Tema 5 - Les institucions en les Democracies representatives (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducción a la Ciencia Política
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 25/11/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Tema  5.  Les  institucions  polítiques  en  les  democràcies  representatives   Institució:  conjunt  de  regles  o  rutines  que  marquen  unes  pautes  de  comportament,  i  que   indiquen  als  individus  com  actuar  i  interactuar  entre  ells.  Les  institucions  tenen  el  seu  lloc   central  en  l’anomenada  arena  sociopolítica  de  les  democràcies  representatives.     Arena:  escenari  on  es  desenvolupen  les  relacions  i  les  accions  que  conduiran  a  unes   determinades  polítiques.  En  aquesta  arena  ens  trobem  ciutadans,  organitzacions  (actors)  amb   uns  determinats  interessos,  que  formen  xarxes  de  relacions  i  s’interrelacionen  seguint  unes   pautes,  com,  per  exemple,  unes  lleis,  uns  procediments  o  uns  drets,  és  a  dir,  en  el  marc  d’unes   institucions.     Els  poders  de  l’Estat  en  la  democràcia  representativa   • • • Funció  legislativa   És  el  poder  que  té  l’Estat  per  redactar  lleis,  i  és  assignat  a  assemblees  i  parlaments.     Funció  executiva   És  el  poder  que  té  l’Estat  per  forçar  als  ciutadans  a  adoptar  una  conducta  o  a  evitar-­‐la.   Aquesta  funció  està  lligada  a  les  normes.     Funció  judicial   Amb  aquesta  funció  s’interpreten  les  lleis  tant  respecte  als  ciutadans  com  a  les   institucions  públiques  i  la  resta  de  poders.  Aquesta  és  atribuïda  a  magistrats  i  tribunals.     Divisió  de  poders   La  divisió  de  poders  és  la  relació  entre  les  tres  funcions  esmentades  i  els  poders  que  les  duen  a   terme.  A  continuació  veurem  4  idees  bàsiques  sobre  aquest  concepte:   • És  un  element  definitori  bàsic  de  la  teoria  democràtica  representativa  des  de   Montesquieu.   • La  idea  del  control  mutu  de  poders  i  de  l’escorcollament  d’institucions  són  essencials   per  entendre  el  joc  democràtic  en  les  democràcies  representatives.   • La  divisió  de  poders  varia  depenent  del  sistema  democràtic.  Les  seves  característiques   generen  dinàmiques  de  funcionament  que  afecten  al  propi  funcionament  de  la   democràcia,  a  la  resta  del  sistema  democràtic,  a  la  relació  amb  el  ciutadans  i  a  d’altres   elements  del  sistema.   • Ha  evolucionat  amb  el  pas  del  temps.     PODER  LEGISLATIU   És  un  òrgan  col·∙legiat  integrat  per  persones  elegides  en  eleccions  lliures.  Té  un  caràcter  electiu   justificat  per  la  seva  condició  representativa,  és  a  dir,  està  integrat  per  mandataris  o  diputats.   Aquest  s’ha  de  renovar  periòdicament  de  forma  regular  i,  en  alguns  sistemes,  el  Parlament  pot   ser  dissolt  per  l’executiu  sempre  que  vagi  acompanyat  d’una  convocatòria  electoral.     Tipus  de  Parlaments   • Monocameralisme   El  Parlament  consta  d’una  cambra.     Bicameralisme   El  Parlament  consta  de  dues  cambres,  les  atribucions  de  les  quals  solen  ser  fixades  per   la  Constitució.     Dos  tipus  de  cambra  alta:   • Cambra  alta  conservadora   S’elegeixen  per  sistemes  més  restrictius.     • Cambra  alta  territorial   A  USA  i  a  Alemanya  els  representants  de  l’Estat  de  la  Federació  i  /  o  Unió  o  els   sistemes  electorals  garanteixen  el  mateix  nombre  de  representants  amb   independència  de  la  població.   A  Espanya  es  combinen  perquè  208  representants  són  elegits  per  una  llei  electoral  que   dóna  el  mateix  pes  a  totes  les  províncies,  i  la  resta  de  territoris  escull  1  senador  per   comunitat  i  1  per  cada  milió  d’habitants  (266).     Sistemes  d’eleccions  de  les  cambres:   • Cambra  alta   • Eleccions   • Designació  i  heretament   • Delegació  territorial     • Cambra  baixa   Sempre  es  forma  per  sufragi  universal  i  lleis  més  proporcionals.     Funcionament  dels  parlaments   • Presidència   És  responsable  de  la  ordenació  dels  debats  parlamentaris  i  de  l’administració  de  la  institució.   El  president  és  elegit  entre  els  membres  del  parlament  i  pels  membres  del  mateix.   El  president  ha  de  defensar  els  drets  de  tots  els  diputats  i  adoptar  una  posició  neutral  en  els   debats.     Membres  de  les  cambres   S’agrupen  segons  afinitats  polítiques,  generalment  segons  el  partit  o  formació  sota  el  quan  han   concorregut  les  eleccions:  grup  conservador,  socialista,  mixt.  Cada  grup  elegeix  un  portaveu   que  pren  part  en  els  debats  importants  i  que  dirigeix  les  tàctiques  parlamentàries.  (Disciplina   del  vot).       Treballs  en  comissions   La  majoria  del  treball  parlamentari  es  du  a  terme  en  comissions.   Les  comissions  reuneixen  a  un  grup  de  diputats  que  s’especialitzen  en  assumptes  d’un  mateix   àmbit.  I  tenen  una  composició  proporcional  a  la  de  la  cambra.   Desenvolupen  la  part  menys  visible  però  la  més  efectiva  i  pràctica.  I  tots  els  seus  acord  són   traslladats  al  plenari.     Hi  ha  sistemes  on  un  nombre  important  de  comissions  adquireix  un  caràcter  permanent  i   arriben  a  ser  el  principal  centre  de  treball  parlamentari,  adquirint,  així,  els  diputats  un  enorme   grau  d’especialització.  D’aquesta  manera,  els  parlamentaris  compren  amb  el  seu  propi   personal  d’assessors  i  especialistes  (staff).  És  tant  important  que  els  lobbies  o  grups  d’interès   en  aquests  països  acudeixen  a  pressionar  a  les  comissions  i  als  membres  del  staff  dels   parlamentaris.     Per  auxiliar  als  diputats  en  les  seves  labors,  el  Parlament  es  dota  de  personal  especialitzat.  Són   funcionaris  tot  i  que  en  els  sistemes  que  tenen  una  gran  importància  les  comissions,  els   representants  poden  reclutar  els  seus  propis  assessors.     Uoooooooooooooooooooooooooooooou.     Funcions  del  Parlament   Tradicionalment  i  segons  la  divisió  de  poders:   • Legislar  i  crear  normes   • Controlar  el  poder  executiu   • Expressar  la  voluntat  popular     Actualment:   • Representar  i  expressar  les  demandes  socials  articulades  a  través  dels  partits  polítics  i   grups  de  pressió.   • Legitimar  grans  decisions  i  legislar-­‐les.  Causes:  especialització  creixent  i  majoria   parlamentaria.   • Legislar  aspectes  bàsics  del  desenvolupament  constitucional.   • Controlar  l’executiu  a  través  dels  següents  mecanismes:   • Interpel·∙lacions,  preguntes  i  Comissions  d’Investigació   • Mocions  de  censura:  manifesten  que  la  majoria  rebutja  l’acció  del  govern  i  li   retira  la  confiança,  i,  per  tant,  si  s’aprova  es  destitueix  al  president  i  al  seu   govern.   • Qüestions  de  confiança:  serveixen  per  mostrar  recolzament  a  l’executiu  i  si   s’aprova  reforça  el  president  i  el  seu  govern  en  moments  de  crisis.   • Mocions  de  censura  constructiva:  es  retira  el  president  i  es  presenta  una   alternativa,  és  a  dir,  qui  presenta  el  vot  de  censura  es  presenta  a  president.  Es   fa  per  crear  estabilitat  en  els  sistemes  parlamentaris.   • Designació  d’alts  càrrecs  institucionals.     PODER  EXECUTIU   El  poder  executiu  ocupa  la  posició  central  dins  del  sistema  polític.     El  poder  executiu  és  superior  al  legislatiu,  és  a  dir,  existeix  una  tendència  cap  al  domini  de   l’executiu  sobre  al  poder  legislatiu,  cosa  que  es  deu  a  les  causes  següents:   • Incapacitat  dels  grans  òrgans  col·∙legiats  per  prendre  decisions  amb  rapidesa.   • Complexitat  tècnica  de  les  funcions  de  l’Estat.   • Major  intervenció  de  l’Estat  en  la  societat,  pròpia  de  l’Estat  del  Benestar.   • Consolidació  de  l’Estat  de  partits,  els  quals  funcionen  amb  disciplina  estricta  com  un   sol  actor.   • Personalització  de  la  vida  política.     Funcions  del  Govern   El  poder  executiu  s’identifica  amb  el  govern,  al  qual  configura:  Govern,  Cap  d’Estat  i   administracions  públiques.   • Iniciativa  política  general   Pren  mesures  globals  per  resoldre  grans  conflictes  col·∙lectius.     • Marca  l’agenda  del  país   Defineix  els  principals  temes  a  tractar.     • Direcció  de  les  administracions  públiques   Els  ministres  són  caps  de  la  burocràcia  del  seu  àmbit,  però  la  majoria  no  tenen   coneixements  específics.     • Lideratge  simbòlic   Representen  a  la  comunitat.     • Gestió  de  les  situacions  de  crisis   Gestionen  les  situacions  de  conflictes,  és  a  dir,  les  guerres.  Per  tant,  es  podria  dir  que   tenen  poders  especials  en  períodes  d’emergència.       Tipus  de  poders  executius   • Executius  duals   Els  executius  duals  es  donen,  normalment,  en  sistemes  parlamentaris  o   semipresidencialistes,  i  en  aquest  tipus  de  poder  el  Cap  Executiu  i  el  Cap  d’Estat  són   persones  diferents.   Dues  institucions  diferents  exerceixen  de  govern  i  cap  ho  fa  de  d’Estat  perquè  d’això  se   n’encarrega  el  cap  d’Estat.         • • •             Govern   • Característic  de  la  majoria  de  països  de  tradició  parlamentaria   ininterrompuda.   • Té  la  funció  executiva  d’impulsar  i  coordinar  les  grans  decisions   polítiques,  dirigint  l’administració.   • Òrgan  col·∙legiat  integrat  per  ministres  que  varien  en  nombre,  el  qual   incrementa.   • Presidit  per  un  dels  seus  membres,  el  qual  proposa  destitucions  i   cessament  dels  membres  del  seu  govern,  dirigeix  els  grans  temes   polítics,  i  té  la  iniciativa  de  la  dissolució  de  les  cambres  i  convocatòria   electoral.   • No  pot  haver-­‐hi  govern  sense  l’acord  d’una  majoria  parlamentària.  El   més  freqüent  són  la  majoria  simple  i  el  procés  de  formació  de  govern   per  coalicions.   • El  funcionament  intern  depèn  de  la  mida  i  les  tradicions  del  govern.   • Creació  d’un  govern  en  l’oposició  que  és  encapçalat  pel  líder  més   significatiu  dels  partits  de  l’oposició.   • Final  del  govern:  automàtic  o  voluntari.     Cap  d’Estat   • Funció  cerimonial.  Símbol  de  la  Comunitat.   Monarquies:  hereditari  (rei).  /  Repúbliques:  polític  elegit.   • Ostenta  la  presentació  interior  i  exterior  de  l’Estat.   • Té  majors  atribucions  als  sistemes  semipresidencialistes.   • Funcions:  promulgar  i  sancionar  lleis,  nombrar  ministres,  cap  de  les   Forces  Armades,  declarar  la  guerra  i  fer  la  pau,  firmar  tractats,  etc.   No  té  poder  real,  són  actes  protocol·∙laris  ratificats  per  altres   autoritats.     Executius  monistes   En  aquest  tipus  de  poder  el  Cap  Executiu  i  el  Cap  d’Estat  són  la  mateixa  persona.   • Propi  de  sistemes  presidencialistes.   • Es  composa  d’un  sol  òrgan  que  té  les  atribucions  simbòliques  i  executives.   • Elecció  per  un  sufragi  directe  per  un  mandat  d’un  temps  fix.   • El  president  nombra  els  càrrecs  lliurement.   • Gran  visibilitat  davant  l’opinió  pública.   • Les  crisis  conjunturals  tendeixen  a  afectar  més  al  sistema  en  general.   De  les  tres  peces  que  constitueixen  el  poder  executiu  la  més  important  és  el  govern,  el  qual   pot  ser  entès  de  diferents  maneres,  que  ordenarem  de  més  a  menys  correctes:   • Com  a  sinònim  de  consell  de  ministres   Govern  =  consell  de  ministres  (poder  executiu)     • Com  a  sinònim  del  poder  executiu  –  govern  i  administracions   Govern  =  govern  +  administracions     • Com  a  sinònim  del  sistema  polític     Govern  =  règim  polític.  Un  govern  no  és  un  règim  polític.     Teories  sobre  la  formació  de  governs  en  democràcies  parlamentàries   • • • • Els  participants  en  les  coalicions  són  partit  polítics  considerats  com  actors  unitaris   entre  els  quals  es  produeixen  unes  negociacions  multilaterals.   Els  governs  de  la  coalició  han  de  estar  recolzats  per  una  majoria  parlamentaria.  Tot  i   això,  existeixen  governs  de  coalició  minoritaris  i  sobredimensionats.   Les  coalicions  de  partits  polítics  que  siguin  vencedores  representen  solucions  reals.   Objectius  de  les  conductes  dels  partits  polítics   • Office  seeking:  obtenir  càrrecs  governamentals.   • Policy  seeking:  influenciar  les  polítiques  públiques  que  es  deriven  de  l’acció   governamental  amb  la  finalitat  de  que  siguin  més  properes  als  seus  interessos.     Tipus  de  governs   • Governs  de  majoria  absoluta   Aquest  govern  aconsegueix  el  poder  per  majoria  absoluta  al  Parlament.  A  Espanya,  per   exemple,  ha  d’aconseguir  el  vot  de  176  diputats,  com  a  mínim,  perquè  el  Parlament   espanyol  consta  de  350.   • Governs  de  majoria  simple   Si  en  la  primera  votació,  on  només  es  vota  a  favor  o  en  contra  del  govern,  no  es   decideix  el  qui  governarà  es  fa  una  segona  ronda  on  s’aconsegueixen  més  vots  a  favors   que  en  contra.  Per  tant,  això  significa  que  en  la  segona  votació  hi  ha  individus  que   votaven  en  contra  i  que  en  la  segona,  al  sortir  majoria  a  favor,  s’abstenen  de  votar.   1a  votació:  no.   2a  votació:  sí.  Algunes  persones  que  votaven  “no”  s’abstenen  de  votar  i  donen  majoria   al  “sí”.     Governs  de  coalició   Són  partits  que  pacten  al  Parlament  perquè  entren  en  una  negociació  sobre  la   composició  del  govern  que  els  pot  afavorir  a  tots.         • Governs  de  majoria  parlamentària   Són  governs  formats  per  actors  d’un  mateix  partit  polític,  el  governant,  però  que  en  la   seva  agenda  i  en  les  seves  decisions  es  veuen  reflectides,  a  més  de  les  seves  pròpies   ideologies,  les  ideologies  d’un  segon  partit  que  “s’alia”  amb  aquest  però  no  està   representat  al  govern.   Pacten  Agenda.     Els  3  últims  governs  són  més  inestables  que  el  de  majoria  absoluta  perquè  estan  subjectes  a   que  es  produeixi  una  moció  de  censura.  Impeachment  à  es  produeix  en  sistemes   presidencialistes  si  el  president  viola  la  llei.     • PODER  JUDICIAL   Existeix  dos  models  d’institucions  amb  poder  judicial:   • Els  ciutadans  exerceixen  directament  la  funció  de  jutjar.   • Personal  professionalitzat  com  magistrats  i  jutges  duen  a  terme  la  funció  de  jutjar.     Tribunal  Constitucional  (Kelsen)   El  dret  pot  ser  objectiu,  per  tant,  hi  ha  un  dret  que  ha  de  ser  superior.  Estem  parlant  de  la   supremacia  de  la  llei,  és  a  dir,  de  la  llei  suprema.   Totes  les  decisions  administratives  han  d’estar  subjectes  a  aquesta  llei,  la  qual  decideix  i   interpreta  el  Tribunal  Constitucional.     Llei  Suprema  à  Constitució  à  Tribunal  Constitucional     (Dret  Constitucional)     Tots  els  sistemes  tenen  un  Tribunal  Constitucional  que  és  superior  a  tot  i  que  decideix  si  les   accions  que  es  duen  a  terme  al  país  en  qüestió  violen  o  no  la  llei  suprema,  és  a  dir,  la   Constitució.  Per  tant,  aquest  tribunal  està  per  damunt  de  tots  els  poders  de  l’Estat.     El  control  que  du  a  terme  es  pot  ser  de  tres  maneres:   • Difús   Tribunals  ordinaris.     • Concentrat   Tribunals  ordinaris  que  poden  plantejar  però  no  resoldre.     • Mixt   Tribunal  Suprem  i  Tribunal  Constitucional.  Funciona  com  ambdós  alhora.     Judicialització  de  la  política   És  la  intervenció  que  duen  a  terme  els  tribunals  i  els  jutges  per  dirimir  desacords  polítics  sense   una  clara  base  legal.  És  la  penalització  dels  polítics  si  duen  a  terme  activitats  il·∙lícites  i  il·∙legals,   ja  que  han  de  ser  sancionats  perquè  els  presidents  dels  governs  han  d’assumir  la   responsabilitat  política.  Aquest  fet,  però,  a  Espanya  no  ocorre,  com  es  pot  observar  en  els   casos  com  el  de  Bárcenas.     Formes  de  govern   Existeixen  tres  formes  de  govern  dins  de  les  democràcies  representatives:   1. Sistema  parlamentari   • Poder  executiu  dual.   • President  elegit  pel  Parlament  per  una  moció  de  confiança.   • El  govern  és  un  òrgan  elegit  que  canvia,  en  la  seva  totalitat,  cada  uns  4  anys.   El  parlament  i  el  senat  s’elegeixen  al  mateix  temps  i  sense  termes  fixos.   • Possible  reelecció  sense  limitació.   • Presa  col·∙lectiva  de  decisions  (col·∙lectiu).   • Exemple:  Espanya     2. Sistema  presidencialista   • Poder  executiu  monista   • President  elegit  pels  ciutadans.   • El  govern  és  un  òrgan  unipersonal  que  va  variant  una  de  les  parts  del  congrés  i   del  senat  cada  2  anys,  de  tal  manera  que  tarda  6  anys  en  canviar   completament.   • No  permet  la  reelecció  del  president,  una  vegada  com  a  molt.   • Presa  de  decisions  per  part  del  president  (personalista).   • Exemple:  Estats  Units     3. Sistema  semipresidencialista   • Poder  executiu  dual.   • President  elegit  pels  ciutadans.   • El  president  de  la  república  té  responsabilitats  polítiques  i  pren  decisions.   • Cohabitació:  president  de  la  república  +  president  del  govern   • Majoria  parlamentària  =  partit  del  president  de  la  república  à  actua  com  un   sistema  presidencialista  (ambdós  presidents  formen  part  del  mateix  partit).   Majoria  parlamentària  =  partit  del  president  del  govern  à  actua  com  un   sistema  parlamentarista.     P.  R.             P.R.       Mateix  partit           Diferent  partit   P.  G.             P.G.     “Sistema  presidencialista”       “Sistema  parlamentarista”               El  president  del  govern                 assumeix  més  poder.       • • • Exemple:  França   A  França  han  reformat  el  sistema  i  han  pres  poder  al  President    de  la   República,  de  tal  manera  que  presidencialitzen  el  sistema.  (Eleccions  del  P.R.  i   al  més  següent  eleccions  del  Parlament).     Exemple:  Portugal   A  Portugal  succeeix  el  cas  contrari  que  a  França.  Es  tracta  de  parlamentaritzar   el  sistema  polític.     Exemple:  Rússia   A  Rússia  el  sistema  semipresidencialista  té  el  mateix  president  des  de  fa  molts   anys,  ja  que  aquest  va  canviant  de  P.R.  a  P.G.,  cosa  que  ens  mostra  que   aquests  governs  són  fàcilment  manipulables.     Organització  territorial  de  l’Estat   Estats  –  Nació:  són  territoris  on  conflueixen  dos  termes  diferents  tant  pel  que  fa  al  moment  de   la  seva  creació  i  el  lloc.  Quan  parlem  de  nacions  ens  referim  a  territoris  dins  d’un  estat  que  es   poden  anomenar  “comunitats  imaginades”.  En  aquestes,  els  individus  tenen  uns  sentiments   comuns  respecte  a  la  desitjada  independència  del  seu  territori,  a  la  seva  llengua,  als  seus   costums,  al  seu  passat,  etc.  I  pel  que  fa  als  estats,  precedeixen  les  nacions  i  tenen  poder  polític   i  legitimitat.  Per  tant,  els  elements  materials,  culturals  i  polítics  formen  la  idea  d’estats  –  nació,   els  quals  han  de  ser  reconeguts  jurídicament.       Existeixen  tres  grans  tipus  ideals  de  models  en  funció  de  l’organització  territorial  de  l’Estat:   • Estats  unitaris   • Unitari,  uniforme  i  centralitzat.   • Un  únic  centre  polític  on  es  prenen  totes  les  decisions  però  que,  actualment,     delega  competències  i  distribueix  recursos  entre  diferents  institucions   governants.   • Competències  i  decisions  susceptibles  de  ser  revocades  pel  centre  a  través   d’una  decisió  unilateral.   • Recursos  dependents  de  la  voluntat  del  centre.   • Institucions  centrals  i  institucions  territorials.   • Model  adoptat  pels  liberals  per  assegurar  igualtat.   • Governs  o  administracions  locals  tutelades,  finançades  i  definides  per  l’Estat   central.   • Actualment,  creixent  tendència  descentralitzadora  a  causa  de  l’impuls  de   l’estat  del  benestar  i  de  l’impuls  democratitzador.         • • En  els  estats  unitaris  es  poden  donar  dos  processos  de  distribució  territorial  del  poder   en  àmbits  subestatals,  però  de  manera  que  el  centre  conservi  la  titularitat  de  la   competència.     1. Desconcentració   Institucions  estatals  deleguen  l’execució  a  òrgans  propis  ubicats  en  àmbits   subestatals  (delegació  provincial  del  govern).     2. Descentralització   Institucions  estatals  deleguen  l’execució  a  autoritats  territorials  diferents   (ajuntament,  consell  provincial).     Estats  regionals   […]     Estats  compostos   • Federacions   • Autonomies   • Confederacions   […]     Què  li  falta  a  Espanya  per  ser  un  Estat  Federal?   • • • •         Governs  autònoms  de  les  comunitats  que  puguin  prendre  decisions.   El  30%  dels  impostos  ha  de  ser  per  l’Estat.   Descentralització  de  l’economia  (ho  compleix).   El  senat  és  una  cambra  de  representació  territorial,  a  Espanya.  El  problema  està  en   que  la  distribució  dels  senadors  no  correspon  a  la  territorialitat  de  l’Estat,  ja  que  té  4   senadors  per  província.  És  a  dir,  Andalusia  té  32  senadors,  mentre  que  Madrid  només   en  té  4.  Espanya  hauria  de  fixar  un  nombre  de  senadors  per  comunitat  autònoma.   A  Espanya  el  senat  no  té  tanta  importància  perquè  és  en  el  congrés  en  qui  recau  tota,   cosa  que  és  un  problema.  El  senat  hauria  de  tenir  més  poder.   ...