SESSIÓ 3 EMOCIONS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Educación Primaria en Inglés - 1º curso
Asignatura Comunicació i Interacció Educativa 2
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 03/04/2016
Descargas 5
Subido por

Descripción

CONCEPTE EDUCACIÓ, EDUCACIÓ EMOCIONAL, ÈTICA I MORAL, PERSONALITAT, EMOCIONS, SENTIMENTS, TEMPERAMENT, COMPETÈNCIES EMOCIONALS, INTEL·LIGÈNCIA, INTELIGÈNCIA EMOCIONAL

Vista previa del texto

COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS SEMINARI 3: 22 / 01 / 2016 La intel·ligència emocional és: - Habilitat per a controlar els sentiments i les emocions d’un mateix i dels altres, de discriminar entre ells i utilitzar la informació que ens proporciona per a guiar les accions i el pensament d’un mateix.
- Habilitat per a percebre les emocions, per accedir i generar emocions que faciliten el pensament; per a comprendre les emocions i el coneixement emocional, i per regular les emocions de forma reflexiva que promouen tant el creixement emocional com l’intel·lectual Existeixen cinc característiques que guien la intel·ligència emocional: - Consciència d’un mateix: és la capacitat que tenim per a reconèixer les emocions que estem vivint. És un acte molt complex directament relacionat amb la consciencia emocional i la confiança en un mateix.
- Autorregulació: és la manera de decidir i controlar quant pot durar una emoció i quina intensitat tindr{ mitjançant tècniques d’autocontrol, confiabilitat, adaptabilitat o la innovació.
- - Motivació: relacionada amb el positivisme, el compromís i la iniciativa per arribar a uns objectius marcats.
Empatia: consisteix en veure i entendre com se senten els demés. D’aquesta manera s’aprèn dels demés i s’aconsegueixen determinats objectius. És la clau del sistema emocional.
Habilitats socials: el fet de tindre bones relacions interpersonals és un altre dels passos de l’èxit. Es pot aconseguir mitjançant la comunicació, la influència, la gestió de conflictes, cooperació o treball en equip,...
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS QUÈ ÉS UNA EMOCIÓ? Una emoció és una alteració de l’estat d’{nim intensa i puntual. Són respostes del nostre cos. Es tracta de moment. Pot ser agradable o no per a la persona i va acompanyada d’una commoció somàtica o fisiològica. Una emoció és un estat de commoció degut a canvis fisiològics que es produeixen com a resposta a una vivència i que tendeixen a mantenir o abolir l’esdeveniment causal. És immediata i disposa a l’individu a afrontar la situació.
Un sentiment és l’estat d’una persona que es caracteritza per la impressió afectiva que li causa una persona, animal, cosa, record o situació en general. És el resultat d’una emoció prolongada. És una reacció positiva o negativa a una vivència. És la experiència subjectiva de l’emoció. Es parla de sentiments quan l’emoció és codificada en el cervell i la persona és capaç d’identificar l’emoció específica que experimenta.
DIFERÈNCIA ENTRE SENTIMENT I EMOCIÓ? L’emoció es espont{nia i moment{nia. En canvi, el sentiment perdura en el temps.
Primer tenim un estímul que produeix una resposta fisiològica.
Existeixen 6 tipus d’emocions: - Por - Sorpresa - Aversió - Ira - Alegria - Tristesa Quines són les funcions d’aquestes emocions? Por: tendencia a la protecció Sorpresa: ajuda a orientarnos davant una situació Aversió: produeix Les funcions de les emocions:  Motivació: quan vivim una emoció ens motivem més o menys i la reconvertim en sentiments. Quan tenim emocions positives o negatives hem de ser capaços d’autocontrolar-nos i automotivar-nos per generar sentiments positius.
 Adaptació a l’entorn: l’ésser hum{ es social per naturalesa i és important el desenvolupament emocional i el dels sentiments per adaptar-nos al medi. És important adaptar-nos al medi però no reproduir-lo.
 Informativa: ens informa sobre el que passa al món. Per exemple, si hi ha una cosa que ens genera por hem de reflexionar-ho.
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS  Social: vivim en societat i ens hem d’adaptar a ella. Per exemple, quan ens adaptem a la cultura que ens envolta seràs acceptat però aquells que no siguin capaços d’adaptar-s’hi seran els estranys i quedaran exclosos. Les emocions també ens ajuden a conviuré en societat.
QUINA ÉS LA DIFERÈNCIA ENTRE TEMPERAMENT I PERSONALITAT? El temperament és com reaccionem a les emocions i normalment és més inestable. Té una herència, que és la càrrega genètica, és per això que ens assemblem als pares. Es pot veure clarament en els nens petits. Hi ha nens que ploren més que d’altres, que criden més que d’altres, que s’enfaden més, que riuen més,...
L’estil de reactivitat emocional relativament estable és el que es coneix per temperament. Aquest es configura basant-se en la interacció dels factors genètics i ambientals.
No tots reaccionem igual davant d’un mateix estímul… Ex: si teniu pressa i esteu fent cua a correus… i quan us arriba el torn després de 2 hores d’esperar… el de la finestreta posa un paper que diu que se’n va a esmorzar… Què penseu? Què sentiu? Com reaccioneu? Ex: heu fet un treball en grup i un de vosaltres ha de fer una exposició davant del professorat de la vostre titulació… us oferiu? Perquè? Ex: Si algú et comença a criticar, i a “xinxar” ... Què fas? El temperament comporta: - Estil de reactivitat emocional relativament estable - Forta càrrega genètica, poca càrrega ambiental - Visible ja en els primers estadis de vida En canvi, la personalitat: - Combinació particular de patrons de resposta emocionals, cognitives i conductuals d’un individu, que el fan únic i que persisteix al llarg del temps.
- Té una càrrega genètica, però també una important càrrega ambiental - Es conforma al llarg del desenvolupament - Dimensions, varies propostes, ex: • Extraversió/introversió • Neuroticisme/estabilitat • Afabilitat • Consciència/voluntat • Obertura mental La personalitat la anem conformant al llarg de la vida sobretot a través de les relacions socials. És una combinació particular de patrons de resposta emocionals , cognitives i conductuals d’un individu, que el fan únic i que persisteix al llarg de la vida. Té una càrrega genètica , però també és important la càrrega ambiental.
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS Què és la personalitat? És una combinació particular de patrons de respostes emocionals, cognitives i de conducta d’un individu que el fan únic i que persisteixen al llarg del temps. Té una c{rrega genètica però també una important càrrega ambiental i es conforma al llarg del desenvolupament.
Alguns exemples de personalitat ho són: Hi ha quatre tipus de personalitat acceptats: - Neuròtics: són molt egocèntrics, exibicionistes, impulsius i actius - Introvertits: són més ansiosos, procupats, desconfiats, serios...
- Estables: són Raonables, controlats persistents i calmats - Extrovertits: són més sociables, descuidats, contents, bones persones,...
Al comprendre les emocions, podem controlar la personalitat.
Neuròtic Ansiós Preocupat Desconfiat seriós Introvertit extrovertit sExtroverti t Estable Quina és la diferència entre temperament i personalitat? El temperament té una forta càrrega genètica, són patrons que s’incorporen en la persona de forma genètica. La personalitat, en canvi, l’anem formant al llarg dels anys per la influència de l’entorn. Som éssers socials i la societat que ens envolta sempre influeix en la nostra forma de ser i actuar.
PERSONA AMB INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL: La intel·ligència emocional és la capacitat que un té per a gestionar les pròpies emocions i les dels demés.
- Actitud positiva - Reconeixement de les pròpies emocions i sentiments - Capacitat per expressar els S i les E. Saber quan cal expressar-les i com fer-ho - Capacitat per a controlar els S i les E - Empatia.
- Prendre decisions adequades COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS - Motivació, il·lusió i interès Autoestima Donar i rebre Tenir valors alternatius. Sap tenir els seus propis valors, no només aquells que la societat ens requereix Capacitat per a superar dificultats i frustracions Integrar les polaritats. Al reconèixer les emocions i els sentiments propis, som capaços de reconèixer aquells aspectes positius i negatius que tenim.
Les emocions son innates i les persones estan vinculades als pares i es produeix el vincle d’aferrament. Un nen sent i s’emociona de manera innata sense haver de comprendre el món social. Aleshores comença el reconeixement del jo, és a dir, quan un es pot reconèixer respecte un altre. En aquest moment, l’emoció es comprèn per allò fisiològic que tens davant. Un nadó, al veure a un adult somriure, riu. S’expressen senyals emocionals molt bàsiques: el somriure, el plor,... en resposta als altres. S’autoregula amb ajuda externa, és a dir, amb l’ajuda dels altres. Al conèixer el jo el nen comença a autoregular-se les emocions.
Les emocions autoconscients es desenvolupen en aquest moment. Si un nen plora i li dones la pipa, sap que ha de parar de plorar si li donen.
AUTOCONCEPTE I AUTOESTIMA: L’autoconcepte és la idea que un té d’un mateix. Cada autoconcepte és únic i diferent i té que veure amb les emocions que ens engloben, el temperament i la personalitat.
L’autoestima és el sentiment que acompanya a l’autonocepte.
Els sentiments de l’autoestima són valoratius, és a dir, s’originen al valorar l’autoconcepte en base a uns determinats valors.
L’autoefic{cia percebuda és la valoració de la pròpia eficàcia en relació a una tasca. Si valorem que la tasca està molt per sobre de la nostra eficàcia no ho intentarem, si pensem que està en el límit ho veurem com un desafiament, i si pensem que està molt per sota no ens motivarà.
Ens generem en tres aspectes: - Físic - Acadèmic - Social COM ES FORMA L’AUTOCONCEPTE O AUTOESTIMA: Els primers anys de vida, el que més ens importa és la opinió i els judicis dels altres, ja que no tenim capacitat de generar el propi autoconcepte o autoestima. Per això a primària, si un professor et posa una etiqueta, ja et queda posada. En la segona infància (6 -9 anys) ja ens comencem a comparar amb els altres. en l’adolescència, és el moment on la ocmparació és el més important. En aquest moment es comença a reflexionar sobre nosaltres mateixos. Reflexionem en funció dels propis valors i la interiorització.
MOBBING És l'assetjament psicològic que es desenvolupa en les relacions personals, quan una o vàries persones donen un tracte vexatori i desqualificador vers una persona amb la finalitat de desestabilitzar-la psicològicament.
COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ EDUCATIVA 2 – EMOCIONS I GRUPS JÚLIA RODRÍGUEZ SOTERAS ...

Comprar Previsualizar