Contratos (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Contracts
Año del apunte 2016
Páginas 64
Fecha de subida 19/12/2016
Descargas 5

Vista previa del texto

Contractes estherfarnos@upf.edu Didac Amat i Puigsech - Civil 70% - Mercantil 30% -Seminaris 30% (un 20% es de civil i un 10% de Mercantil) – Examen final 70% (40 preguntes tipus test amb un mínim de 4 i 3 preguntes a escollir-ne 2 del bloc civil i 2 preguntes del bloc mercantil a escollir-ne 1). Manual: Sistema de derecho Civil, Diez Picasso. Bàsicament vol 2 T1. EL CONTRACTE El CC no defineix el contracte ja que el legislador civil el pressuposa. Dins del títol “de los contratos” del CC es on es caracteritzen els contractes tot i no ser-hi directament definits.
A Catalunya el llibre 6è del CCCat parla sobre contractes, però és l’únic que encara no ha estat aprovat, tot i que hi ha una comissió treballant en aquest aspecte. L’art 149.1 CE dona competència a les CCAA històriques per legislar en matèria civil d’acord amb el seu dret històric però exclou les bases de l’obligació contractual, per tant, no pot definir que es un contracte ni els tipus i per això s’ha deixat pel final.
A nivell europeu s’està treballant per un Codi Civil europeu, el “Draft Common Frame of Reference”, però no és dret vigent.
Tot i no trobar-hi explícitament una definició, podem definir el contracte mitjançant diferents articles del CC:    1089 CC: Contractes quasicontractes, actes i omissions il·lícites en les que intervinguin la culpa o la negligència crearan obligacions. Així, podem definir un contracte com un element que crea obligacions i podem dir que és la més ràpida i constant donat a l’elevat tràfic contractual que existeix.
1091 CC: El contracte és l’element que té força de llei entre les parts per tant té la obligació que crea mateixa força que les lleis del legislador (eficàcia obligacional o relativa (només vincula a les parts i no a 3rs) del contracte] 1254 CC: El contracte existeix des de que 1 o varies persones decideixen voluntàriament obligar-se mútuament. Així, podem definir contracte com l’element que no només es font de creació d’obligacions sinó que crea voluntàriament aquestes obligacions com a resultat del consentiment bilateral.
Els elements en els que es basa el contracte son:   Voluntat comuna de 2 o més persones Creació de una obligació amb força de llei entre les parts Mitjançant aquest element podem donar la que es considera la definició clàssica del contracte: Acord de voluntats de 2 o més persones dirigit a crear obligacions entre elles. Malgrat tot des de una concepció moderna de contracte es pot definir com la principal font de creació d’obligacions gràcies als pressupòsits que neixen de l’economia liberal (s.XIX), de la igualtat de les parts (al s. XX amb l’aparició del dret del consum es va posant en dubte la necessària igualtat de parts i s’intenta equilibrar les forces ja que les empreses tenen més informació i més poder) i el deixar fer (les parts elegeixen que poden contractar i què no). Amb aquests elements podem establir el contracte com l’instrument tècnic idoni per què els particular puguin assignar riscs futurs, portar a terme intercanvi de béns i serveis (per aprofitar al màxim els recursos) i assegurar-se el compliment en les relacions interpersonals (esperant el compliment per mitjà de la força de la llei).
1 El concepte de contracte s’aplica en tots els àmbits jurídics, per això parlem de contracte com a supraconcepte. En aquest sentit de supraconcepte podem entendre’l com a fonament del dret ja que on acaba el contracte acaba també el dret doncs no hi ha voluntat i comença el regne de l’arbitrarietat i la força.
En l’àmbit del dret privat regula aquells negocis jurídics bilaterals entre particulars i amb força vinculant entre elles on l’administració no hi és part, ja sigui patrimonial o no (pacte successori, matrimoni, tot i que aquest no es considera tècnicament un contracte ja que no hi ha sancions per incompliment) però en matèria de dret civil només s’aplica el concepte contracte als Negocis jurídics bilaterals sobre relacions jurídiques de caràcter patrimonial (intercanvi de prestacions que ens satisfà patrimonialment). Aquesta definició de contracte es vol incloure en la modernització del CC. Tot i això en dret europeu això no es necessari, doncs la noció de contracte dels estats membres pot ser diferent i això dificulta la creació del DCFR.
Per entendre el concepte de contracte es necessari entendre la “autonomia de la voluntat” que es el seu fonament i allò que el fa obligatori i que en cas de incompliment ens permetrà anar al jutjat per que la faci complir. En base de l’autonomia privada les parts tenen voluntat per contractar, per no fer-ho, per elegir un contracte del codi Civil o de fer un mix d’aquests. No és necessari que un contracte compleixi el 100% els articles definits pel CC sinó que els contractants poden modificar-la seguint el principi de la autonomia de la voluntat, sempre que no incompleixi la llei la moral i l’ordre públic (en aquest cas la llei no protegirà als contractants). I també donat a aquest principi és el que fa que els contractes tinguin força obligatòria com si d’una llei es tractés ja que s’han obligat voluntàriament. Això deriva en la teoria de la autoresponabilitat derivada (si t’has obligat has de complir i sinó l’altre part ho pot exigir judicialment). Tot i aquesta autonomia que permet modificar contractes, existeixen una seria de límits a la llibertat contractual:    Normes imperatives: Un contracte que vulnera una llei no és vàlid, ja siguin lleis prohibitives, les que no ho son i es pretenen eludir amb un contracte, les lleis que directament ho estableixin...
Moral: Condicions d’ètica social imperants en cada moment determinat.
Ordre públic: Principis fonamentals i rectors de la comunitat plasmats en la CE Els requisits del contracte. art 1261 CC: No hi ha contracte sense:  Consentiment vàlid dels contractants: o No tenen capacitat de contractar els menors d’edat no emancipats (fins als 16 anys), els incapacitats (persones amb deficiències físiques o psíquiques amb sentencia judicial que les declari incapacitades, sense sentència el contracte seria vàlid) i els pròdigs (persona que dilapida el seu patrimoni sense realitzar una gestió adequada i la declaració de prodigalitat la realitza un jutge). En aquests casos el contracte es anul·lable a instància de la pròpia persona o el representant legal en els 4 anys següents a la seva celebració, o e el cas de incapacitat en els 4 anys següents a la recuperació de la capacitat. Els incapaços son persones amb deficiències psíquiques o físiques que els impedeix contractar correctament però que no tenen una sentència judicial que ho indiqui, i en aquest cas la incapacitat no es pot presumir, sinó que els qui vulguin anular el contracte hauran de provar la incapacitat del contractant, i no el podran anular directament com en el cas del incapacitats. Un menor emancipat (16-18 anys) pot contractar però amb el “complement de capacitat”, és a dir, els seus pares o representants legals han de confirmar que el contracte no el perjudiqui, en aquest cas el poden invalidar, però no sempre és necessari ja que hi ha certs àmbits que permeten la decisió del menor, per exemple en el contracte laboral que permet treballar a partir dels 16 anys, o per fer-se operacions quirúrgiques on només s’ha de informar als representants legals.
2 o   No estar incurs en una prohibició per contractar: art 1459 CC es refereix a la contravenda, i no permet que el tutor de algu sigui part en un negoci amb béns amb aquesta persona ja que existirà un conflicte d’interessos entre els del tutelat i els propis, ni els mandataris poden ser part en un negoci amb els béns amb els d’aquells a qui estan representants, tampoc ho permet al marmesó (s’encarrega que els béns de l’herencia s’entreguin d’acord els interessos del mort) ser part amb els béns de l’herència que ha d’entregar, ni els jutges, secretaris judicial etc no poden adquirir els béns dipositats en un jutjat per a algun judici...
o Inexistència de vicis en el consentiment, és a dir no fundat en l’error, la violència, intimidació o dol Objecte: Coses dins del comerç dels homes, presents o fins i tot futures (coses que no existeixen però que amb tota probabilitat existiran, per exemple, la collita d’una vinya concreta de l’any 2013-2014). Aquest objecte han de ser: o Determinables:  No ha de estar concretat quin serà l’objecte, però el contracte si que ha de fixar com a mínim els criteris de determinació per evitar la abstracció, això ens permet distingir el contracte del tracte preliminar (les negociacions on podem parlar més abstractament parlant únicament de la voluntat de arribar a un acord comú sobre una cosa encara no determinada)  L’element no ha de ser obligatòriament un cosa (bé tangible), també poden ser energies, drets d’autor...
 Per altre banda, també s’ha o bé d’especificar o bé establir criteris per fixar el preu. Aquests criteris poden ser valors objectius de mercat, fixació per part de un 3r neutre i elegit conforme les 2 parts (no es pot deixar com a mesura per determinar el preu que l’elegirà una de les parts contractants)  Per últim també s’ha de deixar determinada la durada del contracte (es pot establir un interval de temps en el que es pot realitzar el contracte) o Possibles: La possibilitat de la cosa s’ha de donar tant des del punt de vista físic com jurídic (el legislador ho impedeix).
 Impossibilitat total o parcial  I originaria o sobrevinguda  I transitòria (actualment és impossible) o duradora (sempre serà impossible)  I relativa (permet el contracte però en altres condicions) o absoluta o Quan l’objecte de contracte és un servei, aquest ha de ser lícit i d’acord amb els bons costums (moral):  Supòsits de extracomercialitat absoluta (no es pot comerciar amb ells): Per exemple els béns públics, drets relacionats amb la personalitat (la vida), els béns no patrimonials...
 Supòsits de extracomercialitat relativa (es possible comercia amb aquests béns però el legislador de un país determinat no ho permet): La sang, les drogues, òrgans humans...
 Supòsits contraris als bons costums: Aquest supòsit s’adapta a cada moment històric permeten així la renovació, actualment per exemple, el proxenetisme, els arrendaments de per vida...
Causa: és una idea bastant indeterminada i abstracta, però s’entén com el fi que es persegueix amb el contracte d’acord amb el tipus de contracte que s’utilitza (la raò objectiva economico social de~cada tipus de contracte) o A la pràctica és important ja que ens permet distingir quins contractes han de ser protegits per l’ordenament i quins no han de tenir efectes jurídics.
o De entrada, la licitud i existència de la causa es presumeix directament, per tant, és la part que al·lega que aquell contracte no té causa qui té la càrrega de la prova, en virtut del principi de 3 conservació dels contractes (s’ha de fer tot el possible per conservar els efectes de un contracte ja celebrat) o Partint de la causa podem  C. Onerosos: cada part obté de l’altre una cosa o un servei (tothom rep una cosa a canvi)  C. gratuïts o de pura beneficència: La causa del contracte és la liberalitat de una part respecte l’altre  C. sinal·lagmàtic: son onerosos i és un intercanvi de prestacions o Quan es pot provar la falta de causa de un contracte o amb causa il·lícita es declara la nul·litat del contracte i de tots els efecte que ha produït. Tot i això existeixen casos comuns de simulació (sota l’aparença de un contracte normal es produeix un altre propòsit negocial és a dir existeix una discrepància entre allò que declaren les part en contractar i la voluntat real que persegueixen). Aquest propòsit negocial que s’amaga pot ser que ni tant sols existeixi (una persona que li vulguin embargar la casa fa una compravenda a un amic falsa) i parlarem de simulació absoluta. La simulació relativa és aquella en la que sota el contracte normal si que existeix una voluntat negocial falsa. El cas més típic és la compravenda que encobreix una donació real, i que es dona perquè la donació està molt més gravada fiscalment que la compravenda. En alguns casos la simulació es pot donar amb fins lícits (es feien compravendes entre els burgesos amb les seves amants però realment era una donació però es feia perquè no ho sabés la família), malgrat tot, tota simulació tingui un fi lícit o no serà declarada nul·la ja que existeix una causa falsa en el negoci aparent.. Una de les dificultats és la prova de la simulació ja que les parts tenen incentius per amagar-ho, per això els jutges es basen en indicis (entrades i sortides de diners en poc temps, ). Quan ens trobem en una compravenda de simulació absoluta aquella compravenda es declara nul·la i es torna a la situació anterior. En el cas de la simulació relativa tant el contracte aparent com la voluntat negocial real es declaren nul·les (al principi només es declarava nul el contracte aparent però la jurisprudència actual ho ha canviat), així podem observa una diferencia amb el dret fora del dret de contractes on si s’està incorrent en un frau de llei els actes realitzats en frau de llei no impediran la correcte aplicació de la norma que es pretén eludir (en contractes que es pretén eludir si que no s’apliquen) El principi de la llibertat de forma La concepció espiritualista del Contracte 1278 CC, ens dius que independetment de la forma, el contracte obliga sempre que contingui els elements essencial. La forma es un requisit per provar que existeix, però no és un requisit ad solemnitation, tot i que determinats contractes exigeixen una determinada forma, el document públic o escriptura davant de notari, tot i que no serà un requisit ad solemnitation, per tant, el contracte tindrà igualment validesa (si compleix els requisits de consentiment, objecte i causa), però una de les parts, pot exigir que el document es faci correctament per garantir-ne els efectes probatoris. Aquesta formalització la requereixen: o o o o o o aquells que tinguin per objecte un bé immoble (transmissió, modificació o extinció) arrendaments superiors a 6 anys capítols matrimonials i dot Cessió d’accions o drets Poders Cessió, repudiació i renuncia de dret hereditaris Altres contractes (superiors a 9€) no exigeixen un document públic però si un document escrit que pot ser privat. La donació és l’únic contracte en que la forma és requisit ad solemnitation, és a dir, si no es fa amb escriptura pública amb acceptació expressa del donatari (qui rep) la donació no és vàlida Fonts del contracte 4 Cal diferenciar-les de les fonts de les obligacions, ja que ens referim a quina és la base del contracte (el que fa obligatori el contracte). Els fonaments de la pobligarietat del contracte son: o o o Bona fe: no defraudar la confiança dels tercers Una norma superior fa que el contracte sigui obligatori La idea de la autonomia privada (la idea de persona permet a cadascú autogovernar-se): Classificacions del contracte S’aplica la mateixa classificació que als NJ: onerós/gratuït, commutatiu/aleatori... Tot i això la classificació clàssica es basa en: o o o o C. Per negociació (les parts pacten) / per adhesió (hi ha una posició que contracte en massa a molt consumidors, per tant una part té una posició negociador superior per tenir més informació, i aquest presenta les clàusules de negoci i el consumidor si adhereix o no) C. Consensuals (el consentiment es perfecciona, i per tant el contracte neix, quan coincideixen les voluntat de les parts, com la compravenda)/ reals (No només requereixen el consentiment per existir sinó que necessiten que la cosa es lliuri, com el dipòsit)/ formals (el consentiment es dona si es dona una forma concreta com la donació). La regla general són consensuals C. Unilaterals /bilaterals o sinalegmatics (es dona en virtut del nombre de obligacions que neixen depenent de si les obligacions son de una part o de més de 1) C. Obligatoris/ reals Classificació segons la causa del contracte o o o o o o o o o C. Onerosos amb funció translativa C. Gratuïts o lucratius amb funció translativa C. D’ús i gaudi C de serveis C de finançament (préstec, crèdit al consum) C. Societaris (societat parceria) C. Aleatoris (si passa un determinat fet s’haurà de complir sense ni tan sols saber quina part serà creditora i quina deutora, per exemple el contracte d’aliments, que diu si un dels dos passa gana l’altre li haurà de donar aliments) C. De resolució den controvèrsies (mediació, arbitratge...) C. Complexes o mixtes (prestació i contraprestació extrets de diversos contractes) Classificació de C. Amb consumidors o o C. a distància (comprèn contractació electrònica) C. Celebrats fora d’establiment mercantil (el venedor no està a la seva botiga, per exemple la venda porta a porta, o en fires) Els contractes de consum El model bàsic de formació de contracte basat en el model burgès de dues parts amb lliure consentiment de dues parts no respon a l’actual model dels fenòmens de contractació en massa (s.XX) que elimina el procés negociador i es passa a contractes d’adhesió.
La llei defineix el Consumidor i usuari (CiU) com la persona física o jurídica que actua en un àmbit aliè a una activitat empresarial o professional i és qui ha d’acceptar o no l’adhesió al contracte de l’empresari professional, a qui la llei intenta protegir (pren una actitud paternalista), mitjançant una tutela especial: 5 o o o o o o El CiU té dret a exigir protecció davant del risc en la seva salut que pot implicar el consum de certs productes El CiU està més protegit que un contractant normal en l’ús abusiu del contracte Prevenció de la publicitat enganyosa Dona al CiU drets de participació i representació (Associacions de consumidors) Dona drets processals tan individuals com col·lectives quan se’ls vulneren els drets Drets a la compensació per béns o serveis defectuosos Dret al desistiment: aquest dret trenca el model contractual clàssic, ja que dona al consumidor el dret a tirar enrere el contracte, durant un termini de temps, per la seva posició més dèbil, ja que en el dret de contractes cap part era lliure de trencar el contracte sense tenir conseqüències negatives. És un dret que només es pot exercir si està pactat contractualment per tant no és un remei general al incompliment. Si que ho és però en contractació a distància o en la contractació fora de l’establiment mercantil, excepte en diversos casos com la premsa diària. En aquests contractes a distància o fora d’establiment mercantil, o bé en la resta de contractes en els quals s’inclogui voluntàriament, ha de ser utilitzat aquest dret per deixar el contracte sense efecte en un període de 7 dies hàbils des de l’entrega de la cosa. Tot i així, es pot ampliar legalment o contractualment aquest límit. S’està canviant per legislació Europea a 14 dies.
Dret al desistiment Facultat de del CiU decidir que no es vols seguir vinculat al contracte deixant-lo sense efecte sempre que es notifiqui en un període de 7 dies (una directiva europea encara no transposada diu que ha de ser de 14 dies) desprès de la perfecció del contracte i sense capacitat de l’empresari de demanar indemnització. No s’ha de al·legar cap causa però s’ha de notificar a l’altre part l’exercici d’aquest dret. Si al cap de 7 dies ja ha passat puc deixar sense efecte el contracte però s’haurà de indemnitzar l’altre part. La llei, el contracte o fins i tot les ofertes o promocions publicitàries preveuen aquets dret. El seu exercici és aformal (és suficient retornant els productes i informant-lo de que l’exercim) i la seva conseqüència és la restitució recíproca de les prestacions. No tot contracte té dret a disistiment, només els contractes entre particular i empresa professional, però en un contracte entre parts igual (botiguer-particular, entre particular-particular no n’hi ha si no es posa en contracte), tot i que entre empresa i particular és necessari que el sector en el que es situa el contracte tingui una llei que estableixi k aquest dret existeix.
Tots els contractes a distància o realitzats fora de l’establiment mercantil a més de tots aquells que ho diguin en el contracte tenen el dret a desistiment.
T2. ElS TRACTES PRELIMINARS Molts contractes son de formació espontània (es contracte en un acte) però també ni ha de successius (hi ha més de un acte per tal de contractar). Els tractes preliminars només existeixen en els contractes de caràcter successiu i solen ser en contractes de certa embargadura economica amb auxiliars com per exemple advocats per tal de tenir el millor assesorament possible. El tractes preliminars son tots aquells actes de les parts dirigits a elaborar, cencretar i discutir un contracte. Poden ser: 1. Converses, negociacions i manifestacions escrites: Per exemple esborranys, projectes del contracte... i sobretot les cartes d’intencions que son documents escrits que s’utilitzen quan dues empreses volen contractar entre elles i una empresa es posa en contacte amb l’altre en la que expressa els condicions que ofereix per contractar i desprès normalment l’altre part contesta. En el nostre sistema no és necessari ja que un artivle del codi civil ja ho estableix però normalment s’adhereix al documentuna clausula que expressa la voluntat d’actuar d’acord amb la bona fe, o una altre clausula que exclou que les parts puguin transferir informació de l’altre empresa obtinguda durant les negociacions del contracte a 3rs, o la clàusula que prohibeix negociar amb 3rs durant la negociació, però aquestes clàusules a diferencia de la bona fe s’hand e pactar i hand e estar a les cartes d0intenciosn perque tinguin efecte.
6 2. Precontracte o promesa de contracte: Estem preparant l’entrada en vigor d’un contracte que amb molta probabilitat es perfeccionarà. Encara no hi ha obligacions però si que les partes es veuen vinculades per tal d’operar d’acrod amb la Bona fe.
Aquesta estructura del pacte preliminar no apareix en el codi Civil (no hi ha dret positiu que estableixi valor als tractes preliminars) tot i que la jurisprudència si que li dona eficàcia, ja que com que encara no hi ha contracte els TP no tenen eficàcia i per tant les parts encara són lliures d’apartar-se de les negociacions, tot i això si que tenen certa rellevància ja que ens ajuden a veure els intencions de les parts i com interpreten el contracte, per això els hi donen valor quan el contracte ja s’ha perfeccionat i si algú l’incompleix els TP es poden utilitzar per mostrar la voluntat de les parts ja que estableixen una relació social entre les parts de les quals deriven una sèrie de obligacions per haver iniciat les negociacions:   Deure d’actuar d’acord a la Bona fe Deure de observar la lleialtat esperada en els contractes Tot i això no sempre que hi hagi precontracte estem obligats a acabar perfeccionant el contracte, però si vulnerem la confiança de l’altre part i li causem danys haurem de respondre i això és el que dona força als TP. La responsabilitat precontractual sorgeix només quan una part va actuar de manera culpable, fet que passa en:    Doctrina de l’abús de dret: quan no contractem de manera arbitraria o sense justificació Principi general de bona fe: Les prenegociacions han creat confiança a l’altre part i la fet incórrer en danys, tot i que cal provar que va actuar en culpa Possibilitat de penalitzar les conductes subjectives doloses o quasidoloses Tot i això hi ha debat sobre si s’han de aplicar normes de responsabilitat contractual o extracontractual. Actualment, la jurisprudència ha resolt que s’ha de aplicar la responsabilitat extracontractual, ja que en cas de incompliment de contracte es pot demandar fins a 15 anys desprès, i per tant de evitar aquest període tant llarg i donar seguretat jurídica a les empreses afavorint així que hi hagi més TP, ja que en la extracontractual es pot demandar per incompliment 1 any al sistema espanyol i 3 al català Fonaments per demostrar la responsabilitat precontractual Per demanar la responsabilitat civil extracontractual pel trencament de un TP cal:     Demostrar la creació d’una confiança raonable en la conclusió del contracte o Les negociacions havien de estar avançades o Es valor quins eren els comportament de les parts Demostrar que el trencament de les negociacions té caràcter injustificat amb culpa o dol.
o El jutge ha de valorar cada cas individualment o La jurisprudència sol indemnitzar en casos de ruptura injustificada, però estableix que la ruptura pot ser:  Injustificada: Negociar sabent que l’altre part pren riscos excessius sense advertir-la de que es possible que no es perfeccioni el contracte, negociacions oportunistes per obtenir informació, sense interès ral en l’acord per evitar que l’altre part negoci en 3rs  Justificada: Malaltia sobrevinguda, si s’estava negociant en un sector d’èxit que entra en crisis i per tant cal apartar-se del mercat perquè el mercat ho aconsella (s’ha de avisar amb temps prudencial) Producció de un dany en el patrimoni de la part (inclou per exemple haver fet reformes per poder fer el negoci o bé haver perdut 3 dies de treball per anar a Madrid a negociar) Existència de relació de causalitat dany – confiança suscitada 7 o o o Només s’indemnitza l’interès negatiu (només se’m pot indemnitzar per les despeses realitzades en atenció al futur contracte que no s’ha acabat celebrant, no per el guanys que hagués obtingut del negoci) No son indemnitzable encara que sigui ruptura injustificada, les despeses especulatives o que constitueixin un risc implícit de tot el negoci La indemnització de l’interès positiu, no és possible en TP, i fa referència a indemnitzar-nos però no només ens deixa en la posició d’abans de contractar sinó que també rebem les expectatives que teníem de la celebració del contracte.
Formació del contracte El contracte a l’estat espanyol es perfecciona, per regla general ja que els contractes formals i els reals no, amb el consentiment (contracte consensual), és a dir quan concorren oferta i acceptació sobre un objecte i causa del contracte. Tot i això aquesta definició només serveix pels contractes més tradicionals, per això l’art 1262 es veu completat per la jurisprudència ja que no pot resoldre el problema de persones allunyades geogràficament (contractes electrònics on no és possible que coincideixin oferta i acceptació).
La oferta és la declaració de voluntat de l’oferent que manifesta la voluntat de contractar i els requisits d’aquest contracte (identifica els béns i la indicació expressa o regles de determinació del preu). Un cop perfeccionat amb la acceptació el contracte queda constituir i vincula. En el cas que l’oferta té un contingut més ampli del que hem dit, (estableix el tipus de transport, garanties, terminis de pagament per exemple), la acceptació ha de acceptar cadascuna de les condicions per poder dir que el contracte està constituït. Parlem de acceptació no vinculant quan es tracta de:   Propostes fetes amb reserves o “salvo confirmación”: S’accepta amb una condició posterior.
Les parts acorden elevar el contracte a document públic o privat: per molts que es doni l’acceptació el contracte no existirà fins que no es dongui la forma que demana el contracte.
El comerç en massa i oferta al públic, és aquell en el que un oferent ofereix a un públic determinat interessat en aquest sector i es considera també oferta per tant si hi ha acceptació hi ha contracte. S’ha de distingir de la comunicació publicitari (no reparteix fulletons que simplement seria fer publicitat) i “invitatio ad offerendum”, els quals es diferencien en que els primers tenen un sector determinat de la societat (el que entra a la botiga per comprar) a diferencia dels segons que tenen un sector molt més ampli (fan publicitat a tothom). Es important la diferenciació per poder demanar responsabilitat extracontractual (de la oferta) o no.
Mentre l’acceptació no es produeix les parts no queden obligades. Per rebutjar la oferta l’acceptant hi ho pot fer de forma expressa (ho dic) o de forma tàcita (retornant sense signar els papers de la oferta o iniciant un contracte de les mateixes característiques amb 3rs). Un cop rebutjada, l’oferta perd eficàcia de manera que si el destinatari canvia d’opinió ja no podrà acceptar i haurà de fer una nova oferta. Tot i això cal tenir en compte que les ofertes caduquen un cop transcorregut el temps fixat per l’oferent per a l’acceptació. En cas de que no es fixi termini, caduca pel transcurs del temps que raonablement es considera suficient d’acord amb els usos dels negocis i la naturalesa de l’afer (clàusula molt indeterminada, que trasllada als jutges certa arbitrarietat per analitzar-ho d’acord amb el sector del comerç).
La retirada de la oferta és la capacitat de l’oferent de deixar sense efecte una oferta que ell ha fet mitjançant una declaració. Aquesta retirada només la pot portar a terme l’oferent entre l’emissió de l’oferta i la seva recepció per part del destinatari (un cop l’acceptant ja l’ha rebuda ja no), després hauríem de parlar de la capacitat de revocar la oferta.
8 La revocació és també una declaració per la qual indica que vol cancel·lar una oferta i els seus efectes i s’ha de fer entre la recepció de l’oferta per l’acceptant i la perfecció del contracte (l’acceptant la coneix però encara no ha acceptat). La regla general és que tota oferta és revocable, excepte en aquells casos en que:   L’oferent hagi determinat que és irrevocable o bé les parts han pactat aquesta irrevocabilitat En virtut del principi de bona fe la oferta es considera irrevocable (al ser un principi indeterminat el jutge té que analitzar el comportament i la situació) El conveni de Viena estableix que la revocació ha de tenir la mateixa forma i amb la mateixa publicitat de l’oferta (si es va fer un emailing a empreses d’un sector la revocació s’ha de fer igual). Tot i que la oferta tingui una clàusula de irrevocabilitat, mentre aquesta no hagi arribat al acceptant, pot ser retirada per l’oferent.
La Acceptació és la declaració expressa o tàcita pel qual el destinatari d’una oferta en manifesta l’assentiment o conformitat. Es considera la fase final del període de formació del contracte i perfecció amb la qual neix la vinculació contractual.
Quan hi ha llacunes en dret de contractes, els jutges utilitzen el Conveni de Viena (s’utilitza pels contractes amb caràcter internacional) i estableix que l’acceptació:      No constitueixen acceptació les declaracions de l’acceptant que no incorporin la voluntat contractual No pot ser condicionada (excepte que la oferta ho admeti), ja que sinó es tractaria de una contraoferta i es canvien els papers i la única vàlida és la 2ª oferta. Aquest principi neix de la regla del mirall, ja que si no posa les mateixes condicions no és la mateixa oferta que la primera sino que n’és una de nova. Malgrat tot quan una modificació no és suficientment substancial per considerar contraoferta quan aquesta modificació sigui substancial o no, per tant el jutge es qui haurà de interpretar cas per cas i sobretot valoren la onoresitat de la modificació, per exemple o Alteracions que modifiquen el preu o Sol·licitar pagament a terminis o Modificacions que alteren la quantitat o qualitat de mercaderies o Modificacions del lloc o data d’entrega La forma d’acceptació es lliure excepte si l’oferent n’hagi determinat els mitjans i la forma L’acceptació tàcita està permesa excepte si l’oferent ha determinat una forma i mitjans concrets Per ser efectiva s’ha d’emetre abans que l’oferta hagi caducat. Cal distingir: o Oferta amb termini d’acceptació: abans de la fi del termini o Oferta sense termini d’acceptació: hi ha d’haver un termini raonable d’acceptació conforme a la bona fe, la diligencia i la situació o Oferta verbal entre presents: acceptació ha de ser immediata, excepte si la oferta verbal fixa termini En el cas que l’acceptant guardi silenci la regla general és “qui calla, ni accepta ni rebutja”, per tant, objectivament el silenci no té cap valor i callar davant d’una oferta impedeix la perfecció del contracte i equival a la no acceptació. En el fons aquesta norma protegeix el Consumidor i Usuari. Tot i així, l’autonomia privada permet que les parts pactin que en cas de silenci s’haurà de entendre que aquest silenci és positiu, o bé en aquells casos que les pràctiques habituals de les parts o del seu sector empresarial el silenci s’entén com a acceptació. En aquest casos el silenci permetrà perfeccionar el contracte.
Quan parlem de l’acceptació intempestiva quan aquesta es realitza fora de termini. En principi no es considerarà que el contracte sigui perfeccionat excepte quan el propi oferent accepti verbalment o per escrit i sense demora (si l’oferent tarda en aprovar l’acceptació tardana està justificat que l’acceptant rebutgi la formació del contracte), així com en aquells casos en que el retard es imputable no a l’acceptant sinó als mitjans de comunicació, i es considerarà format el contracte.
9 PERFECCIÓ DE CONTRACTES ENTRE PERSONES DISTANTS En funció del moment en què l’acceptació es considera rellevant trobem:     Teoria de l’emissió: el contracte neix en el moment en que l’acceptant declara l’acceptació la conegui o no l’oferent (des del moment en que l’acceptant redacta el mail dient que està d’acord amb l’oferta, no cal enviar-lo) Teoria de la cognició: El contracte es perfecciona quan l’oferent coneix la acceptació i no quan l’acceptant la realitza. S’ha rebutjat pels seus resultats poc satisfactoris, per exemple quan provem que l’acceptant va ser diligent però malgrat això l’oferent no va conèixer l’acceptació. Pot provocar desincentivació per part l’oferent a ser diligent Teoria de l’expedició: El contracte neix quan l’acceptant es desprèn de la seva declaració de voluntat (el mail està a la safata de sortida) D’aquesta manera matisa les dificultats de la teoria de l’emissió. Està considerat per contractes electrònics.
Teoria de la recepció: El contracte neix en el moment en que l’oferent coneix o pot conèixer l’acceptació. Vol evitar els problemes de la cognició. És el criteri unànimement acceptat Quan un contracte és a distància és considera celebrat en el lloc on es realitza la oferta i per tant la autoritat judicial de la zona, excepte en aquells contractes entre empresari i consumidor. En aquest cas, el contracte es presumeix celebrat en la zona de residència habitual d’aquest i la autoritat judicial competent serà la del municipi del CiU.
T3. CONDICIONS GENERALS DE LA CONTRACTACIÓ S’han d’entendre incloses dins el contracte d’adhesió, que per la seva naturalesa singular tenen un procés de perfecció diferent que l’explica’t anteriorment. Es troben molt vinculats al naixement dels drets al consum del s XX i les noves necessitats de contractació en massa. Un empresari estableix un contingut prefixat per tots els contractes de un sector determinat. La negociació no existeix sinó que l’acceptant s’adhereix a aquest contracte model de l’oferent. Aquestes clàusules que son iguals per a tots els consumidors son el que entenem com a condicions generals de la contractació. Les condicions es regulen per llei i han de ser:    Predisposades unilateralment per l’empresari En conseqüència son clàusules imposades, no negociades individualment o La negociació d’algunes clàusules aïllades no fa que el contracte deixi de ser considerat d’adhesió Clàusules generals, redactat amb la finalitat de ser incorporades a una pluralitat de contractes La seva funció econòmica és la de la reducció dels costos i la agilització de les prestacions creant un contracte model.
Els principals problemes d’aquests contractes son que es difícil determinar fins a quin punt el consentiment del consumidor és vàlid, ja que no sabem si està d’acord amb totes les clàusules. A més el consumidor té una situació de inferioritat ja que té menys informació del mercat, i això el porta a adherir-se sense poder influir en el contingut del contracte.
Per tal d’evitar els abusos al CiU per part de l’empresari, el mitjans jurídics són:   Regles d’interpretació del contracte que afavoreixen més al adherent (CiU) que al predisposant (empresari) Control de les clàusules abusives o Control formal o requisits d’incorporació o Control substantiu o de contingut Les condicions Generals de la Contractació es caracteritzen perquè vinculen al predisponent però només vinculen a l’adherent si es demostra que les coneix i les ha acceptat (això permet acabar amb el problema de si el consentiment 10 és total). Per declarar la validesa de les CGC es fan 2 controls. El 1r és el control de la forma que es fa imposant els següents requisits d’eficàcia o incorporació de les CGC:   Concreció claredat i senzillesa: garantia de comprensió de la clàusules, és a dir no es pot reenviar a textos que el CiU no té en el moment de la celebració del contracte Cognoscibilitat: les clàusules han de ser accessibles i llegibles abans de celebrar el contracte, per exemple no està permesa la lletra massa petita. En la contractació telefònica s’ha de demostrar que s’ha rebut una copia escrita del contracte celebrat amb la acceptació via telefònica o electrònica.
Juntament amb aquest control formal, la llei també estableix regles d’interpretació:    Bona fe i just equilibri: Sempre que es pugui demostrar que un CGC és abusiva contra el CiU aquest perjudici és contrari a la bona fe i per tant s’ha d’excloure En cas de dubte sobre el sentit d’una clàusula obscura, si l’acció que s’exercita és individual sempre s’ha de afavorir l’adherent. En cas de que l’exerceixin associacions de consumidors aquesta regla no s’utilitza.
En cas de contradicció entre les CGC i les particulars que contingui un mateix contracte prevaldran les clàusules particulars, excepte que les primeres beneficiïn a l’adherent.
Per altre banda la llei porta a terme un 2n control, el control del contingut per evitar l’existència de “clàusules abusives” enteses com totes aquelles estipulacions no negociades individualment (per tant han de ser CGC) i totes aquelles practiques no consentides expressament que contra les exigències de la bona fe causin un perjudici al CiU. A més hi ha inversió de la proba, és l’empresari qui ha de demostrar que la clàusula no és abusiva.
La llei dona una definició general de la clàusula abusiva tenint en compte de la naturalesa dels béns i serveis així com les circumstàncies en el moment de la celebració del contracte i acte seguit n’exemplifica algunes en una llista (és una llista oberta) les quals si existeixen no s’han ni de demostrar que son abusives simplement s’ha de mostrar que estan a la llista. Aquestes son:       Vinculació del contracte a la voluntat de l’empresari: Per exemple només l’empresari pot resoldre anticipadament el contracte, Indemnització de Danys i Perjudicis (IDiP) excessives al CiU, facultat única a l’empresari d’augmentar el preu final sense raons objectives i sense facultar al CiU de resoldre el contracte si el preu final es molt superior Limitació dels drets del CiU: Exclusió o limitació de responsabilitat per part de l’empresari (disclaimer) Impliquen manca de reciprocitat en el contracte: Clàusules on es diu que el consumidor haurà de complir les seves obligacions encara que l’empresari no ho faci, les que facultin només a l’empresari a resoldre el contracte quan vulgui, les que comporten una situació de superioritat a l’empresari ja que pot calcular el preu fent redondeig a l’alça.
Imposició al CiU de garanties desproporcionades al risc assumit o imposició de la càrrega de la prova quan correspon a l’altre part.
Desproporció en relació amb el perfeccionament i execució del C. Per exemple la penalització excessiva per descoberts; posar despeses o tributs que corresponen a l’empresari, a càrrec del CiU; obligació al CiU de subrogar-se en una hipoteca anterior; penalitzar el CiU que no compleix les seves obligacions amb una IDiP desproporcionada...
Infracció de les regles sobre competència i dret aplicable. Per exemple pactes de submissió expressa a un Jutge o Tribunal diferent del del domicili del CiU o del lloc de l’obligació o de localització del bé immoble Conseqüències del caràcter abusiu  La clàusula serà nul·la de ple dret: 11 o o La regla general estableix que es considerarà la CA com no posada en el contracte. En aquest cas, el contracte s’ha de integrar d’acord amb la bona fe (s’haurà de fer el possible perquè el contracte es conservi, principi de conservació de NJ), és a dir s’haurà de renegociar les clàusules afectades. Si el contracte pot sobreviure sense la CA declararem la nul·litat parcial que reequilibra la desigualtat existent inicialment entre les parts.
En aquells casos en que l’expulsió de la clàusula impliqui la inexistència del contracte o les parts es neguin a renegociar el contracte no existirà.
Les Accions i legitimació són:   Nul·litat: Individualment estem facultats a presentar una demanda de nul·litat, les quals son imprescriptibles.
Cessació, retractació i la declarativa: Totes elles son accions col·lectives. La més important és la 1a en que un organ col·lectiu demana que aquesta CA es retiri del contracte i no s’inclogui en contractes del mateix sector.
La 2ª busca una declaració de l’empresari on es comprometi a no incloure-la a contractes futurs del mateix sector. La 3ª vol que la sentencia declari la Clàusula com a abusiva. Com la nul·litat, son imprescriptibles, malgrat en els casos en que les clàusules considerades abusives s’hagin inscrit prèviament al registre de CGC ja que en aquests casos podíem saber que aquella clàusula era abusiva ja que és un registre públic i tenen 5 anys.
o Tenen legitimació: Associacions d’empresaris i CiU (per exemple la Organització de Consumidors i Usuaris= OCU), Càmeres de comerç, Institut nacional del consum, Col·legis Professionals, Ministeri fiscal o A més a més existeix la possibilitat de reclamar IDiP causats Existeix a més a més la obligació de publicar al BORME les sentencies fermes dictades en exercici d’una acció col·lectiva (les d’acció individual no). Això comporta la inscripció en el Registre de CGC (en aquest cas és quan les accions de nul·litat, cessació, retractació i la declarativa prescriurien).
T4. COMPLIMENT DEL CONTRACTE I SUBROGATS DEL COMPLIMENT CIRCUMSTÀNCIES ESPECÍFIQUES DE LA RELACIÓ OBLIGATORIA Són Temps, Lloc, Condició i Mode TEMPS El temps determina el moment a partir del qual les obligacions son exigibles entre les parts (no que neixin les obligacions sinó que siguin exigibles). Per analitzar retard del termini de compliment per part del deutor cal distingir entre:   Termini no essencial: Tot i el retard, el deutor encara pot complir la prestació, i existeix la possibilitat de que el deutor sigui declarat en situació de mora Termini essencial: El retard suposa l’incompliment total de l’obligació Quan parlem de obligacions pures ens referim a les no sotmeses a condició terme o termini, i en aquest cas seran exigibles des de el mateix moment en que neixin les obligacions.
Les obligacions a termini: son aquelles exigibles un cop s’ha produït el venciment del termini i no quan neixen les obligacions. Això afavoreix com a regla general al deutor que podrà pagar com més tard possible, excepte en alguns casos per exemple en les coses de difícil conservació que podrien beneficiar al creditor. En el cas que beneficii per igual a ambdós, el pagament per avançat requereix la l’acord de les dues parts. Si podem provar que una de les parts es veu beneficiada per un termini més llarg, només aquesta pot pagar per avançat. En aquests casos la obligació es 12 considera extingida i no es considera pagament indegut. Si el deutor va pagar abans perque no sabia que tenia un termini més ampli podria demanar al creditor els interessos o fruits fins el dia que havia de pagar.
Supòsits de venciment anticipat: Encara que establim un termini, una llei permet que el creditor exigir el crèdit de forma anticipada, únicament però, el els supòsits de pèrdua sobrevinguda de confiança en el deutor. Aquests supòsits són enumerats per la llei de la següent manera: 1. Un cop contreta la obligació el deutor esdevé insolvent, encara que pugui garantir el pagament.
2. Si la obligació es va pagar amb una sèrie de garanties i el deutor no les compleix (per exemple no aporta paga i senyal) 3. La declaració oficial de concurs del deutor EL LLOC Les obligacions s’han de complir, com a regla general, al lloc pactat per les parts. En falta de pacte, les obligacions s0han de complir en el lloc del domicili del deutor (s’ha de entendre el domicili que té en el moment que s’ha de fer efectiva la obligació no en el moment en que va néixer aquesta). A més a més, la llei dona una regla especial subsidiària, segons la qual, si no hi ha rés pactat i es tracta de lliurar una cosa, aquesta s’ha de complir en el lloc on la cosa que s’ha de donar es trobava en el moment de crear-se l’obligació. Per altre banda l’art 117 CC estableix que si les parts no han pactat rés:     O. recíproques: Llevat pacte en contrari, on es va complir o s’ha de complir la recíproca O. d’indemnitzar: Llevat pacte, on es va ocasionar el dany.
CV: el pagament es realitzarà en el mateix lloc on es lliuri el bé O. de dipòsit (guardar una cosa a canvi de un preu): al a manca de designació del lloc de la restitució, es realitzarà allí on es trobi la cosa dipositada Condició i Mode són menys importants, mirar dels apunts de D. Privat per sobre.
EL COMPLIMENT Compliment: Acte de realització, pel deutor, de la prestació que constitueix l’objecte de l’obligació.
Pagament: Forma de compliment en les obligacions pecuniàries, que son la majoria Es consideren les causes d’extinció de les obligacions, ja que és la única que satisfà els drets del creditor i allibera de les seves obligacions al deutor ja que ja ha complert d’acord amb els termes subjectius i objectius pactat. Si no es compleixen aquestes condicions no podem parlar de compliment:    Prestació exacta i puntual Satisfacció de l’interès del Cr Mitjà de realització del deute del Deutor = conseqüència alliberadora Els subjectes de compliment  Subjecte actiu (solvens): El subjecte que paga o compleix, ja sigui el deutor o un tercer, que tingui: o Possibilitat de delegació: Pot actuar per mitjà d’auxiliars o de representants voluntaris o legals. Les obligacions de naturalesa personalíssima no ho permeten.
o La persona que paga ha de tenir capacitat per alienar, es a dir donar l’objecte. La persona que aliena ha de tenir la lliure disposició de la cosa. Excepte els casos en que la obligació no requereixi traspassar la propietat sinó simplement la possessió. En el cas que manqui algun d’aquests requisits el pagament no es consideraria vàlid i s’ha de restituir la cosa al seu legítim propietari, sigui preu o 13  cosa. En aquells casos que la cosa no es pugui retornar, permet excepcionalment que el valor de la cosa retorni a la part que la va perdre.
o En el cas de un tercer sigui qui realitza el pagament (en el cas de les obligacions personalíssima només les pot dur a terme el deutor), per determinar els efectes, cal distingir:  En D el coneix i no s’hi oposa: el crèdit queda extingit però neix una nova relació obligatòria, el deutor original queda obligat amb el 3r (acció de repetició)  El D l’ignora: El 3r no es converteix en creditor però també té una acció de reemborsament  El D s’hi oposa:El 3r només pot reclamar al D allò que li hagués resultat útil, per molt que s’hi hagués oposat (cal dir que no és necessari que un 3r demani permís, ni tant sols que ho sàpiga).
S. passiu (accipiens): Persona a favor de la qual es realitza la prestació deguda, ja sigui creditor o un 3r amb: o Capacitat per administrar els seus béns: si el deutor paga a algú que no la té, el pagament queda invàlid (anul·lable), i haurà de pagar de nou (excepte quan es pot demostrar que el pagament fet a persona sense capacitat ha estat ratificat pel seu representant o s’ha convertit en la seva utilitat), on es recomana la consignació (no pagar al creditor sinó a l’autoritat judicial) o Disponibilitat del crèdit: Quan el crèdit que volem pagar és judicialment ha estat declarat embargat o retingut no existirà aquesta disponibilitat. En cas que el D no conegués la retenció, el pagament serà vàlid, en cas de que la conegui haurà de consignar-la judicialment.
o En cas de qui pagui un s. Passiu, és a dir, un tercer, ha de ser:  Persones autoritzades: Aquesta autorització deriva de la representació (legal o voluntària) o bé de una simple autorització no representativa.
 Creditor aparent: Destinatari del pagament que es trobar a l’establiment mercantil del creditor (per exemple el dependent de una botiga). La obligació no s’extingeix ja que el venedor no ha vist satisfet el seu interès però ho pot reclamar al cr aparent (el deutor de bona fe queda eximit)  Pagament fet a un tercer: Persona que diu que pot cobrar en nom del creditor sense autorització ni estar en un establiment mercantil del creditor. Si el pagament ha estat útil per el patrimoni del creditor queda extingida.
o Per altre banda, per a demostrar que el pagament és vàlid també demana una sèrie de requisits objectius  Identitat de al prestació:. El pagament té que ser d’acord amb la prestació deguda, excepte que el creditor n’accepti una altre, per l’autonomia de la voluntat. Si la qualitat o circumstàncies de la cosa no son les pactades no és vàlida. En els casos de obligació personalíssima aquest principi ens obliga que ho realitzi una persona concreta  Integritat: El deutor només es considera alliberat quan s’ha lliurat del tot la cosa o s’ha realitzat totalment la prestació d’acord amb els resultats pactats. S’hi s’havia de lliurar la cosa i els accessoris i només donem la cosa estem en un incompliment de la integritat. El creditor pot acceptar la prestació incompleta  Indivisibilitat: La prestació no es pot portar a terme de forma parcial, excepte si el creditor l’accepta de forma divisible. Quan la naturalesa de la prestació demana que es realitzi en un període de temps fraccionat, no opera aquesta regla.
SUBROGATS DEL COMPLIMENT Formes de satisfacció de l’interès del creditor de forma diferent a la pactada en el contracte, però que s’equiparan al compliment. Aquests poden ser:  Dació en pagament: Lliurament de una cosa diferent a la pactada a fi i efecte de pagament, acceptada pel Creditor per la falta de liquiditat del deutor que aporta un bé del seu patrimoni o bé treballant pel creditor.
14   Cal sempre que el creditor accepti el canvi. El CC només l’esmenta però no la regula. El seu fonament últim però és l’autonomia de les parts, i per això l’accepta. Té per requisits: o Realització de una prestació diferent a la deguda o Consentiment per part del creditor, ja que extingeix la obligació totalment encara que la nova prestació no arribi a la original, ja que la extinció fos pro soluto Pagament per cessió de béns: El deutor pot cedir al creditor part dels seus béns en virtut de una deute, tot i que aquests béns han de ser alienats en subhasta pública i amb els diners el creditor veu pagada la seva prestació. La diferència bàsica amb la dàcia, a part de la subhasta, és que la cessió és una NJ pro solvendo, per tant si amb l’alienació dels béns s’obté menys el deutor ha de pagar la part que li falta, excepte si les parts ho pacten en contrari. És habitual en situacions properes a la insolvència però està prohibit un cop s’ha iniciat la situació de concurs ja que en aquest cas hi ha un ordre i privilegi dels creditor per cobrar, i fent cessió de béns no és respectaria. Aquesta cessió pot ser judicial (la declara el jutge) o extrajudicial (l’acorden les parts de comú acord). La judicial s0estén a tots els béns del Deutor i es celebra amb tots els seus creditors, en canvi la extrajudicial es pot celebrar amb tots o només alguns dels creditors, i pot comprendre tots els béns del deutor o només alguns, però requereix la unanimitat de les parts per realitzar-la.
Consignació: Extinció de l’obligació quan el creditor es nega a rebre el pagament. Només serveix quan el deute consisteix en una obligació de donar. En aquests casos el deutor es pot alliberar mitjançant el dipòsit judicial de la cosa deguda. Només es pot realitzar consignació judicial quan: o El cr té negació injustificada (si si nega perquè no és la cosa pactada no es considera la consignació judicial) o Absència, no declarada judicialment, del creditor. En el cas que estigui declarada judicialment, la sentència nomena un representant a qui ha de pagar directament sense consignació o Incapacitat, no declarada judicialment, del creditor. En el cas que estigui declarada judicialment, la sentència nomena un representant a qui ha de pagar directament sense consignació o Litigi sobre la titularitat del dret de crèdit, que fa que no sapiguem qui és el vertader creditor o Pèrdua del títol de l’obligació quan sigui necessari presentar-lo (títols valor), el deutor haurà de consignar la cosa.
Per dur-la a terme, requereix un procediment formal:  S’ha de demostrar un oferiment de pagament i que el creditor injustificadament si va negar (en cas d’absents i incapacitat no cal). S’aconsella al deutor que el doni per escrit per la càrrega de la prova però no és necessari.
 Si l’oferiment de pagament no va seguit de consignació judicial, el deutor no quedarà alliberat però té com a conseqüència: o El creditor queda en estat de mora o Es produeix translació de riscs (la pèrdua de la cosa, impossibilitat sobrevinguda...)  En el cas de que si que s’ha realitzat s’ha de fer: o Anuncia a interessats: Per què la consignació sigui alliberadora, ha de ser prèviament anunciada a interessats en el compliment o Un cop fet l’oferiment i l’anunci les coses es dipositen a disposició de l’autoritat judicial, fet al qual anomenem contracte dipòsit.
o Compensació de la mora d’ambdós o Obligació d’indemnitzar les despeses de la preparació del pagament frustrat  Els efectes de la consignació són: o La obligació queda extingida 15 o  Perquè sigui alliberadora el creditor ha d’acceptar la consignació o el jutge ha d’acreditar que està ben feta. Mentre això no passi, el deutor pot retirar sempre la cosa de les disposicions judicials, fet que no extingeix l’obligació.
o Les despeses s’imposen al creditor per imposar-se de manera injustificada al compliment.
Condonació: Es basa en la idea de la renúncia del drets de crèdit, sempre que no perjudiquin a 3rs ni siguin contraris al ordre públic. Al CC també es coneix com a remissió, perdó o quita. Allibera al deutor i extingeix el deute. Té com a requisits: o Subjectius: El condonant ha de tenir capacitat d’obrar i disposició sobre el crèdit o Objectius:  No és condonable els drets de crèdit irrenunciables o inembargables(com el dret als aliments o el salari mínim interprofessional)  Els condonables poden ser vençuts o no vençuts, líquids i il·líquids, com també futurs i sotmesos a condició i terme.
o Formals: No n’hi ha s’ha d’observar cas per cas. Està permesa la condonació tàcita però és més habitual i menys difícil d’interpretar la tàcita. Tot i així estableix que la forma de condonació es regirà per les normes de la donació de l’objecte del contracte (si es un bé moble requerirà l’acceptació expressa).
Hi ha 3 supòsits pel qual hi ha presumpció de condonació:  Quan el creditor lliure al deutor el document privat que justifica el deute  El document privat que justifica el deute es troba en poder del Deutor  S’entén condonada la obligació de la penyora si el bé passa a estar de nou en mans del Deutor Per últim trobem una sèrie d’efectes a la condonació   Extinció del dret de crèdit i la RJO  Si la condonació és parcial, s’extingeix en part el crèdit i el deute, però la RJO es substituïda per una de menor  Si s’extingeix la obligació principal, les accessòries també Confusió: Els drets de creditor i deutor es troben sobre la mateixa persona, fet que extingeix la RJO. Per exemple: o Successió inter vivos del creditor al deutor o inversa o Successió mortis causa del Cr al D o inversa. No serà vàlida la confusió quan només acceptem una herència en allò que ens beneficia (benefici d’inventari) Supòsits especials:   Obligacions accessòries: La confusió que recau sobre la persona del D o Cr, aprofita els fiadors, però no a l’inversa  Obligacions amb pluralitat del parts: o Pariciàries o mancomunades simples: La confusió extingeix el deute en la porció corresponent de cadascuna de les parts (C té un crèdit de 150€ amb 3 persones i cadascuna li deu 50. Si C es confons amb D1, D2 i D3 li deuran encara 50€) o Solidàries: La confusió sobre qualsevol del CR o D solidàries extingeix l’obligació. (Un Cr té un crèdit de 150 amb tres D. Si el Cr es confon s’extingeixen tots els deutes. El D amb qui es confon però pot demanar a D2 i D3 que li reemborsin. ) Compensació: Dues persones son recíprocament deutora i creditora l’una de l’altre. Provoca l’extinció de un i altre deute en la quantitat concurrent, encara que les parts no coneguin la compensació, ja que neix automàticament. Es fonamenta en la bona fe ja que s’entén que és deslleial el comportament de reclamar si 16 es deu alguna cosa així com l’agilització dels pagaments sense fer duplicitat d’actes. Per altre banda, és un mecanisme de garantia evitant que si una part ha de pagar i l’altre no li paga per ser insolvent. La compensació no es possible quan s’ha declarat en concurs ja que al ser automàtica podria passar per sobre de la resta de creditors, però quan es preveu aquesta insolvència si que és lícita. Aquesta compensació pot ser: o Legal, prevista com automàtica. Té com a requisits:  Objectius  Deutes homogenis (diners o coses fungibles de igual espècie i qualitat)  Deutes recíprocs, ja tinguin origen en la mateixa RJO o no  Per iniciar les els deutes han de ser vençuts i exigibles  Deutes líquids: la Q ha de ser determinada o determinable  Subjectius:  Les parts han de ser Cr i D l’una de l’altre respecte l’obligació principal (el fiador tot i no ser deutor també la pot reclamar en virtut del principi de subsidiarietat de la fiança)  Les parts han de ser Cr i D per dret propi (no actuen per representació) o Voluntària (acord de les parts): Habitual en el tràfic bancari.
o Facultativa (autoritzada a una de les parts pel contracte) o Judicial: Per raons d’economia processal el jutge pot obligar les parts Cal tenir en compte també la Compensació en cas de la cessió de crèdit o o o En el cas que el D consenti la cessió del crèdit feta pel Cr a un tercer (cessionari): El D no podrà oposar al cessionari la compensació que li correspondria contra el Cr cedent En el cas que el D no consenti però se li hagi notificat: El D pot oposar la compensació dels deutes anteriors a la cessió, però no dels posteriors En el cas que el D no conegui la cessió: Pot oposar la compensació dels crèdits anteriors i posteriors fins que n’hagués tingut coneixement.
Per últim es important tenir en compte quan la compensació queda exclosa: o o o Quan operi en deutes sotmesos a retenció o litigi (no se sap encara a qui pertany, o bé és un deute privilegiat retingut perquè pertany a hisenda) Deutes procedents de dipòsit o comodat Deutes per aliments deguts a títol gratuït Els efectes de la compensació son: o o o Qui al·lega compensació ha de provar que l’altre persona té amb ell un deute recíproca. Es pot demanar via instància de part, o via d’excepció (essent la defensa en un litigi) En el cas de extinció legal, s’extingeix un i l’altre deute en la Q concorrent, encara que no en tinguin coneixement Extinció automàtica del deute un cop invocada T.5 L’INCOMPLIMENT Perquè existeixi l’incompliment aquest ha de existir tant en sentit material o fàctic com també ha de ser atribuïble a una de les parts contractuals per generar conseqüències Materialment el coneixem com qualsevol manca de realització, realització irregular, defectuosa o incompleta de les prestacions o conductes assumides contractualment, és a dir, un desajust de la realitat amb el contracte. El dret espanyol té una noció molt amplia de l’incompliment, incloent-hi fins i tot clàusules de submissió expressa 17 (apareixen en els contractes entre empresaris per la qual s’acorda que qualsevol litigi que sorgir per l’execució de aquest contracte es portaran a un jutjat determinat). El contracte, però és el punt de partida decisiu per determinar si hi ha o no incompliment en sentit material. La idea del desajust entre realitat i contracte es troba reforçat pel principi de conformitat amb el contracte.
Quan el que es ven son béns de consum (contracta un CiU), s’estableix quan hi ha incompliment i per tant quan es considera vulnerat el principi de conformitat: o o No hi ha incompliment quan els béns siguin aptes per als usos que ordinàriament es destinin els productes d’aquell mateix tipus No hi ha incompliment quan els béns presentin la qualitat i prestacions habituals d’un producte del mateix tipus que el CiU pugui raonablement esperar, tenint en compte la naturalesa del producte, i en el seu cas, de les declaracions públiques sobre les característiques d’aquest fetes pel venedor La determinació de si hi ha o no incompliment material és una qüestió de fet que ha d’analitzar els tribunals de primera instància (no cap recurs de cassació).
La imputació és el criteri de conducta o de situació que permet atribuir les conseqüència de l’incompliment a la part que havia de realitzar la previsió contractual incomplerta. Per tant, no es tracte de una situació de fet, sinó que estem valorant jurídicament la conducta de la part incomplidora, per observar si és rellevant i li podem atribuir l’incompliment, fet doncs, que si que permet el recurs de cassació (no es tracta només dels fets). Els tres criteris d’imputació són: o Dol: Incompliment conscient i voluntari. No precisa intenció de causar dany, malícia, frau o mala fe. Té com a conseqüència que els jutges seran més severs respecte un contractant que incompleix en dol, de tal manera:  Les clàusules de exoneració de la responsabilitat queden excloses  No es modera la clàusula penal: Indemnització que les parts pacten per si hi hagués incompliment.
 No regeix el límit de la previsibilitat a la indemnització per danys i perjudicis: en principi si una persona incompleix de bona fe (sense dol), aquest pot donar lloc a indemnitzar pels danys previstos i previsibles, però si ho fa amb dol, se la pot fer respondre per aquests així com per els imprevistos.
 El dany moral que pot derivar de l’incompliment del contracte també ha de ser indemnitzat. Tot i això aquest només és possible si es tracta de incompliment contractual que reverteixi en drets de la personalitat, aquest dany moral és indemnitzable o Culpa o negligència: L’incompliment deriva del fet que l’incomplidor no hagi ajustat la seva conducta de prestació a les mesures de cura en que s’havia vinculat amb el contracte o a les normes imperatives i dispositives aplicables. Per tant, consisteix en l’omissió de la diligencia que exigeix la naturalesa de l’obligació, tot i que en els casos on l’obligació no expesa la diligència que s’ha de prestar en el seu compliment exigirà la del “bon pare de família”. En casos de negligència molt greu, les clàusules d’exoneració poden quedar sense eficàcia, ja que son casos molt propers al dol.
o Responsabilitat objectivo (RO) o sense culpa: Algú respon simplement pel fet de que existeix una relació rellevant entre l’incompliment i aquest subjecte, tot i que no hi hagi dol ni negligència. Per exemple, la cosa ha estat robada a les dependències d’aquesta part. Per tant, es culpa a algú pel resultat i no per la seva conducta, per això aquest criteri té uns límits (la força major o la cas fortuït), si ho podem demostrar no hem de respondre.
Tipus d’incompliment El CC no regula bé aquest incompliment. Tot i això trobem diverses modalitats: o Mora: No és un mer retard del deutor en el compliment, sinó un retard qualificat, ja que requereix que la prestació: 18  No s’hagi realitzat en el moment previst  Segueix sent possible i segueix satisfent l’interès del creditor o Incompliment definitiu: Es dona quan es dona un retard en el compliment de manera que la realització de la prestació ja no satisfà l’interès del creditor tot i ser possible o bé quan la prestació esdevé impossible (la impossibilitat sobrevinguda n’és el cas paradigmàtic).
o Compliment defectuós o inexacte: El deutor realitza la prestació de manera incorrecta o incomplerta. Si encara es pot dur a terme la prestació podríem discutir si ja estem en incompliment, però si ja no es pot arribar a satisfer l’interès del creditor ens trobem ja en incompliment definitiu Activitat realitzada en el moment d’execució No No Si però defectuosa Si però defectuosa Si es fa tard, encara satisfà Qualificació Si No (tot i que podria ser possible el compliment) Si No Retard (en algun cas Mora) Incompliment definitiu Incompliment? Incompliment definitiu LA MORA Es considera l’incompliment de la prestació per omissió, quan aquella encara és possible. Reclama:  La prestació sigui exigible, liquida (es pugui determinar quantitavament el seu contingut) i hagi vençut  Prestació positiva (donar fer). Cal l’excepció de prestacions negatives en que es pot donar mora com quan no es pot fer rés a partir de un moment i es fa.
 Retard imputable al deutor, dolós o culpable. (els tribunals cada cop son mes reticents a valorar la imputabilitat de la mora, però és rellevant per si cap o no IDiP)  Interpel·lació del Cr al D per constituir la mora: o Exigència de compliment judicial o extrajudicial (llibertat de forma o Requeriment receptici efectes “ex lege” des de la recepció o No cal interpel·lació en la mora automàtica:  La pròpia obligació o llei així ho estableixin  Quan de la naturalesa o circumstàncies de l’obligació resulti que la designació del moment en què s’havia de complir va ser motiu determinant per a establir-la (però no termini essencial, perquè aquí el retard equival a incompliment ple i definitiu) La Mora termina quan el deutor compleix, quan el CR concedeix un nou termini o permet el compliment total, quan actua la compensació per mora del creditor (es nega ara a acceptar el compliment injustificadament, i es tornen a traslladar els riscs) o bé, quan el CR purga la Mora (tàcitament o expressament el CR cancel·la total o parcialment els efectes de Mora).
L’INCOMPLIMENT DEFINITIU Pot recaure sobre la obligació principal o no i es pot donar per:  Impossibilitat sobrevinguda de la prestació  Impossibilitat temporal perllongada (frustració de la fi del negoci)  Voluntat manifesta del D de no complir  Violació d’obligacions negatives (NO competència, NO revelació de informació, NO contactar amb 3rs...)  Manca d’obtenció del resultat compromès en les obligacions de resultat En el cas de la impossibilitat sobrevinguda, en les obligacions de fer, el D quedarà alliberat quan la prestació resultés física o legalment impossible, sempre que el D no es trobi en Mora i que la causa de impossibilitat no se li atribueixi.
En aquest supòsit, el deutor hauria de: 19   Fer front al pagament del valor de la prestació impossible, o bé Pagar una IDiP al CR pels danys causats Per altre banda, si no fos imputable al D, correspondran al Cr totes les accions que el D tingués contra tercers per raó de la cosa (commodum representationis) A més cal dir que l’impossibilitat por ser total, o parcial, en el segon cas, el CR pot sol·licitat resoldre el contracte, o bé el compliment parcial amb una reducció proporcional de la contraprestació, més en alguns casos IDiP.
Per altre banda, la Impossibilitat temporal perllongada i frustació del negoci es dona quan malgrat la no essencialitat del termini, d’impediment temporal o la impossibilitat transitòria es perllonguen excessivament, de manera que poden equiparar-se a l’incompliment definitiu quan frustren la fi del negoci.
Quan existeixi una voluntat manifesta del D de no complir (art. 7.2 CV 1980) es dona quan repudiar el C o en vol noves condicions per complir-lo. Repudiació A més d’existir mora sense necessitat d’intimació, la qualificació com a incompliment definitiu permet atribuir-li totes les mesures de protecció del crèdit lesionat definitivament), inclosa la de resoldre el C. si l’incompliment és fonamentadament temut.
La violació de les obligacions negatives (p.e., pacte d’exclusiva, pacte de no concurrència, etc.) pot ser reconduïble a la frustració de la fi del negoci Per últim direm que la manca d’obtenció del resultat compromès en les obligacions de resultat és diferent del compliment defectuós perquè hi ha una manca total d’obtenció de la prestació, ja que l’obligació és de resultat COMPLIMENT DEFECTUÓS Es dona quan o bé el D ha portat a terme els actes de compliment i d’execució de la prestació però aquesta no s’ajusta o es desvia de les línies previstes al C. (manca el requisit de la identitat de la prestació) o bé, el D ha executat puntualment i exacta la prestació principal però ha omès portar a terme l’accessòria (manca el requisit de la integritat de la prestació). Per exemple en vicis de la cosa venuda. En aquests supòsits de compliment defectuós, a més a més dels remeis generals del Tema 6, el creditor pot dur a terme les següents accions de protecció:  Pretensió de compliment = pretensió de correcció del compliment defectos i pot consistir en o Substitució de la prestació defectuosa o Execució d’una nova prestació corregida (reparació) o A més, el D serà responsable dels DiP quan el caràcter defectuós de la prestació li sigui imputable o   En les obligacions sinal·lagmàtiques trobem una excepció de compliment defectuós (art. 1124 CC): Evitar el pagament de la prestació fins la correcció dels defectes + Optar per reduir la contraprestació per ajustar-la al valor real de la prestació defectuosa / resoldre el C. + IDiP CAS FORTUÏT I FORÇA MAJOR Entenem per cas fortuït, aquell succés imprevisible o inevitable que té lloc en l’esfera de compliment degut pel D i que lesiona l’interès del Cr en el compliment. L’art 1105 del CC ens diu que ningú respon per aquells successos imprevisibles o que tot i ser previsibles son inevitables, però ha de ser un fet puntual en el temps, és a dir un sinistre, per lo que no conta el deteriorament com a conseqüència del pas del temps.
La funció és alliberar al deutor que no ha complert i que no podrà complir per aquest fet, exonerarnt-lo de responsabilitat davant del CR.
El TS ha establert molta jurisprudència sobre el Cas fortuït, però costa diferenciar-la de la Força Major contractual (fets externs i estranys a l’àmbit de control del D). Per això reclama per considerar el cas fortuït:  Absència de culpa: la possibilitat de previsió del CF s’ha de mesurar amb la diligència esperada del D. No es pot reclamar el cas fortuït pel simple contingència imprevisible si anteriorment es van incomplir obligacions de cura o defensa prèvia de la cosa.
20  Imprevisible: Els fenòmens que entren dintre d’una regularitat estadística no són CF o FM. Per exemple simples retards, cancel·lacions de vols o averies, ja que son riscos habituals.
 El contractant incomplidor que és una empresa no respon dels successos de caràcter estrany i aliè a la seva organització i control (incendis sempre que no siguin culpa seva o per la seva instal·lació elèctrica, vagues que no siguin consecuència de un ERO, guerres, motins...), excepte en els casos en que així ho digui la llei o la obligació aquest criteri esborra tota diferència entre CF i FM en matèria de responsabilitat contractual T.6 REMEIS A L’INCOMPLIMENT Trobem 3 grans grups de remeis amb subtipologies:    Imposen a l’incomplidor una conducta o Compliment forçós o amb forma específica (pot consistir en la reparació de la cosa la substitució per una de igual espècie i qualitat) Imposen a l’incomplidor un deute monetari o Indemnització de danys i perjudicis  Pot consistir en la reducció del preu (donem la prestació a l’incomplidor però a un preu més baix) o Pena convencional o clàusula penal Comporten la ineficàcia del contracte o Resolució per incompliment (exigeix un incompliment greu o essencial)  Dins d’aquesta trobem “l’excepció del contracte no complert” que diu que no em pots demanar complir si tu no compleixes El remeis son excloents entre ells, excepte la indemnització de danys i perjudicis que es pot acumular a altre remei.
Els remeis no estan continguts en un mateix capítol sinó que estan repartits pel CC. Per altre banda, tampoc coneixem un criteri de preferència entre els diferents remeis. Per això s’entén que la part perjudicada pot escollir el remei, conegut com el principi d’elecció (1124 CC).
El compliment forçós o amb forma específica Esta recollit en diversos art. del CC, el més important el 1124.2 del CC. La part contractual insatisfeta pot sol·licitar amb l’auxili de la coerció pública si cal, la realització de la prestació o conducta incomplerta. Pot consistir en:      Compliment de l’obligació de lliurar una cosa especifica o determinada pel seu gènere Terminació d’allò parcialment incomplert Correcta realització de la prestació incomplerta Reparació o substitució de la prestació defectuosament efectuada Destrucció d’allò mal fet Exigeix un mandat judicial, i el regula la LEC. Es un remei general (es sol utilitzar molt), ja que és favorable al principi de conservació de NJ, però no sempre s’atorga, ja que l’autoritat judicial pot considerar que el compliment forçós amb forma especifica no és conforme amb l’economia del contracte ja que pot generar més costos a un altre remei més assequible. Algunes sentencies sobre obligacions referides a béns immobles proclamen la primacia del compliment específic excepte (i en termes europeus també hi ha aquesta visió):    Quan el contractant insatisfet hagués volgut ferventment el compliment o reparació L’incomplidor hagués persistit en l’incompliment El contractant insatisfet preferís la IDiP 21 El compliment específic té caràcter preferent en el compliment defectuós o irregular (sobretot en contractes immobiliàries amb execució defectuosa), per altre banda, en la CV de béns de consum amb compliment defectuós o irregular, el CiU podrà optar per la reparació o substitució “in natura” que prevaldrà sobre la rebaixa del preu i la resolució, excepte si aquesta opció resultes impossible o desproporcionada.
IDiP Es considera el remei monetari per excel·lència i un del més utilitzat ja que tot i que en virtut del principi d’elecció les parts puguin invocar el compliment forçós el tribunals poden imposar l’IDiP si consideren que el forçós és desproporcionat, i a més a més és tant un remei autònom com acumulable. Es tracta de un incompliment imputable a l’altre part que serà la que haurà de portar a terme la IDiP. El problema més gran és el càlcul del valor de l’incompliment. La solen xifrar els tribunal inferiors i generalment el TS no la revisa, a no sé que sigui desproporcionada. Un altre problema és la dificultat de establir una Q quan aquesta afecta a una persona física ja que necessita valorar el seu nivell d’utilitat que és subjectius (és molt més fàcil si la IDiP basa en valor objectius), fet que afavoreix que els jutges donin el compliment forçós. Per altre banda preocupa l’ús per part dels tribunals del dany moral contractual que sovint els serveix per eludir el càlcul i evitar explicitar el raonament. Diferenciem dos modalitat de indemnització segons la extensió:  Indemnització de l’interès contractual positiu o dany a l’expectativa o Import que deixa la part contractual perjudicada en la mateixa situació en què es trobaria si el C.
S’hagués complert totalment. Per tant:  Import: Valor de la prestació – preu contractual  Conté el dany causat (dany emergent) i els beneficis deixats de guanyar excepte aquells que fossin especulatius (Lucre Cessant)  Es troba en les partides de Dany Patrimonial (format pel Dany Emergent i Lucre Cessant) i en algunes ocasions el Dany Moral  La càrrega de la prova i l’establiment de la Q del dany recau sobre qui pretén la IDiP o Es la indemnització i remei per excel·lència tant en àmbit nacional com internacional i procedeix quan:  Acompanya la resolució del c.
 Substitueix l’execució forçosa de la prestació no monetària  En cas de incompliment de manifestació i garanties, comunicacions publicitàries i documents precontractuals (fem un contracte com a conseqüència de unes informacions falses donades per l’altre part)  Demostració del dol en la negociació del c.
o Límits que en poden reduir l’abast i l’import:  Quan l’incomplidor no actua en dol sinó de bona fe, la IDiP s’ha de limitar al dany previst i previsible en constituir-se la obligació i que siguin conseqüència de l’incompliment  Concurrència de culpes: No només la incomplidora es dolosa o imprudent sinó que l’altre també i això fa que els danys siguin més greus.
 Deure del contractant insatisfet de mitigar els danys causats a l’altre part: Ve a ser el mateix que la concurrència de culpes però és una omissió a diferència de l’altre que és un acció  Clàusules limitatives de la responsabilitat: En principi els contractats, si no n’hi ha cap en situació de superioritat (empresari CiU) poden fixar límits o exonerar, total o parcialment, l’incomplidor del deure de IDiP, aquest poden ser:  Quantitatius (indemnització màxima o no ficar-ne)  Qualitatius (exclusió de determinades classes de danys)  Temporals (només es pot reclamar fins al cap de X temps) 22 Tot i això no podrem establir límits i exoneracions quan:   Siguin clàusules abusives o Que excloguin o limitin la responsabilitat de l’empresari o Que limitin la IDiP per manca de conformitat del bé o servei o Que limitin la IDiP per mort o danys personals com a conseqüència del producte  No caben exoneracions ni límits de responsabilitat per dol, ni en la formació del contracte ni en el compliment Indemnització de l’interès contractual negatiu o dany a la confiança (ruptura de Tractes Preliminars): Pretén, restituir a la part perjudicada a la situació de que gaudia abans de celebrar el contracte, per tant no compren els beneficis esperats. Compren: o Despeses que el C hagués ocasionat al perjudicat o Inversions que aquest darrer hagués realitzat confiant en la creació del contracte (inversió en confiança) o Cost d’oportunitat d’haver celebrat el contracte (allò deixat d’obtenir, excloses les especulacions) Es dona quan el contracte s’anul·la i no pot desplegar efectes ja que l’altre part ha incorregut en vicis del contracte (error, violència o intimidació, ja que no s’inclou el dol que permet un interès contractual positiu), així com quan hi ha una ruptura de Tractes preliminars que comporta responsabilitat.
Pena convencional o Clàusula Penal És una prestació accessòria, normalment pecuniària, que el D es compromet a satisfer al Cr o a un 3r en cas d’incompliment, retard o compliment defectuós de l’obligació principal, és a dir és una indemnització fixada per les parts ex ante i no pels tribunals com la IDiP. Es sol reconèixer en el contracte, fonamentada en l’autonomia de la voluntat de les parts. El fet de que sigui accessòria fa que si la obligació principal esdevé nul·la provoca la nul·litat de la clàusula penal, però no a l’inversa. Aquesta clàusula pot tenir diverses funcions:    Coercitiva: Actua com un mitja de pressió o d’estímul de compliment Punitiva: Sanciona l’incompliment Substitutiva: De la IDiP També contribueix a crear seguritat jurídica, ja que sabem a que ens atenem en cas d’incompliment sense deixar-ho a la discreció dels tribunals . En trobem diversos tipus:    Pena cumulativa: S’ha de estipular expressament ja que s’acumula a el compliment forçós o la IDiP, establerta pel jutge.
Pena substitutiva: Substitueix integrament la IDiP del jutge. Es la regla general del CC (si només diu que hi ha clàusula penal, s’entén que és substitutiva) Facultativa: El seu pagament permet a una part alliberar-se del compliment del contracte. S’ha de pactar. En son exemple les arres de la CV.
Per altre banda existeix la possibilitat de moderació judicial (“El Juez modificará equitativamente la pena cuando la obligación principal hubiera sido en parte o irregularmente cumplida por el deudor”). Tot i això no pot operar mai quan és un incompliment dolós, ja que només existeix quan es tracta de un compliment parcial o irregular. Aquesta moderació per part del jutge només pot ser a la baixa, però en cap cas supressió o increment de la pena.
Resolució per incompliment 23 És la resolució que té com a conseqüència que el contracte deixi de generar efectes entre les parts. Aquesta resolució no es pot aplicar sempre en virtut del principi de conservació de NJ, per això, només es dona en casos de incompliment qualificat. Es considera incompliment qualificat aquell que frustra la finalitat del negoci, i el compliment posterior ja no té sentit. Quan sigui possible el compliment amb uns costos de oportunitat relativament baixos el tribunal optarà pel compliment específic. Tant el compliment específic com la resolució permeten també la IDiP. Pot ser sol·licitada pel contractant insatisfet. És un recurs molt utilitzat pels tribunals en incompliment de contractes de compra venta de caràcter immobiliari. Fins ara això anava bé tant pel contractant com per la promotora ja que el preu de la vivenda no es devaluava, però ara ja no tant. No fa falta que sigui la obligació principal també pot ser accessòria, per exemple elevar a escriptura pública, en canvi la jurisprudència diu que no ho és el fet de no pagar en un termini determinat quan aquest no és essencial o pagar tard quan el creditor ha anat acceptant pagaments fora de temps. Per aquestes raons, el TS en totes les sentències on ho utilitza diu que l’incompliment ha de ser:     Rellevant: que afecti a obligacions principals (que pot ser la essencial o accessòries rellevants) Durador: no ocasional Important: ha d’afectar de forma apreciable al creditor insatisfet Innocent: La part que busca la resolució no pot estar al seu torn incomplint les seves obligacions, amb l’objectiu d’evitar incompliment oportunistes Té com a conseqüència que el contracte es veu privat de efectes amb caràcter retroactiu (com si mai hagués existit, excepte en contractes d’execució periòdica), comportant per tant la restitució de les prestacions i a més a més si es demostra que s’ha causat un dany cap la IDiP (amb interès contractual positiu) Trobem un subtipus de la resolució que també implica la ineficàcia del contracte, el que coneixem com excepció de contracte no complert per a obligacions reciproques. Si no es diu el contrari les obligacions reciproques s’han de complir en el mateix temps i lloc (principi de compliment simultani de o. reciproques). Cada part es pot oposar a la reclamació de l’altre part si qui reclama no ha complert o no ha ofert el compliment de la seva prestació. Té com a variació del contracte de compliment parcial, és a dir ha complert només part de la seva obligació però si que reclama el compliment total de la teva obligació, tu només pagaries parcialment.
En alguns casos podem demostrar que l’incompliment del contracte es fruit de declaracions enganyoses de l’altre contractant que han comportat que el contracte es celebrés sense ajustar-se a la realitat. En aquest cas es planteja la convivència de diferents remeis de l’incompliment de contractes. Aquí el TS considera que la part perjudicada pot elegir entre sol·licitar el compliment forçós, la resolució per incompliment o IDiP (això no vol dir que els tribunals ens donin el que hem sol·licitat).
T.7 MODIFICACIÓ I EXTINCIÓ DEL CONTRACTE Els contractes s’extingeixen pel pagament o compliment, pels subrogats del compliment, la novació o la pèrdua de la cosa. En la novació es substitueix la relació jurídica existent per una de nova que afecta el contingut, l’objecte o els subjectes de l’obligació. Pot comportar l’extinció del contracte o tenir un caràcter modificatiu de l’obligació. Es considera que extingeix el contracte anterior i en fa un de nou quan així es declari expressament o bé quan no es digui rés al respecte quan l’obligació antiga i la nova siguin del tot incompatibles. Si es simplement modificativa el nou contracte en el que s’ha canviat algun element es podrà beneficiar de garanties, privilegis, data de venciment...
del contracte anterior, en canvi si l’extingeix s’hauran de establir de nou aquests aspectes. Té per efectes:   Quan la principal queda extingida, les garanties accessòries al compliment per part de 3rs no subsisteixen a no se que el 3r que la garantia no ho ratifiquin.
La novació és nul·la si la obligació primitiva també era nul·la, llevat que la causa de la nul·litat o anul·labilitat només pugui ser invocada pel D, o la ratificació convalidi els actes nuls en el seu origen.
24 Diferenciem diverses classes de novació:      Modificació subjectiva: Substitució de com a mínim 1 dels subjectes o Addicció o supressió d’algun dels titulars anteriors o Variació del règim jurídic de la relació entre els subjectes de l’obligació (com una modificació de l’obligació mancomunada a la solidària) Modificació objectiva: Canvi en la naturalesa de la prestació o en les condicions principals (augment del preu) Modificació circumstancial: Temporal, espacial, de les condicions Modificació funcional o causal: Extingeix la obligació i se’n fa una de nova de naturalesa diferent, ja que varia la funció o causa.
Modificació del contingut de la relació: Per exemple per addicció o supressió de pactes (si no son rellevant es novació modificativa, si ho fa seria extintiva) L novació pot ser legal (la ordena la llei) o convencional (la pacten les parts). Si hi ha dubtes si la novació és pròpia (extintiva) o impròpia serà impròpia (modificativa) en virtut del principi de conservació.
LA INEFICÀCIA SOBREVINGUDA DE LES OBIGACIONS Distingim dos tipus de ineficàcia, la original o inicial i la sobrevinguda. La inicial és aquella que afecta el contracte en el moment de la perfecció o celebració i això impedeix que pugui generar efectes. Opera així des de del moment en que el contracte s’ha celebrat. Per altre banda, en la sobrevinguda la contingència que provoca la terminació del contracte té lloc amb posterioritat al moment de la perfecció. El c ha desplegat la seva eficàcia però deixarà de generar efecte a partir del moment de ineficàcia. Les conseqüències segons el tipus d’ineficàcia:   Originaria: o Nul·litat contractual (és imprescriptible)  Per incompletitud  Ineptitud  Falta dels requisits essencial del contracte  Inoposabilitat  Manca  Il·licitud o Anul·labilitat (prescriu en 4 anys): celebrats amb vicis de consentiment, amb menors o incapaços...
Sobrevinguda: Resta de casos.
o Rescissió o Resolució contractual, per qualsevol de les causes d’aquesta o Denuncia (en dret de consum hi ha la possibilitat de desistiment per part del consumidor) o Desistiment mutu (pactat) NOVACIÓ SUBJECTIVA Pot ser afectar la posició del creditor (cessió, subrogació i transmissió hereditària del crèdit), o la del deutor (canvi de deutor). La novació subjectiva des del punt de vista actiu pot ser: 1. La cessió de crèdits és un negoci translatiu inter vivos en que el creditor cedent contracta amb el cessionari a qui transmet el dret de crèdit, perquè el 2n pugui cobrar-lo del deutor original anomenat cedit. Té per objectiu la comercialització del crèdit, que pot obeir a diverses causes com l’obtenció de liquiditat o garantia (A té un deute amb B però no té liquiditat, doncs li dona el dret de crèdit que té com a creditor de C). Aquesta cessió té com a pressupostis: 25    Que el Crédit sigui transmissible (si no és diu rés al contrari, així és) Existent: No vol dir present, simplement que existeixi, però es pot tractar de un crèdit futur Vàlid (referit al títol que el fonamenta): Això no impedeix que sigui un crèdit litigiós La cessió del crèdit compren tots els privilegis i drets accessoris que l’acompanyen si no es diu el contrari, i té llibertat de forma. El cedent han de tenir capacitat d’obrar i disposició sobre el crèdit. Per altre banda el cessionari ha de tenir capacitat d’obrar necessària per celebrar el negoci de cessió. El deutor cedent no necessita rés ja que no forma part directament d’aquesta relació, per tant el seu consentiment no és rellevant. Però si ho notifica al deutor ja que si paga abans de la notificació crèdit serà extingit, en canvi si ha estat notificat i paga al cedent, aquest pagament no extingirà la obligació. Les relacions que es produeixen son:  Entre cedent i cessionari: El cedent respon en front el cessionari de la legitimitat i l’existència del crèdit. En cessió de crèdit dubtós i litigiós si el cessionari ho sap és ell qui assumeix el risc de la manca de legitimitat.
Per altre banda, si la cessió es porta sense la seva funció típica (comercialització del dret de crèdit, és a dir la cessió gratuïta) el cedent no respon davant del cessionari de la possible inexistència o invalidesa del crèdit.
Per regla general, el cedent no respon de la solvència del deutor cedit, excepte en aquells casos en que s’ha estipulat que respondrà com una garantia més o bé quan la insolvència del deutor sigui anterior a la cessió i pública (la situació de concurs és pública). A partir de la cessió, el cessionari es converteix en el nou creditor, i per tant disposa de totes les facultats i drets de l’anterior. El deutor cedit no intervé en el negoci de cessió simplement se li ha de notificar en sentit no tècnic (només es necessari que en tingui coneixement). El deutor que no va consentir a ka cessió pot oposar davant la reclamació del pagament pel cessionari totes les excepcions objectives i personals de què disposi davant del cedent (com per exemple excepcions que afecten la obligació inicial), en canvi si no ho fa es consolida com un crèdit nou, sense les excepcions que havia pactat amb l’antic creditor.
2. Per altre banda, la subrogació en el crèdit, és una modificació subjectiva per la qual un 3r substitueix el creditor en la seva posició jurídica. Subrogar-se significa ocupar la posició de un altre, per això es diferencia de la posició del reemborsament (si et pago el teu deute m’ho has de tornar), en canvi aquí em posa a la seva posició, per tant no només tinc dret a cobrar el teu deute sinó en les mateixes circumstàncies del qui m’he subrogat. La seva funció és recuperar en via de regrés l’interès del subrogat. No produeix l’extinció de l’obligació sinó l’entrada d’una persona en el lloc d’un altre, però la RJO es manté, amb l’antiguitat i privilegis que pogués tenir el crèdit. Aquesta subrogació pot ser legal (imposada per llei) o convencional (acord de les parts o presumpció iuris tantum). La presumpció iuris tantum es dona quan un 3r no interessat en l’obligació paga amb l’aprovació expressa o tàcita del deutor, provocant que el 3r es subrogui en la posició del creditor originari, l’obligació del qual s’ha extingit. També es pot produir per voluntat del deutor, on no cal la aprovació del creditor originari si s’han observat els requisits formals.
El principals efectes de la subrogació són:    Transmissió del crèdit i els drets annexos (es pot pactar que només sigui el crèdit tot i que seria simplement una acció de reemborsament) A diferència de la cessió, el subrogat no origina les obligacions de garantia sobre l’existència i legitimitat del crèdit o la solvència del deutor de l’antic creditor sobre el nou.
Pot ser subrogació parcial (només paga una part del deute) on la subrogació desplega els efectes sobre la part de deute extingit Des del punt de vista passiu la novació subjectiva es pot donar: 1. El canvi de deutor: a la pràctica venen impulsats per necessitats econòmiques, i la diferència amb els canvis de la posició del creditor es que el consentiment del creditor es sempre rellevant ja que a aquest li interessa qui li ha de pagar el deute per si posa en perill el dret de cobrament, així com a 3rs que son garantia de cobrament del deutor 26 originari. Per això la novació de caràcter passiu es pot fer sense el coneixement del deutor primitiu però no sense el del creditor, que pot fer un consentiment exprés o tàcit, determinant si el canvi de deutor allibera o no el deutor primitiu, ja que sinó es diu contrari, els dos son deutors acumulativament i el creditor es pot dirigir contra qualsevol de ells. Si l’allibera, els garants d’aquella obligació també queden alliberats. Els problemes fonamental del canvi de deutor son doncs:   Alliberament de l’antic D: o Reclama el consentiment del creditor, si no ho fa pot ser:  Assumpció de deute cumulatiu  L’assumpció del deute no es produeix per manca de consentiment del Creditor Un cop l’assumeix en nou deutor esdevé insolvent: excepte hi hagi pactes de l’antic deutor per pagar, la insolvència no té cap repercussió sobre el deutor primitiu, ja que, en virtut de l’autonomia de la voluntat, ho ha acceptat. Si la insolvència era anterior i pública, en aquest cas, el deutor primitiu no s’allibera.
Subsistència o extinció de les obligacions accessòries: quan l’obligació principal s’extingeix per efecte de la novació, només podran subsistir les obligacions accessòries si aprofiten a tercers que no van prestar el seu consentiment (art. 1207 CC). Com a regla general, si no hi ha consentiment dels titulars de les obligacions accessòries (fiadors, avaladors, etc.) al canvi de D, aquestes obligacions s’extingeixen. Podem distingir entre:    Garanties prestades per tercers: només subsisteixen després del canvi de D si els tercers han consentit el canvi (expressament o tàcita) Garanties constituïdes per l’antic D i obligacions accessòries a la seva posició:llevat de pacte en contra, les seves conseqüències són assumides pel nou D. L’antic D queda alliberat Garanties constituïdes pel nou D, abans de ser-ho, a favor de l’antic: llevat de pacte en contra, les garanties subsisteixen En cas de invalidesa de la nova obligació assumida pel nou deutor cap al creditor s’entén que l’alliberament de l’antic deutor va ser ineficaç i per tant no ha extingit l’obligació.
Els tipus negocials a través del qual es produeix un canvi de deutor son:    Conveni expromissori: Acord entre un creditor i un 3r, que aquest quedarà vinculat a l’obligació de l’antic Deutor i així haurà de complir la seva prestació. Sol ser espontani ja que no reclama el consentiment del deutor. Per ser alliberador cal el consentiment exprés o tàcit del creditor, sinó es considera acumulatiu.
Conveni d’assumpció de deute: semblant a l’expromissori però es un contracte entre l’antic deutor i el nou, de manera que assumeix l’obligació de l’antic. Reclama el consentiment del creditor, sinó es consideraria invalidesa de la nova obligació i per tant no quedaria alliberat.
La delegació: Mandat pel qual el deutor delegant autoritza un 3r perquè realitzi una prestació o emeti una promesa en favor del creditor delegatari, de manera que el compliment s’entengui feta per compte del delegant (per exemple un ordre bancària perquè el banc pagui amb transferència un deute que tinc). Es un canvi estètic de deutor ja que es només una autorització pel pagament. No demana el consentiment del creditor ja que no es un canvi total del deutor LA CESSIÓ DEL CONTRACTE Implica cedir un contracte d’obligacions recíproques ja creat a una altre part contractual. Implica que la persona que cedeix el contracte es desprèn dels seus drets i obligacions contractuals (no només el dret de crèdit o el deute). Es cedeix tot un contracte, és a dir, prestacions reciproques i no només la posició de deutor o creditor. Pot obeïr a causes tant oneroses com gratuïtes. És un contracte atípic però es basa en l’autonomia de les parts, tot i que esta supeditat a la transmissibilitat del contingut contractual. Calen tres consentiments, el del cedent, la del cessionari i la 27 de l’altre contractant (contractant cedit). Aquest consentiment del contractant cedit no és un simple requisit d’eficàcia, sinó un element que afecta a l’existència de la cessió ja que no només el nou creditor no només assumeix el crèdit sinó també el deute. Els seus efectes son:    Relació cedent – cessionari: Llevat pacte en contrari, el 1r no garanteix al 2n el compliment del contracte per part del cedit Relació cedit – cessionari: assumeixen, recíprocament, la figura de parts del contracte cedit i la totalitat de drets i obligacions o El cedit pot oposar les excepcions derivades del mateix contracte de cessió i no les de la relació cedent – cedit (llevat que el cedit se les hagués reservat expressament en consentir la cessió) Relació cedit – cedent: el segon, llevat pacte en contra, queda alliberat tot i que sense afecte retroactiu (si havia de pagar lloguers i cedeix el contracte d’arrendatari ha de pagar els deutes fins al moment).
o Les garanties de un 3r (fiador) s’extingieixen amb la cessió, llevat que el 3r garant concenti el manteniment o Les garanties prestades pel contractant cedent subsisteixen després de la cessió, llevat que el cedit admeti també l’alliberament del garant LA SUBCONTRACTACIÓ A diferència de la cessió del contracte està regulada pel CC. És un contracte dependent d’un altre anterior de la mateixa naturalesa, en el qual un contractant, en lloc d’assumir personalment les prestacions derivades del 1r, acorda amb un tercer l’assumpció del gaudi d’aquestes prestacions, tant pel que fa als drets com a obligacions, de manera total o parcial. Es genera així una nova relació jurídica contractual que funciona amb independència de la principal entre el dominus operiscontractistasubcontractista, de manera que el subcontractista acaba realitzant una obra pel dominus operis. El contractista però segueix obligat al dominus operis, i el subcontractista al contractista i al mateix torn el subcontractista es auxiliar del contractista (a diferència de la cessió de contracte es mante el contracte entre les parts originàries), per la qual cosa el contractista no només respon de la seva activitat davant el dominus, sinó també de la dels seus auxiliars.
El CC no la regula amb caràcter general però s’aplica en relació amb l’arrendament de coses, el contracte d’obra i el mandat. La subcontractació està exclosa en els contractes que s’han de realitzar amb una persona determinada (C.
Intuitus persona). La seva problemàtica més gran és la dificultat de determinar les conseqüències de les vicissituds del subcontracte poden tenir en el contracte 1r i a l’inversa. Com a norma general, el contracte originari es immune a les vicissituds o a l’extinció del subcontracte, però no a l’inversa (si l’originari s’extingeix, l’altre també).
Es permet que els que no son part del mateix contracte es puguin dirigir l’un contra l’altre. La llei admet excepcionalment una acció directe entre el subcontractista i el dominus quan es pugui provar que hi ha una Q que la part deu a la part que ha posat els materials, i només podrà utilitzar-la per aquesta part que se li deu (1597 CC). Tot i això els 3rs interessats poden utilitzar l’acció subrogatòria.
o En la legislació arrendatícia s’estableix el subarrendament  Per a ús diferent del d’habitatge i arrendament rústic: l’arrendador ho ha se saber però no de consentir o El preu es pot elevar un 10% si és arrendament parcial, i un 20% si es una finca rústica o es arrendament total  En el cas de l’ús d’habitatge: o Requereix el consentiment escrit i previ de l’arrendador o Ha de ser parcial (no de tot l’habitatge) o El preu no pot accedir a l’arrendament o S’aplica imperativa Llei de Arrendaments Urbans (la resta preval la voluntat de les parts). Això fa que no es pugui excloure d’un contracte el dret al subarrendament, sinó és nul 28 En el contracte d’obra es preveu excepte quan: o Hi ha prohibició expressa o siguin intuitus personae En el contracte mandat o o Prohibició expressa del mandant o mandatari (provocaria la nul·litat d’allò realitzat) Responsabilitat: del mandatari per la gestió del substitut. Tot i això el mandant es pot dirigir al substitutut: o Quan no va ser facultat per nomenar-lo o Quan tenia aquesta facultat, sense designació de la persona, i el nomenat era manifestament incapaç o insolvent (cas de culpa “in eligendo” del mandatari) CLÀUSULA REBUS SIC STANTIBUS El punt de partida en dret de contractes és el “pacta sunt servanda” o “incondicionada fidelitat al Contracte”: les parts han hagut de pensar en les circumstàncies que podien afectar-les i, si no ho han fet, només a elles els és imputable la manca de previsió. No obstant l’anterior, un contractant es pot deslligar o mitigar l’abast de les seves obligacions quan han tingut lloc fets sobrevinguts imprevisibles que alteren de manera fonamental l’equilibri de les prestacions La clàusula rebus sic stantibus és, per tant, una regla que permet al Deutor exonerar-se de responsabilitats. Es diferencia del CF en què no es dóna la impossibilitat de compliment, sinó que un succés extraordinari sobrevingut durant l’execució del contracte fa excessivament onerosa l’obligació del D i irraonablement desproporcionada amb la prestació que rep de l’altra part Són contingències que no constitueixen successos puntuals impeditius del compliment ni catàstrofes externes imprevistes, sinó ordinàriament circumstàncies de mercat, externes al contracte i que el converteixen en econòmicament no rentable (però no impossible!) per a una de les parts l’intercanvi de prestacions pactat.
Tot i això, aquesta clàusula jurisprudencial especialment important quan la conjuntura econòmica és canviant, no opera quan el propi Contracte ja assigna un risc a una part.
Com hem dit s’ha de tractar de circumstàncies imprevisibles (com en Cas Fortuït): el contracte no pot preveure anticipadament tots els riscos possibles és a dir han de ser successos imprevisibles des de la perspectiva dels contractants al temps de la perfecció del C. i partint d’un estàndard de diligència ordinària El CC no diu rés sobre una modificació sobrevinguda de les circumstàncies que les parts havien tingut en compte, expressament o implícita, com a necessària per a assolir el fi perseguit, però la opinió dona arguments:  A favor: o Condició implícita derivada del principi de bona fe (art. 7.1 CC) per un just equilibri de les prestacions (art.
1289 I CC) o Qui contracta sense salvar les circumstàncies que produeixen un desequilibri imprevist incorre en error que vicia el contracte (art. 1266 i 1301 CC)  En contra: És perillós per a la seguretat jurídica deixar la vigència del contracte a l’arbitri judicial ja que trunca la distribució de riscos i costos en la pràctica Es pot sustentar en diverses bases teòriques:  Teoria de la imprevisió: admet la possibilitat d’alliberament de la vinculació contractual en aquells casos en què en el moment de l’execució del contracte sobrevenen circumstàncies extraordinàries imprevisibles per als contractants en el moment de la seva celebració (jurisprudència TS) 29   Teoria de l’excessiva onerositat sobrevinguda de la prestació (Dret italià) Teoria de la base del negoci (Dret alemany) Existeix una doctrina jurisprudencial que obliga a la seva aplicació restrictiva. Demana els requisits: 1. Han de ser contractes que regulin relacions obligatòries de tracte successiu o duradores i pendents d’execució en tot o en part Així, en els contracte de tracte únic el risc sobrevingut el pateix la part en qui recau el risc 2. Alteració extraordinària de les circumstàncies en el moment de compliment del contracte, en relació a les del moment de celebració. Per exemple la inedificabilitat sobrevinguda d’un terreny per causes urbanístiques.
3. Desproporció exorbitant i fora de tot càlcul entre les prestacions de les parts, fet que provoca una desaparició sobrevinguda de la base del Negoci Jurídic. És per això que la clàusula només opera en C. amb obligacions reciproques, per la seva exigència d’equivalència o equilibri de les prestacions) 4. La desproporció té lloc per l’aparició sobrevinguda de circumstàncies radicalment Imprevisibles. No es tenen en compte, per tant, les transformacions de les circumstàncies que van ser previsibles: l’augment de preus de les mercaderies es considera que entra dintre de les previsions normals de persones que es dediquen al negoci contemplat al C.
5. No existeixen altres mitjans per posar remei al perjudici, com el dret de desistiment L’ús d’aquesta clàusula implica els següents efectes jurídics, depenent del dret utilitzat:   La jurisprudència prima l’efecte modificatiu de reajust o revisió encaminat a compensar el desequilibri, donat al principi de conservació de NJ. Si bé aquest efecte manté l’eficàcia del contracte original, per al Jutge no sempre és fàcil reequilibrar les prestacions i un contractant pot perdre interès en el nou contracte (no se’l pot obligar, excepte que la seva negativa constitueixi abús de dret) El Dret comparat prima l’efecte extintiu o resolutiu Cal dir que en relacions sinal·lagmàtiques hauria de primar l’efecte resolutori ja que el deutor perd el dret a la contraprestació Actualment hi ha propostes de regulació de aquesta tant en la Proposta de Modernització del CC de 2009 (que probablement no tirarà endavant) i en la proposta de CC Europeu.
PART ESPECIAL T.1 LA COMPRAVENTA Es considera el contracte bàsic de intercanvi econòmic en una economia de mercat, per aquest motiu té una rellevància especial dins la regulació dels tipus contractuals. El seu àmbit d’aplicació excedeix els límits estrictes d’aquest contracte i s’aplica en altres (per exemple el règim de determinació o de lliurament de la cosa).
El trobem regulat en el C. Civil de una manera obsoleta, així com en el C mercantil (finalitat revenda + exclusió béns immobles) i el codi de comerç.
La CV internacional de mercaderies es troba regulada en la Convenció de Viena de 1980. En l’àmbit del CiU la regula el TRLGDCU, per la compra a distancia o fora d’establiment mercantil.
Entenem per compravenda el contracte pel qual un dels contractants (V) s’obliga a lliurar una cosa determinada i l’altre (C) a pagar per la mateixa un preu cert, en diners o signe que els representin (art. 1445 CC). Es caracteritza per ser:  C. consensual: perfecció pel concurs de C i V sobre la cosa i el preu, aunque ni la una ni el otro se hayan entregado (art. 1450 CC) 30  C. amb efectes merament obligatoris (per al traspàs de la propietat cal títol i mode)  C. bilateral o sinal·lagmàtic  C. onerós  C. principal  C. típic Tenen capacitat totes les persones autoritzades per obligar-se (art. 1457 CC) Els cònjuges es poden vendre recíprocament béns (art. 1458 CC + 231-11 i 231-12 CCCat) Per altre banda trobem en els menors emancipats una restricció ja que necessiten el complement de capacitat per a la venda d’immobles, d’establiments mercantils, drets de propietat industrial o intel·lectual o altres béns de valor extraordinari. Finalment trobem prohibicions que s’estenen a la subhasta pública o judicial i pretenen evitar els conflictes d’interessos (art. 1459 CC):  Tutors Nul·litat  Mandataris Possibilitat de ratificació o autorització prèvia  Marmessors  Possibilitat de ratificació o autorització prèvia  Empleats públics Nul·litat  Altres persones relacionades amb l’AA.PP. (Jutges, Fiscals, advocats, etc.)  Nul·litat Es caracteritza per tenir doble objecte, la cosa i el preu: 1r objecte de la compravenda, la cosa Basada en béns materials, immaterials, drets reals i de crèdit Necessitat de tot contracte de l’objecte sigui cert. Pot ser però:  Existència real o possible (la CV de cosa futura està permesa, excepte si és l’herència futura) o Si la cosa s’ha perdut del tot en el moment de la venda, el contracte queda sense efecte (1460.1CC)Si V coneixia la circumstància, ha de Indemnitzar C (responsabilitat precontractuals= interès contractual negatiu C. Si C la coneixia, ha d’indemnitzar a V. Si ambdós ho coneixien hi ha compensació (no IDiP).
o En cas de pèrdua parcial de la cosa el C pot optar entre desistir del C. o reclamar la part existent, abonant el preu en proporció al total acordat (art. 1460.2 CC) o En cas d’inexistència total (actual i futura) de la cosa: si aquesta no existeix en el moment de celebrar el C. ni se’n contempla l’existència com a possible i futura, la CV és nul·la per manca d’objecte  possible responsabilitat precontractual si algun contractant ho coneixia (normalment el V) i ho va amagar a l’altra part  Cosa determinada o determinable (art. 1447-1449 CC), ja sigui específica o genèrica (art. 1273 CC), i sempre que se n’hagin establert els criteris de determinació objectius o subjectius  Cosa de lícit comerç (remissió art. 1271 CC)  la CV de coses no alienables és nul·la i si el venedor va actuar de mala fe pot incórrer en responsabilitat contractual La Compravenda de cosa aliena 31 La compravenda de cosa aliena, és a dir, quan la cosa venuda es propietat d’un tercer. No està regulada en dret espanyol però distingim 2 supòsits:   El venedor adquireix la cosa de un 3r i la lliura CV vàlida El V lliura la cosa abans d’haver-la adquirit del tercer, que pot reclamar-la al Comprador: o El comprador manté la possessió ja que la reclamació del 3r es intempestiva per usucapió o bé per utilitzar les regles del “a non domino” (si hem adquirit la cosa de títol onerós sense saber actuant de bona fe que la cosa era de un altre, en el cas que no fos onerós sinó gratuït no la mantindria) o El comprador per la possessió el venedor haurà de fer front a les conseqüències i danys que el comprador haurà de suportar.
Per altre banda, si el venedor no aconsegueix posar la cosa a disposició del venedor, es considera incompliment de la seva obligació doncs la CV es un contracte consensual (el contracte neix del consens no del lliurament), i per tant el comprador pot reclamar l’IDiP amb interès contractual positiu. En cas que no la lliuri de mala fe, podem reclamar també l’anul·labilitat per dol del C (en cas que ambdós actuïn de mala fe no, ja que actua la compensació que impedeix l’anul·labilitat) 2n objecte de la compravenda El preu Q de diners que paga el contracte a canvi de una cosa (si no es diners no es CV sinó permuta). La falta de preu, o la fixació indeterminada del preu es considera nul el contracte (no ha arribat a existir mai). El preu ha de ser:    Real o verdader: Si es simula un intercanvi però els diners tornen a la part que els va donar no hi ha preu i per tant, falta un objecte essencial de la CV i es pot anular el negoci. El preu no ha de ser just, ja que neix del consens de les parts (si una part fos CiU si), però malgrat aquesta manca de preu just, la llei catalana permet a al venedor que ha venut amb un preu abusiu rescindir el contracte, en el que es coneix com la rescissió per lesió, a dret espanyol també però en molts menys contractes Determinat o determinable: Els criteris de determinació poden ser objectius (el valor de l’Ibex 35 tal dia) o subjectius (un 3r que la marqui com un àrbitre). No és vàlid que les parts acordin que el preu el decidirà una d’elles.
Obligatòriament en diner o cosa que el representi (això el diferència de la permuta) Es perfecciona a partir del moment que convinguin les parts en la cosa i el preu, encara que ni un ni l’altre s’hagin lliurat (Contracte consensual). Hi ha principi de llibertat de forma en la contractació de la CV, però si afecta béns immobles, una part pot obligar a l’altre a lliurar escriptura pública. Les despeses d’aquesta escriptura pública, si és un immoble de CAT (i s’aplica el dret civil català) les té a càrrec el comprador, si és amb Dret civil espanyol el venedor i les de 1ra còpia i posteriors a la venta el comprador, malgrat són lleis dispositives i per tant les parts poden pactarhi en contracte.
El pagament del preu ha de ser en el temps i lloc pactats en el contracte (autonomia de les parts). Si no fan ús d’aquesta autonomia la llei estableix que serà quan es lliuri i en el lloc on es lliuri la cosa. En determinades ocasions el comprador ha de pagar interessos generats entre el lliurament de la cosa i el pagament del preu, per exemple:    Quan el comprador actuï en Mora Quan així ho acordin les parts Quan la cosa venuda o lliurada produeix fruits o renda Les obligacions principals del venedor son  Lliurament de la cosa 32  Sanejament: Garanties de que respondrà si hi ha contingències sobre la cosa, és a dir que és seva i està en l’estat pactat Obligacions accessòries     Conservar la cosa “amb la diligència del bon pare de família” Lliurar-ne tots els accessoris Pagar les despeses de lliurament, que no inclou les de transport Lliurar al comprador els títols de pertinença i altres documents i elements precisos per tal de garantir-li el reconeixement i defensa de la cosa La obligació de lliurament de la cosa (traditio) Implica que s’ha de lliurar del venedor al comprador en l’estat en que es trobava quan es va perfeccionar la CV (quan hi ha consens), i per tant si hi ha un desperfecte en aquest espai de temps ha de respondre el venedor. S’ha de entregar amb els seus fruits des del consentiment i amb els seus accessoris. La Traditio és la manera com s’ha de fer el lliurament per ser vàlid. Aquesta traditio més típica és la real: La cosa es posa en poder i possessió del comprador, amb acord de ambdós. Existeixen altres formes de Traditio espiritualitzada, mitjançant la signatura de l’escriptura i lliurament d’aquesta al comprador. La Traditio simbòlica és el lliurament d’una cosa que representa la cosa com les claus d’una casa.
Les especificats de la CV amb pacte de reserva de domini. En aquest cas, el comprador per molt que li donin la cosa no serà propietari fins que pagui el darrer termini de pagament, i fins aquest moment no hi haurà Traditio.
El supòsit de doble venda és aquell en el qual es ven la mateixa cosa a diferents compradors, donat que algunes formes de Traditio no requereixen la entrega de la cosa. En aquest cas:    Si la cosa es moble, la propietat és d’aquell que primer n’ha pres la possessió de bona fe. SI hi ha diverses formes de possessió, la material preval (la possessió pot ser material, és a dir la tens a casa, que la espiritual, un títol que justifica que la cosa és teva).
Si la cosa és immoble, la propietat és d’aquell qui de bona fe hagi inscrit primer la cosa en el registre de la propietat. A manca de inscripció es protegeix al primer en la possessió, i a manca de possessió a aquell que aporti un document públic o privat que acrediti que n’és el propietari més antic (títol de data més antiga), sempre amb bona fe.
No s’inclou ens contractes “a non domino” La doble venta pot ser voluntària (estafa) o involuntària (algú actua en nom del seu representant que ja ha venut).
Tots dos es resolen amb aquestes normes tot i que si és estafa implica IDiP.
El lloc de lliurament de la cosa sorgeix de la voluntat de les parts. A manca de pacte s’ha de lliurar allí on estava la cosa quan va crear-se la obligació. Si la cosa no existia en el moment de crear-se l’obligació i no hi ha pacte, s’ha de lliurar al domicili del venedor. Si no existeix condició o terme, l’obligació de lliurament és en el moment de la perfecció de la CV. Tot i així el lliurament es pot ajornar quan:   Si es pacta ajornament o termini per al pagament i desprès es descobreix que el comprador és insolvent, el venedor pot ajornar el lliurament de la cosa o fer que no s’executi el contracte Si el comprador no paga el preu i exigeix el lliurament el venedor també pot ajornar.
Donat als riscos de la CV, l’obligació principal del Venedor, comporta dues obligacions addicionals   Conservar la cosa des de la perfecció fins el lliurament amb la diligència del bon pare de família Respondre davant del comprador per la pèrdua o deteriorament de la cosa per sol, negligència o mora 33 En els casos en que el venedor ha estat diligent i sense estar en Mora però la cosa s’ha destruït quan encara està en poder del venedor (cas fortuït o fet de un tercer). En aquests casos respon el comprador “periculum est euptors”. Si es tracta però d’una cosa fungible que es ven per un preu fixat en relació al pes mida o número també és dona responsabilitat al comprador, però només a partir del moment en que es fixa aquest preu en virtut del pes, número o mida.
Segons la Convenció de Viena, : La pèrdua o deteriorament de les mercaderies sobrevinguts després de la transmissió del risc al C no l’alliberaran de la seva obligació de pagar el preu,llevat que es deguin a un acte o omissió del Venedor. El risc es transmet al comprador a partir del moment en que es posar la cosa en poder del primer transportista, quan:   El contracte implica transport de mercaderies No hi ha obligació de lliurar els béns en un lloc determinat Per altre banda, el risc respecte de les mercaderies venudes en trànsit es transmetrà al C des del moment de la celebració del C. en la resta de casos, el risc es transmet en el moment de la posada a disposició.
L’obligació de sanejament El venedor respon davant del comprador sobre:   La possessió legal i pacifica de la cosa (sanejament per evicció) o Es priva al comprador de tota o una part de la cosa, per sentència ferma i en virtut d’un dret anterior a la CV.
o Aquesta acció és compatible amb la resta d’accions d’incompliment contractual. I no requereix ser pactada al contracte (sempre hi ha dret al sanejament per evicció), però si que es pot renunciar a ell, però si el venedor actua en mala fe, per dur a terme aquesta renuncia no és vàlida.
o La evicció pot ser:  Total: el C té dret a exigir al venedor  Preu de la cosa al temps de l’evicció, sigui major o menor que el de la venta  Fruit i rendiments, si s’hagués condemnat a lliurar-los al que hagués guanyat el judici  Costes del plet de l’evicció  Despeses del comprador  IDiP per la privació de la cosa, i si V actuava en mala fe les despeses voluntàries  Parcial: Si el comprador perd part de la cosa i pot demostrar que és tan important aquesta part que sense ella no l’hagués comprada, podrà exigir la resolució del contracte.
El vicis ocults de la cosa (sanejament per gravàmens, vicis i defectes ocults): o Per gravàmens ocults: Només es pot donar respecte de béns immobles. Si la finca està gravada sense mencionar-ho amb alguna càrrega o servitud no aparent, que si el C hagués conegut no hagués fet la CV, el C pot demanar IDiP o rescindir el contracte. El gravàmens poden ser  Reals (no personals)  Ocults objectivament (gravàmens no aparents quan s’adquireix la finca, si el gravamen està en el R. de la propietat no es pot al·legar, per exemple les hipoteques.)  Desconeguts (no està en el registre de la propietat)  Rellevants (d’haver-se conegut impedirien la perfecció de la CV)  Els seus efectes són la rescissió del contracte (retornar diners i la cosa) o bé una IDiP per l’import de la minoració del valor de la finca com a causa del gravamen.
 Es pot sol·licitar la rescissió pel sanejament des de 1 any de l’atorgament de l’escriptura, transcorregut l’any, només pot sol·licitar una IDiP en un any des del coneixement de la càrrega.
34 o Per vicis o defectes ocults: La presència oculta de efectes materials o funcionals en la cosa desconeguts pel comprador, determina un compliment defectuós que, ens permet optar per un dels dos (però no d’ambdós):  Remeis generals (IDiP, resolució i anul·labilitat per dol o error)  Aplicació del sanejament  El TS ho considera incompliment total, no simplement defectuós  En Venedor respon de sanejament per vicis o defectes ocults encara que els ignorés. Això no regirà si hi ha una clàusula per la qual s’estipuli que no respon per vicis que no coneix. Si es de mala fe no es pot interposar la clàusula.
 El V està obligat a sanejament si els defectes fan la cosa impròpia pel seu ús o el disminueixen de tal manera que el C d’haver-los sabut no hagués comprat la cosa o ho hagués fet per un preu més baix, però no serà responsable pels defectes manifestos, o els que tot i no ser-ho si el comprador és un pèrit, podria haver conegut fàcilment.
Entenem per vicis o defectes de la cosa les anomalies o alteracions negatives que en redueixen la funcionalitat o utilitat respecte la que es pot esperar. Ha de ser:    Greu: : defecte objectivament desconegut pel C i no recognoscible per aquest amb una diligència mitjana Ocult : o Fa la cosa inadequada pel seu ús o Disminueix aquest ús, de tal manera que no l’hagués comprat per aquest preu Preexistent a la perfecció del contracte (la càrrega de prova recau sobre el C però existeixen presumpcions) El remeis per aquest sanejament es diuen “accions edilícies” i son excloents i irrevocables    Acció rehibiditòria: Resolució del contracte (retornar prestacions+ IDiP si el venedor actuava en dol) Acció quanti minoris o estimatòria: Reducció proporcional del preu de la cosa donat al vici, de forma objectiva.
El termini d’ambdues és de 6 mesos des del lliurament de la cosa venuda. Tot i tenir un origen anterior els vicis es poden manifestar després de 6 mesos, per això solen recórrer als remeis generals de l’incompliment.
Normalment els tribunals permeten aquestes accions quan ja ha passat el termini de aquestes dues accions.
CV ESPECIALS Es consideren com a tal la CV amb pacte de reserva de domini (béns mobles a termini) i la CV de retracte convencional. La primera és una CV ordinària que incorpora un tracte contractual que preveu que el comprador no adquireix la propietat fins que pagui l’últim termini (requereix que es doni doncs, pagament a terminis). S’ha d’acordar ja que sinó la propietat es transmet amb el lliurament de la cosa com a norma general. Té així, una funció de garantia. El CC no la preveu però el TS la declara vàlida per la seva eficàcia i s’ha regulat en una llei especial de venta a termini per béns mobles. Per ser eficaç davant de 3rs (si un 3r adquireix el bé que no és de la persona propietària ja que no ha pagat l’últim termini), aquest pacte s’ha de inscriure al Registre de Béns mobles. Els seus efectes són que el comprador no és propietari i per tant no en pot disposar, i si ho fa, els 3rs estaran protegits. El comprador conserva la propietat però a mode de garantía. En cas de concurs del comprador, el Venedor passa a creditor principal. Si el comprador pot pagar fins l’últim termini trobant-se en situació de concurs, es converteix en propietari de la cosa i per tant el V no li pot prendre. Si C no paga, i el contracte està registrat al R de béns mobles, V pot:    Requerir el pagament per fedatari públic Si no paga però lliure els béns si V no els vol pot fer una subhasta notarial Si no paga ni lliure els bénsAccions de tutela judicial sumària (més ràpid) al venedor 35 En el cas que la cosa estigui en poder de un 3r (tot i que com hem dit no està permesa l’alienació de la cosa):    Si C paga no passa rés Si C desempara el bé subhasta notarial Si C no desempara el bé al 3r accions de tutela judicial sumària En el cas que aquesta CV no estigui registrada el 3r estaria protegit ja que no podria saber-ho.
La Rescissió per lesió És una institució desenvolupada pel dret català i és la facultat de posar fi a un contracte onerós quan el V observa que el preu rebut dista molt del preu just. Aquest preu just es basa en el valor de mercat del moment de la venda. La rescissió comporta la resolució del contracte. Té com a requisits:    Ha de ser una CV, permuta o contracte onerós de béns immobles (només està tipificada la CV, la resta és per analogia) L’alienant ha sofert una lesió de més de ½ del preu just (valor de mercat de una cosa igual o en anàlogues circumstàncies) Si s’alienen diverses coses en la mateixa CV cap la rescissió si totes les coses es prenen en conjunt.
Està legitimat l’alienant (transmissible als hereus si els hi interessa perquè el bé es va vendre a un preu massa baix).
És una acció que caduca al cap de 4 anys de la celebració del contracte. El comprador, pot evitar la rescissió pagant la diferència de preus.
No es pot renunciar a ella ex ante però si un cop celebrat el contracte, excepte en el dret de Tortosa que també es pot fer ex ante, és a dir incloent una clàusula al contracte.
En el CC Espanyol només es permet quan pot existir conflicte d’interessos:      C. Fet per tutors sense autorització judicial en que el representat pateixi una lesió de més de ¼ del valor de la cosa.
C. Fet en representació d’absent sense autorització judicial en que el representant pateixi una lesió de més de ¼ del valor de la cosa.
C. Celebrats en frau de creditors, quan aquests no puguin cobrar (algú en concurs ven a un familiar per eludir el pagament a creditors). No reclama una lesió de ¼.
C que tenen per objecte coses litigioses Altres determinats per llei El CC espanyol dona un termini de 4 anys des de la celebració del C, des del retorn de l’absent o del cessament de la incapacitat. El considera, a més a més, una acció subsidiària als altres recursos per la reparació. No procedeix quan qui exercita l’acció no pot recuperar el bé ja que es troba en 3rs que l’han comprat en bona fe. Aquí l’alienant podria demanar l’enriquiment injust (algú s’enriqueix a costa d’algú altre que s’empobreix) i podria recuperar l’empobriment patrimonial soferts (això es distingeix de la IDiP ja que reclama un empobriment i enriquiment simultanis i només pot demanar l’empobriment sofert).
Per altre banda, com em dit, trobem la CV amb retracte contractual. Es caracteritza per que el V es reserva el dret a recuperar la cosa pagant una Q corresponent a:    Preu de venda Despeses del comprador Despeses necessàries de la cosa 36  Altres despeses Té efecte resolutori del contracte ja que desfà els efecte de la CV. S’ha de pactar en el contracte. Té finalitat econòmica del venedor per obtenir liquiditat. Té un efecte real, és a dir, si un 3r l’ha adquirit, encara que ho faci bé, i la CV està registrada, el 3r no està protegit. Es considera un pacte addicional al contracte. Només el pot exercir el venedor, i de manera excepcional els creditor d’aquest, tot i que només ho poden fer desprès d’executar els béns del V (en aquest poden demanar que el bé retorni al patrimoni de V per poder executar-lo des d’allà). Té un termini de 4 anys des de la data del contracte a manca de pacta exprés. Si hi ha pacte, mai pot ser superior a 10 anys. El venedor la recupera lliure de càrregues i gravàmens amb 3rs (excepte si el Comprador ha fet un arrendament, en aquest cas s’haurà d’esperar).
LA PERMUTA És un contracte similar a la CV però no s’intercanvia la cosa per diners sinó per una altre cosa. El regula el CC i com a forma supletòria s’apliquen les normes de la CV. Pot ser una permuta de cosa aliena. En aquest cas s’ha de tornar allò que va rebre del no propietari. Si el permutant perd per evicció de la cosa rebuda amb sentència ferma en virtut d’un 3r aquest pot recuperar la cosa lliurada o sol·licitar una IDiP. Si una part de la cosa es lliura en diners i l’altre cosa en diners es considera Permuta o CV dependent del que les parts vulguin (de les lleis beneficiïn a una o altre part). Si no hi ha acord serà permuta si el preu de la cosa excedeix el dels diners o equivalent, i CV si és al contrari.
T2. LA DONACIÓ S’ha considerat la forma primitiva de l’intercanvi. És:    Acte de bilateralitat: Voluntat d’enriquiment de l’altre part sense voluntat de reciprocitat Acte gratuït: No hi ha contraprestació Acte de disposició: Hi ha enriquiment de l’altre part i empobriment del donant.
Pot ser tant inter vivos com mortis causa, és a dir, realitzades pels donants en un moment de la seva vida sense considerar la seva mort, o fetes pel donant en consideració a la seva pròpia mort.
La seva naturalesa jurídica està a debat sobre si és un acte o un contracte ha que una de les parts no té contraprestació. Tot i així, es considera contracte ja que el donatari ha d’acceptar la donació per tant reclama acceptació. La perfecció és quan el donant coneix l’acceptació, però es considera que desplega efectes des de la pròpia acceptació. Hi participen:   Donant: Ha de tenir capacitat d’obrar i poder de disposició (menors i incapaços reclamen autorització judicial) Donatari: Persones amb capacitat natural= personalitat civil= quan naixem. Tot i això si la donació té càrrega o gravamen demanarà la autorització dels representants legals, que també demana autorització judicial.
Les donacions es poden fer a persones no nascudes però si concebudes. Les han d’acceptar els futurs representants legals. S’entén vàlida des del moment del naixement. Es poden fer també es favor de persones no concebudes però es suspenen si no arriba a néixer i en aquest cas la cosa torna al donant. En cas de pluralitat de donataris:    Si el donant no diu rés es fa a parts iguals S’acreix proporcionalment la resta si un donatari no accepta la seva part Al CC l’acreixement no es dona si no ho diu al donant. En aquest cas torna al patrimoni del donant.
Objecte de la donació 37 El bé ha de ser cert o determinats. Així ha de ser un bé present, però no està permesa la donació de béns futurs, excepte aquells en que la donació de béns futurs que realment pugui adquirir, (la casa que hereto per testament quan es mori algú) el que no és possible és la donació global o general de béns futurs.
Donacions universals la donació d’una universalitat de coses, empreses i altres conjunts unitaris de béns o agregats de béns es fa extensiva a tots els elements que s’hi troben agregats o adscrits (art. 531-11.2 CCCat). Cal dir però que les donacions per causa de mort no poden ser universals.
La forma de la donació a diferència de la resta de contractes, si que és important, ja que és forma “ad solemnitatem”, ja que és un contracte unilateral doncs només una fa una prestació onerosa. Aquí, obliguem a la part que dona a recapacitar si realment ho vol fer. Per fer-ho, s’ha de anar al notari que donarà fe pública que l’acte és jurídicament correcte, i ens permet recapacitar si realment ho volem fer. Quan el que es dona és un bé immoble la donació només és vàlida si consta en escriptura pública, en la qual ha de constar la voluntat de la part que dona de donar i de la voluntat de la que rep de rebre. Per altre banda, la de béns mobles, no demanen escriptura pública però si que s’ha de realitzar per escrit (pot ser en un document privat). Les donacions verbals són vàlides si en el mateix moment es lliura el bé donat. Tot i axó si son donacions remuneratòries o amb fins benèfics també es poden fer verbalment i diferir l’entrega.
Els efectes bàsics són:  Donant: Lliurament del bé donat i inexistència de responsabilitat per la possible evicció o vicis ocults del bé donat, ja que és un acte gratuït. Tot i això si que ho podem exigir quan el donant va actuar amb mala fe (és a dir quan sabia que era de un 3r o que tenia vicis) o bé quan la donació és modal o amb gravamen (és un bé usufructuat), i el donant haurà de sanejar el bé.
 Donatari: o Llevat pacte en contrari, la quota dels donataris ingrat, un cop revocada la ingratitud, acreix la dels altres donataris en proporció corresponent o Si no s’estipula, el donatari no està obligat al pagament de deutes del donant o Deure de gratitud (més avall causes de ingratitud) La Revocació de la donació és una excepció molt important al principi d’eficàcia irrevocable del contracte (art 1.091 CC), sense considerar-lo incompliment. El donant un cop coneix l’acceptació del donatari està facultat de per revocar-la sempre que es doni una de les causes següents: 1. Supervivència o sobrevinença de fills del donant.
2. Incompliment de càrregues imposades pels donants als donataris, si el donatari no compleix la càrrega.
3. Ingratitud dels donataris Conductes ingrates: a. El donatari comet un delicte contra la persona, l’honor o els béns del donant, els seus fills o el seu cònjuge o parella estable.
b. El donatari imputi al donant algun delicte perseguible d’ofici, encara que el provi, al donant, als seus fills o al seu cònjuge o parella estable c. El donatari negui indegudament aliments al donant.
d. Altres causes anàlogues que representin una conducta no acceptada socialment (el CC espanyol no ho admet).
4. Pobresa: Manca de mitjans econòmics per part del donant.
Les donacions atorgades per capítols matrimonials i les remuneratòries (benèfiques) només es poden reclamar per incompliment de càrregues (és a dir només és vàlid el punt 2). El termini és de un any des de que es produeix el fet que la motiva o des de que el donant coneix el fet ingrat. La revocació no és pot renunciar anticipadament i nul·la (la clàusula no genera efectes). Estan legitimats: 38   Activament: Donant + hereus (en cas de pobresa aquests no poden) Passivament: Donatari + hereus o Per ingratitud no es pot interposar sobre els hereus del donatari i només la poden exigir els hereus del donant si aquest no ho va poder fer.
Els seus efectes són el retorn del bé. Si el donatari l’hagués venut a un 3r aquest no es pot veure negat del bé, i el donatari haurà de donar el valor del bé. Tot i això si la càrrega estava inscrita en el registre, el 3r si hauria de tornar la cosa. Encara que hi hagis invertit diners, el donant no te’ls ha de tornar.
La donació sotmesa a condició suspensiva és aquella en la qual un cop realitzada la donació, fruits i rendes del bé donat mentre la condició està pendent el compliment (et dono la casa si acabes la carrera el 2013). La cosa es deixa en situació claudicant, per tant el donant no en pot disposar. Els successors del donatari no adquireixen cap dret sobre el bé si el donatari mor abans de complir la condició.
La donació sotmesa a termini final o condició resolutòria és aquella en la que els donataris o els seus successors adquireixen els fruits i rendes del bé o drets donats fins que venci el termini o es compleixi la condició, però si e.
La donació remuneratòria Es fan en premi o reconeixement, no exigible jurídicament, del mèrits o dels serveis prestats pel donataris. El donant no la pot revocar des del moment que públicament manifesta la voluntat de donar.
En aquest cas, la forma, pot ser verbal amb diferit del lliurament del bé (excepció) La Donació amb càrrega o modal és aquella en la que els donants poden imposar als donataris gravàmens, càrregues o modes, a favor del donant o de un 3r. Es una donació onerosa, sempre que no perdi la finalitat de donació. Si la càrrega consisteix en la prohibició o limitació de la disposició del bé donat, només serà vàlida té un límit de 30 anys, i si no hi ha termini, la vida de la persona gravada (aquesta clàusula sol tenir la voluntat de que la cosa no surti del patrimoni del donatari) La donació amb clàusula de reversió és aquella en la que l’objecte donat, per voluntat del donant, torna al seu patrimoni o al de una 3ra persona. El donant la pot establir, a termini i condicionalment. Si la reversió és a favor del donant i aquest mort abans que es doni la condició, el donatari purifica la seva titularitat. En cas de que la reversió sigui a favor de un tercer, el tercer es converteix en donatari, i per tant hauria d’acceptar. El donant pot revocar o modificar la clàusula de reversió. El bé donat, un cop es produeix la reversió, queda lliure de càrregues o gravàmens imposats pels donataris o titulars successius, els quals responen de l’import perdut per la seva negligència i dels DiP causats en mala fe.
La donació amb reserva de la facultat de disposar en la qual el donant es reserva la facultat de disposar dels béns durant un termini expressat i sinó s’expressa al llarg de tota la seva vida, que queden en poder del donatari en situació claudicant, doncs l’exercici d’aquesta facultat resol la titularitat del donatari, o del tercer adquirent, llevat de la protecció de tercers de bona fe (per béns mobles, ja que els immobles estan al registre). Es regeix pel seu títol constitutiu (si no s’estableix el contrari, la reserva de disposició s’entén només per actes a títol onerós però si els gratuïts). Si el donant mort sense fer ús d’aquesta facultat de disposar, els béns donats pertanyen al donatari.
T.4 CONTRACTE D’OBRES I CONTRACTE DE PRESTACIÓ DE SERVEIS CONTRACTE D’OBRA El contracte d’obres és aquell en el qual el contractista s’obliga davant de comitent a executar una obra a canvi d’un preu. El contractista no només es compromet a una activitat diligent, sinó a un resultat útil per al comitent. L’obra es realitza a “risc i ventura” al contractista (ell suporta els riscs). Les parts són el comitent o propietari de l’obra i el contractista o promotor. Altres subjectes que no son part poden actuar, com el propietari del sòl, el subcontractista, el tècnic, l’arquitecte... els anomenats “agents de l’edificació”. Veiem doncs, que és molt habitual l’ús de auxiliars. La 39 subcontractació també està permesa ja sigui total o parcial, però el contractista respon per la feina del subcontractista.
El preu, com en tot contracte, ha de ser cert i té llibertat de forma. El preu determinable es pot fer mitjançant:     Ús o costum Tarifes o honoraris professional Nou acord de les parts Valoració de pèrits, 3rs o autoritat judicial En cas que no s’hagi establert el preu ni la forma de fixar-lo, s’utilitza la fórmula de càlcul del cànon del contracte d’obra per administració (el cost real de l’execució de l’obra + i el benefici industrial del contractista, és a dir entre 15-17% d’aquest cost). El comitent no està obligat a pagar abans de l’acabament i lliurament de l’obra, excepte en obres per peces o unitats, tot i que normalment es solen fer pagaments anticipats o fraccionats (quan s’acaba el 1r pis pago X, el 2n pago Y...).
El contractista té per obligació:        Realitzar l’obra en virtut de l’encàrrec del comitent i de la lex artis (diligència esperada en el seu sector) Subministrar materials de la qualitat pactada i a manca de pacte, els que corresponguin a la naturalesa de l’obra. Si no ho fa, el contractista correria amb els riscs de la pèrdua o destrucció anticipada de la cosa.
Guardar el accessoris Executar l’obra en el termini pactat: Si no hi ha pacte, el fixa el jutge.
No modificar cap aspecte de l’encàrrec, encara que sigui per raons tècniques, sense l’autorització expressa o tàcita del comitent Suportarà l’augment del preu derivat de corregir defectes constructius. Si es deu a una modificació de l’obra la suporta el comitent.
Posar a disposició del comitent l’obra acabada (en aquest moment es traspassen els riscs que no derivin de un incompliment).
Per altre banda, el comitent, ha de cooperar per l’efectiva execució de l’obra i ha de pagar el preu.
El riscs de la cosa, quan no s’ha lliurat recauen:   Sobre el contractista per pèrdua fortuïta dels materials per ell aportats i del treball invertit, excepte: o Mora del comitent en la recepció o Mala qualitat dels materials, advertit oportunament el comitent El contractista no pot reclamar el valor d’allò perdut o Es manté l’obligació d’execució de l’obra (llevat que hi hagués vertadera impossibilitat sobrevinguda de la prestació) El dret a desistiment unilateral del comitent. No és el desistiment de l’àmbit del dret del consum ja que permet al comitent desistir per la seva sola voluntat de l’execució de l’obra, indemnitzant al contractista totes les despeses, treball i utilitat que no s’acaben portant a terme. No desplega els efectes fins que el comitent no indemnitza però el contractista pot paralitzar l’obra si el coneix i no ha cobrat. La reparació de l’interès del contractista serà de:   El danys provat (treball invertit i despesa feta) Benefici: el pactat, o sinó el 15% del dany provat 40 Els que posen el seu treball i materials en una obra ajustada alçadament pel contractista (subcontractistes), no tenen acció contra el comitent, sinó fins la quantitat que aquest els degui quan es fa la reclamació, el que es coneix com acció directe:    No cal preu alçat, tot i que el CC ho digui No cal que el deute del comitent hagi vençut L’acció directe immobilitza el crèdits dels deutors immediats del comitent (el subcontractista és un creditor privilegiat) La llei de 38/1999 regula els aspectes essencial del procés d’edificació, establint obligacions i responsabilitats als que hi intervenen. S’aplica a les obres la llicencia de d’edificació de les quals es demana desprès del 6.5.2000 Les obres anterior es basen en el CC. Això és important en cas de responsabilitat per ruïna i per defectes constructius. Aquesta llei ens dius en quins casos responen per vicis constructius donant moltes garanties legals al comitent. Podem reclamar si en un:    T. de 10 anys es manifesta un defecte major que afecta l’estructura i estabilitat de l’immoble T. de 3 anys es manifesta un defecte menor que no afecta l’estabilitat però si l’habitabilitat T. de un any es manifesta un defecte molt menor que afecta a acabats Això prescriu al cap de 2 anys des de que el dany es manifesta. La responsabilitat de cada un del agents és individual pels actes propis (si l’acabat la fet un tècnic i no el contractista, haurem de demandar en concret a l’auxiliar del contractista). En aquells casos en que es difícil individualitzar la responsabilitat és solidària. Pots però demanar l’acció de repetició (si demostres que no tenies responsabilitat t’han de tornar els diners) amb un període de 2 anys des de sentència ferma o IDiP extrajudicial. El promotor sempre respon solidàriament amb la resta d’agents, per això hi ha assegurances obligatòries.
L’ARRENDAMENT DE SERVEIS (1544CC) La majoria es basa en el contracte que estableix les parts tot i que si que està regulat molt poc al CC. Històricament es dirigia a cobrir el treball domèstic dependent de un altre persona (treball assalariat), però no el dels professionals liberals com actualment.
Actualment ens referim a tots aquells contractes dels professionals liberals independents que donen serveis.
D’aquesta manera els contractes dels treballadors assalariats es troba en el Dret laboral, i es troba regulat a l’Estatut dels Treballadors.
El podem definir com el contracte que sorgeix de l’obligació de prestar, mitjançant contraprestació, serveis en sentit ampli. Pot generar dificultats de distinció amb el contracte d’obra (es diferencien ja que no només t’obligues a un servei sinó també a un resultat) i el contracte de treball (es diferencien perquè en un el subjecte és independent i l’altre no). Es caracteritza per:  Ser una obligació de fer: es demana una activitat general dels prestador exercida en benefici del client i pel seu encàrrec o Obligació de diligència en l’activitat, sense garantia de que hi hagi un resultat útil, tot i que es necessari:  Lex artis: Diligència necessària en un sector. Tot i això hi ha zones fronteres on és difícil de determinar si s’actua o no d’acord a aquesta. Per altre banda, per exemple en la cirurgia estètica podem dir que és un contracte d’obra ja que es demana un resultat determinat.
o La prova de l’incompliment contractual requereix prova de la manca de diligència en la prestació del servei, sense que sigui suficient que el resultat desitjat pel client no s’obtingui  Onerós 41 Els professionals liberals son aquells que:    Confiança del client en la perícia professional i llibertat d’aquest per aconseguir el resultat, per tant el professional treballa sota la seva direcció independentment del que li digui el client El client pot extingir el contracte per denuncia unilateral, indemnitzant al professional en funció de la durada del Contracte i de l’assumpte. En canvi si és el professional qiu vol renunciar, ha de demostrar que hi ha una justa causa (com la pèrdua de confiança del client en ell que no el deixa actuar com ell vol) Ha de treballar amb la diligència professional exigida per la lex artis.
EL DIPÒSIT (1758-1784 CC) Contracte que té per objecte principal la custòdia de una cosa moble per part del dipositant, al dipositari que es compromet a la guarda i conservació d’aquesta.
Es diferència amb el préstec (1753-1757) i el comodat (1741-1752) és que en aquests qui rep la cosa no només ha de custodiar la cosa sinó que l’ha pot utilitzar (dret d’ús). Per altre banda en el préstec el que es custodia és un bé fungible, per tant en podem tornar un altre de la mateixa espècie i qualitat, en canvi en el comodat s’ha de tornar la mateixa cosa. Tots tres són gratuïts.
El dipòsit pot ser judicial (s’ha de guardar una cosa als tribunals), l’extrajudicial que pot ser:   Voluntari (pot ser civil, o mercantil si és entre dos comerciants, que en aquest cas serà onerós) Necessari (deixar un bé de la nostra propietat en béns de Hosteleria, moment en el qual l’hotel es fa dipositant, o el que es fa en situacions de catàstrofe o emergència i hem de deixar coses en un lloc segur).
Finalment el dipòsit també pot ser irregular (si és un dipòsit però que autoritza el dret d’ús es considerarà que s’han d’utilitzar les normes del préstec o del comodat o si es coses fungibles que s’utilitzen les del préstec). Es caracteritza per:     Contracte real: Queda constituït mitjançant l’entrega de la cosa lliurada al dipositari. Podria ser consensual, però seria un dipòsit atípic, no el regulat pel C civil Ha de ser una cosa aliena al dipositari: en pot ser propietari però no en té disposició Cosa moble Gratuïtat, excepte pacte en contrari (la regla és inversa al Codi de comerç) Subjectes - Dipositant: No cal que sigui propietari de la cosa. Ha de tenir capacitat de contractar. En cas que fos incapaç o menor, el negoci es pot impugnar reclamant la devolució de la cosa, per part del representant o de l’incapaç quan recuperi la capacitat.
- Dipositari: No pot tenir disposició sobre la cosa, per molt que en pugui ser propietari. Ha de tenir capacitat general per contractar. En cas que fos incapaç o menor, el dipositant podrà reivindicar la cosa mentre el dipositari la tingui sota el seu poder, si no és així només li podrà exigir la quantitat amb què s’hagi enriquit amb la cosa o preu.
Podria donar-se el cas de la pluralitat de dipositants (art. 1772 CC): si no són solidaris i la cosa admet divisió, cadascun d’ells només podrà demanar la seva part. Quan hi hagi solidaritat o la cosa no admeti divisió, regiran els art. 1141 i 1142 CC és a dir els de la solidaritat El dipositari està obligat a:  Guarda: 42  o Obligació de fer consistent en la conservació, i si la cosa dona fruits percebre i custodiar-los o Prohibició de usar la cosa o No comprèn la gestió, administració i reparació de la cosa, simplement procurar que no es deteriori o Es demana la diligència ordinària Restitució de la cosa i accessoris quan sigui reclamada per l’altre part o quan finalitzi el termini pactat El dipositant només té obligacions si s’ha pactat com un dipòsit retribuït, però solen ser gratuïts. Està obligat però a pagar les despeses de conservació (el dipositari té dret de retenció de la cosa fins que no se li pagui el que se li deu).
Si el dipositant no reclama la cosa, pot entrar en joc la usucapió.
T.6 LA FIANÇA Es un contracte que es consistitueix com una garantia per la qual un tercer es compromet a pagar de forma a subsidiària al deutor principal. Pressuposa una obligació principal entre el deutor i el creditor a la qual se’n suma una de subsidiària que dona un supòsit al tercer de responsabilitat sense deute.
Es un model de garantia personal (una persona s’obliga amb tot el seu patrimoni present i futur) en comptes de real (es respon amb un bé en concret). Es molt similar a l’aval però la fiança té autonomia com a contracte propi i l’aval no.
Les parts son el fiador i el creditor i han de tenir capacitat general d’obligar-se. El deutor fiançat no sempre n’és part, és a dir, la fiança és vàlida i produeix efectes encara que el deutor fiançat la ignori o s’hi oposi.
Es caracteritza per ser:      Accessorietat de la fiança a una obligació principal o Principi de que allò accessori sempre segueix la principal, per tant si aquesta esdevé nul·la l’accessòria també.
Subsidiarietat: El creditor, per norma general, només es pot dirigir contra el fiador, quan el deutor principal no pagui. La fiança pot però ser solidària si es pacta expressament Consensual, però ha de mostrar-se una declaració de voluntat per part del creditor, no s’entén tàcita.
Forma lliure però és important documentar-la Pot ser onerosa o gratuïta L’objecte ha de ser una obligació garantida vàlida i es pot prestar fiança en deutes futurs, l’import dels quals encara que no sigui conegut però no es podrà reclamar contra el fiador fins que el deute sigui ja líquid.
Pot constituir-se:    Mitjançant contracte entre interessats: o Entre creditor, deutor fiançat i fiador o Entre creditor i fiador o Entre deutor i fiador, si ho accepta expressament el creditor o Forma lliure, excepte en mercantils que ha de ser escrita Per obligació legal de prestar fiança Ordenada per sentència judicial La fiança només es pot estendre al mateix contingut de la obligació garantida, però no més. També haurà de pagar els accessoris i incloses les despeses de judici meritades al pagament posterior al requeriment de pagament al fiador.
Tot i això trobem dos límits, per una banda, quan el fiador s’hagi obligat en menys que el deutor principal per la fiança, o bé si s’ha obligat a més es reduirà a la quantitat del deutor principal (supòsit de nul·litat parcial) 43 Contingut Distingim 3 contingut, el de l’obligació principal (relació creditor-deutor) que en aquest cas és menys rellevant, el de la relació fiador deutor, i el de la que es dona entre creditor i fiador.
En les que fan referència entre fiador i deutor. Fins i tot abans de pagar, el fiador pot dirigir-se contra el deutor per ser alliberat (accions de rellevació) de la fiança quan:      El fiador és demandat judicialment pel pagament El deutor és declarat en situació de concurs Els deutor s’ha obligat a rellevar-lo de la fiança en un termini ja vençut.
El deute s’ha fet exigible Desprès de 10 anys, quan l’obligació principal no té termini fix de venciment, excepte si l’obligació es de una naturalesa només es pugui exigir en un termini superior a 10 anys.
Per altre banda trobem les accions de regrés i subrogació quan el fiador ja ha pagat el deute:   Acció de regrés o reemborsament: El fiador que paga ha de ser indemnitzat amb: o Q total del deute o Interessos legals des de que s’ha fet saber el pagament o Despeses ocasionades al fiador desprès de informar al deutor que s’ha requeit el pagament o DiP, quan procedeix Acció de subrogació: El fiador succeeix al creditor en la seva posició activa amb tots els seus drets i privilegis El deutor si pot oposar quan:  Fiador va pagar sense posar-ho en coneixement del deutor (art. 1840): el deutor podrà oposar totes les excepcions que hagués pogut oposar contra el creditor Si deutor també va pagar: fiador pot anar contra creditor per enriquiment injust Fiador va pagar anticipadament (art. 1841 CC): el fiador no podrà exigir el reemborsament fins el venciment del termini   Per altre banda, el contingut més important és la relació entre el fiador i el creditor   Trobem excepcions oposables del fiador al creditor, és a dir, el 1r pot demanar totes les excepcions típiques de l’obligació principal, per exemple, la falta de venciment del deute, o cuases d’extinció com el dol o la violència, o la prescripció del deute o compensació del que el Cr deu al deutor fiançat. Tot i així, no pot oposar excepcions personals del deutor (que sigui incapaç o menor d’edat) El benefici d’excussió és la excusa del fiador per no pagar si abans no s’ha anat contra tots els béns del deutor. Hi ha causes d’inaplicació d’aquest benefici: o Si el fiador hi renunciar expressament o Si el deutor està en situació de concurs o Si és fiança judicial o Si el deutor no pot ser denunciat a España o Si el fiador s’ha obligat solidàriament amb el deutor (la solidaritat s’ha de pactar si no és subsidiària) En el cas de fiança solidaria (1882.2CC) es necessari que es pacti expressament, i es basa en el règim de obligacions solidaries del CC (1137-1148):  Relació externa del deutor i el fiador amb el creditor: el creditor es pot dirigir indistintament contra Deutor o contra Fiador, sense necessitat d’agredir primer el patrimoni de Deutor 44  Relació interna fiador entre deutor: un cop el Fiador paga, esdevé el nou Creditor del Deutor El contracte de fiança té les vicissituds generals del CC :  Condonació (art. 1190 i 1847 CC): si el creditor allibera del deute el deutor principal s’extingeix la fiança. En canvi, la condonació de l’obligació de fiança no afecta l’obligació principal  Confusió (art. 1193 CC): la que recau en les persones del deutor i del creditor extingeix, junt amb l’obligació principal, la fiança. La confusió de creditor i fiador extingeix la fiança però no l’obligació principal  Cessió del crèdit (art. 1528 CC): no extingeix la fiança  Compensació (art. 1202 i 1847 CC): l’oposada pel deutor per un crèdit que ostenta contra el creditor extingeix la seva obligació i, per tant, la del fiador  Interrupció de la prescripció (art. 1975 CC): perjudica al fiador només la que resulta de reclamació judicial EXTINCIÓ DE LA FIANÇA L’obligació del fiador s’extingeix al mateix temps que la del deutor i per les causes general de la resta d’obligacions.
També pot extingir-se per:  La dació en pagament (1849): si el creditor accepta voluntàriament un immoble o altres béns de pagament del deute, encara que després els perdés per evicció, queda lliure el fiador  La pròrroga (1851) concedida al deutor pel creditor sense consentiment del fiador extingeix la fiança ja que l’extensió temporal no pot perjudicar al fiador  El perjudici dels accessoris del crèdit (1852) fa referència a que els fiadors queden lliures quan per algun fet del creditor no poden quedar subrogats en els drets, privilegis i hipoteques d’aquest.
SUBTIPOLOGIES DE LA FIANÇA Distingim entre:  Subfiança: existeix un fiador del fiador principal (subfiador) amb benefici d’excussió tant del Deutor principal com del fiador principal  Cofiança: Pluralitat de fiadors que garanteix a un mateix deutor enfront d’un mateix creditor i pel mateix deute. Llevat pacte en contrari (solidaritat), regeix el benefici de divisió, que cessa per les mateixes causes que el d’excussió.
Tema 7 quasicontractes i tema 5 societat civil al manual Només s’ha de entendre el concepte de que és cada cosa. No fa falta una gran desenvolupament teòric. No confondre l’enriquiment injust amb l’IDiP, ja que hem de demostrar que el nostre patrimoni s’ha empobrit en virtut de algú que s’ha enriquit i reclamem aquest enriquiment. Aquest figura és més residual, com a la rescissió per lesió.
Tema 3 del seminari arrendaments urbans mirar-lo del seminari CONTRATOS MERCANTILES T1. ESPECIALIDADES DE LA CONTRATACIÓN MERCANTIL RESPECTO LA CIVIL Los contratos son instrumentos jurídicos de los que dos o mas parte se ponen de acuerdo para la circulación de bienes o servicios. La función del contrato en el tráfico de estos bienes y servicios es la misma en derecho civil y en mercantil, por lo que como principio general, la teoría general de los contratos se aplica en ambos sectores. Nos lo dice así el propio CCom “los contratos mercantiles, en todo lo relativo a a requisitos, modificaciones, excepciones, 45 interpretación y extinción y en lo relativo a la capacidad de los contratantes se regirán por las normas del derecho común en todo lo que no este expresamente previsto en el CCom o en leyes mercantiles especiales”, por lo que como norma general se aplica el CCivil excepto en estos ámbitos de interpretación, requisistos, modificaciones, excepciones y extinsión así como lo relativo a la capacidad de partes.
La evolución del mercado ha hecho que la distinción de contratos mercantiles y civiles y la progresiva mercantilización del derecho civil ha hecho que cada vez sea más difícil distinguir un contrato civil de uno de mercantil. Esta distinción era muy clara al principio de estos derechos, pero hoy en dia muchos países han creado el “Derecho de obligaciones”, que es unificado y se aplica a ambos ámbitos. Aquí hay un CCom del año 1885 y un CCivil del año 1889. La legislación de especialidad mercantil se encuentra del art. 50 al 73 del código mercantil además de otras leyes especiales mercantiles. Nos importa si un contrato es civil o mercantil por saber que Código se debe aplicar, aunque hay contratos que pueden tener naturaleza civil o mercantil, como el préstamo, la CV, la fianza… es decir esto no es solo un elemento doctrinal sino también practico para saber que leyes debemos aplicar. A veces no es fácil, sobre todo en CV, y alguna legislación mercantil se ajusta poco a la realidad socio-económica actual. El centro de la economía mercantil radica en el empresario, a diferencia de en su inicio que era el comerciante quien llevaba a cabo la acción pero el centro era la cosa (aún y así bastaba en que la cosa fuera mueble y se vendiera, es decir lo importante antes era la cosa, y actualmente es el sujeto comercial). El concepto de comerciante ha sido substituido por el de empresario, es decir el amo de una empresa (organización de medios de trabajo o de producción destinada a enviar bienes y servicios al mercado). Consideraremos mercantil el contrato que realice un empresario. Hay contratos de CCom que nos dice que el contrato será comercial si una de las partes es comerciante, y los que no lo pone, como la CV que nos dice que lo es si es un bien mueble que se vende, también se considera que lo será si participa un empresario.
El mercado ha evolucionado desde el s. XIX, por los que en el mercado hay realidades jurídicas impensables en aquel siglo, como internet. Constantemente van apareciendo nuevas figuras contractuales que pueden no estar reguladas por ninguna norma mercantil, como el lísing, el renting… estos contratos sin regulación deben poder tener un cuerpo de normas aplicables, i frente este fenómeno de contratos sin regulación existe otro, la contratación de masas que cada vez es más frecuente en la sociedad, es decir aquella que excluye la capacidad de negociación de las partes, por eso, el derecho mercantil moderno ha evolucionado con el objetivo de proteger los intereses de la parte más débil en la contratación, al cual llamamos CyU. Esta protección se traduce básicamente en el establecimiento de límites al principio de autonomía de la voluntad, sobretodo en la del empresario. Estos límites se encuentran sobretodo en el TRLGDCU (ley de defensa de los derechos del CiU, decreto legislativo 1/2007) Peculiaridades de los Contratos mercantiles en los requisitos de contratación Básicamente son sobre la perfección, forma, interpretación y prueba (art. 50 del CCom y siguientes):  Perfección: según el Código civil existe contrato con el consentimiento, es decir cuando concurren oferta y aceptación. Ahora bien, en la contratación mercantil distinguimos: o Contratos consecuencia de la emisión de publicidad (art 61 TRLDGCU): el contenido de la oferta al público en general, de la promoción o de la publicidad, serán exigibles por los CyU aún cuando no figuren en el contrato que se acabe celebrando entre ellos y el empresario.
o Contratación entre ausentes: Según el CCivil se realiza por correspondencia, y dice que en estos casos la aceptación concurre con el conocimiento del contratante. El CCom nos dice en el art 54 que existe contrato des de que habiendo remitido el aceptante su aceptación, el oferente debió conocerla, es decir, des de que se envió la aceptación, siempre y cuando el oferente pudo conocerla (teoría de la expedición) o Contratación por dispositivos automáticos: es decir, contratación electrónica, el CCom nos dice que existe des de que se manifiesta la aceptación (Teoría de la expedición) 46 o     Contratación en subasta pública (art. 56 y siguientes de la ley de ordenación del comercio minorista): En los contratos que requieren pública subasta, el consentimiento se entiende des de que un licitador declara la aceptación de la oferta.
o Contratación en la que intervenga notario o agente (art.55 CCom): quedan perfeccionados des de que las partes pudieran aceptar la propuesta del notario o agente.
o El silencio no es equivalente al consentimiento, excepto que se acompañe de hechos concluyentes de aceptación tácita.
Forma: Al igual que, un principio general del derecho civil nos da libertad de forma (art 51). Aún y así, existe excepción (art 52 CCom) en: o Contratos que deban expedir escritura pública o forma escrita según el CCom o leyes especiales  Contrato de transporte o fianza (forma escrita)  SA o SL (escritura pública)  Ofertas comerciales no simulátenas con la aceptación (cuando no sea simultanea el comerciante deberá expedir factura, recibo u otro documento análogo en el que consten los derechos y garantías del comprador, y el consumidor siempre tiene derecho a un documento en el que consten el objeto, el precio y la data.) o Contratos celebrados en el extranjero para los que la ley de el país en que se celebren exija una forma determinada Prueba: El CCom nos remite a las normas de prueba del Derecho civil con alguna particularidad: o Art 51: La prueba de testigos no será por si sola bastante para probar la existencia de contratos cuya cuantía exceda de 9€ o Art 51.2: La correspondencia telegráfica solo producirá obligación entre los contratantes que hayan aceptado este método expresamente. Es poco eficaz actualmente.
o En el ámbito del comercio minorista:  El comerciante en vendas a distancia tiene la obligación de entregar la información (información escrita sobre las condiciones y modalidad del ejercicio de sus derechos de desistimiento y de la resolución del contrato, e información relativa a ) al comprador o Los libros de comercio (libros compatibilidad de los comerciantes)se valoraran como medio de prueba normalmente de los actos que puedan perjudicar al empresario, pero no a su favor (art 31).
o La factura es un medio de prueba especial, cuando no sea simultánea la aceptación y oferta, el comprador tiene derecho a la factura para tener prueba.
Normas de interpretación (art 57, 58 y 59 CCom) o Los contratos mercantiles se ejercitaran y cumplirán de buena fe, según los términos en que se hicieron sin tergiversar con interpretaciones arbitrarias el sentido usual de las palabras, ni restringir los efectos que se deriven del modo en que los contratantes hubieran expresado su voluntad. Debe esta interpretación atenerse a la finalidad económica que pretendan las partes.
o Contratos que requieran notario u agente: Si hay controversias entre un contrato del notario y otro prevale el contrato realizado por el agente u notario o En caso de dudas que no se puedan resolver de otra manera, deberán interpretarse los contratos a favor del deudor. En contratos en masa, en caso de duda a favor del CiU. En el CCivil en contratos onerosos, la interpretación debe conducir a la mayor reciprocidad de intereses.
o En los contratos con clausula penal, el acreedor, tiene alternativa en pedir cumplimiento o clausula penal.
Prescripción de obligaciones mercantiles (942 y siguientes CCom): Por lo general son plazos más cortos que los plazos civiles, ya que el tráfico mercantil es mucho más rápido y exige una seguridad jurídica mucho más inmediata. Lo no previsto se aplicaran los plazos del CCivil. Lo relativo a letras de cambio, cheques y pagares las normas de prescripción también son las civiles establecidas por la ley cambiaria y del cheque.
47 o La interrupción de la prescripción: El CCom no reconoce como método de interrupción la reclamación extrajudicial (el CCivil si). A pesar de esto, la jurisprudencia si le ha dado valor interruptor. Por otro lado, el CCom añade la novación como forma interruptora.
 El CCivil autoriza a los tribunales en el 1124.3 a conceder términos de gracia de cumplimiento (tiempo añadido) a quien haya incumplido una obligación. El CCom dice que no se reconocen estos términos de gracia que demoren el cumplimiento de las obligaciones mercantiles  Exigibilidad de obligaciones: El CCivil nos dice que las puras (no sujetas a condición, termino o modo) son inmediatas, las que no los son, el juez puede imponer un plazo cuando del contrato se derive que las partes querían poner un plazo. En el régimen mercantil nos dice que las obligaciones que no tengan plazo fijado por las partes o la ley, son exigibles a los 10 días de contraídas, si producen acción ordinaria (por ejemplo las obligaciones que derivan de un título privado), o el día inmediato (el día siguiente) si no aparejada acciones ejecutivos (permiten procedimiento ejecutivo, por ejemplo si llevamos una escritura pública el juez las puede llevar a cabo) o Mora en obligaciones: El CCivil exige que se haya reclamado la deuda, para que empiece a considerarse la mora y genere intereses de demora. En el ámbito mercantil no se exige esta reclamación sino el vencimiento de la fecha fijada, pero en los que no tienen fecha sí que se necesita la reclamación.
CONDICIONES GENERALES DE LA CONTRATACIÓN La contratación mercantil es cada vez más una contratación en masa. Solo los contratos entre empresarios con poder equivalente se negocian, ya que sino una de las partes tienen una situación fuerte, y esta redacta contratos de contenido uniforme, y a la contraparte solo le cabe añadirse. Aunque no sean negociables, no les quita su naturaleza contractual, por lo que para que se apliquen deben ser aceptadas. El derecho mercantil se ocupa de ellas para proteger al consumidor y evitar que el predisponente abuse del contratante débil a través de estas, mediante:   Control de incorporación de Condiciones generales: Se hace mediante información, es decir, debe darse al contratante débil suficiente información sobre las condiciones y estas condiciones deben darse de manera clara y comprensible o Redactadas de manera clara sencilla accesibilidad: legibilidad y con capacidad de comprensión directa (no cabe reemisión) o Buena fe y justo equilibrio entre derechos y obligaciones de las partes o Las elaboradas por la administración tienen que ser aprobadas por su ordenamiento interno Control sobre su contenido: Si se han incorporado bien, se analiza si son o no abusivas, por lo que se hace mediante contenido. Se encuentra en el art 82 de la TRLGDCU (solo se aplica a las relaciones con Consumidores). Son o Son abusivas todas las clausulas y prácticas que en contra de las exigencias de la buena fe causen el perjuicio del CyU un desequilibrio importante de los derechos y obligaciones de las partes. Cualquier cosa contraria a esta es abusiva. No es un catálogo cerrado, y se consideraran nulas.
 Clausulas que vinculen el contrato a la voluntad del empresario  Clausulas que limiten los derechos del CyU  Clausulas que determinen la falta de reciprocidad del contrato  Clausulas que impongan a los consumidores garantías desproporcionadas  Clausulas que resulten desproporcionadas en relación al perfeccionamiento o ejecución del contrato  Clausulas contrarias al derecho de la competencia CONTRATO DE COMISIÓN 48 El contrato de comisión típico, es decir, regulado en la ley. Es el contrato de mandato en términos mercantiles, así lo establece el CCom, que dice que se considera comisión mercantil el mandato con un acto de comercio con objeto, y además sea comerciante una de las partes (no las dos) el comitente o el comisionista. Normalmente es el comisionista, es decir el que realiza el acto, y el comitente es quien realiza el encargo. Lo diferenciamos del mandato porque este, salvo pacto en contrario es gratuito, en cambio la comisión ocurre lo contrario. Además siempre el comisionista actúa por cuenta del comitente (las acciones que realices se realizaran en su patrimonio) aunque puede obrar en nombre del principal (en el trafico me presento actuando en nombre de un principal) o en nombre propio (escondiendo la personalidad del principal aunque después tenga una obligación en mi relación con el comitente de cederle lo que he ganado). Cuando actuamos en nombre de un 3º lo llamamos “contemplatio domini” ya que revelamos quien es el titular del negocio. Cuando actúe en nombre de otro deberá manifestar en nombre de quien, y si actúa en nombre propio quedara obligado de modo directo (como si el negocio fuera suyo), con el 3º con quien contratamos, y ese 3º no tendrá acción contra el comitente ni viceversa, en cambio en actuación por nombre del comitente, las acciones son entre el principal y el 3º pero el comisionista no interviene.
Es un contrato de carácter consensual no sujeto a forma (art 240 CCom), y en caso de que sea tácito, se entenderá aceptada siempre que el comisionista efectúe una gestión del contrato recibido. Se utilizan sobre todo para contratos de CV y de transporte. Su contenido nos dice:            El comisionista debe cumplir el encargo recibido, y la obligación nace des del momento en que acepta, aunque si se pacta provisión de fondos, puede demorar el cumplimiento hasta que reciba este adelanto prometido Es una obligación personalísima, por lo que no se puede delegar el encargo, salvo consentimiento del principal (art. 271), y si recibe consentimiento, sigue siendo responsable frente a su principal, sin perjuicio de las acciones que el comisionista pueda tener frente a quien ha delegado El comisionista no puede realizar operaciones a plazo salvo autorización expresa Tiene que mantener puntualmente informado a su principal de las acciones que realiza Su estándar de diligencia es el del art 255, debe cuidar del negocio encargado como si fuera propio Tiene que rendir cuentas al principal su actuación (justificarla) La autocontratación está prohibida por el art 277, es decir no puede comprar o vender para si lo que se le haya encargado comprar o vender sin consentimiento del principal El pacto o comisión de garantía (272) se refiere a que si el consentimiento percibe además del contrato de comisión otro contrato llamado comisión de garantía correrán a su cuenta los riesgos del buen fin de la operación (es decir si el 3º no paga al principal por ejemplo responde él) El privilegio del comisionista: Derecho a retener las cosas que se le hayan ordenado en custodia hasta que de le paga su remuneración que es la obligación del principal La remuneración de este contrato también se llama comisión y puede ser un porcentaje del negocio o un importe fijo y otras variables. El devengo es el momento en el que nace un derecho, en el caso de cobrar la comisión, esta se devenga en el momento en que el comisionista ha realizado su encargo, en caso de CV de una caso, cuando el 3º y el principal firman la CV independientemente de cuándo se pague el precio de la casa.
Su extinción puede ser, además del plazo determinado, imposibilidad sobrevenida o cumplimiento, al ser un contrato personalísimo, se puede derogar “ad nutum”, es decir sin limitación, cuando el comitente pierda la confianza en el comisionista y así lo comunique ya que todo lo que haya realizado antes del conocimiento de la revocación vincula al comitente. También termina por incapacitación del comisionista Por otro lado, debemos distinguirlo del contrato de mediación o de corretaje, que es parecido ya que el mediador o corredor es un externo al empresario que se obliga a cambio de una remuneración a realizar algo, pero en este caso se obliga únicamente a facilitar la realización de un contrato entre dos partes, pero no que lo realice como si la tiene el comisionista. Se diferencia de la agente por que el mediador no tiene carácter estable sino puntual. No es un contrato típico que se basa en las normas del mandato o de modo supletorio por la comisión, es remunerada, 49 normalmente en un porcentaje del importe de la operación encargada y esta remuneración deviene desde el momento en que realiza su trabajo.
Contratos de colaboración externa: AGENCIA y DISTRIBUCIÓN El contrato de agencia está regulado por la ley 12/1992 de contrato de agencia como consecuencia de la trasposición de una directiva. Una persona física o jurídica llamada agente se obliga frente a otra de modo continuado o estable a cambio de una remuneración a promover actos de comercio por cuenta ajena o algunas veces a concluirlo (cuando tenga expresamente atribuida esta facultad) por cuenta y en nombre ajenos, sin asumir riesgo de las operaciones salvo pacto en contrario. El agente se considera un empresario independiente, por esto no se consideran agentes los representantes dependientes de un empresario ni las personas que se encuentran vinculadas con el principal por una relación laboral, son simplemente colaboradores dependientes.
Puede actuar por uno o varios empresarios al mismo tiempo salvo pacto en contrario, lo que conoce como agencia exclusiva y aquí tendremos dificultades para distinguir el agente dependiente de un empleado dependiente.
Necesitara el consentimiento expreso del empresario con quien esté vinculado para ejercer por cuenta propia o de otro empresario una actividad profesional relacionada con los bienes o servicios que sean de naturaleza igual o análoga a los bienes y servicios encargados por el empresario, es decir prohibición de competencia salvo pacto en contrario. Puede tener duración definida pero si no se fija plazo es indefinida. Es siempre remunerado. Se diferencia de la comisión por ser estable. Las partes deben actuar siempre lealmente y de buena fe. El agente debe desarrollar la actividad siguiendo las instrucciones del principal, y recibir reclamaciones por parte de 3º en nombre del principal y llevar una contabilidad independiente por cada empresario por el que actúe.
Por otro lado el empresario tiene que poner a disposición del agente toda la información que necesite para llevar a cabo sus tareas y la ejecución del contrato, además de pagar la remuneración pactada. Las normas de este contrato sobre la remuneración son imperativas y puede ser una cantidad fija, una comisión (variables) o una combinación de ambas (fijo + variables) y si no se pacta anda se basa en el mercado (suelen ser comisiones). La remuneración deviene des del momento en que el empresario hubiere ejecutado o debiera haber ejecutado el acto u operación de comercio o hubiesen sido ejecutados por el 3º, independientemente de si se cierra o no la operación tiene derecho a pagar y no cabe pacto en contrario.
Comisión por actos concluidos después de extinguido el contrato de agencia art 13 de la ley. En estos casos el agente tiene derecho a comisión si el acto se debe principalmente a la actividad del agente durante la vigencia del contrato y siempre que se cierre en los 3 meses siguientes a la extinción del contrato, o bien si el encargo se ha recibido antes de la extinción del contrato y si no se hubiera extinguido el agente hubiera tenido derecho a cobrar. Si durante la vigencia del contrato se cierran operaciones que no tienen nada que ver con él, por que las había promocionado otro agente por ejemplo, no tiene derecho a cobrarlo. El agente no asume riesgo por las acciones salvo que se le pague una comisión adicional llamada comisión de garantía. Este pacto de garantía requiere para su validez que conste por escrito y que conste el precio que se paga por la garantía.
El pacto de régimen de competencia debe ser escrito y debe identificar el territorio o personas a las que se refiere el agente, sino este pacto de régimen de competencia es nulo El contrato de agencia definido se extingue cuando concluya el tiempo fijado, si pasado este tiempo se prorroga pasa a ser de tiempo indefinido, y si tenemos un contrato de tiempo indefinido la extinción del contrato requiere el preaviso al agente, con un plazo de un mes por cada año de vigencia del contrato con un máximo de 6 meses, aunque se puede pactar más tiempo. Las partes podrán saltarse el preaviso cuando la extinción responda a resolución por incumplimiento o cuando la otra parte haya sido declarada insolvente, en este caso finaliza cuando haya la notificación de extinción. El contrato indefinido da derecho al agente a la indemnización por clientela (art 28), es decir, un importe de la media anual de las remuneraciones percibidas por el agente durante los últimos 5 50 años o si no ha durado tanto lo que haya durado. El principal se la puede ahorrar cuando resuelva por incumplimiento del agente, el agente el contrato, o cuando el agente cede el contrato a un 3º. Además el agente puede reclamar IDiP por los gastos que le haya provocado la extinción, que suelen ser las inversiones que ha llevado a cabo el agente. Las acciones prescriben al año. Se puede aplicar al contrato de distribución por analogía. La suele determinar el juez. Se tiene en consideración para incorporar el contenido de muchos otros contratos.
Por otro lado, encontramos el contrato de distribución, que se diferencia del agente ya que el distribuidor asume el riesgo de las operaciones y compra para revender. Son contratos de colaboración empresarial, es decir el distribuidor es un empresario independiente, y se realizan para la ampliación de una red de ventas. Los distribuidores actúan siempre por cuenta propia y así en nombre propio. Suelen ser contratos de adhesión que los distribuidores firman sin capacidad de negociación, por lo que están sujetos a las limitaciones de estos. Son también contratos basados en la confianza, por lo que es personalismo “intuito personam”. Suelen llevar acompañado licencia de derechos de propiedad intelectual o industrial.
Salvo en cuestiones de derecho de la competencia, no tienen regulación específica, por lo que no son contratos típicos. Pueden suponer una restricción vertical a la competencia, basado en un reglamento comunitario de acuerdos verticales. Un acuerdo vertical es el que se celebra entre empresarios situados en niveles distintos de la cadena de producción. Nos dice este reglamento que la prohibición establecida en las normas comunitarias para restrginir la competencia no se aplicara en los acuerdos de carácter vertical como norma general, aunque si se aplicara a determinados acuerdos (lista negra) La distribución exclusiva es el contrato por el que una parte se obliga a tratar exclusivamente con la otra. Puede ser de compra exclusiva o de venta exclusiva. Estos deben tener un ámbito territorial determinado, si no seria contra la competencia. En el caso del pacto de exclusiva de compra, el distribuidor se compromete a comprar solo al fabricante, que es buena para ambos para el vendedor ya que se asegura un numero de vendas y para el vendedor ya que le asegura un acondicionamiento asegurado y porque suelen ir acompañados de clausulas de mejores precios, publicidad gratuita, de asistencia técnica… por eso decimos que es buena para el mercado ya que afavorece a la implantación de un producto a un territorio.
Por otro lado, en los pactos de venta exclusiva, el fabricante se compromete a vender a un solo distribuidor, lo que es contrario al derecho de la competencia, pero al tratarse de un acuerdo vertical y beneficioso para el mercado se permite ya que favorece la penetración de productos nuevos en un mercado. La suelen acompañar clausulas de compras mínimas, de publicidad conjunta, de cierre de territorio (yo te vendo en exclusiva a tu en un territorio a cambio tu no sales de este territorio en concepto de venda activa).
Diferenciamos entre venta activa y venta pasiva. La activa es la que el propio vendedor promueve, la pasiva es la que no promueve pero realiza, por ejemplo es activo si un español va a Francia a buscar gente para venderle, en cambio si un francés viene a España a un distribuidor español para comprarle sin que este haya hecho promoción. La venta activa se puede prohibir en virtud de la clausula de cierre de territorio pero la pasiva no se puede prohibir nunca ya que el consumidor tiene derecho a comprar donde quiera.
El contrato de distribución debe tener límites temporales, territoriales y objetivos (sujetos) claros. Como es un contrato, pero estas restricciones deben interpretarse siempre de manera restrictiva ya que limitan derechos de actuación de las partes. Estas clausulas solo son vigentes entre las partes contratantes, por lo que si hay cierre de territorio y un español vende en Francia el distribuidor francés debe decírselo a su fabricante pero no puede reclamarle nada al distribuidor español directamente.
Por otro lado encontramos el contrato de concesión comercial. Se diferencia del contrato de distribución exclusiva ya que normalmente si bien es una especie de esta distribución exclusiva se refiere a productos de marca. Son clausulas habituales de este contrato las de ventas mínimas, de servicios post-venda (como el de reparaciones), 51 publicidad y promoción conjunta, de recomendación de precios o de fijación de precios máximos (fijar precios mínimos o fijos está prohibido), reservas territoriales… muy habitual en la concesión comercial de coches (concesionarios) Otro contrato de distribución es el de la distribución selectiva, típico de productos de cosmética o joyerías. Se diferencia ya que suelen ser productos de calidad o de lujo. No busca dar exclusividad para dar mayor penetración sino un buen servicio de asistencia a los clientes finales ya que la marca ya es reconocida y debe cumplir estándares de calidad. El fabricante establece criterios para seleccionar sus distribuidores en virtud a la pericia del distribuidor, a su pericia (conocimiento del producto)… Suelen ser distribuidores multimarca, buscando que tenga muchas marcas buenas porque esto da prestigio a la marca. Son habituales en estos contratos las condiciones por las que se obliga al distribuidor a mantener las condiciones por las que se le ha concedido la distribución, prohibición imperativa de revender a distribuidores que no estén dentro del grupo de distribuidores selectivos de la marca ya que vulgarizaría la marca, pero si que pueden con otros distribuidores selectivos, clausulas de descuento por volumen (los precios de compra del distribuidor se rebajan en función del número de vendas) Otro contrato de distribución es el contrato de Franquicia, como Mc Donalds. Se concede un sistema y no un producto (no compramos las hamburguesas sino el sistema de hacerlas). Es el modelo de distribución que implica mas implantación del fabricante al distribuidor. Es el contrato por el que un empresario llamado franquiciador cede (no vende) a otro empresario llamado franquiciado, la utilización de conocimientos técnicos y de elementos inmateriales para que el franquiciado puede fabricar un producto o comercializar un servicio de manera homogeniza con los demás franquiciados y usando la marca, sus signos distintivos y su asistencia técnica a cambio de una remuneración consistente en una cuota de entrada y un canon (pago periódico) que suele basarse en un % de ventas. El sistema se establece en el Manual del Franquiciado, que cada marca establece. Distinguimos:     Franquicia industrial o de producción Franquicia de servicios Franquicia de distribución (Mc Donalds) Máster Franquicia: una marca da a un sujeto la capacidad de franquiciar la marca en un territorio determinado Existe un registro de franquiciados y una de franquiciadores donde se deben registrar.
Finalmente, en términos de extinción del contrato, a diferencia del contrato de agencia, como norma general no se reconoce la indemnización de clientela, pero si se dan una serie de condiciones si se le reconoce y solo en contratos de duración indefinida EL MERCADO DEL CRÉDITO La economía moderna se basa sobre todo en el crédito, que nació en el s. XIX y se desarrollo en el s. XX. Nace ya que unas entidades que se dedican a recibir depósitos de dinero de gente que lo quiere tener en un sitio seguro, en vez de guardarlo para el depositante que es lo que hace un depositario normal, lo presta. Es decir se basa en prestar a 3os los fondos captados del público. El mercado de crédito se basa en la cesión temporal de recursos financieros entre instituciones, empresas o personas, que se deben devolver junto con una remuneración llamada interés.
Los gobiernos utilizan el mercado del crédito y su regulación para conseguir objetivos de política monetaria, es decir, para influir en la economía mediante el control de los flujos de dinero que existen en el mercado (establece el % que los bancos pueden prestar), como más dinero haya, más crecimiento y más inflación, menos dinero, menos crecimiento, menos inflación. Esta política se conoce como escuela monetarista.
La UE se basa en el sistema europeo de bancos Centrales, con la función de el mantenimiento de los precios. Este sistema lo forman el BCE y los bancos centrales nacionales de los estados miembros, con competencias centralizadas 52 en la toma de decisiones y descentralización en su ejecución. La ley de autonomía del Banco de España establece las funciones de dicho banco, que son encunar y poner en circulación el € y la supervisión y regulación del sistema financiero español (control de la banca española) pro la ley de disciplina e intervención de las entidades de crédito.
Las entidades de crédito son el Banco de España, el Instituto de crédito Oficial ICO, los bancos, las cajas de ahorro (quedan 2), la confederación española de cajas de ahorro, la cooperativas de crédito y los establecimientos financieros de crédito y los establecimientos de cambio de moneda.
La intermediación en el crédito hace referencia a la actividad de captar fondos reembolsables del público con obligación de restituirlo para aplicarlos por cuenta propia a la concesión de créditos y otras obligaciones de naturaleza análoga, es decir que el banco recibe dinero y lo presta, es decir intermedia. Esta actividad de intermediación solo puede realizarla las entidades financieras, y si no se cumplen los requisitos para ser un banco, no se pueden llevar a cabo. Si no lo prestan no son bancos. Hay otras actividades que realizan pero no son exclusivas como el simple hecho de dar crédito pero sin captar fondos de otros, operaciones de lísing, operaciones de pago, intermediación en mercados interbancarios, participación en bolsa Des de el comienzo de la crisis de las entidades de crédito se han dictado varias normas en materia bancaria (no entran en examen):    FROP 1: normas que fundamentalmente tenían por objeto regular la prestación de ayudas reemborsables a los bancos y cajas con problemas FROP 2: El estado se convertía en accionista del banco con problemas Reales decretos Guindos: Se preocupan básicamente de establecer requisitos de solvencia mas importantes para la banca y la transmisión de los activos malos de la banca (banco malo creado para que las entidades nacionalizadas y que hayan recibido ayudes trasladen sus prestamos hipotecarios impagados o con riesgo impagado) Normas sobre la creación de bancos Tienen que ser Sociedades Anónimas inscritas en el Registro Mercantil y en el Registro de bancos y banqueros. No tienen por qué cotizar en bolsa. Deben ser autorizados para poder operar por el ministerio de Economía y a partir de 2013 por el Banco de España, que también tendrá que autorizar los cambios de accionistas que superen determinados umbrales, o cambios en los estatutos sociales del banco. Para crearse necesita unos fondos propios de 18M de euros.
Deben estar regidos por un consejo de administración de un mínimo de 5 miembros que tengan experiencia.
LOS CONTRATOS BANCARIOS No hay tipicidad legal sobre ellos. Pero requiere publicidad de las comisiones que van a aplicar, información que van a dar a su clientela y transparencia faltan 2. Lo que se conoce como la protección de clientela ya que debe estar informado, pero no dicen límites a las condiciones económicas del contrato (tipo de interés) pues están liberalizadas siempre que el cliente esté informado. La ley de crédito al consumo y la ley general de defensa del Consumidor también establecen normas sobre estos contratos Entendemos por financiación que el banco da a los clientes como las operaciones de activo y el depósito como las operaciones de pasivo ya que es el banco quien lo tiene que devolver al cliente.
Operaciones de activo (da derecho a cobrar un crédito) El préstamo 53 Préstamo y crédito se suelen usar como equivalentes pero no lo son. El préstamo es un contrato real, es decir no consensual por lo que se perfecciona cuando se ejecuta. Diferenciamos el préstamo de uso (comodato) y el préstamo simple (el prestatario se obliga a devolver no la cosa que le han prestado sino seria préstamo de uso sino el tantundem es decir otro tanto de la misma especie y calidad). Está regulado en los art 311 y siguientes del CCom y destaca el préstamo bancario pero no es el único posible ya que prestar dinero no es una actividad exclusiva de la banca, lo exclusivo es intermediar. Se considera que un préstamo es mercantil cuando uno de los contratantes sea comerciante o las cosas prestadas se destinen a actos de comercio. Es un contrato real es decir se perfecciona cuando se ejecuta por lo que es unilateral ya que cuando se perfecciona solo hay la obligación del prestatario de devolverlo y traslativo de dominio (debes devolver el dinero a prestador) y no requiere forma. Aún y así a la práctica son contratos consensuales, ya que el banco se obliga a dejar un dinero si hay una serie de condiciones, además son escritos y si llevan acumulados garantías reales como hipotecas deberán constar en escritura pública. El objeto puede ser dinero, mercancías o valores (acciones u obligaciones) Como hemos dicho las obligaciones nacen solo para el prestatario y es la restitución del objeto en el lugar y tiempo pactados. Es habitual que la restitución se realice mediante un calendario de amortización, es decir que no se devuelva de golpe. La amortización puede ser lineal es decir (la cuota varía en función del dinero que debemos) o del sistema francés (la cuota no varía). Los préstamos hipotecarios de consumo casi todos tienen amortización lineal.
El pago de los intereses es la 2ª obligación del prestatario, que no se presumen aunque el crédito sea mercantil por lo que se deben pactar expresamente. El interés puede ser fijo o puede ser variable (en función de los índices a los que nos acojamos para calcular el tipo de interés). La ley de represión de la Usura prohíbe la práctica de intereses usurarios, que es el único límite al tipo de interés que se puede aplicar, el resto es libre.
El pago de comisiónes es la 3ª y se diferencian de los intereses ya que son contraprestaciones de servicios que se prestan. Por ejemplo la comisión de agente o por otro lado la comisión de disponibilidad en los prestamos consensuales donde el banco suele cobrar una comisión por el dinero no utilizado por la fecha en que el usuario no utiliza el dinero i cuando lo utiliza fundamentándose en que el banco cuando cede el dinero no lo utiliza y es dinero improductivo. Existen otras comisiones Otras obligaciones a parte de estas más habituales. Destaca la clausulas de declaraciones (representations&warranties) y las clausulas de obligaciones (Covenants) que son clausulas universales en los contratos de préstamo y crédito. Las de declaración juegan un papel parecido a la manifestación sobre las cualidades del producto en la CV. En ellas, el prestamista accede a prestar el dinero dado que el prestatario realiza determinadas declaraciones (que no tiene deudas, que es solvente, que la empresa está bien constituida), y las de obligaciones son para preservar la solvencia del deudor como cumplir determinados ratios financieros, de no realizar contratos de un determinado nivel, no tener una deuda superior al capital de la sociedad… y el incumplimiento de una declaración o una obligación faculta al prestamista a extinguir el contrato Observamos diversos tipos de préstamo:    Participativos: Normalmente no los conceden los bancos sino entre sociedades del mismo grupo de empresas y tienen dos particularidades, el prestamista solo cobrará intereses en el caso de que el prestatario tenga beneficios, y el tipo de interés se calcula por referencia al resultado del prestatario. A efectos contables se consideran fondos propios (capital) lo cual es importante para determinar la solvencia de la compañía Hipotecarios: Las hipotecas no son créditos garantías de un crédito. Se suelen utilizar para la compra de vivienda como para promotores inmobiliarios para realizar su actividad. Cuando el préstamo no se paga el banco ejecuta la garantía hipotecaria, lo que llamamos como lanzamientos Subordinados o mezzanine: Financiación que se presta cuando la financiación preferente no es suficiente para el desarrollo de la actividad. No suele ser para particulares sino para empresas. Son más caros ya que el 54 acreedor corre más riesgos ya que las garantías son menos buenas y asume el riesgo de que solo se le puede pagar con el dinero que le sobre al deudor de pagar la financiación preferente Las empresas pueden tener financiación     Corporativas: Pa ra finalidades generales de la empresa De adquisición: Son para adquirir un activo o una empresa De proyecto: Se adquiere para realizar un proyecto determinado Ello no es solo una distinción de nombre sino también del tipo de obligaciones que deberán cumplirse.
El contrato de crédito Es un contrato atípico consensual por el que el acreedor concede crédito a un cliente por un plazo determinado y se obliga a poner el dinero comprometido a disposición de deudor durante ese plazo. Se diferencia del préstamo ya que el préstamo se basa en la entrega de cantidades de dinero pactado, en cambio el crédito pone el dinero a disposición por lo que el deudor puede utilizar o no ese dinero. El crédito puede ser simple (el deudor que amortice una parte del crédito no puede volver a disponerlo) o en cuenta corriente (el deudor dentro del periodo de disposición puede disponer de los importes amortizados). El resto de características son iguales que el préstamo.
El contrato de descuento Es un contrato por el que una entidad de crédito anticipa a un cliente el importe de un crédito que ese cliente tiene contra un tercero y que todavía no ha vencido. Ese anticipo se realiza a cambio de una remuneración denominada tipo de descuento y se realiza siempre salvo buen fin, es decir, el banco no asume el riesgo de impago del crédito cedido, por lo que si el tercero no paga al cliente del banco el cliente debe pagar igualmente. Juan debe 100 al Marta, Marta pide contrato de descuento al banco que se lo da al 10% por lo que le da 90, y ahora Juan debe 100 al banco, pero si no paga lo tendrá que pagar Marta.
Puede ser una operación puntual para un crédito en particular o puede ser una línea de descuento donde pone un límite de dinero y dentro de este límite puede ir haciendo descuentos de créditos, aunque el banco puede aceptar o rechazar los descuentos en virtud de la solvencia del deudor de su cliente. Tradicionalmente se utilizaba para descontar títulos valores. Hoy en día se puede hacer con cualquier cosa.
Contrato de factoring Es muy parecido al descuento ya que también se anticipa a cambio de la cesión del derecho de crédito aunque es más complejo ya que comprende mas servicios a parte del puro anticipo, como la gestión del cobro. La ley nos dice que independientemente de si se autoriza o no la asunción del riesgo por el banco, si el deudor cedido deviene insolvente, ese riesgo no lo asume el banco Contrato de lísing o arrendamiento financiero Una parte que suele ser entidad de crédito o un establecimiento financiero de crédito cede el arrendamiento (uso) de un determinado bien mueble o inmueble, adquirido por el arrendador precisamente para cederlo en arrendamiento, a otra parte llamada arrendatario. La remuneración del banco consiste en el pago de la cuota y se diferencia del arrendamiento normal i corriente es que al final del periodo de arrendamiento el arrendatario tiene opción de compra sobre el bien por el valor que el banco no haya amortizado todavía, del bien. Es parecido a la compraventa a plazos, sobre todo si la última opción de compra es similar a la cuota periódica. El activo debe ser un activo empresarial ya que este contrato da ventajas fiscales y contables para la empresa. Existe una modalidad de este contrato de lísing el sale and lease back, que consiste en que el empresario vende al banco un activo propio y 55 después el banco se lo arrienda en lísing, que sirve para estabilizar el balance de las empresas. Si el empresario deviene insolvente durante el contrato, pertenece al patrimonio del arrendador, es decir del banco, por lo que los demás acreedores de este no pueden atacar este activo para satisfacer sus derechos de crédito Operación de pasivo (un banco capta recursos reembolsables de público en general y contraen la obligación de devolverlos) El depósito Es la base del sistema financiero, ya que un banco presta a partir de lo que le prestan. Pueden ser depósitos de dinero donde el banco puede hacer uso de este o depósitos de custodia que suelen ser de cosas distintas al dinero como joyas, o bien los depósitos administrados que también son de custodia y se usan para valores de cotización. En el depósito de dinero, el depositario pasa a ser propietario del objeto depositario, por lo que se llama depósito irregular y adquiere la obligación de devolver otro tanto de la misma especie y calidad (tantundem) y el depositante no es quien paga sino el depositario, esto lo diferencia del depósito del CCivil.
Los depósitos pueden ser de titularidad individual o conjunta (pueden ser de titularidad solidaria o titularidad mancomunal), por otro lado, por el tiempo podemos encontrar depósitos a la vista (el depositario puede disponer en cualquier momento) o a plazo fijo (el depositante se compromete a no disponer del dinero en un determinado tiempo, por lo que están mejor remunerados).
El contrato de cuenta corriente Es un contrato de servicios que presta el banco a su cliente por gestión de pagos o cobros… el banco lo que cobra no es un interés sino una comisión. Las obligaciones del cliente que es acreedor es pagar las comisiones y tener dinero a la contracorriente para pagar los pagos que lleguen a ella, sino el banco puede anticipar los saldos a cambio de intereses de descubierto. La titularidad puede ser individual o colectiva solidaria o mancomunada. Se diferencia de la cuenta corriente mercantil que es la que se da entre dos empresarios.
EL CONTRATO DE SEGUROS Tiene la finalidad de reparar un daño sufrido por el asegurado mediante una indemnización. Es un contrato consensual, bilateral, oneroso, aleatorio (las prestaciones de una de las partes dependen del azar), de trato sucesivo y adhesión, por lo que las cláusulas limitativas de derechos serán nulas. El derecho de seguros abarca el régimen jurídico de la creación de entidades aseguradores así como su supervisión a través de la ley de ordenación de Seguros privados (regula los requisitos que deben cumplir las entidades de seguros), y por otro lado el contrato de seguros, regulado por la ley de contrato de seguros de 1980. En el primer ámbito nos dice que las compañías de seguro deben ser:    SA, mutuas, cooperativas, o mutualidades de previsión social Deben tener como objeto social exclusivamente la actividad de seguros Requieren además de inscripción en el R. Mercantil, en la Dirección General de seguros y fondos de pensiones.
Por otro lado en cualquier contrato de seguro es un contrato de adhesión en el que interviene:   Entidad aseguradora Tomador del contrato: Solamente puede modificar algunas condiciones no esenciales y adherirse al contenido del contrato. Es la persona que formalice el contrato y suele coincidir con el asegurado, aunque no siempre, ya que puede contratar por cuenta propia o por cuenta ajena, es decir en nombre del 56    asegurado. Cuando contrata por cuenta ajena los derechos e obligaciones que derivan del contrato se traspasan al asegurado, por lo que cualquier modificación requiere de su consentimiento.
Asegurado: Titular del interés asegurado, que no tiene porque ser el beneficiario.
Beneficiario: Persona que tiene derecho a percibir la indemnización. Muy frecuente en los seguros de persona, ya que cuando muere el asegurado cobra un tercero.
Interés: Relación entre el asegurado y un bien, derecho o patrimonio que es susceptible de un siniestro El contrato de seguro es aquél por el que el asegurador se obliga, mediante el cobro de una prima y dentro de los límites pactados cuando produzca el evento cuyo riesgo es objeto de cobertura, a indemnizar el daño producido al asegurado o a satisfacer un capital, una renta u otras prestaciones convenidas (estos se refieren a los seguros de personas). De aquí observamos los dos tipos de contratos de seguros, los de daños o indemnización y por otro lado los de personas o capitalización.
El sector mayoritario de la doctrina, y el principio que se aplica, considera que todos los contratos tienen la concepción de indemnizar el daño causado cuando se dé el riesgo estipulado. Esto significa que el límite de la indemnización que debe satisfacer es el valor del daño causado por el siniestro, de modo de que si se pacta un contrato de seguros donde la suma asegurada es superior al valor del daño ese contrato es nulo, ya que todos los seguros tienen una función indemnizatoria. Ello tiene la consecuencia de que varios contratos de seguros podrían tener la finalidad de cubrir un mismo interés asegurado respecto a un mismo interés. La suma asegurada es una cantidad que nos dice el límite de la indemnización que deben satisfacer las compañías aseguradoras y mediante esta suma se establece la cantidad de prima. Estamos obligados a decir el valor del bien para determinar la suma asegurada. En el caso de que el valor del daño sea superior a la suma asegurada solo se pagara hasta el limite de la suma asegurada, por lo que estamos ante un sistema de infraseguro. Por esto puede haber una tendencia de subir el valor del bien para aumentar la suma asegurada (supuesto de sobreseguro), la indemnización limite se rebaja al valor real del bien. Si el valor del bien está por encima de la suma asegurada (infraseguro), para pagar una prima menor, la compañía tiene el derecho de reducir el % de indemnización en relación al % de menos de la suma asegurada respecto al valor real del bien (una casa de 10€ se dice que el valor es de 5€ y por lo tanto la suma asegurada es de 5€, si se producen daños de 1€ la compañía podrá pagar solo 0’50€ de indemnización). Esta es la esencia de los seguros de daños. Cuando coinciden el valor del bien y la suma asegurada lo llamamos seguro pleno, caso en el que se nos pagara pro el valor del daño Los seguros de personas son aquellos que se refieren a la vida, la integridad corporal o la salud. Hay un sector de la doctrina que los considera indemnizatorios ya que la compañía indemniza el lucro cesante del asegurado como consecuencia de haber fallecido o de haber sobrevivido a una cierta edad. Aún y así no todos lo comparten ya que muchos seguros de vida o de fallecimiento, la compañía está obligada a pagar el importe aun cuando no se produzca ningún daño, por esto se califican como seguros de ahorro o capitalización, ya que el fallecimiento no acaba causando un daño sino un beneficio a un tercero. No existen los problemas de sobreseguro o infraseguro, ya que el capital que se debe satisfacer en caso de supervivencia a una determinada edad o fallecimiento es el estipulado en el contrato, y en función de lo que se estipule habrá una prima superior o inferior, por esto se dice que el valor del daño causado se determina en el momento de formalizarse el contrato de seguros. Una persona puede formalizar varios contratos de seguro con distintas aseguradoras sin que haya sobreseguro, en cambio en un el de daños no puedes asegurar el mismo riesgo (si la misma cosa, pero con riesgos distintos como incendio, u inundación) con distintas compañías ya que si no sobrepasas el valor de los daños causados Los contratos de seguro se rigen por la ley de contrato de seguro (de carácter imperativo) salvo que existan clausulas más beneficiosas para el asegurado en el contrato, para evitar situaciones abusivas por parte de las compañías. No se requiere la forma escrita de un contrato para que tenga validez, es decir no es un requisito ad solemnitation, pero se exige por ley para facilitar la prueba de contenido del contrato, y el documento se denomina póliza: 57    Nominativa Al portador A la orden: se extiende a favor de la persona que designe alguien inscrito en la póliza Los elementos esenciales de la póliza son:         Interés asegurado: Causa del contrato. Por ejemplo no podemos hacer un contrato de robo por un cuadro de Miró que no tenemos porque no existe el interés Concepto en el que aseguramos: Si nos aseguramos como comprador, o como arrendatario… Riesgo: Causa del contrato. (Daño susceptible de valoración económica) Duración del contrato: Máximo de diez años prorrogable anualmente Elementos subjetivos, es decir nombre y domicilio de las partes Suma asegurada o cobertura Importe y vencimiento de las primas: Precio del contrato de seguro Designación de objetos asegurados Por otro lado, la póliza se estructura en las condiciones generales (contrato de adhesión) y las condiciones particulares que individualizan el riesgo, las partes, la suma asegurada… Si hay clausulas abusivas estas se declaran nulas. Por ejemplo si hay clausulas que rebajan la indemnización por debajo del daño causado, ya que los artículos de la ley tienen carácter imperativo y no pueden ser modificadas por la voluntad de las partes si no benefician al asegurado. Aún y así, la administración no controla la validez de la clausulas al ponerlas al registro, sino que tenemos que acudir a los tribunales, y si las declaran nulas el TS, es decir en segunda instancia, deben ser eliminadas no solo de ese contrato sino de cualquier contrato de seguros vigente, por esto, no suelen recurrirlas.
En este ámbito de los contratos existe una ley de mediadores, que son corredores de seguros y agentes, que realicen actividades tendentes a la formación del contrato, es decir se encargan de la gestión y ejecución de seguros, y están vinculados a estas empresas aseguradores. El corredor de seguros se diferencia del agente ya que no actúa por cuenta de ninguna compañía sino que informa al asegurado de que compañía le interesa más teniendo en cuenta sus circunstancias.
El seguro colectivo es aquel por el cual los riesgos afectan a distintas personas (el riesgo por ejemplo es por todos aquellos que compren un televisor de una marca) es decir un contrato de seguros de adhesión.
Las pólizas de abono o flotantes son pólizas que formaliza un tomador de seguro que suele ser empresario para una pluralidad de riesgos que derivan de su actividad empresarial. El pago indemnización se puede realizar en metálico o, si se pacta en el contrato por una vía no monetaria como la reparación u otro tipo de prestación requerida.
El asegurado está obligado a dar toda la información necesaria acerca del siniestro, y en caso de que no lo haga en un supuesto de dolo o culpa grave perdería el derecho a indemnización por daños, ya que es importante la descripción del riesgo producido. Además cuando se formaliza el contrato el asegurado está obligado a responder las preguntas de un cuestionario para describir el riesgo, y si hay reserva o inexactitud de mala fe tiene el derecho de no pagar la indemnización y si es de buena fe se puede reducir la indemnización proporcional al aumento que tendría la prima de haber sido exacta la descripción del riesgo. Además se deben comunicar durante el contrato las circunstancias agravantes del riesgo que permiten aumentar la prima, y si no se comunican la compañía no está obligada a indemnizar si es de mala fe, si es de buena fe se reduce. I si hay circunstancias que aminoran el riesgo también puede comunicarlo para que baje la prima. El siniestro debe ser comunicado a la aseguradora en un plazo de siete días, si no es así, la aseguradora tiene derecho a cobrar una indemnización por el retraso, pero no se pierde el derecho del asegurado a cobrar la indemnización de daños.
58 Cuando no se ha extendido una póliza el asegurador puede emitir una nota provisional de cobertura.
Contenido del contrato de seguro El tomador que es quien contrata la póliza debe:     Declarar el riesgo que ha asegurado mediante un cuestionario al que el asegurador le somete Pagar la prima que puede ser única o periódica y siempre se paga al principio del periodo. La falta de pago de la prima faculta al asegurador a resolver el contrato o en su caso para no atender la indemnización.
Informar al asegurador de otros seguros que haya tomado para cubrir el mismo riesgo para evitar sobreseguro, así como de cualquier circunstancia que agrave el riesgo Comunicar la producción del siniestro dentro de los 7 días siguientes a conocerlo, así como el deber de aminorar las consecuencias del siniestro.
Por otro lado el asegurador debe:  Indemnizar el daño causado por el siniestro, que es la contraprestación por la prima recibida.
Condiciones Generales respecto al pago de la indemnización:     El asegurador tiene derecho a investigar al siniestro y esta investigación se puede dilatar en el tiempo, però debe pagar el mínimo que vaya a pagar en cualquier caso en función de lo que haya investigado, en un plazo de 40 días No debe pagar si el siniestro se ha producido en mala fe del asegurado En 3 meses de debe pagar la totalidad, sino el asegurador incurre en mora La indemnización tiene una naturaleza diferente en los seguros de daño y los de vida, ya que en los de daño esta solo es necesaria si se cumple el siniestro (condición suspensiva), en cambio la de persona es cierto.
El importe de la indemnización:   En los seguros de daños es una proporción entre la suma asegurada y el valor del interés que se calcula a través de una formula Indemnización/daño= Suma asegurada/valor del interés, por lo que I= (SxD)/V, por lo que si aseguro la mitad del valor de la cosa, cobro la mitad del daño producido. Aún y así declarar que esta por encima el valor real está prohibido, pero el infraseguro no. Aún y así se puede pactar en contra, es decir que sea cual sea el valor del daño se va a pagar la totalidad.
En seguros de persona, la indemnización se paga la suma asegurada Distinguimos diversos tipos de seguro:  Seguros de daños, son de cosas o bien de patrimonio. Todos los citados a continuación son de indemnización objetiva (se fija después de producirse el siniestro y en función del daño objetivamente producida), aunque hay otros: o Incendio: el asegurado se obliga a indemnizar los daós producidos en el objeto asegurado por un incendio.
o Robo (50): la Indemnización cubre la sustracción ilegitima por parte de terceros de las cosas aseguradas ya sea robo o hurto (haya violencia o no) o Transporte terrestre (55): Aseguramos los daños materiales que puedan sufrir con ocasión del transporte las mercancías, el medio utilizado u otros objetos asegurados. Si hay más de un medio de transporte (tierra, aire, mar), se aplicarán las normas del transporte terrestre si el viaje por este medio constituye la parte más importante del trayecto. Puede ser individual por cada viaje o por tiempo determinado (similar a la póliza flotante) 59 o  De lucro cesante (63): Asegura la pérdida de rendimiento económico que hubiera podido alcanzarse en un acto determinado u actividad empresarial, de no haberse producido el siniestro descrito en el contrato. Se suele contratar junto a otras coberturas, por lo que no suele ser autónoma. Se calcula en relación al lucro habitual.
o De caución (68): Es básicamente una garantía. El asegurador se obliga en caso de incumplimiento por el tomado del seguro de sus obligaciones legales o contractuales a indemnizar al asegurador a título de penalidad pactada o resarcimiento (daños causados), los daños sufridos por el asegurador. En este caso, el tomador es quien paga el seguro, el asegurador quien se beneficia de él.
o De crédito: El asegurador se obliga a indemnizar al asegurado las pérdidas finales que experimente a consecuencia de la insolvencia definitiva de sus deudores, requiere por tanto, que se declare el estado de concurso definitivo del deudor, por lo que podemos decir que cubre el riesgo de impago por insolvencia.
o De responsabilidad civil: Tiene una estructura diferente ya que el beneficiario no está determinado en la póliza. El asegurador se obliga a cubrir el riesgo de que nazca a cargo del asegurado la obligación de indemnizar a terceros indeterminados los daños causados por un hecho previsto en el contrato y de cuyas consecuencias sea civilmente responsable el asegurado. El ejemplo más claro es el seguro de automóviles, lo que llamamos un seguro a terceros. Existen algunos de ellos con carácter obligatorias, como accidentes nucleares, responsabilidad de cazadores… si no se contrata hay sanciones administrativas.
o De defensa jurídica (76): El asegurador se obliga a indemnizar por los gastos en que pueda incurrir el asegurado como consecuencia de su intervención en un proceso administrativo, judicial o arbitral y se obliga a prestarle instrumentos de defensa jurídica judicial y extrajudicial durante los procedimientos.
o Reaseguro: Es un tipo de seguro diferente que el de daños. Es un seguro que asegura al asegurador. El reasegurador se obliga a cubrir la deuda que nace en el patrimonio del asegurador que es reasegurado a consecuencia de la obligación asumida por este como asegurador en un contrato de seguro.
Seguros de personas o Seguros de vida (83): El asegurador se obliga mediante el cobro de una prima a satisfacer al beneficiario (no al asegurado) un capital, una renta u otras prestaciones acordadas, para el caso de muerte, sobrevivencia del asegurado o ambas conjuntamente. La prima puede ser única (se paga al principio) o periódica. En estos, el beneficiario, sobre todo en el de vida, no son parte de la póliza, pero tienen derechos. Los beneficiarios deben estar designados en la póliza pero esta designación pueden ser modificadas sin consentimiento. Si no se ha designado, el capital asegurado formará parte del patrimonio del tomador y se distribuirá entre sus herederos. Cuando dejamos de pagar la prima, a diferencia del resto de contratos donde no se tiene porque indemnizar, aquí hay una reducción proporcional de la cobertura de la indemnización. El asegurado puede pedir anticipos sobre la prestación cuando hayan pagado 2 años, en las condiciones pactadas en la póliza. Si se agrava el riesgo te puede aumentar la prima. Pueden ser:  muerte: En el caso de que alguien se muera el beneficiario cobra un importe o renta periódica.
Cubre cualquier tipo de muerte, incluso el suicidio. Cuando el beneficiario cause dolosamente la muerte del asegurado, el beneficiario pierde su derecho a la indemnización que pasara a formar parte del patrimonio del tomador. En caso de seguro de vida, es especialmente relevante el cuestionario, y si no es cierto lo que se responde, no se debe indemnizar.
 Seguros de vida entera: El seguro es hasta que te mueras.
 Seguros de vida temporales: Transcurrido ese periodo ya no existe el seguro.
 Seguros de sobrevivencia: Aseguran en el caso de que alguien llegue a una determinada edad  De capital diferido: cuando llega la edad me pagan el capital  De renda periódica: cuando llega el momento me pagan la renda periódica  Seguros mixtos: Cubren ambos 60 o o o Seguro de accidentes (100): El asegurador se obliga a indemnizar al beneficiario en caso de accidente del asegurado (lesión corporal que deriva de una causa violenta súbita externa y ajena a la intencioanlidad del asegurado que produzcan muerte o invalidez temporal o permanente), no incluye las autolesiones.
Seguro de enfermedad (105): el asegurador se obliga a pagar ciertas sumas de dinero, en forma de dietas y los gastos de asistencia médica y farmacéutica.
Seguros de asistencia médica: aseguran la prestación de determinados servicios de asistencia sanitaria preventiva o paliativa en los términos pactados.
Si el dueño de la cosa asegurada la de, el adquirente se subroga a la póliza de seguros, ahora bien si el asegurador no lo quiere, tiene 15 días después de transmitida la propiedad, para extinguir la póliza y el adquirente también 15 días y el asegurador tiene derecho a cobrar la prima proporcional del periodo en el que se encuentra. Si la cosa es una garantía, como una casa en hipoteca, e caso de siniestro, la indemnización se paga al acreedor con garantía real, es decir al banco.
Una vez que el asegurador ha pagado la indemnización se subroga en los derechos del asegurado contra quien ha causado el daño, para que no haya enriquecimiento injusto del asegurado, así como para evitar que quien ha causado el daño se libre (una vez ha cobrado el asegurado podría desentenderse).
DERECHO CAMBIARIO Es el derecho de los títulos valor. Un titulo valor un documento que incorpora una promesa unilateral de realizar una determinada prestación a favor del legitimo tenedor del documento. Su función es facilitar la circulación de los bienes y derechos. La cesión de crédito no la incluye porque requiere identificar siempre al deudor, por esto se crean documentos autónomos (contienen todo lo necesario por lo que no deben completarse con información externa) y ponerlos en circulación. Eran la manera habitual de circular derechos hasta hace 20 años. Con la informática esto cambio y son un poco ineficientes ya que muchos valores se crean en masa y el titulo valor se ha cambiado por valores negociables, que ya no requieren la presencia de un titulo (documento) físico, sino que los valores se crean de manera electrónica siendo simples anotaciones contables Características del título valor Se encuentra en un sistema documental, por lo que el documento es necesario para el ejercicio del derecho. La legitimación para ejercer el derecho basta con la mera tenencia del documento, independientemente de la causa de su posesión. Existe además literalidad por lo que el contenido del derecho es exclusivamente el que consta en el título. Es autónomo ya que funciona con independencia de las causas de su creación (puedo tener un billete de metro por haberlo comprado o me lo han dado pero nadie me lo preguntara).
La relación causal es la relación jurídica que ha dado lugar a la creación del título. Durante la vida del título la relación causal queda suspendida, por lo que no se pueden usar acciones derivadas de la acción causal mientras el título esté en funcionamiento. Si se realiza la prestación contemplada en el título valor las acciones causales desaparecen ya que ya se ha cumplido la prestación, si no se cumplen, entonces renacen la acciones causales, dado que los títulos valores mientras circulan suponen realización de la prestación pro solvendo, es decir salvo buen fin. Si existen defectos en la relación causal que da origen al título, se debe cumplir, aunque caben acciones después, pero igualmente debe ser cumplido. Como documento el título valor puede ser objeto de negocios, y se considera un bien mueble. Distinguimos varias clases de títulos valor:   Por el volumen: o Emitidos singularmente: Representan una relación causal determinada o Emitidos en serie: Creación de un grupo de títulos, todos con igual derecho y características Según la relación con la relación causal o Abstractos: funcionan independientemente de la relación causal 61   o Causales: las partes deciden que no esté al margen de la relación causal Según el derecho que incorporan: o De pago: fundamentalmente la letra de cambio, el pagaré y el cheque.
o De participación: Representan la participación en una sociedad otorgando una serie de derechos.
o De tradición: Incorporan el derecho a obtener la entrega de determinadas mercancías Según como se designe al titular del derecho o Al portador: No designa ninguna persona como titular del derecho, que se podrá ejercitar por la persona que en cada momento porte el documento. La legitimación deriva de la posesión. El deudor no puede exigir ninguna prueba de legitimación. Se transmiten por la mera tradición que requiere un contrato, aún y así, no es necesario que haya prueba de ese contrato. Son irreivindicables es decir si te lo roban o lo pierdes no lo puedes reivindicar.
o Nominativos: Tienen un nombre determinado para ejercer el derecho. No vale solo con la posesión.
Como el cheque nominativo. Su transmisión es más compleja, lo normal es que hayas de notificarlo al deudor. Algunos títulos tienen mecanismos de transmisión diferentes como el endoso. Algunos títulos son nominativos obligatorios por ley, como acciones de bancos que no cotizan en bolsa.
o A la orden: Se crean para que la prestación se cumpla a la orden del primer tomador del título, o en caso de que circule a la orden del tenedor, es decir a quien designe el tomador o tenedor.
LA LETRA DE CAMBIO Es un titulo valor por el que una persona que se llama librador manda a otra persona llamada librado que pague una cantidad de dinero al vencimiento del título y en el lugar determinado en el propio título a la persona que designe el documento que se llama tomador o a los sucesivos tenedores. Existe pues 3 partes el librador (crea el título) librado (se le manda pagar) y el tomador (tiene el derecho a la prestación). En su origen representan mandatos de derechos de crédito, el librador es la persona que tiene un crédito y a su vez tiene una deuda con un deudor, por lo que hace que el librado pague al tomador que tiene con él.
La orden de pago que comprende la letra debe ser un mandato puro y simple es decir no sujeto a condiciones para pagar. Es además un documento formal y completo, por lo que para que exista deben figurar todas las menciones que hagan posible el pago y que recoge el art 1 de la ley cambiaria y del cheque:         Denominación letra de cambio (el documento debe poner que lo es) Mandato puro y simple de pagar una suma determinada de dinero Nombre del librado Vencimiento: Fecha de pago Lugar de pago Nombre del tomador la persona a quien hay que hacer el pago o a cuya orden hay que hacer el pago Fecha y lugar en que se expide la carta Firma del librador Si falta alguna de ellas no tenemos letra de cambio. Hay alguna excepción si la letra no expresa fecha de vencimiento se entiende pagadera a la vista, es decir, cuando se presente al librado este deberá pagar, si no hay lugar se entenderá que debe hacerse en el domicilio del librado y si no se dice donde se ha emitido la letra de cambio (importante a efectos procesales) se entenderá que se ha emitido en el domicilio del librador. Estas son las únicas excepciones. Si falta algo, la creación es nula, pero la letra de cambio en si no. La pueden emitir los mayores de edad no incapacitados ni concursados. Se puede crear por un representante con poder suficiente y el tomador puede pedir que se le muestren dichos poderes. La consecuencia de la letra de cambio es que por el mero hecho de emitirla y firmarla el librador ya está asumiendo y garantizando la obligación de pago, en cambio la obligación del librado se 62 da cuando esta la acepta expresamente, pero el librador con el mero hecho de firmarla lo acepta y si el librado no paga lo debe pagar él.
Además de estas clausulas necesarias también se pueden añadir clausulas facultativas (pueden estar o no):       Cláusula de domiciliación: Se debe pagar en una domiciliación bancaria determinada.
Sin gastos: El que la pone se exonera de cualquier tipo de gasto relativo al pago de la letra De no a la orden: El que la pone prohíbe a los siguientes tenedores de la carta que se pueda transmitir a la orden De exoneración de un endosante: El que endosa la carta se exonera de responsabilidad De exoneración parcial Prohibición de endoso: Se prohíbe la circulación de la letra, y si circula el que ha puesto la clausula no queda obligado A parte de librarse de este modo pueden hacerlo de otros modos:     El librador la puede emitir contra sí mismo, es decir se pone a él de librado.
Librarla a su orden, es decir, nombrar al librado más adelante Librarla contra varios librados, donde la obligación es solidaria.
Las letras en blanco (no se pone el nombre del tomador) deben completarse antes de presentación y sirven para facilitar la circulación sin garantía del tomador si este la hiciera circular, es decir sin garantizar el pago a los siguientes tomadores.
Endoso (: declaración, pura y simple, puesta en la letra, por la que su tenedor (a estos efectos denominado endosante) legitima a otra persona (denominada endosatario) en el ejercicio de los derechos incorporados al título.
Aval (declaración puesta en la letra por la que una persona, llamada avalista, garantiza el cumplimiento de la obligación cambiaria por alguno de los vinculados al pago (avalado)") aceptación ("manifestación pura y simple que realiza el librado comprometiéndose a cumplir el mandato de pago recibido del librador y que figura en el documento") Seminario transportes El contrato de transporte de mercancías es aquél por el que el porteador se obliga frente al cargador, a cambio de un precio, a trasladar mercancías de un lugar a otro y ponerlas a disposición de la persona designada en el contrato En contratos con porteadores sucesivos, cualquier porteador responde íntegramente de la responsabilidad, y después cabe acción de repetición PARTE QUE FALTAVA DE CIVIL Cuasicontratos: Hechos lícitos y puramente voluntarios, de los que resulta obligado su autor para con un tercero y, a veces, una obligación recíproca entre los interesados.
Sociedad civil: Contrato por el cual dos o más personas se obligan a poner en común dinero, bienes o industria, con el propósito de repartir entre sí futuras ganancias.
T3 CONTRACTE D’ARRENDAMENT URBÀ 63 Pot ser arrendament urbà per a us d’habitatge (reclama residència permanent) o d’ús diferent a l’habitatge (arrendament de temporada, industrial...) Per a l’ús d’habitatge La durada l’estipulen les parts i si no l’estipulen és d’un any. Si el termini és inferior a cinc anys, el contracte es prorrogable anualment fins als 5 anys, a no ser que l’arrendador ho comuniqui amb 30 dias a l’acabament del contracte o les prorrogues. No procedeix la pròrroga, si en el contracte consta de forma expressa que l’arrendador destinarà l’immoble a habitatge propi (o fills o ex parella) abans dels cinc anys.
Un cop transcorreguts cinc anys, si cap de les parts s’hi oposa en un termini d’un mes abans de l’anualitat, el contracte es prorrogarà anualment fins a un màxim de tres anys.
64 ...