Seminari dol i pèrdua (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

DOL I PÈRDUA 1. DEFINICIÓ DEL DOL Del llatí “dolus”, significa dolor, llàstima, aflicció.
És la resposta emotiva a la pèrdua d’algú o de qualsevol cosa.
Els dols porten un comportament narcisista ja que amb les pèrdues significatives que tenim al llarg de la nostra vida perdem part de nosaltres mateixos.
2. TIPUS DE PÈRDUES  Dols evolutius  Dols afectius  Dols socials  Dols personals  Dol per els objectes o animals  Dols migratoris 3. FASES DEL DOL  Teoria del apego (Bowlby, 1970): Parla de la família i la parella. De les relacions entre pares i fills.
Per a que un nen tingui una bona personalitat cal que se senti estimat, valorat i com un ésser vàlid.
Inicialment se sent ira, ràbia, ens preguntem el perquè de la mort. Primer som incapaços d’acceptar la realitat.
Després es busca la figura de la persona perduda (roba, olor, llocs...).
Desorganització i desesperança, sentiments de culpa, quan realment no hi ha control, i no haguéssim pogut controlar la situació.
Fase de reorganització. Quan queda el record, que sempre estarà.
El procés de dol s’ha de fer, s’ha de deixar que la persona plori, estigui trista, que no tingui ganes de fer res, ja que aquest procés és important per a que la persona pugui superar la pèrdua correctament.
No hi ha una límits establerts de la durada del dol. Cada persona ho viu d’una manera diferent i afronta les situacions a la seva manera.
 E. Kubler-Ross (1969): Fases del dol: 1. Negació (rebuig) 2. Ira (indignació i agressivitat) 3. Negociació 4. Depressió 5. Acceptació, compromís i superació Les persones grans, sobretot, es troben moltes vegades ja en la fase d’acceptació, compromís i superació.
Tenen una tranquil·litat major respecte el que significa la mort, ja que creuen que ja ho han fet tot a la vida i que ja han pogut disfrutar d’aquesta.
 Aquestes dues teories es refereixen a la persona que mor, és a dir, les fases que passa la persona que sap que li queden pocs anys de vida.
 Teoria de feines o treballs del dol Aquí es parla del dol que pateixen aquells que es queden.
Hi ha vegades, que la fase del dol es complica. Qualsevol catàstrofe, que implica no trobar el cos, és a dir, perdre l’objecte perdut. El fet de no veure la persona que ha mort, fa que la superació sigui més complicada, ja que es pot pensar que no ha mort i que pot arribar a aparèixer algun dia. Per tant, la persona pot pensar que no està mort, sinó que ha desaparegut.
Fases de dol: 1. Acceptar la realitat de la pèrdua (reconeixement i acceptació).
2. Patir la pena o els aspectes emocionals de la pèrdua (reacció emocional).
3. Adaptar-se als canvis ambientals i socials degut a l’absència (renuncia-adaptació).
4. Reinvestiment dels afectes. Ubicar de nou aquesta persona dins de la vida d’un i trobar maneres de commemorar-la (readaptació-restitució).
Factors predictius de ris que poden complicar el dol: 1. Factors situacionals - Manera com s’ha produït la mort.
- Absència de l’objecte perdut - Durada de la malaltia - Existència de crisis concurrents - Recursos materials escassos - Morts estigmatitzades (per exemple, suïcidi) Tots aquests factors dificulten molt el procés de dol, ja que són situacions molt dures.
2. Factors personals - Edat i gènere - Personalitat - Salut prèvia fràgil - Falta de religiositat - Pèrdua prematura dels pares - Situacions de dol anteriors que no han estat resoltes 3. Factors interpersonals: - Parentesc - Relació molt dependent entre dues persones. Quan dues persones estan molt unides i una d’ella mor, la persona que es queda ho passa molt malament, ja que aquella persona representava un gran suport per ella.
- Absència de suport social  Dol migratori S’anomena síndrome d’Ulisses.
El dol migratori és la pèrdua de la pròpia identitat, de les teves arrels, d’allò que estimes, de la família...
- Mal de l’immigrant - “Morriña” - El “bajón” dels 6 mesos.
Quan algú marxa a viure a fora per feina, amor, estudis, etc. Durant els primers mesos d’haver deixat la teva família, amics, casa un se sent enyorat. A més a més, si aquesta persona torna, tornarà a tenir un segon dol, per deixar el lloc on havia marxat.
Característiques: - La emigració comporta una enorme quantitat de pèrdues.
- És un dol parcial, recurrent i múltiple.
- Viu en la ambivalència continua: Dol perpetu.
- El dol migratori és transgeneracional.
- El dol migratori no només el pateix aquell que emigra, sinó també aquells que es queden.
- El dol migratori afecta a la identitat.
- El segon dol: retorn.
- El dol migratori comporta regressions psicològiques.
...

Comprar Previsualizar