cèl·lules T que ha de reconèixer lo que és propi i lo que és estrany.
La cèl·lula del Tim li presenta a la cèl·lula T un antigen propi: Si la cèl·lula T no reconeix el complex d’histocompatibilitat propi aleshores no serveix i està eliminada per apoptosi. No pot sortir a la sang perquè no reconeixeria les cèl·lules del cos.
La cèl·lula T s’enganxa al complex d’histocompatibilitat: Si el solta --> la cèl·lula funciona perquè s’enganxa i desprès solta.
Ha reconegut les cèl·lules pròpies.
No el solta --> la cèl·lula no serveix perquè atacaria a les cèl·lules pròpies per tant estarà eliminada.
Aleshores el Tim només deixa sortir aquestes cèl·lules que reconeixen els complex i els antígens propis. Totes les cèl·lules que tenen una alteració en la recepció o en la resposta contra les cèl·lules pròpies estan eliminades.
Aleshores les cèl·lules T madures surten del Tim cap a la sang i les cèl·lules B surten del os directament a la sang. I ara aquestes cèl·lules arribaran als llocs on es posaran en contacte amb els patògens.
Principalment arriben els GANGLIS LIMFÀTICS.
16 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana En els ganglis limfàtics n’hi ha cèl·lules que presenten els antígens. Aleshores els limfòcits que arriben als ganglis són com cèl·lules verges (NAIVE) perquè mai s’han posat en contacte amb cap patògen. Per tant són com un disc verge que es pot especialitzar en atacar qualsevol tipus de patògen. Simplement necessiten que les cèl·lules presentadores els presentin un patogen.
N’hi ha 3 tipus de cèl·lules bàsiques: LIMFÒCITS T - CD8 --> són cèl·lules amb funció citotòxica especifica. Són cèl·lules immunitàries que atacaran directament.
LIMFÒCITS T - CD4 --> són cèl·lules col·laboradores (HELPER T CELL). Amplifiquen la resposta i ajuden a que funcioni millor el sistema immunitari.
LIMFÒCITS B --> produeixen les cèl·lules plasmàtiques que són els ANTICOSSOS. Les cèl·lules B en la seva superfície tenen anticossos i quan s’activen formen les cèl·lules plasmàtiques que sintetitzen anticossos i més anticossos.
N’hi ha altres cèl·lules que s’anomenen SUPRESSORES, que també són importants perquè posen fi a la resposta immunitària – paren la resposta immunitària.
EL GANGLI LIMFÀTIC En el gangli limfàtic n’hi ha molts vasos aferents i un de sortida. Dins del gangli trobarem cèl·lules que presenten i cèl·lules de defensa especifica: Macròfags --> fagociten i són cèl·lules presentadores de antigen Cèl·lules dendrítiques (estrellades) --> són presentadores de antigen Cèl·lules T Cèl·lules B 17 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Com funciona el mecanisme de presentació de antigen? Si n’hi ha un teixit infectat i una cèl·lula dendrítica acaba de fagocitar a un patogen.
Al fagocitar-lo en la seva superfície (complex d’histocompatibilitat de tipus II) mostra un tros d’aquest patogen.
Les cèl·lules presentadores d’antigen tenen una capacitat important i poden desprendre’s del teixit i viatjar per la sang fins arribar als ganglis.
En els ganglis limfàtics es trobaran amb limfòcits, que molts d’ells són verges. Els limfòcits estan esperant a posar-se en contacte amb els antígens. Quan arriba la cèl·lula presentadora de antigen, el complex d’histocompatibilitat de tipus II amb el antigen del patogen està presentat a una cèl·lula T. I ara aquesta cèl·lula és una cèl·lula activada citotòxica contra aquest tipus de patogen específic – la cèl·lula reconeix aquest antigen. Ara quan aquesta cèl·lula T trobi un bitxo d’aquests se’l va a carregar.
Les cèl·lules T activades surten del vas limfàtic, arriben a la sang i desprès a la zona d’infecció. Una vegada allí entrarà al teixit i matarà de manera selectiva al patogen.
Evidentment això triga un temps i comença a ser important a partir del tercer dia aproximadament.
Apart dels ganglis limfàtics també trobaré les AGREGATS LIMFOIDES dins del intestí. És un sistema molt important que fa que les cèl·lules presentadores de antigen poden contactar amb tot el patogen que ve dels aliments i presentar-los als limfòcits.
Les amígdales fan la defensa contra lo que entra per la boca aleshores també té limfoides. Un altre lloc és la melsa o sistema respiratori.
18 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana MECANISME DE ACCIÓ DELS LIMFÒCITS Els limfòcits B s’encarreguen de la VIGILÀNCIA HUMORAL --> principalment tot lo que hi ha en el espai intersticial i en la sang. Tot allò que viatja per els líquids lo vigilaran els limfòcits B.
Els limfòcits T són cèl·lules citotòxiques --> lo que faran és enganxar-se i destruir altres cèl·lules. La seva funció serà atacar les cèl·lules infectades.
LIMFÒCITS B Quan arriba el microbi i va per la sang. En la sang els limfòcits B tenen uns receptors, que són els anticossos encara no activats.
Aquests receptors són molt especialitzats i poden detectar substancies naturals i artificials.
Quan un limfòcit B es troba amb el patogen s’enganxarà a ell per el antigen de la seva superfície. Lo que farà és activar la resposta, formarà les cèl·lules plasmàtiques i generarà anticossos.
Aleshores la vigilància que fan les cèl·lules B és generar anticossos si n’hi ha algun microbi.
19 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana LIMFÒCITS T - CD4 Ara imaginem que tenim un macròfag que s’ha menjat un microbi. Un cop l’ha menjat l’ha digerit. Els macròfags i les cèl·lules presentadores de antigen tenen en la membrana el complex d’histocompatibilitat de tipus II i presenten un tros d’antigen que acaben de fagocitar.
Les cèl·lules presentadores de antigen actuen per les cèl·lules col·laboradores – helper T cell. La cèl·lula col·laboradora quan s’enganxa a la cèl·lula presentadora utilitza una sèrie de substàncies per a activar la cèl·lula presentadora a que destrueixi tot el que s’ha menjat.
A més a més com que la cèl·lula col·laboradora s’ha posat en contacte amb el antigen del patogen podrà anar a activar les altres cèl·lules.
La cèl·lula col·laboradora ella mateixa no ataca, però li dona instruccions als macròfags per a que destrueixi el patogen menjat i a més a més activa altres cèl·lules per a que destrueixin els patògens.
LIMFÒCITS T – CD8 Els limfòcits T-CD8 aniran a trobar una cèl·lula que sigui infectada. Les cèl·lules infectades del cos produeixen el complex d’histocompatibilitat de tipus I i presenten una part del patogen. Els limfòcits T-CD8 s’enganxen a ella i com està infectada la maten. Els Limfòcits T citotòxics actuen com una cèl·lula NK més especifica.
MACROFAGS I CÈL·LULES DENDRITIQUES Quan un macròfag o una cèl·lula dendrítica es troben un patogen el fagociten i el digereixen. El antigen del patogen el posen en contacte amb el complex de histocompatibilitat de tipus II i el presenten en la superfície per a que sigui reconegut pel sistema immunitari.
Desprès el macròfag anirà a buscar els limfòcits als ganglis limfàtics per tant s’iniciarà una cadena immunitària.
20 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana MEMORIA IMMUNOLOGICA Generalment quan ens posem les vacunes ens les posem una vegada o dues. No fa falta més perquè sempre una quantitat de cèl·lules són CÈL·LULES DE MEMÒRIA. El sistema immunitari lo que fa és per una banda activar les cèl·lules defensives per combatre el patogen i per altra banda fer copies de les cèl·lules defensives (inactives) per guardar-les en la memòria.
Aleshores si ens posem un altre cop amb el mateix patogen el sistema immunitari automàticament activa les cèl·lules de la memòria.
A vegades és fan vacunes recordatoris perquè amb el temps la quantitat de cèl·lules de memòria pot baixar.
ACTIVACIÓ CÈL·LULES DEFENSIVES Antígens de la classe MHC I --> actuen activant les cèl·lules CD8 que faran: o cèl·lules citotòxiques T o cèl·lules de memòria TC o quan hagin acabat, s’activaran les cèl·lules supressores i pararan la resposta immunitària.
Antígens de la classe MHC II --> actuen activant les CD4 que faran: o produir més quantitat de helper T cells o cèl·lules de memòria TH 21 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana AL·LÈRGIA Generalment només sabem si estem al·lèrgics a alguna cosa si entrem en contacte amb un al·lergen per segona vegada. La primera vegada igual no ens adonem.
La primera resposta immunològica és baixa perquè el cos no s’ha posat mai en contacte amb el bitxo i ha de fer les defenses contra el patogen o al·lergen en el cas de la al·lèrgia.
La segona vegada que ens posem en contacte amb el mateix patogen o al·lergen el cos activa les cèl·lules de memòria i a més a més activa noves cèl·lules defensores i anticossos --> per tant la segona resposta és molt més forta.
Si arriba un patogen diferent el sistema immunitari ha de fer lo mateix per adquirir immunitat contra el nou patogen.
En el cas de les vacunes contra les al·lèrgies la exposició repetitiva pot arribar a fer que el sistema immunològic és torni més tolerant.
22 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana ANTICOSSOS N’hi ha diferents tipus de anticossos: de resposta primària de resposta secundària etc...
Els anticossos IgG són els més importants de cara a les infeccions.
Els anticossos activen també les cèl·lules que alliberen la histamina que provoca respostes de tipus mucositat, congestió, etc...
23 ...