tema3. Principis bàsics de zoologia (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 30/06/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

3. PRINCIPIS BÀSICS DE LA ZOOLOGIA ZOO III/1 Anatomia → descripció de les estructures que es poden observar en un animal. Mètodes:  dissecció → obrir un ésser viu i separar-ne les parts  morfometria → anàlisi quantitatiu de les formes i dimensions dels òrgans  organografia → descripció de l’estructura i funció dels òrgans Morfologia → interpretació de les estructures que es veuen en un estudi anatòmic:  homologia → òrgans amb mateix origen però que poden fer funcions diferents (ex. braç de ratpenats, humans, balenes; “os” del calamar i la sèpia)  analogia → òrgans amb mateixa funció (però no parla de l’origen → el contrari a homologia és homoplàsia i no pas analogia)  homoplàsia → òrgans amb diferent origen però mateixa funció (ex. ales papallones, ocells). Causes:  convergència evolutiva → canvis evolutius produïts en llinatges diferents que provoquen que determinades estructures adquireixin formes similars com adaptació a unes condicions ambientals o nínxols similars  paral·lelisme evolutiu → canvis evolutius produïts en llinatges propers que provoquen que determinades estructures adquireixin, independentment, similituds degut al potencial estructural heretat d’un antecessor llunyà comú. ex. cor amb 4 cavitats en aus i mamífers.
Nivells estructurals  nivell protoplasmàtic → funcions vitals dins d’una cèl·lula. ex. protists  nivell cel·lular → agregació de cèl·lules funcionalment diferenciades. ex. alguns protists i porífers  nivell cel·lular tissular → les cèl·lules similars s’organitzen en teixits per a dur a terme una funció comú. ex.
cnidaris  nivell de teixits i òrgans → agregació de teixits per a formar òrgans. ex. platihelmints  nivell d’òrgans i sistemes → els òrgans s’organitzen per a desenvolupar una determinada funció. ex. mamífers.
Això ajuda a augmentar la mida corporal, que porta a:  major protecció davant canvis ambientals, ja que la superfície corporal augmenta menys que el volum  utilització més eficaç de l’energia metabòlica degut a un menor cost de mantenir la tº corporal per massa i menor despesa de desplaçament per massa  major protecció davant depredadors Patró arquitectònic dels animals arquetip → patró arquitectònic bàsic de cada tipus d’organització animal i serveix per a classificar animals en un fílum determinat perquè cada fílum té el seu arquetip que inclou unes característiques concretes.
 aspectes a tenir en compte per a establir-lo: nivells d’organització (unicel·lular, pluricel·lular), cavitats del cos (acelomat, celomat, pseudocelomat), aspectes del desenvolupament embrionari (segmentat, protostomat, deuterostomat), simetria, metameria...
Tipus de simetria  asimetria → no s’identifiquen parts del cos regulars.
ex. porífers, amebes  esfèrica → els eixos parteixen del centre del cos esfèric. ex. protozous, pòlips...
 radial → plans de simetria amb un eix central. Pot ser biradial (ex. anèmona), tetraradial (algunes meduses) o pentaradial (estrelles de mar). L’eix de simetria passa de la regió oral (on hi ha la boca) a l’aboral (part oposada).
 bilateral → es poden partir els organismes en tres plans:  pla sagial → dreta/esquerra  pla frontal → dorsal/ventral  pla transvers → anterior/posterior Tipus de segmentació  metameria → repetició d'òrgans similars i posats d'una manera semblant en els metàmers d'un animal segmentat. Cada metàmer té cavitats celòmiques separades de les d’altres metàmers per envans, i les estructures internes (ganglis, gònades...) i externes (potes, brànquies...) estan repetides en cada metàmer (excepte el tub digestiu perquè l’aliment es vagi digerint). ex. artròpodes, anèlids i cordats.
 homònoma → tots els segments són iguals (excepte el del cap i la cua). ex. cuc de terra, centpeus  heteròmera → els segments s’han fusionat i especialitzat: tagmes (tagmetització). ex. formiga (3 tagmes: cap (amb estructures sensorials i x a alimentar-se), tòrax (amb estructures locomotores: potes i ales) i abdomen (amb òrgans interns))  repetició seriada (pseudometameria) → els segments no s’anomenen metàmers perquè no tenen tots els òrgans repetits. ex. platihelmints Cefalització → diferenciació d’una regió anterior del cos en la qual es localitzen les estructures nervioses, sensorials i bucals.
ARBRE ACTUALMENT ACCEPTAT: ARBRE ACTUALMENT NO ACCEPTAT:  Metazous→ multicel·lulars, amb matriu extracel·lular i unions intercel·lulars estretes  Parazous → sense teixits vertaders  Eumetazous → amb teixits vertaders i comunicació intercel·lular citoplasmàtica  Radiats → simetria radial, diploblàstics (2 fulls embrionaris: ectoderma, endoderma)  Bilaterals → simetria bilateral, triploblàstics (3 fulls embrionaris: ectoderma, mesoderma i endoderma)  Protostomats (=primera boca) → la boca és originada per protostomia (a partir del blastòpor o blastòporus embrionari, l’orifici transitori de la gàstrula a través del qual l’arquènteron comunica amb l’exterior) i l’anus és de neoformació; segmentació espiral; esquizocèlics (el mesoderma es crea a partir de la paret de l’arquènteron prop del blastòpor i prolifera)  Deuterostomats (=segona boca) → l’anus és originat a partir del blastòpor embrionari i la boca és de neoformació; segmentació radial; enterocèlics (el mesoderma es forma a partir d’una invaginació de l’arquènteron, que s’independitza i augmenta de mida per a formar el celoma)  Lophotrochozous → segmentació del zigot en espiral  Lofoforats (Bryozoa, Phoronida i Brahipoda) → presenten lofòfor (plec de la paret celòmica que envolta la boca i és proveït d’una corona de tentacles coberts de cilis vibràtils de disposició variable)  Trocozous (Mol·luscs, Annèlids, Nemertins...) → tenen larva trocòfora, amb dues bandes de cilis al voltant de la zona medial  Ecdisozous → presenten ecdisi (pèrdua o muda de la cutícula o epidermis), ja que la cutícula no pot créixer perquè és acel·lular ...